Hieronymus Bosch

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaHieronymus Bosch
Jheronimus Bosch.jpg
Retrat, aprox. 1550
Nom original(nl) Jheronimus Bosch Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixementc. 1450 Modifica el valor a Wikidata
's-Hertogenbosch Modifica el valor a Wikidata
Mortagost 1516 Modifica el valor a Wikidata (65/66 anys)
's-Hertogenbosch Modifica el valor a Wikidata
Sepultura's-Hertogenbosch Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Grup ètnicNeerlandesos Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballPintura del Renaixement Modifica el valor a Wikidata
Lloc de treball 's-Hertogenbosch Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópintor, dibuixant, dibuixant projectista Modifica el valor a Wikidata
Activitat1459 Modifica el valor a Wikidata –  1516 Modifica el valor a Wikidata
GènerePintura religiosa, pintura de gènere, pintura d'història i retrat Modifica el valor a Wikidata
MovimentPrimitius flamencs i Renaixement nòrdic Modifica el valor a Wikidata
AlumnesGielis Panhedel (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Família
PareAnthonis van Aken Modifica el valor a Wikidata
GermansGoessen van Aken (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Signatura
Bosch-signature.svg Modifica el valor a Wikidata

Musicbrainz: 34febbcd-dd4a-4c39-8c4a-6df89661e986 Allmusic: mn0001357277 Modifica el valor a Wikidata

Hieronymus van Aken ('s-Hertogenbosch, c. 1450-1515) conegut amb el pseudònim de Hieronymus Bosch o El Bosch, fou un artista reconegut, pintor i dibuixant neerlandès de la zona de Flandes. És un dels representants més notables de l'escola flamenca dels segles XV i XVI. La seva obra, generalment oli sobre fusta de roure, conté principalment il·lustracions fantàstiques de conceptes i narracions religioses.[1] Durant la seva vida, la seva obra es va recollir als Països Baixos, Àustria i Espanya, i va ser àmpliament copiada, especialment les seves representacions macabres i nocturnes de l'infern.

El cognom van Aken és el nom, en dialecte centrealemany, de la ciutat d'Aquisgrà, d'on procedia la família del Bosch, establerta a 's-Hertogenbosch des de feia moltes generacions. Hieronymus Bosch formava part d'una família pertanyent al gremi de pintors en què probablement va aprendre la tècnica i passió per la pintura i el dibuix.

No disposem de fonts que permetin traçar una trajectòria vital clara, sobretot de la seva infància i joventut, i que ens ajudin a conèixer el seu procés d'aprenentatge i a entendre millor les influències vitals en la seva enigmàtica obra.

Detall de l'infern d'El jardí de les delícies

Segons els arxius jurídics, sembla que Hieronymus Bosch va casar-se pels volts del 1480 amb Aleyt Goyarts Van der Meervenne, membre d'una família acomodada local, amb qui no va tenir descendència. El matrimoni va compartir una important fortuna; Hieronymus podria haver viscut sense necessitat de treballar o desenvolupar cap activitat productiva, perquè els arxius testimonien que el matrimoni pertanyia al sector més ric de la ciutat.

Cal destacar que Hieronymus Bosch va formar part activament i va desenvolupar encàrrecs artístics per a la confraria de Nostra Senyora, una organització religiosa fundada el 1318 que se centrava en el culte a l'estàtua de la Verge (Zoete Lieve Vrouw), ubicada a l'interior de la catedral gòtica de Sant Joan, símbol de la fe del període medieval i de la prosperitat comercial, i orgull cívic de la ciutat. El seu nom figura com a confrare a partir del 1486 i fins a la seva mort. Se sap també que va ser un dels membres notables de la confraria, l'únic artista dels notables que, tot i no tenir la formació teològica necessària, va accedir al lloc gràcies a la seva condició social. Aquesta posició li va permetre establir relacions amb persones d'alt nivell, com Felip, duc de Borgonya i posterior rei de Castella (Felip I el Bell).

