Hipocresia

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Un exemple típic d'hipocresia són els polítics que de paraula es manifesten a favor de la pau i l'estima amb altres països mentre de fet fan aliances, venen armes o directament els ataquen econòmicament o violenta

La hipocresia és l'acte de simular qualitats, idees o sentiments diferents dels que en realitat es tenen.[1] Per exemple, un adult que fuma i diu als seus fills que no han de fumar manifesta un indici d'hipocresia. La hipocresia sol ser una acusació. La persona que obra amb hipocresia es diu hipòcrita.[2]

Per al lingüista i analista social Noam Chomsky, la hipocresia, definida com la negativa a «…aplicar en nosaltres mateixos els mateixos valors que apliquem en altres» és un dels mals principals de la societat occidental actual, que promou injustícies com la guerra, la dominació i les desigualtats socials en un marc d'autoengany, que inclou la noció que la hipocresia per si mateixa és una part necessària o benèfica del comportament humà i la societat.

En molts idiomes un hipòcrita és algú que amaga les seves intencions i vertadera personalitat. Això és cohereent amb l'etimologiaː la paraula prové del grec ὑπόκρισιɑ (hypokrisia) que significa representació teatral, substantiu derivat del verb ὑπόκρινομɑι «respresentar un personatge».[3] Un hipocrita en el sentit original gres és un actor, una persona que representa un personatge, però no és el que representa. La hipocresia consta de dues operacionsː la simulació de qualitats desitjades i la dissimulació de qualitats no desitjades.

Psicologia de la hipocresia[modifica]

Una persona pot ser contrària al tabaquisme però no poder estar-se de fumar

En psicologia, el comportament hipòcrita es relaciona amb l'error fonamental d'atribució: els individus tendeixen a explicar les seues accions pel seu ambient, però atribueixen les accions de d'altres a "característiques innates", la qual cosa comporta un judici sobre els altres mentre es justifiquen les pròpies accions.

A més, moltes persones fallen en reconèixer que tenen defectes que condemnen en la resta. D'això se'n diu projecció psicològica. Aquesta és més un autoengany que un engany deliberat a la resta de les persones. En altres paraules, la "hipocresia psicològica" és sovint interpretada per psicòlegs com un mecanisme inconscient de defensa, i no un acte d'engany conscient, tal com és la connotació clàssica de la hipocresia. La gent entén vicis amb els quals s'enfronten o es van enfrontar en un passat. Els esforços perquè la resta superi aquests vicis pot ser sincer. També hi pot haver un element d'hipocresia si els actors no s'admeten a si mateixos o a altres que han tingut o tenen aquests vicis.

Hipocresia i moralitat[modifica]

Bodhisattva Gautama mostrant-se en pràctiques ascetes

La hipocresia ha estat descrita, junt amb la falta d'honestedat, com una característica que atreu particular oprobi en l'edat moderna. Molts sistemes de creences condemnen els comportaments relacionats amb la hipocresia.

En algunes traduccions del Llibre de Job, la paraula hebrea chaneph és traduïda com a "hipòcrita", encara que en general significa 'sense déu' o 'profà'. En la Bíblia cristiana, Jesús condemna els escribes i fariseus com a hipòcrites. En el text budista Dhammapada, Gautama Buddha condemna un home que va prendre l'aparença d'un ascètic. En l'islam, l'Alcorà critica els munafiq, aquells que manifesten ser creients i pacificadors però que no ho són.

Problemes teòrics[modifica]

Hi ha molts punts de vista teòrics i conceptuals envers la hipocresia

S'han proposat moltes teories sobre la hipocresia. El conflicte causat per la contradicció pot finalitzar diferentment.

En els estudis organitzacionals, alguns teoritzadors com Nils Brunsson han discutit sobre la paradoxa de la moralitat de la hipocresia. Brunsson raona que, malgrat les reaccions socials convencionals cap a ella, la hipocresia pot ser una guàrdia essencial contra el fanatisme, i pot ser beneficiosa en valors i comportament moral.

En el camp de les relacions internacionals, alguns estudiosos com Krasner han suggerit que la sobirania, específicament causada per la Pau de Westfàlia, va reafirmar el principi cuius regi, eius religio, és a dir, que la fe del líder es va convertir en la denominació oficial del seu estat. Krasner ho anomena un sistema d'"hipocresia organitzada".

Alguns teoritzadors de negocis han estudiat la utilitat de la hipocresia, i han suggerit que els conflictes manifestats com a hipocresia són una part necessària o benèfica del comportament humà i de la societat.

Vegeu també[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Hipocresia

Referències[modifica]

  1. «hipocresia». Gran Enciclopèdia Catalana. Grup Enciclopèdia. [Consulta: 23 setembre 2022].
  2. «Hipocresia». Gran Diccionari de la Llengua Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. Bruguera i Talleda, Jordi; Fluvià i Figueras, Assumpta. «hipocresia». A: Diccionari etimològic. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1996 (2004, 4a edició), p. 490. ISBN 9788441225169.