Himantura uarnak

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'ésser viuHimantura uarnak Modifica el valor a Wikidata
Himantura uarnak egypt.jpg
Exemplar fotografiat a la costa egípcia del mar Roig. Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Status iucn3.1 VU-ca.svg
Vulnerable
UICN161692 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseChondrichthyes
OrdreMyliobatiformes
FamíliaDasyatidae
GènereHimantura
EspècieHimantura uarnak Modifica el valor a Wikidata
Gmelin, 1789
Nomenclatura
Sinònims
Distribució
Himantura uarnak rangemap.png
Modifica el valor a Wikidata

Himantura uarnak és una espècie de peix pertanyent a la família dels dasiàtids.[2]

Descripció[modifica]

  • Pot arribar a fer 200 cm de llargària màxima[3] (normalment, en fa 45)[4] i 120 kg de pes.[5]
  • Disc de color marró clar amb taques fosques, les quals són espaiades en els juvenils però nombroses, fins al punt de formar un patró reticulat, en els adults. No té espines però presenta denticles al llarg de l'esquena en els exemplars adults.
  • Zona ventral de color blanc.
  • Cua llarga, prima, amb franges blanques i negres, de gairebé tres vegades la longitud del cos i amb un fibló de mida mitjana.
  • Musell punxegut.[6][7]

Reproducció[modifica]

És ovovivípar.[8][9]

Alimentació[modifica]

Menja peixets, bivalves, crancs, gambes, cucs i grumers.[10][11]

Hàbitat[modifica]

És un peix d'aigua marina i salabrosa; associat als esculls;[12] amfídrom[13] i de clima subtropical (23 °C-26 °C; 38°N-32°S) que viu entre 20 i 50 m de fondària.[6][14]

Distribució geogràfica[modifica]

Es troba des del mar Roig[15] (i la Mediterrània oriental a través del canal de Suez[16])[17] fins a l'Àfrica Austral,[7] la Polinèsia Francesa, Taiwan i Austràlia,[18] incloent-hi el mar d'Arafura[19] i l'estuari del riu Ganges.[6]

Ús comercial[modifica]

És emprat en la medicina tradicional xinesa[20] i consumit per la seua carn, pell (d'alt valor) i cartílag.[21][22] A més, la seua cua és utilitzada com a element decoratiu.[6][23]

Observacions[modifica]

És popular entre els afeccionats a la pesca esportiva,[3] tot i que és verinós per als humans.[6][24]

Referències[modifica]

  1. Catalogue of Life (anglès)
  2. The Taxonomicon (anglès)
  3. 3,0 3,1 Compagno, L.J.V., 1986. Dasyatidae. P. 135-142. A: M.M. Smith i P.C. Heemstra (eds.) Smiths' sea fishes. Springer-Verlag, Berlín.
  4. Bouhlel, M., 1988. Poissons de Djibouti. Placerville (Califòrnia, els Estats Units): RDA International, Inc. 416 p.
  5. Compagno, L.J.V., 1986. Dasyatidae. P. 135-142.
  6. 6,0 6,1 6,2 6,3 6,4 FishBase (anglès)
  7. 7,0 7,1 Compagno, L.J.V., D.A. Ebert i M.J. Smale, 1989. Guide to the sharks and rays of southern Africa. New Holland (Publ.) Ltd., Londres. 158 p.
  8. Dulvy, N.K. i J.D. Reynolds, 1997. Evolutionary transitions among egg-laying, live-bearing and maternal inputs in sharks and rays. Proc. R. Soc. Lond., Ser. B: Biol. Sci. 264:1309-1315.
  9. Breder, C. M.; Rosen, D. E. Modes of Reproduction in Fishes (en anglès). Museu Americà d'Història Natural, 1966. 
  10. Myers, R.F., 1999. Micronesian reef fishes: a comprehensive guide to the coral reef fishes of Micronesia. Coral Graphics, Barrigada, Guam. 330 p.
  11. Nasir, N.A., 2000. The food and feeding relationships of the fish communities in the inshore waters of Khor Al-Zubair, northwest Arabian Gulf. Cybium 24(1):89-99.
  12. Hardy, J.D. Jr., 2003. Coral reef fish species. NOAA\National Oceanographic Data Center. NODC Coral Reef Data and Information Management System. Estats Units. 537 p.
  13. Riede, K., 2004. Global register of migratory species - from global to regional scales. Final Report of the R&D-Projekt 808 05 081. Federal Agency for Nature Conservation, Bonn, Alemanya. 329 p.
  14. Al Sakaff, H. i M. Esseen, 1999. Occurrence and distribution of fish species off Yemen (Gulf of Aden and Arabian Sea). Naga ICLARM Q. 22(1):43-47.
  15. Khalaf, M.A., 2005. Fish fauna of the Jordanian Coast, Gulf of Aqaba, Red Sea. Journal of King AbdulAziz University-Marine Sciences. Vol. 15.
  16. Por, F.D., 1978. Lessepsian migration. Springer-Verlag, Berlín, Heidelberg, Nova York. 228 p.
  17. Stehmann, M., 1979. Rajidae. P. 58-69. A: J.C. Hureau i Th. Monod (eds.). Checklist of the fishes of the north-eastern Atlantic and of the Mediterranean (CLOFNAM), UNESCO, París, Vol. 1.
  18. Sainsbury, K.J., P.J. Kailola i G.G. Leyland, 1985. Continental shelf fishes of the northern and north-western Australia. CSIRO Division of Fisheries Research; Clouston & Hall and Peter Pownall Fisheries Information Service, Canberra, Austràlia. 375 p.
  19. Russell, B.C. i W. Houston, 1989. Offshore fishes of the Arafura Sea. Beagle 6(1):69-84.
  20. Tang, W.-C., 1987. Chinese medicinal materials from the sea. Abstracts of Chinese Medicine 1(4):571-600.
  21. Sen, T.K., 1987. Commercial fishes of Calcutta and adjoining fish markets (Economic aspects, scientific, local and English names). Seafood Export J. 19(5):5-11.
  22. White, W.T., P.R. Last, J.D. Stevens, G.K. Yearsley, Fahmi and Dharmadi, 2006. Economically important sharks and rays of Indonesia. (Hiu dan pari yang bernilai ekonomis penting di Indonesia). Australian Centre for International Agricultural Research, Canberra, Austràlia.
  23. Mohsin, A.K.M. i M.A. Ambak, 1996. Marine fishes and fisheries of Malaysia and neighbouring countries. University of Pertanian Malaysia Press, Serdang, Malàisia. 744 p.
  24. Mohsin, A.K.M. i M.A. Ambak, 1996.

Enllaços externs[modifica]