Hiperlaxitud articular

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de malaltiahipermobilitat
Hypermobile fingers and thumb.jpg
Hiperlaxitud
Tipus artropatia
Especialitat reumatologia
Classificació
CIM-10 M35.7
CIM-9 728.5
Recursos externs
OMIM 147900
DiseasesDB 31101
MedlinePlus 003295
MeSH D007593
UMLS CUI C0152093, C0152093, C0086437 i C0158359
DOID DOID:13781 i DOID:13781
Modifica les dades a Wikidata

La hipermobilitat o hiperlaxitud articular es refereix a l'augment exagerat de la mobilitat de les articulacions. Les persones que pateixen aquest trastorn es caracteritzen per tenir més elasticitat que la resta de la població. Aquest característica es mesura mitjançant el diagnòstic de Beighton.[1]

La hiperlaxitud articular es presenta amb major freqüència en dones que en homes amb una diferència d'entre un 5 a un 15%. És una condició genètica i l'important no és la hiperlaxitud (que és més patent), sinó els gens (que no es veuen), per això, en general, els símptomes augmenten a mesura que avança l'edat, tot i que la pèrdua de laxitud de les articulacions amb els anys també és un altre factor.

Causes[modifica]

Els símptomes associats a la hiperlaxitud articular es defineixen com a "síndrome d'hiperlaxitud articular". Segons els especialistes, només un baix percentatge de les persones amb hiperlaxitud presenten símptomes, i arriben al 10% les que presenten problemes a nivell d'aparell locomotor. Per això, cal diferenciar entre hiperlaxitud articular (hiperlaxitud sense símptomes) i patir una síndrome d'hiperlaxitud articular (hiperlaxitud articular amb símptomes)

En el cas de la síndrome, les seves causes encara no estan clares, tot i que sí que està provat que són de caràcter genètic.

La causa més probable és una mutació genètica que provoca que les fibres de col·lagen repercuteixin en l'elasticitat i fragilitat de lligaments, tendons, vasos sanguinis, pell, etc. En augmentar l'elasticitat d'aquestes, la possibilitat de patir lesions és major.

Símptomes[modifica]

Entre els símptomes, se'n poden esmentar:

Diagnòstic i factors agreujants[modifica]

El diagnòstic se sol realitzar per un metge reumatòleg mitjançant l'aplicació del diagnòstic de Beighton; el resultat es mesura en una escala del 0 al 9, i el llindar de la normalitat n'és 4. Una puntuació major de 4 indica que la persona té hiperlaxitud articular, encara que pot ser que no tingui símptomes i, llavors, no es pot afirmar que pateixi la malaltia.[2]

Entre els factors agreujants es troben: postures incorrectes, moviment excessiu, sobrepès, sedentarisme, carregar pes excessiu, estrès.

Tractament i evolució[modifica]

El tractament habitual sol utilitzar fàrmacs (antireumàtics, antiinflamatoris no esteroides i analgèsics). Es tracta d'una malaltia crònica, el tractament de la qual ha de ser de per vida.

Es pot complementar amb exercicis de baix impacte en les articulacions, com ioga i natació.

La síndrome d'hiperlaxitud articular és una malaltia que pot causar greus alteracions en la qualitat de vida de les persones afectades, a causa del dolor crònic, la fatiga crònica i les freqüents lesions associades a aquesta síndrome.

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. «1.00 Musculoskeletal System-Adult». Ssa.gov, 31-05-2013. [Consulta: 6 març 2014].
  2. «Fibromyalgia: Possible Causes and Risk Factors». Webmd.com, 21-05-2008. [Consulta: 6 març 2014].

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Hiperlaxitud articular Modifica l'enllaç a Wikidata