Hidrotalcita

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de mineralHidrotalcita
Hydrotalcite-200667.jpg
Fórmula química Mg6Al2(OH)16[CO3]·4H2O
Epònim hidro-, talc i composició
Classificació
Categoria carbonats
Nickel-Strunz 10a ed. 5.DA.50
Nickel-Strunz 9a ed. 5.DA.50
Nickel-Strunz 8a ed. V/E.03
Heys 11.7.4
Propietats
Sistema cristal·lí sistema trigonal
Color blanc, marronós
Exfoliació perfecta en {0001}
Duresa 2
Lluïssor cerosa, nacrada
Color de la ratlla blanc
Diafanitat transparent
Densitat 2,03 a 2,09 g/cm3 (mesurada); 2 g/cm3 (calculada)
Propietats òptiques uniaxial (-)
Índex de refracció nω = 1,511 a 1,531 nε = 1,495 a 1,529
Birefringència δ = 0,016
Més informació
Estatus IMA mineral heretat (G)
Any d'aprovació 1842
Referències [1]
Modifica les dades a Wikidata

La hidrotalcita és un mineral de la classe dels carbonats, que pertany i dóna nom al grup de la hidrotalcita. Va ser trobada per primera vegada pel Prof. K. J. A. Theodor Scheerer (1813-1875) en Snarum, Buskerud (Noruega). Va ser anomenada d'aquesta manera l'any 1842 per Carl Christian Hochstetter, en al·lusió al seu alt contingut d'aigua ('Hydro') i per la seva semblança amb talc.

Característiques[modifica]

La hidrotalcita és un carbonat de fórmula química Mg6Al2(OH)16[CO3]·4H2O. Cristal·litza en el sistema trigonal. La seva duresa a l'escala de Mohs és 2. Es pot confondre amb la meixnerita. La hidrotalcita-2H, anteriorment coneguda com a manasseïta i ara desacreditada per l'Associació Mineralògica Internacional, és actualment un politip de la hidrotalcita.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la hidrotalcita pertany a "05.DA: Carbonats amb anions addicionals, amb H2O, amb cations de mida mitjana" juntament amb els següents minerals: dypingita, hidromagnesita, giorgiosita, widgiemoolthalita, artinita, indigirita, clorartinita, otwayita, zaratita, kambaldaïta, callaghanita, claraïta, hidroscarbroïta, scarbroïta, caresita, quintinita, charmarita, stichtita-2H, brugnatellita, clormagaluminita, hidrotalcita-2H, piroaurita-2H, zaccagnaïta, comblainita, desautelsita, piroaurita, reevesita, stichtita i takovita.

Formació i jaciments[modifica]

Va ser descoberta al dipòsit de serpentina i magnesita de Dypingdal, a Snarum (Buskerud, Noruega). També ha estat descrita a altres jaciments d'arreu del planeta, tot i que no es considera un mineral abundant.

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Hidrotalcita Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. «Hydrotalcite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 28 maig 2017].