Hipòcrates (general)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Hipòcrates (Hippocrates, Ἱπποκράτης) fill d'Arifró fou el general dels atenencs en el vuitè any de la guerra del Peloponès (424 aC) quan una revolució a Mègara va cridar als atenencs i els va entregar la ciutat. Demòstenes i Hipòcrates immediatament van anar a Mègara amb un cos selecte de forces i amb l'ajut dels seus partidaris van dominar la muralla que la unia al seu port Nisea, però no van poder entrar a la mateixa ciutat; llaors van atacar Nisea on hi havia una guarnició espartana que va haver de capitular.

Poc després va arribar Bràsides amb un exèrcit i va assegurar el predomini del partit favorable a Esparta a la ciutat de Mègara però no va poder fer res contra Nisea i com que els atenencs no van acceptar combat en camp obert es va haver de retirar a Corint.

Hipòcrates i Demòstenes van concertar amb els governs d'algunes ciutats beòcies la invasió de la regió per tres punts diferents. Demòstenes va atacar per mar el pot de Sifes (Siphae) al golf de Corint, i Hipòcrates es va apoderar de la fortalesa de Dèlion, prop de la frontera amb Àtica. Un malentès va provocar que Hipòcrates ocupés Dèlion quan ja Demòstenes s'havia retirat de Sifes. Hipòcrates va establir una fortificació a Dèlion i va retornar amb l'exèrcit a Atenes, i llavors va arribar l'exèrcit beoci i es va lliurar batalla a un lloc entre Dèlion i Oropos, a la frontera amb Àtica, on Hipòcrates fou derrotat i va morir junt a un miler de soldats. Els beocis es van negar a entregar els cossos dels caiguts fins que Dèlion fos evacuada, però quan finalment la fortalesa es va rendir al cap de 17 dies, els cossos foren retornats.