Als voltants del mes d'agost del 1516 va morir Hieronymus Bosch. Uns anys més tard, ho faria la seva dona, cap al 1522 aproximadament.

Biografia[modifica]

Una bruixa, una figura d’un rusc amb dors despullats i figures de nens (entre 1465 et 1516), dibuix a ploma i tinta, rentat sobre paper (19,2 x 27 cm), Viena (Àustria), Albertina.

La biografia de Hieronymus Bosch no té certeses, ja que l’escassa informació que el concerneix prové de documents relatius a còpies tardanes dels arxius de 's-Hertogenbosch o dels llibres de comptes de la Il·lustre Confraria de la nostra-Senyora, de manera que els autors el podrien descriure al seu torn com a pragmàtic o visionari, ignorant o erudit, devot o hereu.[2]

Hieronymus van Aken prové d'una família de pintors i il·luminadors[2] originària d'Aquisgrà, que es va establir al voltant de 1423 a 's-Hertogenbosch, ciutat comercial i seu del govern de Brabant del Nord, l'àlies de Bosch prové del nom flamenc abreujat d'aquesta ciutat "Den Bosch" (el bosc).[3] Va néixer al voltant de 1450 - 1455,[4] amb el nom de Jheronimus (o Joen,[5] respectivament les formes llatina i neerlandesa del nom "Jerònim") van Aken (que significa "d'Aquisgrà"). Va signar algunes de les seves pintures com a Jheronimus Bosch.[6]

El seu avi Jan van Aken (mort el 1454) era pintor i es menciona per primera vegada als registres el 1430. Se sap que Jan va tenir cinc fills, dels quals quatre també eren pintors. El pare de Bosch, Anthonius van Aken (mort al voltant de 1478), va actuar com a assessor artístic de la Il·lustre Confraria de la nostra Santíssima Dama.[7] Generalment se suposa que el pare de Bosch o un dels seus oncles va ensenyar a pintar a l'artista, però cap de les seves obres no ha sobreviscut.[8] Bosch apareix per primera vegada al registre municipal el 5 d'abril de 1474, quan és nomenat juntament amb dos germans (Jan i Goosen) i una germana (Herberta).[9]

El seu pare, Anthonius, va instal·lar a 1462 el taller familiar en una casa situada al costat est de la plaça principal i la va batejar, en honor del seu patró, In Sint Thoenis. Va ser allà on es va formar el jove Hieronymus, entre finals dels anys 1460 i principis dels anys 1470, al costat del seu germà gran Goessen i on va desenvolupar la seva trajectòria artística.[10] Associat amb el seu pare entre 1474 i 1476, va desaparèixer dels documents de 's-Hertogenbosch durant quatre anys, període durant el qual podria haver realitzat una gira per companyonia, és a dir, un viatge destinat a completar la seva formació.[11]

A la seva tornada a 1480, Hieronymus va treballar sens dubte al taller familiar, dirigit per Goessen des de la mort d'Anthonius cap a 1478. Després del seu matrimoni el 1478 amb una rica aristòcrata, Aleid van de Meervenne, que li va proporcionar comoditat financera i un estatus social significativament superior, va adquirir la casa In den Salvator, situada al nord de la gran plaça. El 1486, va entrar com a «membre notable» a la Confraria de Notre-Dame [12] Respectuós amb els costums, l'artista participa en «banquets des cignes»[13] i no dubta a donar la benvinguda als membres de la confraria a casa seva, establint així vincles amb els notables més grans de la regió. Es tracta d’una associació religiosa dedicada al culte a la Mare de Déu, de la qual esdevé el pintor designat.

Va prendre així l'ascendència dins del taller familiar, que va acabar dirigint després de la mort de Goessen el 1497. Després respon a una demanda creixent i es rodeja de col·laboradors, documentats entre 1503 i 1504, i entre els quals hi ha els seus nebots, Johannes (1470-1537) i Anthonis (1478-1516).

