Hindustànic

Els 1.000 fonamentals de la Viquipèdia
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Hindostaní)
Infotaula de llenguaHindustànic
हिन्दुस्तानी, ہندوستانی  (/hɪnd̪ʊst̪aːni/)

Modifica el valor a Wikidata
Altres nomsindostànic, hindi-urdú, hindavi
Tipusllengua natural, llengua viva i llengua comuna Modifica el valor a Wikidata
Ús
Parlantsprop de 540 milions[1]
Parlat aDelhi i Pakistan Modifica el valor a Wikidata
Autòcton deSud d'Àsia
EstatÍndia i Pakistan i països amb immigració d'aquests estats (Nepal, Estats Units, etc.)
Classificació lingüística
llengua humana
llengües indoeuropees
llengües indoiranianes
llengües indoàries
llengües indoàries centrals
llengües hindi occidentals Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Sistema d'escripturadevanagari, Urdu orthography (en) Tradueix, Kaithi i Informal Roman Urdu (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Institució de normalitzacióCentral Hindi Directorate (hindi en Índia), National Language Authority (urdú en Pakistan), National Council for Promotion of Urdu Language (urdú en Índia)
Codis
ISO 639-1hi,ur
ISO 639-2hin,ur
SILhin,ur
Glottologhind1270 Modifica el valor a Wikidata
Linguist Listhind Modifica el valor a Wikidata

L'hindustànic[2][3] o indostànic,[4] literalment: «de l'Hindustan»[5] (hindi: हिन्दुस्तानी, transliteració IAST: hindustānī, urdú: ہندوستانی), també conegut com a hindi-urdú i hindavi, és la lingua franca al nord de l'Índia i en gran part del Pakistan.[6][7] És una llengua indoària, que deriva primàriament del dialecte khariboli de Delhi, i incorpora una gran quantitat de vocabulari del persa, l'àrab, el sànscrit i el txagatai.[8][9] És una llengua pluricèntrica amb dues formes oficials, l'hindi (escrit en devanagari) i l'urdú (escrit en un alfabet derivat del de l'àrab, normalment en la forma nastaliq).[10] Les llengües col·loquials són pràcticament indistingibles, i fins i tot els estàndards oficials són pràcticament idèntics pel que fa a la gramàtica, tot i que difereixen en les convencions literàries i en el vocabulari acadèmic i tècnic, en què l'urdú reté més elements i influències del persa i l'àrab, i l'hindi es basa més en el sànscrit.[11][12] Abans de la partició de l'Índia, els termes hindustànic, urdú i hindi eren sinònims; tots tres es referien al que avui s'anomena urdú i hindi.[13] El terme hindostànic s'empra encara avui per a referir-se al llenguatge col·loquial i llengua franca del nord de l'Índia i el Pakistan, per exemple, la llengua de les pel·lícules de Bollywood, així com per a referir-se a diferents varietats de l'hindi parlades fora del subcontinent, com ara les que es parlen a les Fiji, el Carib, o Surinam i l'illa de Trinitat.

Classificació[modifica]

L'hindustànic és una llengua indoeuropea, indoiraniana, de la branca indoària i del subgrup central.

Els dos principals representants de l'hindustànic són l'hindi i l'urdú. Ambdues llengües són oficials i estandarditzades, l'hindi a l'Índia i l'urdú a Índia i Pakistan. La forma vernacular comuna d'ambdues és el dialecte khariboli, una variant oral parlada als territoris rurals que envolten Delhi. Un altre terme n'és el de bazaar hindustani o "hindustànic de basar" (o de mercat), nom donat pel lingüista indi Sumit Kumar Chatterjee el 1931 a la lingua franca que es parlava a l'actual Kolkata (i també en uns altres territoris on l'hindi no és l'idioma predominant) i que es caracteritzava per ser-ne una variant molt simplificada.[14] Aquesta particularitat de lingua franca fa de l'hindustànic una llengua neutra per al seu ús en les pel·lícules de Bollywood, que són populars tant a l'Índia com al Pakistan.

L'hindustànic configura un continu dialectal de mútua intel·ligibilitat que s'estén pels territoris del Pakistan i del nord de l'Índia. Però també és present als territoris amb immigració provinent d'ambdós països, com el Nepal, els Estats Units, Myanmar, Malàisia, l'Aràbia Saudita, els Emirats Àrabs, Sri Lanka, el Regne Unit, Sud-àfrica, el Canadà, Maurici, etc.

