Hildegarda de Bingen

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Santa Hildegarda de Bingen
Hildegard von Bingen.jpg
Miniatura del Liber Scivias amb Hildegarda dictant a un escriba
Abadessa, Sibil·la del Rin, Doctora de l'Església (2012)
Naixement Hildegard de Bingen
1098
Bermersheim vor der Höhe (Renània, Alemanya)
Mort 17 de setembre de 1179
Bingen am Rhein (Renània)
Sepultura Església de Hildegard, a Einbingen, prop de Rüdesheim am Rhein (Hesse)
Ocupació naturalista, escriptora, compositora, filòsofa i il·luminadora
Beatificació Antiga, el procés de canonització no ha continuat
Canonització 10 de maig de 2012 (canonització equipolent) , Roma per Benet XVI
Lloc de pelegrinatge Abadia d'Eibingen
Festivitat 17 de setembre
Fets destacables Escriptora, miniaturista i autora de música
Orde Monges benedictines
Iconografia Com a monja, escrivint, o amb l'Esperit Sant inspirant-la
Patronatge Dels esperantistes
Modifica dades a Wikidata
Hildegard von Bingen
Hildegard von Bingen.jpg
Naixement 1098
Alemanya
Mort 1179
Monestir de Rupertsberg Bingen am Rhein
Ocupació naturalista, escriptora, compositora, filòsofa i il·luminadora
Estil Medieval
Trajectòria
  • 1112 Es fa monja als quinze anys
  • 1136 Abadessa del monestir de Disibodenberg
  • 1147 Funda un convent prop de Bingen
  • 1150-1160 Recopila poemes lírics i música en la Symphonia armonie celestium
  • 1151 Escriu l'obra moral Ondo virtutum
Modifica dades a Wikidata

Santa Hildegarda von Bingen (Alemanya, 1098-1179), abadessa benedictina, escriptora, il·luminadora, mística i compositora. És la primera persona al món de qui es conserva música escrita. L'any 2012 va ser nomenada Santa i, pr la vigència del seu pensament, Doctora de l'Església pel Papa Ratzinger.[1][2]

Predicava en públic per les places utilitzant música i text. Per a ella "igual que la paraula designa el cos, la simfonia designa l'esperit". El seu repertori musical és un dels més extensos de tots els autors medievals. Va escriure representacions sacres, mises, himnes i responsos, a més de nombrosos textos explicatius dels evangelis. Va tenir correspondència amb papes i emperadors, i esdevingué una figura diplomàtica.[3]

Avui és considerada protofeminista per la seva visió i actitud pràctica del paper de la dona a la societat. També, per haver inventat una de les primeres llengües artificials, és la patrona dels que promouen l'esperanto.

Context[modifica | modifica el codi]

Les dones participaven activament a la vida econòmica, cultural i social a l'època medieval. Al segle XII hi havia una gran efeverscència cultural. El coneixement era global, encara no existia l'especialització. Els monasteris femenins encara no eren com els del segle XV fins el Concili Vaticà II, no hi havia clausura i eren centres oberts de cultura i investigació on les monges podien estudiar, investigar i exercir una missió de portes enfora. En canvi, era inusual que una monja sortís a predicar.[4]

Hildegarda de Bingen va viure en una època de floriment de la literatura religiosa escrita per dones, referit per alguns com "el moment de les Mares de l'Església". Des d'un punt de vista literari van destacar Hildegarda i Hadewijch, i altres ho van fer pel valor científic, històric o altres de la seva obra. Al llarg dels segles XII i XIV van proliferar moltes autores interessants per diversos motius, com per exemple Cristina de Pizán, Elisabet de Schönau, Clara d'Assís, Matilde de Hackeborn, Gertrudis la Gran, Matilde de Magdeburg, Margarida Porete (cremada a la foguera per les seves obres), Beatriu de Natzaret, Caterina de Sena, Brígida de Suècia o Juliana de Norwich.[5]