Al setembre 1504, el governador dels antics Països Baixos, Felip I el Bell, fill de Maximilià d'Habsburg, la cort del qual està instal·lada a Brussel·les, paga trenta-sis lliures en concepte d'avançament per un gran quadre de la pintura. Aquest és el primer document en què el pintor es refereix amb el sobrenom de "Bosch", encunyat sobre la base del nom holandès de 's-Hertogenbosch, quan va adquirir una reputació internacional.

No hi ha documents que confirmin que Hieronymus Bosch visqués sempre a la ciutat de 's-Hertogenbosch, tot i que és la hipòtesi més probable. Alguns historiadors han publicat hipòtesis que situen el Bosch en un viatge per Espanya pels volts del 1495-1505, seguint escriptors i artistes espanyols i italians i influenciant-se d'obres com l'Escorial, però no s'han presentat fonts documentals que puguin confirmar-ho.

Allotjant-se a 's-Hertogenbosch, el pintor va treballar per a clients locals i per a la cort de Brussel·les. Va morir sense descendència a l'agost 1516, probablement de la pesta que també es va endur el seu nebot Anthonis. Al registre de defuncions, al costat del seu nom s’esmenta “insignis pictor” (“pintor famós”). El germà gran d'Anthonis, Johannes, va prendre llavors, amb tota probabilitat, la gestió del taller familiar, mentre Gielis Panhedel va completar, a 1522-1523, les persianes de Hieronymus Bosch per a el retaule de la Confraria de la Mare de Déu de l'església de Sant Joan.

Obres[modifica]