Actualment, es calcula que poden haver-hi prop de 540 milions de persones parlants d'hindustànic arreu del món.[1][14] Les xifres varien o es contradiuen segons l'estudi. Així, per exemple, les xifres de parlants d'hindi van des dels 120 milions arreu[15] fins als 420 milions només a l'Índia.[16] Les xifres de parlants d'urdú són més reduïdes: uns 10 milions al Pakistan (un 8% de la població) i uns 104 milions arreu.[17]

Història[modifica]

La frase Zaban-e Urdu-e Mualla escrita en cal·ligrafia nastaliq
Lashkari Zabān ('llengua de campament militar' o 'llengua Hordish') en el guió de Nastaʿlīq

L'aparició de l'hindustànic està lligada a les migracions de musulmans perses que van tenir lloc al nord de l'Índia entre els segles x i xiii. Les formes primerenques de l'hindustànic actual emergiren dels apabhramsha vernaculars de les llengües indoàries mitjanes del nord de l'Índia entre els segles VII i XIII.[18] Durant aquells segles es va produir una barreja de cultures i de dialectes que va fructificar en una lingua franca oral necessària per al desenvolupament de les relacions comercials i de convivència. A finals del segle xiii, en el marc del sultanat de Delhi, Amir Khusro va usar en els seus escrits aquestes formes lingüístiques (que eren la lingua franca del període) i les va anomenar hindwi.[18] El sultanat de Delhi, que va tenir diverses dinasties túrquiques i perses, amb seu a Delhi, fou succeït per l'Imperi mogol el 1526.

Tot i que els mogols eren descendents dels timúrides (Gurkānī) turcomongols,[19] foren “persificats”, i el persa va esdevenir gradualment l'idioma estatal de l'Imperi mogol a partir de Babur.[20][21][22][23]

Cap al final de l'època mogol, amb la fragmentació de l'imperi i el sistema d'elits, una variant del khariboli, un dels successors dels apabhramsha vernaculars a Delhi i les ciutats properes, va anar gradualment substituint el persa com a lingua franca entre les elits educades i les classes altes, particularment al nord de l'Índia, tot i que el persa encara va mantenir gran part de la seva preeminença. El terme hindustànic (literalment: 'de l'Hindustan') fou el nom que es donà a aquesta variant del khariboli.

No hi ha gairebé cap registre significatiu d'hindustànic entre els segles XIII i XVII, la qual cosa en dificulta l'estudi de l'evolució. No serà fins al segle xvii que apareixerà el terme hindustànic, segons el lingüista Chatterjee.[18]

Després de més de sis segles de desenvolupament oral de l'hindustànic, aquesta llengua va florir en forma literària, ja al segle xvii. Es tractava d'una llengua marcadament influenciada per la cultura islàmica persa (s'escrivia amb l'alfabet persoàrab; contenia molts manlleus perses, etc.), el nom de la qual es coneix com a hindi dakhini o urdú. Però no deixava de mantenir el caràcter indígena i influències de les llengües locals (telugu, panjabi, kanarès, etc.). El persa va esdevenir una llengua oficial al Dècan. A més, el braj bhasha també va florir al nord de l'Índia com a llengua literària, i així va ser reconegut per l'emperador mogol Akbar. D'aquesta manera, l'hindustànic no va ser efectivament cultivat com a llengua literària, tot i ser parlada pels nobles de Delhi i Agra i pel mateix emperador mogol.[18]

No va ser fins a l'arribada del poeta Wali Mohammed Wali a finals del segle xvii, que l'hindustànic o rekhta va començar a desenvolupar-se de forma literària al nord de l'Índia. Els seus poemes es consideren la primera forma d'hindustànic-urdú. El terme urdú no apareix fins al 1776 en una composició del poeta Mashafi. Tot i que ja existien els termes zaban-e-urdu, zaban-e-urdu-e-shashi i zaban-e-urdu-e-mualla des de 1560, per a referir-se a l'urdú parlat al camp, la cort i la ciutat, respectivament.[18]

Al segle xviii, en coincidència amb el Raj Britànic, es componen les primeres gramàtiques d'hindustànic pròpiament dit, com la de John Gilchrist. I també comença a integrar-se el dialecte khariboli a l'hindustànic literari. En aquesta època es va accentuar l'associació de l'hindustànic-urdú amb els musulmans i de l'hindi-hindwi amb els hindús, associació que va perdurar fins al segle xx, moment en el qual van començar-se a estandarditzar de forma oficial fins als nostres dies.[18]

