Hidroxilbastnäsita-(Ce)
 Hidroxilbastnäsita-(Ce) | |
|---|---|
| Fórmula química | Ce(CO₃)(OH) |
| Epònim | bastnäsita-(Ce) i grup hidroxi  |
| Localitat tipus | Vuoriyarvi alkaline-ultrabasic massif (en)  i Mochalin Log REE deposit (en) |
| Classificació | |
| Categoria | carbonats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 5.BD.20a |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 5.BD.20a |
| Nickel-Strunz 8a ed. | V/C.07 |
| Dana | 16a.1.2.1 |
| Heys | 11.8.5 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | hexagonal |
| Estructura cristal·lina | a = 12,4730(9) Å; c = 9,9607(14) Å; |
| Grup puntual | 6 - trigonal dipiramidal |
| Color | groc, marró clar |
| Duresa | 4 |
| Lluïssor | vítria, grassa |
| Densitat | 4,789 g/cm³ (calculada) |
| Propietats òptiques | uniaxial (+) |
| Índex de refracció | nω = 1,760 nε = 1,870 |
| Birefringència | δ = 0,110 |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral reanomenat (Rn) |
| Codi IMA | IMA2008 s.p. |
| Símbol | Hbsn-Ce |
| Referències | [1] |
La hidroxilbastnäsita-(Ce) és un mineral de la classe dels carbonats, que pertany al grup de la bastnäsita. Rep el seu nom de la seva localitat tipus, les mines de Bastnäs (Suècia), més el prefix hidroxil a causa del predomini del radical hidroxil sobre el fluor, més el sufix "-(Ce)" per la dominància del ceri en la seva composició.
Característiques[modifica]
La hidroxilbastnäsita-(Ce) és un carbonat de fórmula química Ce(CO₃)(OH). Cristal·litza en el sistema hexagonal. Forma cristalls tabulars exhibint {0001} i {1120}, d'aproximadament 0,5 mil·límetres. Pot ser granular, prismàtica, reniforme, i en agregats en forma de gavella.[2] La seva duresa a l'escala de Mohs és 4. És l'anàleg hidroxil de la bastnäsita-(Ce), amb la qual forma una sèrie de solució sòlida.[3] També és l'anàleg amb ceri de la hidroxilbastnäsita-(La) i la hidroxilbastnäsita-(Nd).
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la hidroxilbastnäsita-(Ce) pertany a «05.BD: Carbonats amb anions addicionals, sense H₂O, amb elements de terres rares (REE)» juntament amb els següents minerals: cordilita-(Ce), lukechangita-(Ce), zhonghuacerita-(Ce), kukharenkoïta-(Ce), kukharenkoïta-(La), cebaïta-(Ce), cebaïta-(Nd), arisita-(Ce), arisita-(La), bastnäsita-(Ce), bastnäsita-(La), bastnäsita-(Y), hidroxilbastnäsita-(Nd), hidroxilbastnäsita-(La), parisita-(Ce), parisita-(Nd), röntgenita-(Ce), sinquisita-(Ce), sinquisita-(Nd), sinquisita-(Y), thorbastnäsita, bastnäsita-(Nd), horvathita-(Y), qaqarssukita-(Ce) i huanghoïta-(Ce).
Formació i jaciments[modifica]
Es troba en carbonatites de calcita-dolomita. Aquesta espècie té dues localitats tipus, amdues a Rússia: el massís alcalí-ultrabàsic de Vuoriyarvi (Carèlia Septentrional), i Mochalin Log (óblast de Txeliàbinsk). Sol trobar-se associada a altres minerals com: barita, estroncianita, fluorita, pirrotina, pirita, calcopirita, magnetita, anatasa, monazita, burbankita, quars, beril, zircó, xenotima, allanita, fergusonita, gadolinita, ilmenita, stillwellita, calcita, apatita, titanita, torita, torianita, uranotorita, escapolita o turmalina.[2]
Referències[modifica]
- ↑ «Hydroxylbastnäsite-(Ce)» (en anglès). Mindat. [Consulta: 16 maig 2016].
- ↑ 2,0 2,1 «Hydroxylbastnäsite-(Ce)» (en anglès). Handbook of Mineralogy. [Consulta: 16 maig 2016].
- ↑ «Bastnäsite-(Ce)-Hydroxylbastnäsite-(Ce) Series» (en anglès). Mindat. [Consulta: 16 maig 2016].