Imatge Dades Atribucions
Ecce Homo
Ecce Homo (Frankfurt)
1470-1475
Oli sobre fusta
71 × 61 cm
Städel Museum (Frankfurt am Main)
Autèntic, segons Friedländer, De Tolnay, Unverfehrt, Marijnissen i Koldeweij, Vandenbroeck i Vermet
Adoració dels Reis
Adoració dels Reis
ca. 1474
Oli sobre fusta
71,1 × 56,5 cm
Metropolitan Museum of Art (Nova York)
Autèntic, segons Friedländer; autoria discutida: podria ser del cercle del pintor[14]
Adoració dels Reis
Adoració dels Reis
1475-1480
Oli sobre fusta
74 × 54 cm
Museu d'Art de Filadèlfia
Autèntic, segons Friedländer, De Tolnay, Unverfehrt; anàlisis recents confirmen que la fusta és del començament del segle xvi i la pintura és obra d'un seguidor
Crucifixió amb donant
Crucifixió amb donant
1480-1485
Oli sobre fusta
74,7 × 61 cm
Musées Royaux des Beaux-arts de Belgique (Brussel·les)
Autèntic segons: Friedländer, De Tolnay, Unverfehrt, Marijnissen i Koldeweij, Vandenbroeck i Vermet
Crist portant la creu
Crist portant la creu (Viena)
1480-1490
Oli sobre fusta
57 × 32 cm
Kunsthistorisches Museum (Viena)
Al darrere hi ha la pintura de Crist nen jugant (diàmetre 28 cm)
Autèntic segons: Friedländer, De Tolnay, Unverfehrt, Marijnissen i Koldeweij, Vandenbroeck i Vermet
Revers de la taula
El judici final
El judici final (Viena)
poc després del 1482
Oli sobre fusta
163,7 × 127 cm (panell central)
167,7 × 60 cm (ala esquerra)
167 × 60 cm (ala dreta)
Akademie für Bildenden Künste (Viena)
Els panells exteriors mostren dues pintures en grisalla: Sant Jaume el Major i Sant Bavó.
Autèntic segons: Friedländer, Unverfehrt, Marijnissen i Koldeweij, Vandenbroeck i Vermet; De Tolnay no el cita
Tríptic tancat
Adoració del Nen
Adoració del nen
ca. 1485
Oli sobre fusta
66 × 43 cm
Wallraf-Richartz Museum (Colònia (Alemanya))
Autoria dubtosa segons Friedländer i Marijnissen (la resta no l'esmenten); probablement, és una còpia d'un original perdut del Bosch. N'hi ha altres versions al Noordbrabants Museum ('s-Hertogenbosch) i als Musées Royaux des Beaux-Arts de Belgique (Brussel·les)
El Judici Final
El judici final (Bruges)
ca. 1486
Oli sobre fusta
99,5 × 117,5 cm
Groeningemuseum (Bruges, Bèlgica)
Els panells exteriors formen la pintura de Crist coronat d'espines.
Autèntic segons Friedländer; autoria dubtosa, segons Koldeweij, Vandenbroeck i Vermet (la resta no l'inclouen); podria ser del taller
Tríptic tancat
Sant Joan Baptista meditant
Sant Joan Baptista meditant
ca. 1489
Oli sobre fusta
48,5 × 40 cm
Museo Lázaro Galdiano (Madrid)
Autèntic segons: Friedländer, De Tolnay, Unverfehrt, Marijnissen i Koldeweij, Vandenbroeck i Vermet
Sant Joan Evangelista a Patmos
Sant Joan l'Evangelista a Patmos
ca. 1489-1500
Oli sobre fusta
63 × 43,3 cm
Gemäldegalerie (Berlín)
El revers té dues pintures circulars (diàmetre 39 cm): Escenes de la Passió de Crist (cercle exterior) i El Pelicà amb les cries (cercle interior)
Autèntic segons: Friedländer, De Tolnay, Unverfehrt, Marijnissen i Koldeweij, Vandenbroeck i Vermet
Revers de la taula
Sant Cristòfor portant l'Infant Jesús
Sant Cristòfor portant l'infant Jesús
1490-1500
Oli sobre fusta
113 × 71,5 cm
Museum Boijmans Van Beuningen (Rotterdam)
Autèntic segons: Friedländer, De Tolnay, Unverfehrt, Marijnissen i Koldeweij, Vandenbroeck i Vermet
Nau dels folls i al·legoria de la gula i la luxúria;La mort de l'avar
Tríptic
1494-1500
* Nau dels folls (ala esquerra, a dalt)