Hindi i urdú[modifica]

Manuscrit del Rigveda en escriptura devanagari (principi del segle ix)

Tot i que, a nivell parlat, l'urdú i l'hindi són considerats dos registres lingüístics de la mateixa llengua, i són pràcticament idèntics pel que fa a la gramàtica i comparteixen el vocabulari bàsic i fins i tot les normes oficials són gairebé idèntiques en la gramàtica, difereixen en les convencions literàries i en el vocabulari acadèmic i tècnic. L'urdú té una forta influència persa, àrab i de l'Àsia central i la de l'hindi en prové més del sànscrit.[24][25]

Mentre, a nivell oral, l'urdú i l'hindi són considerats dialectes d'una mateixa llengua (o diasistema), el vocabulari escrit formal n'és diferent. L'urdú té préstecs del persa i de l'àrab, i l'hindi literari en té del sànscrit i del prakrit. La gramàtica i el vocabulari bàsic (la majoria de pronoms, verbs, etc.) tant de l'urdú com de l'hindi són els mateixos i deriven de la base del prakrit.

Els registres estàndard de l'urdú i l'hindi es coneixen conjuntament com a "hindi-urdú". L'hindustànic és potser la lingua franca de l'oest i el nord del subcontinent indi, tot i que també s'entén bastant bé en altres regions, especialment a les àrees urbanes. Com a vernacle que comparteix característiques amb l'urdú, l'hindi sanscrititzat, i l'hindi regional, l'hindustànici és emprat sovint com a llengua vernacular més que l'altament arabitzat/persititzat urdú o l'altament sanscrititzat hindi.

Això es pot observar en la cultura popular de Bollywood o, més generalment, en el vernacle de paquistanesos i indis que normalment usen un lèxic comú als parlants d'urdú i d'hindi. Algunes subtileses menors de cada regió poden afectar l'"estil" de l'hindustànic, de vegades acostant-lo més a l'urdú o bé a l'hindi. Es pot afirmar raonablement que les llengües parlades a Lucknow, Uttar Pradesh (lloc conegut per emprar molt bé l'urdú) i a Varanasi (una ciutat sagrada per als hindús i on es parla un hindi altament sanscrititzat) són en certa manera diferents.

Denominacions de la llengua[modifica]

La identitat, i per tant els noms de l'hindustànic, han estat sovint vinculats amb les aspiracions de la gent de l'Índia i el Pakistan. El mateix nom "hindustànic" evoca, en el pensament de molta gent, el període de l'administració colonial britànica, i per aquesta raó no és la denominació preferida per a la llengua.

Amir Khusro (ca. 1300) es referia a la llengua en els seus escrits com a Dahlavi ('de Delhi') o Hindavi (हिन्दवी, ہندوی 'de l'Hindustan'). Durant aquest període, la llengua era usada pels sufis per a propagar el seu missatge arreu del subcontinent indi.[26] Després de l'adveniment dels mogols a l'Índia, l'hindustànic va adquirir més préstecs del vocabulari persa. Rekhta ('barreja') i l'hindi (de l''Hindustan')[27] van esdevenir noms populars per la mateixa llengua fins al segle xviii.[28] El nom urdú aparegué al voltant de 1780.[28] Durant el Raj britànic, el terme hindustànic fou usat pels governants britànics, a partir de l'antic nom del país, Hindustan.[28] El 1796, John Borthwick Gilchrist va publicar la seva obra A Grammar of the Hindoostanee Language.[28][29] Des de la partició de l'Índia, l'Índia i el Pakistan van establir estàndards nacionals que anomenaren hindi i urdú, respectivament, i intentaren de fer-los diferents, amb el resultat que l'"hindustànic" normalment és vist com una barreja de l'hindi i l'urdú. Més recentment, els nacionalistes hindús han emprat el terme hindvi, derivat de l'antic Hindavi, com a nom de la llengua unificada.

Alfabets utilitzats[modifica]

Actualment l'hindustànic s'escriu utilitzant sobretot l'alfabet devanagari o l'alfabet persoaràbic. Tanmateix l'alfabet kaithi era l'utilitzat històricament.

