Hiperplàsia suprarenal congènita
 Examen post-mortem d'un nadó que mostra una hiperplàsia suprarenal. Les glàndules suprarenals són enormes (indicat per les fletxes i els ronyons es poden veure per sota d'elles). | |
| Tipus | malaltia adrenogenital, trastorn hereditari del metabolisme dels esteroides, adrenal hyperplasia (en)  i malaltia  |
|---|---|
| Especialitat | endocrinologia |
| Clínica-tractament | |
Medicació | |
| Patogènia | |
| Associació genètica | CYP17A1 (en) , CYP21A2 (en) , STAR (en) , HSD3B2 (en) i CYP11B1 (en) |
| Classificació | |
| CIM-11 | 5A71.01 |
| CIM-10 | E25.9 i E25 |
| CIM-9 | 255.2 |
| CIAP | T99 |
| Recursos externs | |
| OMIM | 201910, 201710, 202110, 201810 i 202010 |
| DiseasesDB | 1854, 1832, 4, 1841 i 2565 |
| MedlinePlus | 000411 |
| eMedicine | 919218 |
| MeSH | D000312 |
| Orphanet | 418 |
| UMLS CUI | C0001627 |
| DOID | DOID:0050811 |
La hiperplàsia suprarenal congènita (HSC) agrupa un conjunt de malalties autosòmiques recessives causades per un dèficit enzimàtic que condueix a una alteració en la síntesi de cortisol i aldosterona.
Síntesi d'hormones esteroides[modifica]
A la glàndula suprarenal, partir del colesterol, se sintetitzen les següents hormones esteroides:[1]
- glucocorticoides (cortisol), encarregats de regular la gluconeogènesi i degradació de lípids i proteïnes
- mineralocorticoides (aldosterona), els quals regulen el manteniment de sals i aigua en l'organisme
- andrògens (testosterona)
L'hipotàlem secreta el factor d'alliberació corticotropina (CRF) que actua sobre l'adenohipòfisis alliberant l'hormona corticotropina (ACTH). Aquesta substància és l'encarregada de controlar l'esteroidogènesi a la glàndula suprarenal estimulant la síntesi de pregnenolona, molècula precursora de cortisol, aldosterona i testosterona. D'altra banda el cortisol és l'encarregat de regular la secreció de CRF i ACTH.
Alteració en la síntesi d'hormones esteroides[modifica]
Degut a una mutació genètica hi ha una manca o dèficit d'algun dels enzims implicats en la síntesi de cortisol i aldosterona té lloc una acumulació d'andrògens.
El bloqueig de l'activitat d'algun d'aquests enzims comporta una menor producció, en alguns casos fins i tot nul·la, de cortisol i aldosterona. Per tal de compensar aquest dèficit l'organisme secreta més ACTH que en condicions normals i conseqüentment té lloc una acumulació de precursors com ara la pregnenolona. Aquesta molècula no pot convertir-se en cortisol ni aldosterona, ja que aquestes vies es troben bloquejades. Així doncs, només es podrà incorporar a la via de síntesi d'andrògens, produint-se una acumulació de testosterona.
Els enzims que es poden veure alterats a causa d'aquesta malaltia són:[2]
- 21-α-hidroxilasa.
- 11-β-hidroxilasa.
- 3-β-hidroxiesteroide deshidrogenasa.
- 17-α-hidroxilasa/17-20 liasa.
Dèficit 21-OH[modifica]
La forma més freqüent d'hiperplàsia suprarenal congènita és el dèficit de l'enzim 21-α-hidroxilasa. Aquest dèficit té una prevalença del 90-95% de la població afectada per la HSC.
L'enzim 21-α-hidroxilasa, el citocrom microsomal p450, és l'encarregat de dur a terme la regulació de la hidroxilació de progesterona a desoxicorticosterona, la qual és precursora d'aldosterona, i de 17-hidroxiprogesterona a 11-desoxicortisol, que forma cortisol.
Com ja s'ha dit anteriorment, el bloqueig de la síntesi de cortisol i aldosterona, causat pel dèficit enzimàtic, provocarà una acumulació d'andrògens, entre els quals testosterona. La superproducció d'aquesta hormona sexual masculina provocarà l'aparició de caràcters masculins en nenes i la masculinització prematura en nens.
El dèficit 21-hidroxilasa és causat per diverses mutacions al gen CYP21 del cromosoma 6. Aquest gen presenta dues formes: activa (CYP21A2) i inactiva (CYP21A1P). La recombinació d'aquestes dues formes causen mutacions diverses. Depenent d'aquestes s'observen diferents fenotips i per tan diferents graus d'afectació.