* Al·legoria de la gola i la luxúria (ala esquerra, a baix)
* La mort de l'avar (ala dreta)
Oli sobre fusta
58 x 33 (Nau); 35,9 × 31,4 cm (Gola i luxúria); 92,6 x 30,8 cm (Mort)
Museu del Louvre (París, Nau); Yale University Art Gallery (New Haven, Gula); National Gallery of Art (Washington DC, Mort)
Restes d'un tríptic, la resta del qual s'ha perdut
Autèntic segons: Friedländer, De Tolnay, Unverfehrt, Marijnissen i Koldeweij, Vandenbroeck i Vermet
Mort d'un rèprobe
Mort d'un rèprobe
1494-1500
Oli sobre fusta
34,6 × 21,2 cm
Col·lecció particular (Nova York)
Probablement, còpia d'un fragment de tríptic perdut
Autèntic segons De Tolnay (la resta no l'inclouen)
Extracció de la pedra de la follia
Extracció de la pedra de la follia
1494 o posterior
Oli sobre fusta
48 × 35 cm
Museu del Prado (Madrid)
Autèntic segons: Friedländer, De Tolnay, i Koldeweij, Vandenbroeck i Vermet; dubtós per a Marijnissen.
Adoració dels Reis
L'Adoració dels Reis
ca. 1495
Oli sobre fusta
138 × 138 cm
Museu del Prado (Madrid)
Els dos panells exteriors formen la imatge de la Missa de sant Gregori, en grisalla
Autèntic segons: Friedländer, De Tolnay, Unverfehrt, Marijnissen i Koldeweij, Vandenbroeck i Vermet
Tríptic tancat
Crist coronat d'espines
Crist coronat d'espines (Londres)
1495-1500
Oli sobre fusta
73 × 59 cm
National Gallery (Londres)
Autèntic segons: Friedländer, De Tolnay, Unverfehrt, Marijnissen i Koldeweij, Vandenbroeck i Vermet
Martiri de Santa Júlia
El martiri de Santa Jülia
ca. 1497
Oli sobre fusta
104 × 119 cm
Palazzo Ducale (Venècia)
Autèntic segons: Friedländer, De Tolnay, Unverfehrt, Marijnissen i Koldeweij, Vandenbroeck i Vermet
Crist portant la creu
Crist portant la creu (Madrid)
ca. 1498
Oli sobre fusta
150 × 94 cm
Palau Reial d'Orient (Madrid)
Autèntic segons: Friedländer, Unverfehrt, Marijnissen; dubtós per a Koldeweij, Vandenbroeck i Vermet
Taula dels set pecats capitals
Taula dels set pecats capitals
ca. 1500
Oli sobre fusta
120 × 150 cm
Museu del Prado (Madrid)
Autèntic segons: Friedländer, De Tolnay, Unverfehrt i Marijnissen; dubtós per a Koldeweij, Vandenbroeck i Vermet
Paradís a la Terra;Ascensió dels benaurats
Políptic de les Visions del més enllà
1500-1504
  • Paradís terrestre
  • Ascensió dels benaurats
  • Caiguda dels condemnats
  • Infern
Oli sobre fusta
86,5 × 39,5 (cada panell)
Palau Ducal (Venècia)
També anomenat Altar del cardenal Grimani
Autèntic segons: Friedländer, De Tolnay, Unverfehrt, Marijnissen i Koldeweij, Vandenbroeck i Vermet Caiguda dels benaurats;Infern
La temptació de Sant Antoni
Les temptacions de sant Antoni Abat
1501
Oli sobre fusta
131,5 × 225 cm
Museu Nacional de Arte Antiga (Lisboa)
Els panells exteriors formen dues pintures: L'arrest de Crist i Crist portant la creu, en grisalla
Autèntic segons: Friedländer, De Tolnay, Unverfehrt, Marijnissen i Koldeweij, Vandenbroeck i Vermet
Tríptic tancat
El prestidigitador
El prestidigitador
ca. 1502
Oli sobre fusta
53 × 65 cm
Museu Municipal (Saint-Germain-en-Laye, França)
Friedländer, De Tolnay, Marijnissen i Koldeweij, Vandenbroeck i Vermet el consideren d'autoria dubtosa
El carro de fenc
El carro de fenc (Escorial)
c. 1502
Oli sobre fusta
147 × 232 cm (versió d'El Escorial)
El Escorial, (versió 1)
Els dos panells exteriors formen la imatge en color d'El camí de la vida