Alfabet persoaràbic utilitzat per a escriure l'hindustànic (urdú):

جھ ڄ ج پ ث ٺ ٽ ٿ ت ڀ ٻ ب ا
ɟʱ ʄ ɟ p s ʈʰ ʈ tʰ t bʱ ɓ b *
ڙ ر ذ ڍ ڊ ڏ ڌ د خ ح ڇ چ ڃ
ɽ r z ɖʱ ɖ ɗ dʰ d x h cʰ c ɲ
ڪ ق ڦ ف غ ع ظ ط ض ص ش س ز
k x pʰ f ɣ ∅ z t z s ? s z
ي ه و ڻ ن م ل ڱ گھ ڳ گ ک
* h * ɳ n m l ŋ ɡʱ ɠ ɡ kʰ

Alfabet devanagari utilitzat per a escriure l'hindustànic (hindi):

Consonants oclusiva sorda oclusiva sorda aspirada oclusiva sonora oclusiva sonora aspirada nasal semivocal fricativa aspirada
velar deva. क ख ग घ ङ ह
trans. k kh g gh ṅ h
AFI /k/ /kʰ/ /g/ /gʱ/ /ŋ/ /h/, /ɦ/
palatal deva. च छ ज झ ञ य श
trans. c ch j jh ñ y ś
AFI /tʃ/ /tʃʰ/ /dʒ/ /dʒʱ/ /ɲ/ /j/ /ç/, /ʃ/
retroflexa deva. ट ठ ड ढ ण र ष
trans. ṭ ṭh ḍ ḍh ṇ r ṣ
AFI /ʈ/ /ʈʰ/ /ɖ/ /ɖʱ/ /ɳ/ /r/ /ʂ/, /ʃ/
dental deva. त थ द ध न ल स
trans. t th d dh n l s
AFI /t̪/ /t̪ʰ/ /d̪/ /d̪ʱ/ /n/ /l/ /s/
labial deva. प फ ब भ म व
trans. p ph b bh m v
AFI /p/ /pʰ/ /b/ /bʱ/ /m/ /ʋ/
Vocals gutural palatal labial dental palatogutural labiogutural
curta independent अ इ उ ऋ ए ओ
diacrític inherent ि ु ृ े ो
trans. a i u ŕ e o
AFI /ə/ /ɪ/ /ʊ/ /r/ /e/ /o/
llarga independent आ ई ऊ ऐ औ
diacrític ा ी ू ै ौ
trans. ā ī ū ai au
AFI /a/ /i/ /u/ /ɛ/ o /æ/ /əʊ/

A causa de l'anglicització i de l'ús internacional de l'alfabet llatí, en hindustànic també s'hi escriu. Aquesta adaptació es diu urdú romanitzat. Malgrat l'oposició dels partidaris dels alfabets devanagari i persoaràbic, l'urdú romanitzat guanya popularitat, especialment entre la joventut, que usa internet.

Text de mostra[modifica]

A continuació es presenta l'article 1 de la Declaració Universal dels Drets Humans com a text de mostra.

« Tots els éssers humans neixen lliures i iguals en dignitat i en drets. Són dotats de raó i de consciència, i han de comportar-se fraternalment els uns amb els altres. »

Hindi formal[modifica]

1—सभी मनुष्यों को गौरव और अधिकारों के विषय में जन्मजात स्वतन्त्रता प्राप्त है। उन्हें बुद्धि और अन्तरात्मा की देन प्राप्त है और परस्पर उन्हें भाईचारे के भाव से बर्ताव करना चाहिये।
Transcripció Nastaliq
انُچھید ١ : سبھی منُشیوں کو گورو اور ادھِکاروں کے معاملے میں جنمجات سؤتنترتا پراپت ہے. انھے بدّھی اور انتراتما کی دین پراپت ہے اور پرسپر انھے بھایچارے کے بھاؤ سے برتاؤ کرنا چاہیے.
Transcripció (IPA)
ənʊtʃʰːed̪ ek səbʱi mənʊʃjõ ko ɡɔɾəʋ ɔr əd̪ʱɪkaɾõ ke vishaj mẽ dʒənmdʒat̪ sʋət̪ənt̪ɾət̪a pɾapt̪ hɛ ʊnʱẽ bʊd̪ʱːɪ ɔɾ ənt̪əɾat̪ma kiː d̪en pɾapt̪ hɛ ɔɾ pəɾəspəɾ ʊnʱẽ bʱaitʃaɾe keː bʱaʋ se bəɾt̪aʋ kəɾna tʃahɪe

