Hidrotalcita

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Hidrotalcita-2H)
Infotaula de mineralHidrotalcita

Modifica el valor a Wikidata
Fórmula químicaMg₆Al₂(OH)16[CO₃]·4H₂O
Epònimhidro- i talc Modifica el valor a Wikidata
Classificació
Categoriacarbonats
Nickel-Strunz 10a ed.5.DA.50
Nickel-Strunz 9a ed.5.DA.50 Modifica el valor a Wikidata
Nickel-Strunz 8a ed.V/E.03 Modifica el valor a Wikidata
Heys11.7.4
Propietats
Sistema cristal·lísistema trigonal
Colorblanc, marronós
Exfoliacióperfecta en {0001}
Duresa2
Lluïssorcerosa, nacrada
Color de la ratllablanc
Diafanitattransparent
Densitat2,03 a 2,09 g/cm³ (mesurada); 2 g/cm³ (calculada)
Propietats òptiquesuniaxial (-)
Índex de refracciónω = 1,511 a 1,531 nε = 1,495 a 1,529
Birefringènciaδ = 0,016
Més informació
Estatus IMAaprovat i mineral heretat (G) Modifica el valor a Wikidata
Any d'aprovació1842
SímbolHtc Modifica el valor a Wikidata
Referències[1]

La hidrotalcita és un mineral de la classe dels carbonats, que pertany i dona nom al grup de la hidrotalcita. Va ser trobada per primera vegada pel Prof. K. J. A. Theodor Scheerer (1813-1875) en Snarum, Buskerud (Noruega). Va ser anomenada d'aquesta manera l'any 1842 per Carl Christian Hochstetter, en al·lusió al seu alt contingut d'aigua ('Hydro') i per la seva semblança amb talc.

Característiques[modifica]

La hidrotalcita és un carbonat de fórmula química Mg₆Al₂(OH)16[CO₃]·4H₂O. Cristal·litza en el sistema trigonal. La seva duresa a l'escala de Mohs és 2. Es pot confondre amb la meixnerita. La hidrotalcita-2H, anteriorment coneguda com a manasseïta i ara desacreditada per l'Associació Mineralògica Internacional, és actualment un politip de la hidrotalcita.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la hidrotalcita pertany a «05.DA: Carbonats amb anions addicionals, amb H₂O, amb cations de mida mitjana» juntament amb els següents minerals: dypingita, hidromagnesita, giorgiosita, widgiemoolthalita, artinita, indigirita, clorartinita, otwayita, zaratita, kambaldaïta, cal·laghanita, claraïta, hidroscarbroïta, scarbroïta, caresita, quintinita, charmarita, stichtita-2H, brugnatel·lita, clormagaluminita, hidrotalcita-2H, piroaurita-2H, zaccagnaïta, comblainita, desautelsita, piroaurita, reevesita, stichtita i takovita.

Formació i jaciments[modifica]

Va ser descoberta al dipòsit de serpentina i magnesita de Dypingdal, a Snarum (Buskerud, Noruega). També ha estat descrita a altres jaciments d'arreu del planeta, tot i que no es considera un mineral abundant.

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Hidrotalcita
  1. «Hydrotalcite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 28 maig 2017].