Himne d'Extremadura

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de composicióHimne d'Extremadura
Forma musicalhimne local Modifica el valor a Wikidata
Llengua de l'obra o del nomcastellà Modifica el valor a Wikidata
Dedicat aExtremadura Modifica el valor a Wikidata

L'himne d'Extremadura és una composició poètica i musical amb la lletra de José Rodríguez Pinilla, i la música composta per Miguel del Barco Gallego[1] (professor i director del Conservatorio Superior de Música de Madrid).

S'usa com acompanyament solemne, per a obrir o clausurar els actes institucionals organitzats en l'àmbit de la Comunitat autònoma d'Extremadura pels òrgans regionals de representació o per les autoritats regionals, provincials o locals.

Escoltar Arxivat 2007-09-28 a Wayback Machine.

Lletra de l'himne d'Extremadura[modifica]

Lletra en castellà
Lletra en català
Nuestras voces se alzan,
nuestros cielos se llenan
de banderas, de banderas
verde,
blanca
y negra.
Les nostres veus s'alcen,
Els nostres cels s'omplen
de banderes, de banderes
verda,
blanca
i negra.
Extremadura patria de glorias.
Extremadura suelo de historias.
Extremadura tierra de encinas.
Extremadura libre camina.
Extremadura pàtria de glòries.
Extremadura sòl d'històries.
Extremadura terra d'alzines.
Extremadura lliure camina.
Nuestras voces se alzan,
nuestros cielos se llenan
de banderas, de banderas
verde,
blanca
y negra.
Les nostres veus s'alcen,
Els nostres cels s'omplen
de banderes, de banderes
verda,
blanca
i negra.
El aire limpio,
las aguas puras,
cantemos todos:
¡Extremadura!
L'aire net,
les aigües pures,
cantem tots:
Extremadura!
Gritemos todos en libertad:
¡Extremadura tierra de paz!
Cridem tots en llibertat:
Extremadura terra de pau!
Nuestras voces se alzan,
nuestros cielos se llenan
de banderas, de banderas
verde,
blanca
y negra.
Les nostres veus s'alcen,
Els nostres cels s'omplen
de banderes, de banderes
verda,
blanca
i negra.
Extremadura, alma.
Extremadura, tierra.
Extremadura de vida llena.
Extremadura, ànima.
Extremadura, terra.
Extremadura de vida plena.
Nuestras voces se alzan,
nuestros cielos se llenan
de banderas, de banderas
verde,
blanca
y negra.
Les nostres veus s'alcen,
Els nostres cels s'omplen
de banderes, de banderes
verda,
blanca
i negra.

Referències[modifica]

  1. Pérez de Lama, Ernesto (dir.). Manual del Estado Español 1999. Madrid: LAMA, 1998, p. 524. ISBN 84-930048-0-4. 

Vegeu també[modifica]

Enllaços externs[modifica]