Himalia (satèl·lit)

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'objecte astronòmicHimalia
Himalia.png
La imatge d'Himalia presa per la nau Cassini Modifica el valor a Wikidata
Tipussatèl·lit de Júpiter i satèl·lit irregular Modifica el valor a Wikidata
Descobert perCharles Dillon Perrine Modifica el valor a Wikidata
Data descobriment3 desembre 1904 Modifica el valor a Wikidata, Observatori Lick Modifica el valor a Wikidata
EpònimHimalia Modifica el valor a Wikidata
Cos pareJúpiter Modifica el valor a Wikidata
Dades orbitals
Semieix major a11.493.550 km Modifica el valor a Wikidata
Excentricitat e0,16 Modifica el valor a Wikidata
Període orbital P248,29 d[1] Modifica el valor a Wikidata
Velocitat orbital mitjana3,312 km/s
Inclinació i29,90917 ° Modifica el valor a Wikidata
Característiques físiques i astromètriques
Radi85 km[1] Modifica el valor a Wikidata
Magnitud aparent (V)14,6 Modifica el valor a Wikidata
Massa6,7 Zg[2] Modifica el valor a Wikidata
Gravetat superficial equatorial0,062 m/s² Modifica el valor a Wikidata
Velocitat d'escapament~0,100 km/s
Albedo0,04 Modifica el valor a Wikidata

Himalia és el més gran dels satèl·lits irregulars de Júpiter. És el membre principal del grup del mateix nom. Fou descobert per Charles Dillon Perrine el 1904 des de l'observatori Lick, a Califòrnia.[3] Se li va donar el nom de la nimfa Himalia. Amb anterioritat a l'any 1975, a Himalia se'l coneixia simplement com a Júpiter VI.

Himalia gira al voltant de Júpiter en una òrbita prògrada amb un període d'aproximadament 250 dies. Ja que la seva òrbita és similar a la de tres altres satèl·lits de Júpiter, es classifica com el membre major d'una família de satèl·lits prògrads i irregulars coneguda com el grup d'Himalia. Els altres satèl·lits membres són Leda (20 km), Lisitea (36 km) i Elara (86 km). S'especula que en els inicis de la formació del planeta Júpiter, podria haver existit un nombre més gran d'objectes en òrbites similars, els quals han anat desapareixent en xocar i ser destruïts per Himalia.

El seu diàmetre mitjà és de 170 km. És probable que sigui un asteroide o un fragment d'asteroide de forma irregular capturat per la gravetat de Júpiter. El 19 de desembre del 2000, la nau Cassini, en ruta cap a Saturn, va captar una imatge d'Himalia (dreta), però la sonda es trobava massa lluny (a 4,4 milions de km) i la resolució és massa baixa (27 km/píxel) per a mostrar cap característica de la superfície de la lluna. La fletxa indica on es troba Himalia. En el requadre, a l'esquerra, es mostra la imatge ampliada 10 vegades i un gràfic que indica la mida (uns 160 km en direcció vertical) i la fase d'Himalia (la llum del Sol ve de l'esquerra).

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 «NASA FACTS» (en anglès). NASA.
  2. URL de la referència: https://ssd.jpl.nasa.gov/?sat_phys_par. Data de consulta: 5 setembre 2020.
  3. Porter, J. G. «Discovery of a Sixth Satellite of Jupiter». Astronomical Journal, 24, 18, 1905, pàg. 154B. Bibcode: 1905AJ.....24..154P. DOI: 10.1086/103612.;
    «Sixth Satellite of Jupiter Confirmed (Himalia)». Harvard College Observatory Bulletin, 175, 25-01-1905, pàg. 1. Bibcode: 1905BHarO.175....1P.;
    Perrine, C.D. «Discovery of a Sixth Satellite to Jupiter». Publications of the Astronomical Society of the Pacific, 17, 1905, pàg. 22–23. Bibcode: 1905PASP...17...22.. DOI: 10.1086/121619.;
    Perrine, C.D. «Orbits of the sixth and seventh satellites of Jupiter». Astronomische Nachrichten, 169, 3, 1905, pàg. 43–44. Bibcode: 1905AN....169...43P. DOI: 10.1002/asna.19051690304.