Hiperplàsia suprarenal congènita

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula malaltiaHiperplàsia suprarenal congènita
Examen post-mortem d'un nadó que mostra una hiperplàsia suprarenal. Les glàndules suprarenals són enormes (indicat per les fletxes i els ronyons es poden veure per sota d'elles).
Tipusmalaltia adrenogenital, trastorn hereditari del metabolisme dels esteroides, adrenal hyperplasia (en) Tradueix i malaltia Modifica el valor a Wikidata
Especialitatendocrinologia Modifica el valor a Wikidata
Clínica-tractament
 Medicació
Patogènia
Associació genèticaCYP17A1 (en) Tradueix, CYP21A2 (en) Tradueix, STAR (en) Tradueix, HSD3B2 (en) Tradueix i CYP11B1 (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Classificació
CIM-115A71.01 Modifica el valor a Wikidata
CIM-10E25.9 i E25 Modifica el valor a Wikidata
CIM-9255.2 Modifica el valor a Wikidata
CIAPT99 Modifica el valor a Wikidata
Recursos externs
OMIM201910, 201710, 202110, 201810 i 202010 Modifica el valor a Wikidata
DiseasesDB1854, 1832, 4, 1841 i 2565 Modifica el valor a Wikidata
MedlinePlus000411 Modifica el valor a Wikidata
eMedicine919218 Modifica el valor a Wikidata
MeSHD000312 Modifica el valor a Wikidata
Orphanet418 Modifica el valor a Wikidata
UMLS CUIC0701163 i C0001627 Modifica el valor a Wikidata
DOIDDOID:0050811 Modifica el valor a Wikidata

La hiperplàsia suprarenal congènita (HSC) agrupa un conjunt de malalties autosòmiques recessives causades per un dèficit enzimàtic que condueix a una alteració en la síntesi de cortisol i aldosterona.

Síntesi d'hormones esteroides[modifica]

A la glàndula suprarenal, partir del colesterol, se sintetitzen les següents hormones esteroides:[1]

Esquema de la secreció d'hormones esteroides

L'hipotàlem secreta el factor d'alliberació corticotropina (CRF) que actua sobre l'adenohipòfisis alliberant l'hormona corticotropina (ACTH). Aquesta substància és l'encarregada de controlar l'esteroidogènesi a la glàndula suprarenal estimulant la síntesi de pregnenolona, molècula precursora de cortisol, aldosterona i testosterona. D'altra banda el cortisol és l'encarregat de regular la secreció de CRF i ACTH.

Alteració en la síntesi d'hormones esteroides[modifica]

Degut a una mutació genètica hi ha una manca o dèficit d'algun dels enzims implicats en la síntesi de cortisol i aldosterona té lloc una acumulació d'andrògens.

El bloqueig de l'activitat d'algun d'aquests enzims comporta una menor producció, en alguns casos fins i tot nul·la, de cortisol i aldosterona. Per tal de compensar aquest dèficit l'organisme secreta més ACTH que en condicions normals i conseqüentment té lloc una acumulació de precursors com ara la pregnenolona. Aquesta molècula no pot convertir-se en cortisol ni aldosterona, ja que aquestes vies es troben bloquejades. Així doncs, només es podrà incorporar a la via de síntesi d'andrògens, produint-se una acumulació de testosterona.

Els enzims que es poden veure alterats a causa d'aquesta malaltia són:[2]

  • 21-α-hidroxilasa.
  • 11-β-hidroxilasa.
  • 3-β-hidroxiesteroide deshidrogenasa.
  • 17-α-hidroxilasa/17-20 liasa.

Dèficit 21-OH[modifica]

La forma més freqüent d'hiperplàsia suprarenal congènita és el dèficit de l'enzim 21-α-hidroxilasa. Aquest dèficit té una prevalença del 90-95% de la població afectada per la HSC.

L'enzim 21-α-hidroxilasa, el citocrom microsomal p450, és l'encarregat de dur a terme la regulació de la hidroxilació de progesterona a desoxicorticosterona, la qual és precursora d'aldosterona, i de 17-hidroxiprogesterona a 11-desoxicortisol, que forma cortisol.

Esquema de les reaccions catalitzades per l'enzim 21-OH

Com ja s'ha dit anteriorment, el bloqueig de la síntesi de cortisol i aldosterona, causat pel dèficit enzimàtic, provocarà una acumulació d'andrògens, entre els quals testosterona. La superproducció d'aquesta hormona sexual masculina provocarà l'aparició de caràcters masculins en nenes i la masculinització prematura en nens.

Òrgans sexuals femenins anormals degut a la deficiència de l'enzim 21-OH

El dèficit 21-hidroxilasa és causat per diverses mutacions al gen CYP21 del cromosoma 6. Aquest gen presenta dues formes: activa (CYP21A2) i inactiva (CYP21A1P). La recombinació d'aquestes dues formes causen mutacions diverses. Depenent d'aquestes s'observen diferents fenotips i per tan diferents graus d'afectació.