Probablement, còpies de la versió del Prado o d'un original perdut de Bosch
Tríptic tancat
El carro de fenc
El carro de fenc (Prado)
c. 1502
Oli sobre fusta
135 x 190 cm (versió del Prado)
Museu del Prado (Madrid, versió 2)
Els dos panells exteriors formen la imatge en color d'El camí de la vida
Autèntic per a Marijnissen; autoria dubtosa per a De Tolnay i Koldeweij, Vandenbroeck i Vermet; podria ser còpia d'un original perdut del Bosch
Tríptic tancat
El jardí de les delícies
El jardí de les delícies o La pintura de l'arboç
1480-1490 o 1503-1504
Oli sobre fusta
220 × 389 cm
Museu del Prado (Madrid)
Els dos panells exteriors formen la imatge de La creació del món, en grisalla
Autèntic segons: Friedländer, De Tolnay, Unverfehrt, Marijnissen i Koldeweij, Vandenbroeck i Vermet
Tríptic tancat
The temptation of Saint Anthony, by Jheronimus Bosch (Kansas).jpg
Temptacions de Sant Antoni (fragment)
1500-1510
Oli sobre fusta
38,6 × 25,1 cm
Nelson-Atkins Museum of Art, Kansas City (Missouri)
Atribuït en febrer 2016 pel Bosch Research and Conservation Centre; abans es creia que era d'un seguidor
Temptacions de Sant Antoni Abat
Temptacions de sant Antoni Abat
1500-1525
Oli sobre fusta
70 × 51 cm
Museu del Prado (Madrid)
Autèntic segons Friedländer i De Tolnay; autoria dubtosa segons Marijnissen i Koldeweij, Vandenbroeck i Vermet; podria ser obra d'un seguidor
Tríptic dels sants eremites
Tríptic dels sants eremites
ca. 1505
Oli sobre fusta
86 × 100 cm
Palau Ducal (Venècia)
Autèntic segons: Friedländer, De Tolnay, Unverfehrt, Marijnissen i Koldeweij, Vandenbroeck i Vermet
Sant Jeroni pregant
Sant Jeroni pregant
ca. 1505
Oli sobre fusta
77 × 59 cm
Museum voor Schone Kunsten (Gant)
Autèntic segons: Friedländer, De Tolnay, Unverfehrt, Marijnissen i Koldeweij, Vandenbroeck i Vermet
Judici final
Judici final (fragment)
1506-1508
Oli sobre fusta
60 × 114 cm
Alte Pinakothek (Munic)
Fragment d'un tríptic perdut
Autèntic segons Friedländer i De Tolnay; dubtós per a Marijnissen
El venedor ambulant
El venedor ambulant o El caminant
ca. 1510
Oli sobre fusta
71,5 cm (diàmetre)
Museum Boijmans van Beuningen (Rotterdam)
Panell exterior d'un tríptic perdut
Autèntic segons: Friedländer, De Tolnay, Unverfehrt, Marijnissen i Koldeweij, Vandenbroeck i Vermet
Caiguda dels àngels rebels;L'arca de Noè al Mont Ararat
Díptic de l'Infern i el Diluvi
ca. 1514
  • La caiguda dels àngels rebels
  • L'arca de Noè al mont Ararat
  • La humanitat assetjada pels diables (al revers)
Oli sobre fusta
69,5 × 35 cm (cada panell)
34,5 cm (diàmetre de les pintures del revers)
Museum Boijmans Van Beuningen (Rotterdam, Països Baixos)
Autèntic segons: Friedländer, De Tolnay, Unverfehrt, Marijnissen i Koldeweij, Vandenbroeck i Vermet Revers de la taula de la caiguda dels àngels;Revers de la taula de l'arca de Noè
Crist portant la creu
Crist portant la creu (Gant)
1515-1516
Oli sobre fusta
74 × 81 cm
Museum voor Schone Kunsten (Gant, Bèlgica)
Autèntic segons: Friedländer, De Tolnay, Unverfehrt, Marijnissen; autoria dubtosa per a Koldeweij, Vandenbroeck i Vermet
Cap d'alabarder
Cap d'alabarder
Oli sobre fusta
28 × 20 cm
Museu del Prado (Madrid)
Fragment d'un Crist coronat d'espines, potser d'un seguidor del Bosch
Cap de dona
Cap de dona
Oli sobre fusta
13 × 5 cm
Museum Boijmans Van Beuningen (Rotterdam)
Fragment
Autèntic per a De Tolnay; dubtós per a Koldeweij, Vandenbroeck i Vermet

