Himiko (reina)

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaHimiko
Nom original (ja) 卑弥呼
Biografia
Naixement 175 (Gregorià)
Yamataikoku Tradueix
Mort 248 (72/73 anys)
Japó
  Reina 

Activitat
Ocupació Política
Altres
Títol Reina
Modifica les dades a Wikidata

Pimiko o Himiko (卑弥呼[1]) (175-247[2] o 248)[3] fou una reina xaman[4] que governà el Regne de Yamatai[3] (entre el Període Yayoi i el Període Kofun) pel segle III dC (des del 190 fins a la seua mort el 248).[5] Fou mare d'Iyo, la reina successora.[6] El tractament que ha rebut aquesta figura històrica dels historiadors (destacant Naitō Torajirō (1866–1934) i Shiratori Kurakichi (1865–1942)[7]) no ha sigut molt objectiu, considerant que la seua autoritat política com a fenomen és un fet excepcional i no normal, suposant una normalitat de domini masculí en l'àmbit del poder polític.[8] Fins al 1945 el poble japonès no conegué sobre ella[9] pel control governamental sobre les investigacions històriques.[10]

Es creu que era la princesa Yamato-totohi-momoso-hime-no-mikoto.[5]

Biografia[modifica]

Com encara no s'ha aclarit on se situava Yamatai, tampoc se sap cap concreció de l'origen de la seua reina.[11]

Segons les Cròniques dels Tres Regnes, el regne havia entrat en un caos després de tindre un rei[12] i aquest caos acabà quan després de diverses consultes elegiren a Pimiko.[13] Entrà al poder sent jove, sent elegida per a representar la confederació de cacicats com a reina, el 190 dC. Suposà una nova era cultural:[5] ella va rebutjar elements dels rituals, com són les campanes de bronze dōtaku.[14] Quan entrà al poder era verge[15] i tenia un germà menor al qual li comunicava els oracles divins, l'únic home amb qui es podia comunicar.[16] No es deixava veure. A les Cròniques dels Tres Regnes consideren que per ella hi havia un ambient estrany.[13]

L'atenien mil esclaus: un l'atenia quan dormia i un li transmetia els missatges dels subalterns i súbdits. Vivia a un palau emmurallat amb mirador.[13]

Era reina de 19 territoris (Shima, Ioshi, Iya, Tsushi, Minu, Kokotsu, Fuko, Kasono, Tsuso, Sona, Kanasona, Ki, Igo, Kina, Yama, Jari, Shii, Ota i Na).[17]

Tingué bones relacions amb la cort del regne xinès de Wei,[9] amb la qual intercanviava regals: enviava materials tèxtils i rebia brocats rojos, brocats blaus obscurs i seda blanca.[18] També rebia espills de bronze.[14] Aquestes relacions li van permetre que el seu país fóra reconegut oficialment per Wei.[15]

El 239 envià regals a l'emperador de Gui.[13] El 240 el cap de Taijoogun, Kyudyin, envià espases, espills, missatgers, segells, or i seda a Pimiko. El 243 Himiko envià fletxes, arquers, esclaus, segells i estendards. El 245 l'emperador xinès envià banderes grogues mitjançant Taijoobun. El 247 Himiko tenia males relacions amb el govern del regne d'Oki, informà als xinesos i aquests tractaren de detindre una guerra.[19]

A la mort de Himiko es va fer un enterrament a un monticle gran, sacrificant-se més de 100 esclaus per a l'enterrament.[19] Es creu que la seua tomba es troba al monticle datat al segle III dC a Sakurai, a la Prefectura de Nara. Es creu que la construcció s'inicià quan encara Himiko estava viva.[3]

Aspecte físic[modifica]

A les Cròniques dels Tres Regnes es diu que era molt atractiva.[13] Es descrivia com que tenia "ulls madurs".[6]

Xamanisme practicat per ella[modifica]

El seu xamanisme consistia en el contacte amb els morts[14] i l'endevinació.[13]

Alguns investigadors l'associen amb el culte a les serps i deïtats ofídiques i al culte xinès a una Mare Reina de l'Oest.[20]

Aspecte[modifica]

Es creu que probablement portava roba d'estil continental: una bata kosode d'una sola peça i de mànigues amples baix d'un tratge paregut a una camiseta, una falda, un cinturó i una faixa.

