Hipoglucèmia

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula malaltiaHipoglucèmia
modifica
Tipusmalaltia del metabolisme de la glucosa, malaltia pancreàtica i malaltia Modifica el valor a Wikidata
Especialitatendocrinologia Modifica el valor a Wikidata
Clínica-tractament
Símptomestremolor Modifica el valor a Wikidata
Tractamentglucosa Modifica el valor a Wikidata
Classificació
CIM-115A41 Modifica el valor a Wikidata
CIM-10E16.2 Modifica el valor a Wikidata
CIM-9251.2 i 251.1 Modifica el valor a Wikidata
CIAPT87 Modifica el valor a Wikidata
Recursos externs
Enciclopèdia Catalana0114587 Modifica el valor a Wikidata
DiseasesDB6431 Modifica el valor a Wikidata
MedlinePlus000386 Modifica el valor a Wikidata
eMedicine767359, 122122, 124795 i 921936 Modifica el valor a Wikidata
Patient UKhypoglycaemia Modifica el valor a Wikidata
MeSHD007003 Modifica el valor a Wikidata
UMLS CUIC0020615, C0271708 i C0271710 Modifica el valor a Wikidata
DOIDDOID:9993 Modifica el valor a Wikidata

La hipoglucèmia (o hipoglicèmia) és la glucèmia anormalment baixa, inferior a 50-60 mg per 100 ml. Es pot presentar en pacients amb diabetis mellitus en tractament amb insulina o amb antidiabètics orals. Quan la hipoglucèmia és intensa s'associa amb alteracions i, fins i tot, pèrdua del coneixement.

Moltes hormones estan relacionades amb el metabolisme de la glucosa, entre elles la insulina i el glucagó (ambdós secretats pel pàncrees), l'adrenalina (d'origen suprarenal), els glucocorticoides i les hormones esteroides (secretades per les gònades i les glàndules suprarenals).

El contrari de la hipoglucèmia és la hiperglucèmia, que és l'indicador més habitual de la diabetis mellitus.

Factors que originen la hipoglucèmia[modifica]

  • Disminució de la neoglicogènesi.
  • Disminució del contingut hepàtic de glucogen.
  • Resistència hepàtica al glucogen.
  • Aportació dietètica insuficient.
  • Hiperinsulinèmia secundària a curtcircuit portosistèmic.

Símptomes[modifica]

Es produeixen sensacions molt variades com:

  • Nerviosisme
  • Suor
  • Tremolors, sensacions vibrants a les mans i en tot el cos
  • Polifàgia (gana excessiva)
  • Confusió, desorientació, pèrdua de memòria
  • Mal de cap
  • Diaforesi (sudoració freda)
  • Visió borrosa
  • Cansament injustificat.

Tractament i prevenció[modifica]

Per restablir aquest equilibri entre la insulina exògena (normalment injectada) i la glucosa que circula en sang es fa necessària la ingesta immediata d'hidrats de carboni d'absorció ràpida com el sucre o els sucs de fruita. La millora és gairebé immediata.

Per al xoc insulínic, el tractament d'elecció seria l'administració immediata de glucosa o glucagó.

Per evitar recaigudes es recomana que es canviïn els hàbits alimentaris del pacient perquè hi hagi glucosa disponible en sang al llarg de tot el dia. Estan aconsellades àpats reduïts i amb major freqüència, que incloguin hidrats de carboni de digestió i absorció lenta. Sempre que sigui possible caldria evitar el consum d'alcohol i els sucres de ràpida absorció.

Bibliografia[modifica]

  • R.Grau et.al. Ciències per al món contemporani. Ciència en context 1.Editorial Teide.
  • Fauci et.al . Harrison. Principios de medicina interna. Ed. McGRAW-HILL. ISBN 84-486-0204-8.

Enllaços externs[modifica]