Vés al contingut

Hidromagnesita

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de mineralHidromagnesita

Cristalls d'hidromagnesita provinents del districte de Red Mountain, Comtat de Santa Clara, Califòrnia, EUA.
Fórmula químicaMg₅(CO₃)₄(OH)₂·4H₂O
Epònimmagnesium carbonate (en) Tradueix i hidro- Modifica el valor a Wikidata
Localitat tipusHoboken Modifica el valor a Wikidata
Classificació
Categoriacarbonats
Nickel-Strunz 10a ed.05.DA.05
Nickel-Strunz 9a ed.5.DA.05 Modifica el valor a Wikidata
Nickel-Strunz 8a ed.Vb/D.01 Modifica el valor a Wikidata
Dana16b.07.01.01
Propietats
Sistema cristal·límonoclínic
Hàbit cristal·líacicular i encrustacions
Massa molar467.64
Colorblanc
Maclespolintètiques lamel·lars en {100}
Exfoliacióperfecta en {010}, diferent en {100}
Fracturadesigual
Tenacitatfràgil
Duresa (Mohs)3,5
Lluïssorvítria, sedosa als agregats
Color de la ratllablanca
Diafanitattransparent a translúcida
Densitat2,2
Propietats òptiquesbiaxial (+)
Índex de refracciónα = 1.523 nβ = 1.527 nγ = 1.545
Birefringènciaδ = 0,022
Fluorescènciaona curta = verd, ona llarga = blanc blavós
Més informació
Estatus IMAmineral heretat (G) Modifica el valor a Wikidata
SímbolHmgs Modifica el valor a Wikidata
Referències[1]

La hidromagnesita és un mineral de la classe dels carbonats. Va ser descrita per primera vegada l'any 1827 a unes mines de Nova Jersey (Estats Units), sent nomenada en al·lusió a la seva composició química, per tenir magnesi i estar hidratada.

Característiques

[modifica]

La hidromagnesita és un carbonat hidratat i hidroxilat de magnesi, amb fórmula Mg₅(CO₃)₄(OH)₂·4H₂O. Cristal·litza en el sistema monoclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs és de 3,5. El seu ús industrial més comú és com additiu retardant del foc per polímers, barrejat amb huntita, ja que la hidromagnesita es descompon endotèrmicament deixant anar aigua i diòxid de carboni que apaguen la combustió.[2]

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la hidromagnesita pertany a «05.DA: Carbonats amb anions addicionals, amb H₂O, amb cations de mida mitjana» juntament amb els següents minerals: dypingita, giorgiosita, widgiemoolthalita, artinita, indigirita, clorartinita, otwayita, zaratita, kambaldaïta, cal·laghanita, claraïta, hidroscarbroita, scarbroita, caresita, quintinita, charmarita, stichtita-2H, brugnatellita, clormagaluminita, hidrotalcita-2H, piroaurita-2H, zaccagnaita, comblainita, desautelsita, hidrotalcita, piroaurita, reevesita, stichtita i takovita.

Formació i jaciments

[modifica]

Amb una àmplia distribució per tot el món, apareix com a mineral secundari en zones d'alteració hidrotermal de baixa temperatura, cristal·litzant en petites vetes a les serpentines i en roques ígnies alterades riques en magnesi. En altres ocasions es forma com a producte de l'alteració de la brucita en marbres periclàstics. També és comú trobar-la en coves, on és un component de l'anomenada llet de lluna o de espeleotemes. Sol trobar-se associada a altres minerals com: calcita, dolomita, aragonita, brucita, magnesita, artinita, piroaurita, períclasi, òpal o cromita. Als territoris de parla catalana ha estat descrita a la pedrera de l'Àngel, a Gualba (Vallès Oriental),[3] al Correc d'en Llinassos, a Oms (Rosselló) i a les mines de Costabona, a Prats de Molló i la Presta (Vallespir).[1]

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 «Hydromagnesite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 24 febrer 2015].
  2. Hollingbery,L.A. y Hull,T.R., 2010. "The Fire Retardant Behaviour of Huntite and Hydromagnesite - A Review", Polymer Degradation and Stability 95 página 2213-2225 enllaç
  3. «Taula dels minerals de Catalunya en làmina prima». Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya. Arxivat de l'original el 11 de desembre 2023. [Consulta: 12 desembre 2023].