Còpies d'obres perdudes i obres de seguidors o imitadors[modifica]

Imatge Dades Atribucions
Paradís
Paradís (ala esquerra del Jardí de les delícies)
1480-1490 ?
Oli sobre fusta
186 x 77 cm
Museu del Prado (Madrid), procedent d'El Escorial
Còpia contemporània de l'original
Tríptic de l'Ecce Homo
Tríptic de l'Ecce Homo
1496-1500
Oli sobre fusta
73 × 57,2 (panell central), 79 × 36 (laterals)
Museum of Fine Arts (Boston)
Als panells exteriors, els donants amb sant Joan Evangelista i santa Maria Magdalena
Obra del taller del Bosch; Friedländer la considerava autèntica
Panells exteriors del tríptic de l'Ecce Homo
Tríptic de Job
Tríptic de Job
1507 o després
Oli sobre fusta
98,4 × 132,8 cm
Groeningenmuseum (Bruges)
Als panells exteriors, escuts de les famílies que encarregaren el retaule
Obra del taller del Bosch; Friedländer i De Tolnay la consideraven autèntica
Panells exteriors del tríptic de Job
Temptacions de Sant Antoni
Temptacions de sant Antoni
1500-1510
Oli sobre fusta
70 x 115 cm
Museu del Prado (Madrid)
D'un seguidor del Bosch, potser còpia d'un original perdut
Adoració dels Reis d'Anderlecht
Adoració dels Reis (Anderlecht)
1510-1520
Oli sobre fusta
80,4 × 115,4 cm
Erasmushuis (Anderlecht)
Als panells exteriors: sant Pere i santa Maria Magdalena
Obra del taller o del cercle del Bosch, a partir de l'Adoració del Prado; Friedländer la considerà autèntica
Panells exteriors de l'Adoració dels Reis
Batalla entre el Carnestoltes i la Quaresma
Batalla entre el Carnestoltes i la Quaresma
1540-1550
Oli sobre fusta, grisalla
59 × 118,5 cm
Noordbrabans Museum (s'Hertogenbosch)
Obra d'un seguidor del Bosch, imitant-ne l'estil. N'hi ha d'altres versions
Temptacions de Sant Antoni
Temptacions de sant Antoni
1551-1600
Oli sobre fusta
61,8 × 79,7 cm
Noordbrabansmuseum (s'Hertogenbosch)
D'un seguidor del Bosch, amb signatura falsificada; Friedländer va considerar-la dubtosa
Banquet de les noces de Canà
Banquet de les noces de Canà
original de 1516? (còpia 1550)
Oli sobre fusta
93 × 72 cm
Museum Boijmans Van Beuningen (Rotterdam)
Còpia posterior al 1555 d'una obra perduda del Bosch; Friedländer i De Tolnay l'havien considerada autògrafa, i Marijnissen, dubtosa
Temptacions de Sant Antoni d'Utrecht
Temptacions de sant Antoni (Utrecht)
1525-1530
Oli sobre fusta
25,7 × 22,4 cm
Central Museum (Utrecht)
Obra d'un seguidor del Bosch
Temptacions de Sant Antoni (Stuttgart)
Temptacions de sant Antoni (Stuttgart)
ca. 1530
Oli sobre fusta
62 × 95,5 cm
Staatsgalerie Stuttgart
Obra d'un seguidor del Bosch, variant de l'anterior
Tríptic de la Passió
Tríptic de la Passió
ca. 1530
Oli sobre fusta
150,5 × 82,2 cm (laterals), 139,5 × 169,8 cm (central)
Museu de Belles Arts (València)
Obra d'un seguidor de Bosch
Crist coronat d'espines
Crist coronat d'espines (Escorial)
1533
Oli sobre fusta
165 × 195 cm
Monestir d'El Escorial
A partir del panell central del tríptic de València
Còpia d'un seguidor del Bosch; Friedländer, De Tolnay, Unverfehrt i Marijnissen el consideraven autèntic, però l'anàlisi dendrològica revela que la fusta és del 1527-1533
Detenció de Crist
Detenció de Crist
1530-1550
Oli sobre fusta
51,8 × 80,8 cm
Noordbrabants Museum ('s-Hertogenbosch)
Obra d'un seguidor del Bosch; Friedländer la considerà autèntica
Detenció de Crist
Detenció de Crist
ca. 1530-1550
Oli sobre fusta
50,4 × 81,1 cm
San Diego Museum of Art
Obra d'un seguidor del Bosch, còpia o variant de l'anterior
Ecce Homo d'Uden
Ecce Homo (Uden)
ca. 1530-1550
Oli sobre fusta
77 × 55,5 cm
Museum voor Religieuze Kunst (Uden, Països Baixos)
Còpia de l'Ecce Homo de Frankfurt
Ecce Homo de Filadèlfia
Ecce Homo (Philadelphia)
1557 ca., pot ser còpia d'un original perdut de ca. 1474?
Oli sobre fusta
52 × 54 cm
Museu d'Art de Filadèlfia
Friedänder i De Tolnay el creien autèntic; l'anàlisi de la fusta demostra que fou pintada cap al 1557 per un seguidor de l'autor
Ecce Homo d'Indianàpolis
Ecce Homo (Indianapolis)
1557 ca., potser còpia d'un original perdut de ca. 1474?
Oli sobre fusta
52 × 54 cm
Indianapolis Museum of Art
Còpia de l'anterior o d'un original perdut
Jesús amb els doctors
Jesús amb els doctors
1545
Oli sobre fusta
75 × 60 cm
Col·lecció particular
Obra d'un seguidor del Bosch
Jesús amb els doctors (Louvre)
Jesús amb els doctors (Louvre)
1550 ca.
Oli sobre fusta
74 × 58 cm
Museu del Louvre (París)
Obra d'un seguidor del Bosch, còpia de l'anterior

