Higroforàcies
Hygrophoraceae  | |
|---|---|
 mocosa blanca | |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Fungi |
| Classe | Agaricomycetes |
| Ordre | Agaricales |
| Família | Hygrophoraceae Fr. |
| Tipus taxonòmic | Hygrophorus (1836) |
| Gèneres | |
Higroforàcies (Hygrophoraceae) és una família de fongs dins l'ordre Agaricales. Inclou les llenegues i els gèneres Hygrophorus i Hygrocybe. Actualment, per les evdències de l'ADN, inclou també els basidioliquens i els fongs corticioides. Les espècies poden ser fongs ectomicorízics, líquens, associats amb les molses o sapròfits. La família conté 18 gèneres i unes 400 espècies.
Taxonomia[modifica]
Història[modifica]
La família Hygrophoraceae va ser proposada primer per Lotsy (1907).[1] No tots els investigadors posteriors van acceptar aquesta família i Carleton Rea (1922), per exemple, continuà incloent-los en Agaricaceae.
Estatus actual[modifica]
Per la investigació filogenètica basada en l'anàlisi cladística de les seqüències de l'ADN, es suggereix que els Hygrophoraceae són diferents de Tricholomataceae i són monofilètics (i per tant un grup natural). Tanmateix els gèneres Camarophyllopsis i Neohygrophorus, no pertanyen a la família, però altres gèneres sí. Els gèneres agàrics inclouen Ampulloclitocybe, Cantharellula, i Lichenomphalia,com també Arrhenia. Els gèneres no agàrics inclouen el fong corticioide Eonema i Cyphellostereum, i els líquens basidioliquens Dictyonema. Com a resultat els Hygrophoraceae actualment no tenen trets morfològics comuns.
Els membres de Hygrophoraceae tenen distribució cosmopolita, des dels tròpics a les regions subpolars.
Ús econòmic[modifica]
Els cossos fructífers d'algunes espècies de Hygrophorus i Hygrocybe són comestibles.[2] Cap es cultiva comercialment.
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Higroforàcies |
- ↑ Lotsy JP.. Vorträge über botanische Stammesgeschichte. Jena: Gustav Fischer, 1907, p. 828.
- ↑ Boa ER.. Wild edible fungi: a global overview of their use and importance to people. Food and Agriculture Organization of the United Nations, 2004, p. 147. ISBN 92-5-105157-7.