Segons el tipus de mutació el grau d'activitat enzimàtica variarà, sent l'afectació de diferent gravetat i podent classificar aquest dèficit en dos tipus:
Tipus[modifica]
La HSC es pot presentar de diverses formes. La presentació clínica de cada forma és diferent i depèn en gran manera del defecte enzimàtic subjacent, la seva retenció de precursors i productes deficients.[3] Les formes clàssiques apareixen en la infància, i les formes no clàssiques apareixen al final de la infància. La presentació en pacients amb HSC clàssica es pot subdividir en dues formes: pèrdua de sal i virilització simple. La no clàssica (NC), es divideix depenent de si la deficiència de mineralocorticoides es presenta o no.[4][5][6] Aquesta classificació sovint no és clínicament significativa, perquè tots els pacients perden sal fins a cert punt i les presentacions clíniques es poden superposar.[7]
Forma clàssica[modifica]
Aquesta variant del dèficit de 21-OH afecta 1 de cada 16000 nadons. Se’n distingeixen dos tipus depenent del grau d'activitat enzimàtica.
Síndrome de la pèrdua de sal[modifica]
Aquesta síndrome, que representa el 75% de la forma clàssica, està caracteritzat per un grau màxim d'inactivitat enzimàtica. Això comporta un dèficit total de cortisol i aldosterona.
L'absència de cortisol produeix:
- Menor to muscular
- Menor inotropisme cardíac
- Hipoglucèmia
- Hiponatrèmia
- Deshidratació
- Hipotensió
L'absència d'aldosterona produeix:
- Hiponatrèmia, causada per una excessiva excreció de sodi per l'orina
- Hiperpotassèmia, causada per una disminució de l'eliminació de potassi per l'orina
Aquest quadre clínic també se sol associar a acidosi metabòlica, hipovolèmia i hipotensió.
Forma virilitzant simple[modifica]
Aquesta forma, que representa el 25% restant d'afectats per la forma clàssica, es caracteritza pel fet que hi ha suficient activitat enzimàtica per produir cortisol i aldosterona tot i que continua havent-hi una acumulació d'andrògens.
Forma de presentació tardana o no clàssica[modifica]
La forma no clàssica té una incidència d'1/500 nadons i és més freqüent en grups ètnics com ara els jueus. En aquest cas hi ha suficient activitat enzimàtica per produir les quantitats de cortisol i aldosterona adequades i evitar l'acumulació d'andrògens.
Tot i que els afectats neixen asimptomàtics poden presentar algunes alteracions lleus en edats més avançades. [8]
Clínica[modifica]
| Defecte enzimàtic | Clínica en nens | Clínica en nenes |
|---|---|---|
| FORMA DE LA PÈRDUA DE SAL |
|
|
| FORMA VIRILITZANT SIMPLE |
|
|
| FORMA NO CLÀSSICA |
|
|
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Hiperplàsia suprarenal congènita |
- ↑ Muller Esterl, Werner. Bioquímica. Fundamentos para medicina y ciencias de la vida. Editorial Reverte. 2008, 1ª edición
- ↑ 2,0 2,1 L. Soriano Guillén, M. Velázquez de Cuéllar Paracchi. Hiperplasia suprarenal congénita. Unidad de Endocrinología Infantil. Servicio de Pediatría. Fundación Jiménez Díaz. Madrid
- ↑ Congenital Adrenal Hyperplasia. MDText.com, Inc, 15 març 2017.
- ↑ Speiser, Phyllis W.; Arlt, Wiebke; Auchus, Richard J.; Baskin, Laurence S.; Conway, Gerard S.; Merke, Deborah P.; Meyer-Bahlburg, Heino F. L.; Miller, Walter L.; Murad, M. Hassan «Congenital Adrenal Hyperplasia Due to Steroid 21-Hydroxylase Deficiency: An Endocrine Society Clinical Practice Guideline». The Journal of Clinical Endocrinology and Metabolism, 103, 11, 01-11-2018, pàg. 4043–4088. DOI: 10.1210/jc.2018-01865. ISSN: 1945-7197. PMC: 6456929. PMID: 30272171.
- ↑ Nordenström, Anna; Lajic, Svetlana; Falhammar, Henrik «Long-Term Outcomes of Congenital Adrenal Hyperplasia» (en anglès). Endocrinology and Metabolism, 37, 4, 08-07-2022, pàg. 587–598. DOI: 10.3803/EnM.2022.1528. ISSN: 2093-596X. PMC: 9449109. PMID: 35799332.
- ↑ Dauber, A.; Kellogg, M.; Majzoub, J. A. «Monitoring of therapy in congenital adrenal hyperplasia». Clinical Chemistry, 56, 8, 2010, pàg. 1245–51. DOI: 10.1373/clinchem.2010.146035. PMID: 20558634.
- ↑ «Congenital Adrenal Hyperplasia Due to 21-Hydroxylase Deficiency». The New England Journal of Medicine, 383, 13, setembre 2020, pàg. 1248–1261. DOI: 10.1056/NEJMra1909786. PMID: 32966723.
- ↑ The Hormone Foundation. «Congenital Adrenal Hyperplasia», 2010. Arxivat de l'original el 2016-03-03. [Consulta: 9 setembre 2011].
- ↑ «Hiperplasia suprarrenal congénita». U.S. National Library of Medicine, 2011.