Hidrogen tartrat de potassi
| Substància química | grup d'estereoisòmers  |
|---|---|
| Massa molecular | 187,97232 Da |
| Estructura química | |
| Fórmula química | C₄H₅KO₆ |
 | |
| SMILES canònic | |
| Identificador InChI | Model 3D |
L'hidrogen tartrat de potassi, antigament conegut com a bitartrat de potassi, crema de tàrtar o crémor tàrtar, és un compost químic amb la fórmula KC₄H₅O₆, és un subproducte de la vinificació. És la sal àcida de potassi de l'àcid tàrtric, el qual és un àcid carboxílic. Es presenta com una pols blanca i cristal·lina soluble en àcids i àlcalis i insoluble en àcid acètic i l'alcohol.
Està relacionat amb el tartrat de potassi.
Presentació[modifica]
El bitartrat de potassi cristal·litza en els dipòsits de vi durant la fermentació alcohòlica del suc de raïm i pot precipitar fora de les ampolles.
Aquest cristalls també poden precipitar fora del suc de raïm que s'hagi refredat o emmagatzemat durant un cert temps.[1] Els cristalls es poden treure per filtració amb un teixit.[2]
Aplicacions[modifica]
- En alimentació
Com a estabilitzant de la clara d'ou i de les cremes batudes. Evita la cristal·lització dels xarops de sucre. Redueix la decoloració de les verdures envasades.
En medecina s'usava com a purgant i com a mordent en tintoreria.
També es fa servir en els llevats de forner com activador i com a substitut, combinat amb el clorur de potassi, de la sal comuna.
Es pot confondre el bitartrat de potassi amb el pirofosfat àcid de sodi, com que aquest segon també es fa servir com activador del llevat de forner.
- Com a producte casolà de la neteja es barreja amb suc de llimona o vinagre blanc i serveix per a netejar metalls o treure les taques de la porcellana.[3]
- En la química, d'acord amb l'organisme NIST, es fa servir com a referència principal de la solució Buffer (estabilització del ph).[4]
Es pot fer carbonat de potassi cremant bitartrat de potassi i a partir de la cendra dels vegetals.
Referències[modifica]
- ↑ «Lloyds Vinyard FAQs». Arxivat de l'original el 2011-12-15. [Consulta: 18 gener 2014].
- ↑ National Center for Home Food Preservation
- ↑ «Michigan State University Extension Home Maintenance And Repair - Homemade Cleaners - 01500631, 06/24/03». Arxivat de l'original el 2009-06-23. [Consulta: 18 gener 2014].
- ↑ Harris, Daniel C. W. H. Freeman. Quantitative Chemical Analysis. 7a, 17 juliol 2006. ISBN 978-0-7167-7694-9.
Enllaços externs[modifica]
| Identificadors | InChIKey · PubChem · AEPQ · ChemSpider · ChEMBL · UNII · DrugBank · Infocard ECHA · Número E · Open Food Facts · ATC · CosIng · |
|---|