El cabell es creu el tindria nugat amb un barret pla. No està clar si portava diademes o simples bandes de tela.[18]

Fonts històriques[modifica]

Es té notícia de la seua existència per la seua aparició a cròniques entogràfiques xineses del segle III. No apareix a documents posteriors com el Kojiki i el Nihongi, ambdós del segle VIII, per decisió dels compiladors pels interessos ideològics de mostrar una linealitat paterna dels reis que seria trencada per la matrilinealitat de Pimiko.[21]

La font principal és la secció "Registre dels Bàrbars de l'Est" del llibre Wei zhi, que forma part dels Registres dels Tres Regnes (Sanguozhi). El compilador fou l'historiador Chen Shou (233–97).[5]

Himiko a la cultura popular[modifica]

Himiko és un dels personatges més representats en cultura popular al Japó[21] i, segons una enquesta feta a la dècada del 2010, la figura històrica més reconeguda pels xiques i xiquetes d'escola.[1] L'interès per ella a la cultura popular va créixer causada pel relaxament de la ideologia que insistia la successió dinàstica per la via patrilineal.[22]

Se la sol representar equivocadament amb les campanes dotaku que ella rebutjava, incloent exhibicions als museus.[14]

Als còmics i obres d'animació japoneses se l'ha presentada com una tirana, una promiscua i una bruixa.[4] Aquesta representació ve condicionada pels sentiments dels creadors respecte el poder en mans femenines.[21] Pocs mangues l'associen als cultes a les serps, deïtats ofídiques i/o a la Reina Mare de l'Oest.[20]

Als anuncis, determinats mangues i llibres se la sol posar com a exemple de persona cívica.[23] La visió negativa trobada a les il·lustracions solen ficar-la com a que competeix al poder privilegiat als mascles mitjançant l'erotisme. Estèticament se la representa com a bruixa amb faldes pujades i grans pits.[24]

A les il·lustracions de fans soltes que la representen solen infantilitzar-la i fer-la bufona.[18]

Mangues:

  • Un manga històric d'Ihinomori Shotari del 1997 mostrà a Pimiko com un exemple d'autoritat sent una líder tant a l'àmbit espiritual com al laic.[25]
  • Fujiwara Kamui (2009) Himiko: Shūkan manga Nihonshi.
Se la representa amb un espill xinès, un pentinat típic d'homes del Període Kofun i roba del Període Jomon.[26]
  • Kobayashi Yoshinori (2010) Shin tennōron
L'autor, ultraconservador, mostra una Pimiko governanta sòbria en aquest manga de temàtica política.[25] En aquest manga Yoshinori defèn que es canvie la llei de successió de poder dinàstic perquè el reba una dona, una emperadriu.[27]
  • Ōishi Manabu, Takano Kazuhiro i Himekawa Akira (2012) Gakkō de oshiete kurenai: Hontō no Nihonshi.
Xocant amb la típica imatge de bruixa practicant de màgica negra, aquest manga li lleva la imatge negativa al seu xamanisme limitant-la a ser una oracle. També se la mostra intel·ligent i carismàtica, a més que se la representa ètnicament ambigua.[14]
  • Al manga eròtic dirigit a dones fet per Taniguchi Chika es mostra una Himiko amb molta activitat sexual.[24]
  • Osamu Tezuka Hi no Tori
Al primer tom apareix Himiko com una vanitosa grunyona.[28]
  • Mutsuki Nozomi (2012) Hakoniwa kigeki 1
Himiko és representada com una jove deprimida atrapada per les circumstàncies.[29]

A la sèrie de còmics editada per Marvel The Savage Sword of Conan The Barbarian hi ha un número del 1992 Witch Queen of Yamatai on es mostra una reina de Yamatai amb Nojingo com a nom que lluita contra Conan.

A la pel·lícula softcore de 1975 dirigida per Shinoda Masahiro, Himiko, Himiko es mostrada com a lasciva amb un poder simbòlic i un interès per tindre sexe amb el seu mig germà que és assassinada per qui manté realment el poder, uns homes, per l'extrem de la seua depravació.[24]

Al videojoc de rol coreà Atlantica Online és una figura amb estètica dominatrix.[24]

El novel·lista Saegusa Kazuko li dedicà una novel·la on Pimiko es torna cega.

La novel·la best-seller del 1967 Maboroshi no Yamataikoku va sobre un jubilat que cerca fanàticament la tomba de Pimiko. Va rebre una adaptació en forma de pel·lícula, el 2008, on l'actriu Yoshinaga Sayuri feia de Pimiko. La representació feta per l'actriu esdevingué icònica fent que es feren estampes commemoratives amb la seua imatge el 2008 i en productes Kyūshū com “Himiko Fantasia”, uns shōchū de Kagoshima especials llançats per Sun Brewing[27] i hi ha pobles, destacant el pioner Yamatokōriyama el 1982, que celebren "Concursos de Himiko", on dones majors de 18 anys competeixen en atractiu amb premis de valor pecuari. A Moriyama se celebra el "Himikon", un concurs de Himiko, celebrat des de 2011. A Asakura el concurs s'integra al Festival de Flors local.[23]

Al videojoc del 2013 Tomb Raider, Himiko és representada com una antiga reina venerada com a deessa que tenia la capacitat de manipular el temps, provocant la tempesta amb què Lara Croft naufraga a l'illa de Yamatai, l'escenari on transcórre el joc. Després que l'imperi desaparegués i l'illa fos maleïda, diferents persones hi han quedat atrapades, com ara navegants portuguesos del s.XIX o soldats japonesos de la Segona Guerra Mundial, els quals s'han anat ajuntant formant la secta dels Solari, que segueixen venerant a Himiko per tal que algun dia els deixi marxar de l'illa.

