Hidroniojarosita

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de mineralHidroniojarosita
Fórmula química (H3O)Fe3+
3
(SO4)2(OH)6
Epònim oxidani, jarosita i solució sòlida mineral
Localitat tipus
Classificació
Categoria sulfats
Nickel-Strunz 10a ed. 7.BC.10
Nickel-Strunz 9a ed. 7.BC.10
Heys 25.10.19
Propietats
Sistema cristal·lí trigonal
Estructura cristal·lina a = 7,17Å; c = 16,6Å;
Simetria 3m (3 2/m) - hexagonal escalenoedral
Color ambre-groc to marró fosc
Macles cap detectada
Exfoliació distingible/bona - distingible en {0001}
Fractura irregular, desigual, subconcoidal
Tenacitat fràgil
Duresa 4 a 4,5
Lluïssor subadamantina, vítria, resinosa
Color de la ratlla groc clar
Diafanitat translúcida
Densitat 2,9 a 3,26 g/cm3 (mesurada); 3,01 g/cm3 (calculada)
Propietats òptiques uniaxial (-)
Índex de refracció nω = 1,820 nε = 1,820
Birefringència δ = 0,000
Pleocroisme visible
Més informació
Estatus IMA mineral reanomenat (Rn)
Codi IMA IMA2007 s.p. i IMA1962 s.p.
Referències [1]
Modifica les dades a Wikidata

La hidroniojarosita és un mineral de la classe dels sulfats que pertany al grup de l'alunita. Rep el seu nom en al·lusió a la seva composició que conté el catió oxoni dominant (H3O+), anomenat antigament hidroni, i la seva relació amb la jarosita.

Característiques[modifica]

La hidroniojarosita és un sulfat de fórmula química (H3O)Fe3+
3
(SO4)2(OH)6. Cristal·litza en el sistema trigonal en forma de plaques microscòpiques o romboedres; també pot ser reniforme, escamosa o terrosa.[2] La seva duresa a l'escala de Mohs és d'entre 4 a 4,5.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la hidroniojarosita pertany a "07.BC: sulfats (selenats, etc.), amb anions addicionals, sense H2O, amb cations de mida mitjana i gran", juntament amb els minerals següents: d'ansita, alunita, amonioalunita, amoniojarosita, argentojarosita, beaverita-(Cu), dorallcharita, huangita, jarosita, natroalunita-2c, natroalunita, natrojarosita, osarizawaïta, plumbojarosita, schlossmacherita, walthierita, beaverita-(Zn), ye'elimita, atlasovita, nabokoïta, clorotionita, euclorina, fedotovita, kamchatkita, piypita, klyuchevskita, alumoklyuchevskita, caledonita, wherryita, mammothita, linarita, schmiederita, munakataïta, chenita, krivovichevita i anhidrocainita.

Formació i jaciments[modifica]

La hidroniojarosita es forma a les zones oxidades de roques que contenen sulfurs i pateixen una ràpida meteorització; també pot ser de formació post-minera. És un membre relativament poc comú del grup de l'alunita perquè l'abundància omnipresent d'ions alcalins a les aigües superficials normalment impedeix la seva estabilitat.[2] Les seves dues localitats tipus es troben a la Baixa Silèsia (Polònia): la mina Thorez, al Districte de Wałbrzych i la mina Staszic, a Rudki (Świętokrzyskie). També ha estat descrita a l'Antàrtida, Alemanya, Austràlia, Àustria, Bèlgica, el Canadà, els Estats Units, Finlàndia, França, Grècia, Groenlàndia, Hongria, l'Iran, Irlanda, Itàlia, el Marroc, Mèxic, altres indrets de Polònia, el Regne Unit, la República Txeca, Romania, Xile, Xipre i Mart.[1] Sol trobar-se associada amb altres minerals com: melanterita i goethita.[2]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 «Hydroniumjarosite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 5 juliol 2017].
  2. 2,0 2,1 2,2 «Hydroniumjarosite» (en anglès). Handbook of Mineralogy. [Consulta: 5 juliol 2017].