Hannó (fill de Bomílcar)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Himilcó (216 aC))
Infotaula de personaHannó
Biografia
Naixementsegle III aC Modifica el valor a Wikidata
Mortvalor desconegut Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócap militar Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
Rang militargeneral Modifica el valor a Wikidata
Família
ParesBomílcar Modifica el valor a Wikidata  i filla gran d'Hamílcar Barca Modifica el valor a Wikidata

Hannó (en púnic, 𐤇𐤍𐤀, ḥn’ 'graciós'; grec antic: Ἄννων, llatí: Hanno), fill de Bomílcar, fou un dels més distingits oficials d'Hanníbal, el gran general, en la seva expedició a Itàlia. Segons Apià era nebot d'Hanníbal, cosa que, per l'edat i pel que diu Polibi, resulta gairebé impossible. En tot cas, fou un militar i personatge d'alt rang, i fill d'un dels sufets de Cartago, segons Polibi.[1]

És esmentat per primer cop al pas del Roine, quan Hanníbal li va encarregar travessar el riu més amunt d'on havia de fer el pas per la travessa; Hannó ho va fer així, i va baixar pel riu a l'altra riba i va atacar als gals de la zona (que obstaculitzaven Hanníbal) per l'esquena, els va derrotar, i així la resta de l'exèrcit va poder creuar sense oposició.[1]

Torna a aparèixer a la batalla de Cannes el 216 aC, en què dirigia l'ala dreta dels cartaginesos; després de la victòria, Hanníbal el va enviar a Lucània en ajut dels lucans revoltats; aquí es va enfrontar l'any següent (215 aC) amb les forces romanes sota Tiberi Semproni Llong, que el van derrotar a Grument i es va haver de retirar al Brútium.[1] Apià afegeix que va dirigir el setge de Petèlia (it) (216-215 aC), mentre que Titus Livi l'atribueix a cert Himilcó, i Polibi, que també narra els fets, no esmenta cap nom.[2][3]

Abans de l'estiu, Bomílcar s'hi va afegir amb els reforços enviats de Cartago, que va establir amb seguretat a la rodalia de Nola. Hanníbal va tractar de conquerir Nola, però no se'n sortí, i finalment es va retirar als seus quarters d'hivern a Apúlia, deixant Hannó al Brútium per assolir el govern amb les forces que tenia ja d'abans. Els brucis es van declarar favorables a Cartago però, en canvi, les ciutats gregues eren favorables a Roma, i només Locres els va seguir.[1]

Hannó va ocupar Crotona i, a la primavera del 214 aC, va avançar cap a la Campània per ajudar Hanníbal amb 18.000 homes, principalment brucis i lucans. Quan era prop de Benevent, es va trobar amb el pretor Tiberi Grac i, després d'un obstinat combat, fou derrotat.[4] Com a conseqüència, es va retirar al Brútium, cosa estratègicament inadequada.[1]

El 213 aC es va enfrontar amb una força irregular reclutada pel romà Luci Pomponi, que va derrotar i dispersar. El 212 aC, Hanníbal li va ordenar avançar amb provisions cap a Càpua, que els romans assetjaven; Hannó, tot i el delicat estat de la situació, va acomplir la tasca i va arribar amb el seu exèrcit fins a Benevent, però la negligència dels capuesos, que no van facilitar el transport, va retardar l'arribada dels subministraments, i els romans van aprofitar la situació per aprofitar-se de part dels materials i fins i tot van atacar el campament d'Hannó, que fou saquejat.[5] Hannó va poder escapar amb les restes del seu exèrcit cap al Brútium, on poc després va compensar la seva derrota amb la conquesta de Turis.[1]

Durant un temps no torna a aparèixer a les cròniques. El 207 aC, Hannó apareix com a comandant de Metapont. El 203 aC, un Hannó fou nomenat com a successor d'Hasdrúbal Giscó com a comandant d'Àfrica,[2] i probablement és el mateix personatge. En la darrera fase de la guerra, després que Escipió derrotàs Hasdrúbal i Sífax, va assumir el comandament de les maniobres. Va ordir un pla per calar foc al campament d'Escipió, però el projecte fou descobert i no es va poder portar a terme. Més tard, sembla que va romandre sense activitat, esperant el retorn d'Hanníbal d'Itàlia, i quan va arribar el gran general, fou rellevat en el comandament per Anníbal. Ja no torna a ser esmentat.[1]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 Smith, William. «16. Hanno, son of Bomilcar». A: A Dictionary of Greek and Roman biography and mythology. Londres: Walton and Maberly, 1854, p. 499. 
  2. 2,0 2,1 «Hanno 16». A: Realencyclopädie der classischen Altertumswissenschaft. 
  3. Smith, William (ed.). «8.Himilco». A Dictionary of Greek and Roman biography and mythology. [Consulta: 28 març 2024].
  4. Jaques, Tony. Dictionary of Battles and Sieges: A-E (en anglès). Greenwood Publishing Group, 2007, p.130. ISBN 0313335370. 
  5. Goldsworthy, Adrian. The Fall of Carthage (en anglès). Hachette UK, 2012. ISBN 1780223064.