Notes[modifica]

  1. Catherine B. Scallen, "The Art of the Northern Renaissance" (Chantilly: The Teaching Company, 2007) Lecture 26
  2. 2,0 2,1 Gibson, Walter. Thames and Hudson. Hieronymus Bosch (en anglès), 1973. 
  3. Virginia Pitts Rembert. Parkstone International. Bosch, 2011. 
  4. 1453 segons Jan Mosmans, citant un document, ara perdut.
  5. Dijck (2000): pp. 43–44. Una variant del seu nom en neerlandès és "Jeroen". Van Dijck assenyala que en totes les fonts contemporànies el nom "Jeroen" s'utilitza dues vegades, mentre que el nom "Joen" s'utilitza nou vegades, fent de "Joen" el seu probable nom cristià.
  6. Les obres signades per Bosch inclouen Adoració dels Reis", Sant Cristòfor portant l'Infant Jesús, Sant Joan Evangelista a Patmos, La temptació de sant Antoni, Tríptic dels sants eremites i Martiri de Santa Júlia.
  7. Gibson, 15, 17.
  8. Gibson, 19.
  9. «Bosch, Hieronymus – The Collection» (en anglès). Museo Nacional del Prado. [Consulta: 5 maig 2021].
  10. Diccionario de Arte I. Barcelona: Spes Editorial SL (RBA), 2003, p.69. ISBN 84-8332-390-7 [Consulta: 18 novembre 2014]. 
  11. Max Julius Friedländer; Mia Cinotti. Tout l'œuvre peint de Jérôme Bosch (en francès). Flammarion, 1967. 
  12. Jean-Claude Frère. P. Terrail. Les Primitifs flamands (en francès), 2007. ISBN 978-2-87939-338-4. 
  13. Un plat festiu, no només en el context de 's-Hertogenbosch, el lloc de naixement de Bosch, sinó també a la cort del Ducs de Borgonya.
  14. Veure: Gallery Label Metropolitan Museum of Art Collection Database

Bibliografia[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Hieronymus Bosch
  • Gauffreteau-Sévy, M. Hieronymus Bosch: El Bosco. Barcelona: Labor, 1969.
  • Bosing, Walter. El Bosco, entre el cielo y el infierno. Editorial Benedikt Taschen, 1989.
  • Sintagma Realitzacions Editorials, El Bosco, dins la col·lecció Grandes Maestros de la Pintura, Edicions Altaya, 2001.
  • Walther, Ingo F. Los maestros de la pintura occidental, Taschen, 2002.