La imatge de Himiko és utilitzada com a representació regional dels territoris disputats com a l'origen d'aquesta figura històrica:[30] a Sakurai la mascota és Himiko-chan, a Yoshinogari al festival anual del Foc apareix al final una persona vestida de Himiko i també mostra vestits potencialment similars als vestits per la Himiko històrica,[31]

Una línia de productes temàtics de Himiko de Hello Kitty també ha sigut llançada, amb la col·laboració de l'ajuntament de Yoshinogari.[31]

Un cràter de Venus rebé el seu nom.[32] Un núvol de pols interesetel·lar també fou anomenada com ella.[33]

Himiko a les arts endevinatòries contemporànies[modifica]

Himiko té una presència destacable a les pràctiques de l'endevinació japoneses. Els papers o associacions assignats a ella són inconsistents.[34]

Així, al llibre Akujo uranai (2011) se li donà una interpretació negativa,[34] mentre l'endevina Hieda On Mayura afirma ser una reencarnació de Himiko. Destaca l'ús de la representació icònica de Himiko a les cartes del Tarot fetes al Japó.[35]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 Yoshie; Tonomura; Takata, 2013, p. 3.
  2. Kidder, Jr. J. Edward «Makimuku, Himiko and Yamatai: Solving the Puzzle». Ajia bunka kenkyū, 41, 2015, pàg. 2.
  3. 3,0 3,1 3,2 «Himiko tomb in Nara: group». The Japan Times, 30-05-2009 [Consulta: 3 novembre 2017].
  4. 4,0 4,1 Miller, 2014, p. 179.
  5. 5,0 5,1 5,2 5,3 Miller, 2014, p. 181.
  6. 6,0 6,1 Silva-Grondin, Mallary A. «Women in Ancient Japan: From Matriarchal Antiquity to Acquiescent Confinement». Inquiries Journal, 2, 9, 2010.
  7. Yoshie; Tonomura; Takata, 2013, p. 16.
  8. Yoshie; Tonomura; Takata, 2013, p. 3-4.
  9. 9,0 9,1 Yoshie; Tonomura; Takata, 2013, p. 6.
  10. Yoshie; Tonomura; Takata, 2013, p. 7.
  11. Rocio Ogi; Sato, 1992, p. 523.
  12. Rocio Ogi; Sato, 1992, p. 528.
  13. 13,0 13,1 13,2 13,3 13,4 13,5 Rocio Ogi; Sato, 1992, p. 529.
  14. 14,0 14,1 14,2 14,3 14,4 Miller, 2014, p. 182.
  15. 15,0 15,1 Perez, Louis G. «Himiko-lyo Succession Crisis (Third Century CE)». A: Japan at war an encyclopedia. Santa Barbara: ABC-CLIO, 2013, p. 119. ISBN 978-1-59884-742-0. 
  16. Yusa, Michiko. «Women in Shinto». A: Religion and women. Albany N.Y.: State University of New York Press, 1994, p. 97. ISBN 0-7914-1690-9. 
  17. Rocio Ogi; Sato, 1992, p. 526.
  18. 18,0 18,1 18,2 Miller, 2014, p. 184.
  19. 19,0 19,1 Rocio Ogi; Sato, 1992, p. 530.
  20. 20,0 20,1 Miller, 2014, p. 183.
  21. 21,0 21,1 21,2 Miller, 2014, p. 180.
  22. Miller, 2014, p. 195.
  23. 23,0 23,1 Miller, 2014, p. 188.
  24. 24,0 24,1 24,2 24,3 Miller, 2014, p. 190.
  25. 25,0 25,1 Miller, 2014, p. 185.
  26. Miller, 2014, p. 182, 183.
  27. 27,0 27,1 Miller, 2014, p. 186.
  28. Miller, 2014, p. 190-191.
  29. Miller, 2014, p. 192.
  30. Miller, 2014, p. 186-187.
  31. 31,0 31,1 Miller, 2014, p. 187.
  32. «Himiko». Gazetteer of Planetary Nomenclature. United States Geological Survey. [Consulta: 1r juliol 2017].
  33. «Mysterious Space Blob Discovered at Cosmic Dawn». Carnegie Institution for Science, 22-04-2009 [Consulta: 7 novembre 2017].
  34. 34,0 34,1 Miller, 2014, p. 193.
  35. Miller, 2014, p. 194.

Bibliografia[modifica]

Vegeu també[modifica]