Urdú formal[modifica]

دفعہ 1: تمام انسان آزاد اور حقوق و عزت کے اعتبار سے برابر پیدا ہوۓ ہیں۔ انہیں ضمیر اور عقل ودیعت ہوئی ہیں۔ اسلۓ انہیں ایک دوسرے کے ساتھ بھائی چارے کا سلوک کرنا چاہیۓ۔
Transcripció en devanagari
1: तमाम इनसान आज़ाद और हुक़ूक़ ओ इज़्ज़त के ऐतबार से बराबर पैदा हुए हैं। इन्हें ज़मीर और अक़्ल वदीयत हुई हैं। इसलिए इन्हें एक दूसरे के साथ भाई चारे का सुलूक करना चाहीए।
Transliteració (ALA-LC)
Dafʻah 1: Tamām insān āzād aur ḥuqūq o ʻizzat ke iʻtibār se barābar paidā hu’e haiṇ. Unheṇ zamīr aur ʻaql wadīʻat hu’ī he. Isli’e unheṇ ek dūsre ke sāth bhā’ī chāre kā sulūk karnā chāhi’e.
Transcripció (IPA)
d̪əfa ek t̪əmam ɪnsan azad̪ ɔɾ hʊquq o izːət̪ ke ɛt̪əbaɾ se bəɾabəɾ pɛd̪a hʊe hɛ̃ ʊnʱẽ zəmiɾ ɔɾ əql ʋədiət̪ hʊi hɛ̃ ɪslɪe ʊnʱẽ ek d̪usɾe ke sat̪ʰ bʱai tʃaɾe ka sʊluk kəɾna tʃahɪe

Referències[modifica]