Hi devia haber compositores brillants però pel fet de ser dones no formaven part del cànon, sent oblidades i la seva obra perduda. La musicologia ha ignorat figures femenines de relevància artística i ha amagat les homosexualitats. Hildegarda, per exemple, és una de les artistes més prolífiques a la música medieval però no ha estat considerada interessant fins després dels anys seixanta del segle XX, a partir de que els estudiosos de literatura hagueren demostrat la seva excel·lència en poesia. Les nombroses intèrprets tampoc no s'estudien a causa de que el pensament modern enten l'intèrpret com a un transmissor neutre entre el compositor i el públic, i que per tant no és interessant. La música d'Hildegarda sona diferent a la d'homes de la seva època, peò no és possible avui saber si és una particularitat d'ella, personal, o era un estil femení propi de més dones.[6]

Al segle XII hi havia pocs metges i era usual dirigir-se als monestirs femenins o masculins, on sempre havia algú amb coneixements mèdics i solia haver un hospital per a pobres i peregrins, una farmàcia, un jardí de plantes medicinals i una casa de sangries. Ja s'havien escrit diversos tractats mèdics, com el de Tròtula al segle XI, De mulierum passionibus. D'altra banda, l'Esglèsia estava dividida per heretgies i cismes, i hi havia corrupció i relaxació de costums entre els bisbes, clergues i monjos.[4]

Biografia[modifica | modifica el codi]

L'Univers, il·luminació de Hildegarda de Bingen
L'alfabet Littere ignote (lletres desconegudes) inventat per a la Lingua ignota.

De família noble, als vuit anys, com que era una nena malaltissa, els seus pares la van fer entrar en un convent. L'abadessa Jutta s’encarregà de la seva instrucció. Després de la mort de Jutta va esdevenir abadessa. Va organitzar i coordinar el trasllat de la seva comunitat, fundant un nou monasteri independent jurídica i econòmicament de la comunitat de monjos de de Disibodenberg.[4] Va emprendre quatre viatges de peregrinació, sortia a predicar a les places i féu conferències. Tingué comunicació amb Bernat de Claravall, quatre papes i l'emperador d'Alemanya. Tenia voluntat reformista a l'Esglèsia. Es va oposar al catarisme.

Des de jove tingué visions de tipus místic que obtingué que fossin aprovades oficialment pel papa Eugeni (1145-1153). No va començar a escriure les seves visions fins als quaranta anys d'edat, un cop vençuts escrúpols i dubtes.[5] Va escriure tres llibres sobre aquestes experiències religioses: Scivias Domini (Coneix els camins del Senyor), considerada la més important, Liber vitae meritorum i De operatione Dei. Les seves visions o "inspiració divina" venien sense èxtasi ni transport. Leselaborava, interpretava i dictava en vigília a col·laboradors que les escrivien, destacant la monja Ricarda, a qui estava fortament unida.[5]

Proclamava la igual dignitat entre homes i dones, com també va lluitar per la dignitat dels oprimits. Va caure en alguns prejudicis misògins propis de la seva època.[4] Hildegarda predicava una teologia en femení i amb simbologia femenina.[7][8] Sobre la sexualitat també tenia un punt de vista femení i positiu, d'ella tenim la primera descripció de l'orgasme.[9] Alguns apunten a la seva homosexualitat, tot i que altres consideren que els textos són massa ambigus i no en poden estar segurs.[6][10][11][12]

De la seva producció musical, es coneixen més de setanta composicions entre cants himnes i seqüències, que en fan un dels repertoris més extensos entre els compositors medievals. Hildegard també és la primera compositora de qui es coneix la biografia. Una de les seves obres més conegudes, Ordo Virtutum ('Obra de les virtuts'), és un drama litúrgic o representació al·legòrica de la moralitat que té 82 melodies monofòniques, en cant pla, per a l'ànima, i disset virtuts, amb una part parlada per al diable. Hildegarda organitzava celebracions a la seva congregació en forma de rituals amb música als quals ella i les seves companyes es vestien de núvies de Déu, amb bonics vestits de colors clars i tocats al cabell. Per a elles escrivia poemes i els musicava.[4][2]

