Himantura hortlei

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula taxonòmicaHimantura hortlei
Taxonomia
Super-regne Eukaryota
Regne Animalia
Fílum Chordata
Classe Chondrichthyes
Ordre Myliobatiformes
Família Dasyatidae
Gènere Himantura
Espècie Himantura hortlei
(Last, Manjaji-Matsumoto & Kailola, 2006)[1][2]
Modifica dades a Wikidata

Himantura hortlei és una espècie de peix pertanyent a la família dels dasiàtids.

Descripció[modifica]

  • El mascle pot arribar a fer 70 cm de llargària màxima i la femella 65,4.
  • El disc és uniformement groguenc, marronós o grisenc al dors, mentre que la superfície ventral dels adults és, en general, de color groc canari.[3][4]

Reproducció[modifica]

És vivípar.[3]

Alimentació[modifica]

Hom creu que es nodreix de crustacis, mol·luscs i peixets.[3]

Hàbitat[modifica]

És un peix d'aigua marina i salabrosa, demersal i de clima tropical que viu entre 2 i 7 m de fondària.[3][4]

Distribució geogràfica[modifica]

Es troba al Pacífic occidental: el sud d'Irian Jaya i, possiblement també, Papua Nova Guinea.[3][5]

Estat de conservació[modifica]

Les seues principals amenaces són la destrucció del seu hàbitat (sobretot, per la desaparició dels manglars per a proveir fusta[6] i la contaminació dels rius), les extraccions mineres i les activitats comercials.[7]

Observacions[modifica]

És inofensiu per als humans i pescat per la seua carn, pell i cartílag.[3]

Referències[modifica]

  1. Müller J. & Henle F. G. J., 1837. Ueber die Gattungen der Plagiostomen. Arch. Naturgeschichte v. 3. 394-401, 434 (Nachträliche Bemerkung).
  2. Last, P. R., M. Manjaji-Matsumoto & P. J. Kailola, 2006. Himantura hortlei n. sp., a new species of whipray (Myliobatiformes: Dasyatidae) from Irian Jaya, Indonesia. Zootaxa Núm. 1239: 19-34.
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 FishBase (anglès)
  4. 4,0 4,1 Last, P. R., M. Manjaji-Matsumoto & P. J. Kailola, 2006.
  5. White, W.T., P.R. Last, J.D. Stevens, G.K. Yearsley, Fahmi and Dharmadi, 2006. Economically important sharks and rays of Indonesia. (Hiu dan pari yang bernilai ekonomis penting di Indonesia). Australian Centre for International Agricultural Research, Canberra, Austràlia.
  6. Food and Agriculture Organization of the United Nations, 2007. The world's mangroves 1980-2005. FAO Forestry Paper 153. Roma.
  7. UICN (anglès)


Enllaços externs[modifica]