  1. ↑ 1,0 1,1 Quiles, Carlos. «A Grammar of Modern Indo-European» (en anglès) p. 84. Indo-European Association, 2009. [Consulta: 4 maig 2013].
  2. ↑ «Hindustànic». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. ↑ «Hindustànic». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans. [Consulta: 4 maig 2013]
  4. ↑ «Hindustànic». Gran Diccionari de la Llengua Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 4 maig 2013].
  5. ↑ «About Hindi-Urdu». North Carolina State University. Arxivat de l'original el 2009-08-15. [Consulta: 9 agost 2009].
  6. ↑ Mohammad Tahsin Siddiqi. Hindustani-English code-mixing in modern literary texts. University of Wisconsin, 1994. «... Hindustani is the lingua franca of both India and Pakistan ...» 
  7. ↑ Lydia Mihelič Pulsipher, Alex Pulsipher, Holly M. Hapke. World Regional Geography: Global Patterns, Local Lives. Macmillan, 2005. ISBN 0-7167-1904-5. «... By the time of British colonialism, Hindustani was the lingua franca of all of northern India and what is today Pakistan ...» 
  8. ↑ Michael Huxley (editor). The Geographical magazine, Volume 2. Geographical Press, 1935. «... For new terms it can draw at will upon the Persian, Arabic, Turkish and Sanskrit dictionaries ...» 
  9. ↑ Journal of the Royal Society of Arts, Volume 97, 1948. «... it would be very unwise to restrict it to a vocabulary mainly dependent upon Sanskrit, or mainly dependent upon Persian. If a language is to be strong and virile it must draw on both sources, just as English has drawn on Latin and Teutonic sources ...» 
  10. ↑ Robert E. Nunley, Severin M. Roberts, George W. Wubrick, Daniel L. Roy. The Cultural Landscape an Introduction to Human Geography. Prentice Hall, 1999. ISBN 0-13-080180-1. «... Hindustani is the basis for both languages ...» 
  11. ↑ Kachru, Yamuna. «Hindi» (en anglès). [Consulta: 28 maig 2013].
  12. ↑ Hoiberg, Dale; Ramchandani, Indu. «Students' Britannica: India: Select essays» (en anglès). [Consulta: 28 maig 2013].
  13. ↑ "Hindustani B2", a l'Oxford English Dictionary (3a ed.). Oxford University Press. setembre de 2005.
  14. ↑ 14,0 14,1 «The Culture of India» (en anglès) p. 81. The Rosen Publishing Group. [Consulta: 7 maig 2013].
  15. ↑ Ethnologue. «Hindi» (en anglès). [Consulta: 4 maig 2013].
  16. ↑ «Cens de l'Índia (2001)» (en anglès). Abstract of speakers strength of languages and mother tongues - 2001. [Consulta: 4 maig 2013].
  17. ↑ Ethnologue. «Urdu» (en anglès). [Consulta: 4 maig 2013].
  18. ↑ 18,0 18,1 18,2 18,3 18,4 18,5 Keith Brown, Sarah Ogilvie. Concise Encyclopedia of Languages of the World. Elsevier, 2008. ISBN 0-08-087774-5. «... Apabhramsha seemed to be in a state of transition from Middle Indo-Aryan to the New Indo-Aryan stage. Some elements of Hindustani appear ... the distinct form of the lingua franca Hindustani appears in the writings of Amir Khusro (1253–1325), who called it Hindwi ...» 
  19. ↑ Zahir ud-Din Mohammad. Thackston, Wheeler M.. The Baburnama: Memoirs of Babur, Prince and Emperor. Modern Library Classics, 10-09-2002. ISBN 0-375-76137-3. «Note: Gurkānī is the Persianized form of the Mongolian word "kürügän" ("son-in-law"), the title given to the dynasty's founder after his marriage into Genguis Khan's family.» 
  20. ↑ B.F. Manz, "Tīmūr Lang", en Encyclopaedia of Islam, edició en línia, 2006.
  21. ↑ Encyclopædia Britannica, "Timurid Dynasty", Online Academic Edition, 2007. (Quotation:...Turkic dynasty descended from the conqueror Timur (Tamerlane), renowned for its brilliant revival of artistic and intellectual life in Iran and Central Asia....Trading and artistic communities were brought into the capital city of Herat, where a library was founded, and the capital became the centre of a renewed and artistically brilliant Persian culture...)
  22. ↑ «Timurids». A: The Columbia Encyclopedia. Sixth. New York City: Columbia University [Consulta: 8 novembre 2006]. 
  23. ↑ Encyclopædia Britannica article: Consolidation & expansion of the Indo-Timurids, Online Edition, 2007.
  24. ↑ Yamuna Kachru. Hindi.
  25. ↑ Dale Hoiberg. Students' Britannica: India: Select essays, Indu Ramchandani pàg. 175.
  26. ↑ «The Origin and Growth of Urdu Language». Yaser Amri. Arxivat de l'original el 2014-03-08. [Consulta: 8 gener 2007].
  27. ↑ McGregor, Stuart. Literary cultures in history: reconstructions from South Asia, 2003, p. 912. ISBN 978-0-520-22821-4. «The Progress of Hindi, Part 1»  en Pollock (2003).
  28. ↑ 28,0 28,1 28,2 28,3 Faruqi, Shamsur Rahman. Literary cultures in history: reconstructions from South Asia, 2003, p. 806. ISBN 978-0-520-22821-4. «A Long History of Urdu Literarature, Part 1»  a Pollock (2003).
  29. ↑ «A Grammar of the Hindoostanee Language», 1796. [Consulta: 8 gener 2007].

Bibliografia[modifica]

  • Asher, R. E.. Hindi (en anglès). In Asher (Ed.), 1994, p. 1547-1549. 
  • Asher, R. E.. The Encyclopedia of language and linguistics (en anglès). Oxford: Pergamon Press, 1994. ISBN 0-08-035943-4. 
  • Bailey, Thomas G. Teach yourself Hindustani (en anglès). Londres: English Universities Press, 1950. 
  • Chatterji, Suniti K. (1960). Indo-Aryan and Hindi (rev. 2nd ed.). Calcutta: Firma K.L. Mukhopadhyay.
  • Dua, Hans R. (1992). Hindi-Urdu as a pluricentric language. In M. G. Clyne (Ed.), Pluricentric languages: Differing norms in different nations. Berlin: Mouton de Gruyter. ISBN 3-11-012855-1.
  • Dua, Hans R. (1994a). Hindustani. In Asher (Ed.) (pàg. 1554).
  • Dua, Hans R. (1994b). Urdu. In Asher (Ed.) (pàg. 4863-4864).
  • Rai, Amrit. (1984). A house divided: The origin and development of Hindi-Hindustani. Delhi: Oxford University Press. ISBN 0-19-561643-X.

Bibliografia addicional[modifica]

Enllaços externs[modifica]


Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Hindustànic&oldid=33365990»