El seu coneixement científic és experimental, com era habitual a les dones del seu temps. Tota la vida va ser malaltissa, aparentment somatitzava una gran sensibilitat i emocionalitat. Es va dedicar a atendre malalts, escoltar-los i fer investigació i recerca de remeis per a guarir-los. Va escriure llibres de medecina i ciències naturals. Tenia coneixements de física, dels principis actius de plantes medicinals, anatomia, fisiologia i psicologia. Amb una visió holística del món, va desenvolupar uns mètodes medicinals pels quals era ben coneguda i que fan servir avui dia alguns metges austríacs i alemanys.[5][13][4]

Una altra de les seves principals obres és la creació de la seva lingua ignota (llengua desconeguda), una de les primeres llengües artificials de la història, per la qual és considerada patrona dels esperantistes.[14]

Veneració[modifica | modifica el codi]

Reliquiari amb les restes de la santa a l'església d'Eibingen

En vida ja fou tinguda per santa pel poble, que li atribuïa guaricions i, fins i tot, la ressurrecció d'un mort. En morir, malgrat que ràpidament s'engegà un procés de canonització, s'interrompé. Popularment i local, continuà sent venerada i, encara que anomenada santa, tenia el rang de beata. El 2012, el 10 de maig, Benet XVI la inscrigué al catàleg de sants de l'Església catòlica, en un procés de canonització equipol·lent. Va anunciar, a més, la seva intenció de declarar-la doctora de l'Església, acte que va tenir lloc el 7 d'octubre de 2012.

Hildegarda apareix també al calendari de sants d'algunes esglésies anglicanes, com l'Església d'Anglaterra, on es venera com a santa el 17 de setembre.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Nota: Només hi havia trenta-tres Doctors de l'Esglèsia, trenta homes i tres dones, i l'any 2012 van ser afegits Juan de Ávila i Hildegarda de Bingen. En 2016 en són 36 en total.
  2. 2,0 2,1 Hildegarda de Bingen: la reforma mediante la belleza Diana Barnes Pardos y Alejandro García Ingrisano 18/01/2012 (castellà)
  3. Montanyà, Xavier. «La revolució d'una monja». Sàpiens [Barcelona], núm. 96, octubre 2010, p.76. ISSN: 1695-2014.
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 4,5 Hildegarda de Bingen: un mensaje para nuestro tiempo Rosa Maria Pirquer i Pomés (castellà)
  5. 5,0 5,1 5,2 5,3 Hildegarda de Bingen Publicació Visat, número 6, ocubre de 2008 (català)
  6. 6,0 6,1 Pilar Ramos López (2003), Feminismo y música: Introducción crítica, Narcea Ediciones. ISBN 9788427714199 (castellà)
  7. Andrea Dickens,(2009). The Female Mystic, Ed. Tauris. ISBN 9781845116415 (anglès)
  8. Barbara Newman, (1987). Sister of Wisdom: St. Hildegard’s Theology of the Feminine, ed. Berkeley, University of California Press. ISBN 9780520211629 (anglès)
  9. Monson, Craig A.; Montemorra Marvin, Roberta. Music in Print and Beyond (en anglès). Boydell & Brewer, 2013, p. 8. ISBN 1580464165. 
  10. Bruce Wood Holsinger (1993), Embodiment and homoerotics of devotion in the music of Hildegarde von Bingem, Signs: Journal of Women in Culture and Society 19 (Autumn, 1993): pp. 92–125. (anglès)
  11. Karen Cherewatuk and Ulrike Wiethaus (1993), Dear Sister: Medieval Women and the Epistolary Genre. Middle Ages Series. Philadelphia: University of Pennsylvania Press. (anglès)
  12. "Hildegard von Bingen ha llegado a convertirse en un icono lésbico y protofeminista internacional. Al margen de argumentos a favor o en contra de esta calificación; al margen de si existen o no pruebas convincentes de la homosexualidad de la sabia monja, su conversión en símbolo de la comunidad lesbia es ya un hecho irreversible." Canonización de Hildegarda de Bingen Carlos Manuel López Campos, Andalucía Información 07/05/2014 (castellà)
  13. Teología hecha por mujeres a partir de la feminidad Leonardo Boff (castellà)
  14. Schnapp, Jeffrey T. Virgin's words : Hildegard of Bingen's Lingua Ignota and the Development of Imaginary Languages Ancient to Modern. 2a ed. (en anglès), 1991. 

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]