Segons el tipus de mutació el grau d'activitat enzimàtica variarà, sent l'afectació de diferent gravetat i podent classificar aquest dèficit en dos tipus:

Tipus[modifica]

La HSC es pot presentar de diverses formes. La presentació clínica de cada forma és diferent i depèn en gran manera del defecte enzimàtic subjacent, la seva retenció de precursors i productes deficients.[3] Les formes clàssiques apareixen en la infància, i les formes no clàssiques apareixen al final de la infància. La presentació en pacients amb HSC clàssica es pot subdividir en dues formes: pèrdua de sal i virilització simple. La no clàssica (NC), es divideix depenent de si la deficiència de mineralocorticoides es presenta o no.[4][5][6] Aquesta classificació sovint no és clínicament significativa, perquè tots els pacients perden sal fins a cert punt i les presentacions clíniques es poden superposar.[7]

Forma clàssica[modifica]

Aquesta variant del dèficit de 21-OH afecta 1 de cada 16000 nadons. Se’n distingeixen dos tipus depenent del grau d'activitat enzimàtica.

Síndrome de la pèrdua de sal[modifica]

Aquesta síndrome, que representa el 75% de la forma clàssica, està caracteritzat per un grau màxim d'inactivitat enzimàtica. Això comporta un dèficit total de cortisol i aldosterona.

L'absència de cortisol produeix:

L'absència d'aldosterona produeix:

  • Hiponatrèmia, causada per una excessiva excreció de sodi per l'orina
  • Hiperpotassèmia, causada per una disminució de l'eliminació de potassi per l'orina

Aquest quadre clínic també se sol associar a acidosi metabòlica, hipovolèmia i hipotensió.

Forma virilitzant simple[modifica]

Aquesta forma, que representa el 25% restant d'afectats per la forma clàssica, es caracteritza pel fet que hi ha suficient activitat enzimàtica per produir cortisol i aldosterona tot i que continua havent-hi una acumulació d'andrògens.

Forma de presentació tardana o no clàssica[modifica]

La forma no clàssica té una incidència d'1/500 nadons i és més freqüent en grups ètnics com ara els jueus. En aquest cas hi ha suficient activitat enzimàtica per produir les quantitats de cortisol i aldosterona adequades i evitar l'acumulació d'andrògens.

Tot i que els afectats neixen asimptomàtics poden presentar algunes alteracions lleus en edats més avançades. [8]

Clínica[modifica]

Defecte enzimàtic Clínica en nens Clínica en nenes
FORMA DE LA PÈRDUA DE SAL
  • Genital normals
  • Síndrome perd sal en període neonatal
  • Adrenàrquia prematura
  • Possible infertilitat
  • Genitals ambigus
  • Síndrome perd sal en període neontatal
FORMA VIRILITZANT SIMPLE
  • Genitals normals
  • Penis allargat
  • Acceleració del creixement i edat òssia
  • Adrenàrquia prematura
  • Possible infertilitat
  • Genitals ambigus
  • Acceleració del creixement i edat òssia
  • Possible infertilitat
FORMA NO CLÀSSICA
  • Genitals normals
  • Adrenàrquia prematura
  • Possible infertilitat
  • Genitals normals
  • Clitoromegàlia
  • Adrenàrquia prematura
  • Possible infertilitat

[2]

[9]

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Hiperplàsia suprarenal congènita
  1. Muller Esterl, Werner. Bioquímica. Fundamentos para medicina y ciencias de la vida. Editorial Reverte. 2008, 1ª edición
  2. 2,0 2,1 L. Soriano Guillén, M. Velázquez de Cuéllar Paracchi. Hiperplasia suprarenal congénita. Unidad de Endocrinología Infantil. Servicio de Pediatría. Fundación Jiménez Díaz. Madrid
  3. Congenital Adrenal Hyperplasia. MDText.com, Inc, 15 març 2017. 
  4. Speiser, Phyllis W.; Arlt, Wiebke; Auchus, Richard J.; Baskin, Laurence S.; Conway, Gerard S.; Merke, Deborah P.; Meyer-Bahlburg, Heino F. L.; Miller, Walter L.; Murad, M. Hassan «Congenital Adrenal Hyperplasia Due to Steroid 21-Hydroxylase Deficiency: An Endocrine Society Clinical Practice Guideline». The Journal of Clinical Endocrinology and Metabolism, 103, 11, 01-11-2018, pàg. 4043–4088. DOI: 10.1210/jc.2018-01865. ISSN: 1945-7197. PMC: 6456929. PMID: 30272171.
  5. Nordenström, Anna; Lajic, Svetlana; Falhammar, Henrik «Long-Term Outcomes of Congenital Adrenal Hyperplasia» (en anglès). Endocrinology and Metabolism, 37, 4, 08-07-2022, pàg. 587–598. DOI: 10.3803/EnM.2022.1528. ISSN: 2093-596X. PMC: 9449109. PMID: 35799332.
  6. Dauber, A.; Kellogg, M.; Majzoub, J. A. «Monitoring of therapy in congenital adrenal hyperplasia». Clinical Chemistry, 56, 8, 2010, pàg. 1245–51. DOI: 10.1373/clinchem.2010.146035. PMID: 20558634.
  7. «Congenital Adrenal Hyperplasia Due to 21-Hydroxylase Deficiency». The New England Journal of Medicine, 383, 13, setembre 2020, pàg. 1248–1261. DOI: 10.1056/NEJMra1909786. PMID: 32966723.
  8. The Hormone Foundation. «Congenital Adrenal Hyperplasia», 2010. Arxivat de l'original el 2016-03-03. [Consulta: 9 setembre 2011].
  9. «Hiperplasia suprarrenal congénita». U.S. National Library of Medicine, 2011.