Hindou Oumarou Ibrahim

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaHindou Oumarou Ibrahim
Hindou Oumarou Ibrahim.jpg
Biografia
Naixement 1984 (34/35 anys)
N'Djamena (Txad)
Grup ètnic Wodaabe Tradueix
Activitat
Ocupació Geògrafa i activista pels drets humans
Premis
Modifica les dades a Wikidata

Hindou Oumarou Ibrahim (N'Djamena, 1984) és un activista mediambiental i geògrafa. És la coordinadora de l'Associació de Dones Peul i Pobles Autòctons del Chad (AFPAT per les seves sigles en anglès) i ha estat la co-directora del pavelló de la Iniciativa i el Pavelló dels Pobles Indígenes del Món en el COP21, COP22 i COP23.

Activisme[modifica]

Ibrahim és una activista mediambiental que treballa en nom del seu poble, els Mbororo del Txad.[1] Va ser educada a la capital del Txad, N'Djamena i va passar les seves vacances amb el poble indígena Mbororo, que està compost tradicionalment per pagesos nòmades, que cuiden de bestiar.[1] Durant el decurs de la seva educació, va esdevenir conscient de les maneres de què va ser discriminada com a dona indígena i també de les maneres com els seus iguals Mbororo van ser exclosos de les oportunitats educatives que ella va rebre. L'any 1999, va fundar l'Associació de Dones Peul i Pobles Autòctons del Chad (AFPAT), una comunitat centrada a promoure els drets de noies i dones de la comunitat Mbororo i en inspirar lideratge en la defensa i la protecció mediambiental.[2][3] L'organització va rebre la seva llicència operativa l'any 2005 i de llavors ençà ha participat en negociacions internacionals sobre el clima, el desenvolupament sostenible, la biodiversitat, i la protecció mediambiental.[4]

El seu focus en la defensa mediambiental provenia de la seva experiència en primera persona dels efectes del canvi climàtic en la comunitat Mbororo, de la qual la supervivència depèn dels recursos naturals i de la supervivència dels animals que cuiden. Durant anys, han estat vivint els efectes de la sequera del Llac Txad; un llac que és la font vital d'aigua per persones del Txad, de Camerun, de Níger i de Nigèria, i que té ara el 10% de la mida que tenia en el anys 1960.[5] En un testimoni escrit a l'Organització Internacional per la Migració, Ibrahim va emfasitzar que el seu poble, i les comunitat indígenes com la seva, eren "víctimes directes del canvi climàtic," que ha acabat desplaçant-los, forçant-los a abandonar les seves pròpies terres en la recerca d'unes altres que poguessin sostenir la seva forma de vida.[6] En aquell testimoni, també va parlar de les conseqüències de la migració deguda al canvi climàtic, que deixa les comunitats migrades desproporcionadement vulnerables.

Ibrahim ha escrit sobre la importància de reconèixer els drets del poble indígena en diversos aspectes del canvi climàtic en espais ben diferents com ara la publicació Quars o en l'ordre del dia del Fòrum Econòmic Mundial .[7][8] A Ibrahim li preocupa en particular el dret dels pobles indígenes de posseir i gestionar les terres on viuen. Tals drets garanteixen que la comunitat indígena tingui la gestió legal del desenvolupament econòmic d'àmbits que el podrien desplaçar com els projectes d'extracció de petroli, el sector miner, i les plantes hidràuliques.[9]

Ibrahim ha treballat en col·laboració amb la UNESCO i el Indigenous Peoples of Africa Coordinating Comittee (IPACC) en un la creació d'un mapa 3D de la regió desèrtica de Sahel del Txad, on viuen actualment 250,000 Mbororos, basats en la ramaderia de subsistència.[10][11] El projecte va combinar tecnologies 3D de mapeig amb coneixement indígena i científic per desenvolupar una eina per gestionar l'entorn de forma sostenible i apoderar les veus indígenes—particularment la de les dones—per prendre decisions sobre el futur de l'adaptació climàtica i l'atenuació del canvi climàtic. En una entrevista pel projecte 100 Women de BBC, Ibrahim va dir: "Cada cultura té una ciència. Així que és realment important que els indígenes hi siguin".[10]

L'any 2016, Ibrahim va ser seleccionada per representar la societat civil en el signat de l'històric Acord de Clima de París el 22 d'abril de 2016.[12] En la seva declaració durant l'acte, va dir: "El canvi climàtic està generant pobresa en la pobresa cada dia, forçant molta gent a abandonar casa seva per un futur millor".[13]

Lideratge[modifica]

Ibrahim treballa en diverses plataformes de lideratge defensant la importància dels coneixements dels indígenes en la mitigació dels efectes del canvi climàtic. És co-presidenta de l' International Indigenous Peoples Forum on Climate Change, representant el grup en la Convenció de les Nacions Unides per la Lluita contra la Desertificació (UNCCD) i de la Aliança Panamericana de Justícia Climàtica (PACJA), on també actua com a presidenta de reclutament.[14] És també una membre del Policy Board United Nations: Indigenous Peoples Partnership (UNIPP) i del Comitè Executiu pel Indigenous Peoples of Africa Coordinating Committee (IPACC).

Premis i honors[modifica]

L'any 2017, Ibrahim va ser reconeguda com una National Geographic Society Emerging Explorer, un programa que reconeix i dóna suport a científics excepcionals, conservacionistes, narradors, i innovadors.[15] L'any 2017, va aparèixer també en la llista 100 Women de la BBC, que reconeix 100 dones influents i inspiradores cada any.[10]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 «National Geographic Emerging Explorer Hindou Oumarou Ibrahim Raising the Voice of Indigenous Climate Knowledge – National Geographic Blog». [Consulta: 8 octubre 2018].
  2. «Nos membres – AFPAT». [Consulta: 8 octubre 2018].
  3. «Hindou Oumarou Ibrahim: Bridging worlds through environmental activism - Landscape News» (en anglès). Landscape News, 13-08-2018.
  4. «AFPAT Tchad | Réseau climat et developpement». [Consulta: 8 octubre 2018].
  5. «Why is one of the world's largest lakes disappearing?». [Consulta: 8 octubre 2018].
  6. Ibrahim, Hindu Oumarou (2012). International Dialogue on Migration: Climate Change, Environmental Degradation, and Migration 18. International Organization for Migration. p. 51–53. Consulta: 8 octubre 2018. 
  7. «Global climate-change policy must recognize indigenous rights — Quartz». [Consulta: 8 octubre 2018].
  8. «Why indigenous people are key to protecting our forests». [Consulta: 8 octubre 2018].
  9. «Hindou Oumarou Ibrahim and Lene Kielsen Holm talk Paris COP21» (en en). .
  10. 10,0 10,1 10,2 Halton, Mary «The women championing their scientific ancestors» (en anglès). BBC News, 07-11-2017.
  11. «Hindou Oumarou Ibrahim urges more rights for indigenous people to benefit landscapes - Landscape News» (en anglès). Landscape News, 13-01-2018.
  12. «Indigenous Mbororo woman from Chad to speak alongside world leaders at Paris Agreement signing ceremony at UN on 22 April». [Consulta: 8 octubre 2018].
  13. McGrath, Matt «Nations sign historic Paris climate deal» (en anglès). BBC News, 22-04-2016.
  14. «Hindou Oumarou Ibrahim». [Consulta: 8 octubre 2018].
  15. Society, National Geographic. «2017 Emerging Explorers». [Consulta: 8 octubre 2018].