Hidroxilapatita

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Hidroxilapatita
Mineraly.sk - hydroxylapatit.jpg
Cristalls d'hidroxilapatita sobre una matriu
Classificació
Categoria fosfats
Fórmula química Ca5(PO4)3(OH)
Propietats
Sistema cristal·lí hexagonal
Estructura cristal·lina a = 9.41 Å, c = 6.88 Å; Z = 2
Simetria hexagonal 6/m – dipiramidal
Massa molar 502.31 g
Color incolor, blanc, gris, groc, verd groguenc
Fractura concoïdal
Duresa 5
Lluïssor vítria a subresinosa, terrosa
Ratlla blanca
Diafanitat transparent a translúcida
Gravetat específica 3.14–3.21 (mesurada), 3.16 (calculada)
Propietats òptiques uniaxial (-)
Índex de refracció nω = 1.651 nε = 1.644
Birefringència δ = 0.007
Referències [1][2][3]
Modifica dades a Wikidata

La hidroxilapatita, també dita hidroxiapatita (HA), és un mineral que es presenta de forma natural format per apatita i calci.

Característiques[modifica | modifica el codi]

Té la fórmula Ca5(PO4)3(OH), però normalment s'escriu com Ca10(PO4)6(OH)2 per marcar que la unitat de cristall comprèn dues entitats. La hidroxilapatita és el terme extrem hidroxil del complex del grup apatita. L'ió OH- pot ser reemplaçat pel fluorur, clorur o carbonat produint la fluorapatita o la clorapatita. Cristal·litza en el sistema hexagonal. En estat pur és una pols blanca, però en la natura pot ser marró, groga o verda.

Fins al 50% (en pes) del teixit de l'os és una forma modificada d'hidroxilapatita (coneguda com a mineral de l'os).[4] A més de trobar-se en l'esmalt i dentina de les dents es troben en altres estructures del cos humà com la glàndula pineal.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, l'hidroxilapatita pertany a "08.BN - Fosfats, etc. amb anions addicionals, sense H2O, només amb cations de mida gran, (OH, etc.):RO4 = 0,33:1" juntament amb els següents minerals: alforsita, belovita-(Ce), dehrnita, carbonatohidroxilapatita, clorapatita, mimetita-M, johnbaumita-M, fluorapatita, hedifana, johnbaumita, mimetita, morelandita, piromorfita, fluorstrofita, svabita, turneaureïta, vanadinita, belovita-(La), deloneïta, fluorcafita, kuannersuita-(Ce), hidroxilapatita-M, fosfohedifana, stronadelfita, fluorfosfohedifana, miyahisaïta i arctita.

Varietats[modifica | modifica el codi]

L'alcali-oxiapatita és una varietat que conté sodi.[5]

Usos mèdics[modifica | modifica el codi]

Compost flexible hidrogel-HA .

La hidroxilapatita es fa servir per omplir els ossos amputats o com a capa en els implants. Es creu que pot promoure l'osteointegració.[6]

Patologia[modifica | modifica el codi]

Els dipòsits d'hidroxilapatita en els tendons al voltant de les articulacions donen la tendinitis calcífica.

Suplement[modifica | modifica el codi]

L'hidroxilapatita microcristal·lina (MH) es comercialitza com suplemen "contructor d'ossos" amb major absorció que el calci.[7] És una segona generació de suplement de calci derivada dels ossos dels bovins.[7]

Ús en arqueologia[modifica | modifica el codi]

En l'arqueologia, l'hidroxilapatita de les restes humanes i animals s'analitza per tal de reconstruir les dietes antigues segons la relació entre l'estronci i el calci dels ossos. encara que el mètode no dóna resultats massa segurs.[8][9]

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Hidroxilapatita Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. Hydroxylapatite. Mindat
  2. Hydroxylapatite. Webmineral
  3. Hydroxylapatite. Handbook of Mineralogy
  4. Junqueira, Luiz Carlos; José Carneiro. Foltin, Janet. Basic Histology, Text & Atlas. 10a ed.. McGraw-Hill Companies, 2003, p. 144. ISBN 0-07-137829-4. «La matèria inorgànica representa un 50% del pes sec de l'os» 
  5. «Alkali-oxyapatite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 22 juny 2015].
  6. Jeong, KI. «Experimental Study of Osseointegration and Stability of Intentionally Exposed Hydroxyapatite Coating Implants». Journal. Journal of the Korean Maxillofacial Reconstructive Surgery. [Consulta: 15 juliol 2012].
  7. 7,0 7,1 Straub, D.A.. «Calcium Supplementation in Clinical Practice: A Review of Forms, Doses, and Indications». NCP- Nutrition in Clinical Practice, 22, 3, 2007, pàg. 286–96. DOI: 10.1177/0115426507022003286. PMID: 17507729.
  8. Pollard, M.; Heron, C. «Chapter 10: The Chemistry of Human Bone: Diet, Nutrition, Status and Mobility». A: Archaeological Chemistry. 2a ed.. Cambridge: Royal Society of Chemistry, 2008, p. 346–382. DOI 10.1039/9781847558299. ISBN 978-0-85404-262-3 [Consulta: 4 octubre 2010]. 
  9. Sadat-Shojai, Mehdi. Hydroxyapatite: Inorganic Nanoparticles of Bone (Properties, Applications, and Preparation Methodologies). Tehran, Iran: Iranian Students Book Agency (ISBA), 2010. ISBN 978-600-102-092-6.