High Data Rate Digital Subscriber Line

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca

La High bit-rate Digital Subscriber Line abreujat HDSL fou la primera tecnologia xDSL que va aparèixer al mercat a la fi de la dècada del 1980. A Europa permet transmetre fins a 2312 Kilobyte/s seguint les normes de la Unió Internacional de Telecomunicacions i als Estats Units fins a 1544 Kb/s seguint les normes de ANSI. L'amplada de banda usada se situa entre els 80 i 370 kHz i amb cables de 24 parells permet cobrir distàncies de fins a 3,6 km entre usuari i central local d'accés (centraleta).[1]

Referències[modifica]

  1. Lechleider, J. W. «High bit rate digital subscriber lines: a review of HDSL progress». IEEE Journal on Selected Areas in Communications, 9, 6, 1991-8, pàg. 769–784. DOI: 10.1109/49.93088. ISSN: 0733-8716.

Enllaços externs[modifica]