Hispano-Suiza

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Hispano Suiza)
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Hispano-Suiza Fábrica de Automóviles, S.A.
Hispano-Suiza logo.JPG
Dades base
Tipus entitat Societat Anònima
Sector Automoció
Història
Predecessor J. Castro
Fundació 14 de juny de 1904 a Barcelona
Fundadors Damià Mateu, Francesc Seix i Marc Birkigt[1]
Successor Adquirida per ENASA, 1946 (catalana) i per Snecma, 1968 (francesa)
Dissolució 1946 (catalana) / 1968 (francesa)
Activitat
Productes Automòbils, Maquinària, Armament
Organització i govern
Seu central 
Persona clau Marc Birkigt (enginyer)

Web Lloc web oficial
Modifica dades a Wikidata

Hispano-Suiza, escrit sovint Hispano Suiza, fou una empresa d'automoció i enginyeria catalana que destacà en la producció d'automòbils de luxe i competició, així com motors d'aviació, durant el període anterior a la Segona Guerra Mundial.[1] Fundada a Barcelona el 1904, l'empresa fou adquirida el 1946 per ENASA, empresa creada per l'Instituto Nacional de Industria espanyol (INI), i les seves instal·lacions de La Sagrera es destinaren a la fabricació dels camions Pegaso. D'altra banda, la seva filial francesa fou adquirida per l'empresa aeronàutica Snecma el 1968.

Història[modifica | modifica el codi]

Antecedents[modifica | modifica el codi]

El 1898, el capità d'artilleria valencià Emilio de la Cuadra va endegar la producció d'automòbils elèctrics a Barcelona, amb el nom de La Cuadra. A París, De la Cuadra va conèixer el destacat enginyer suís Marc Birkigt i el va contractar per a treballar per a la seva empresa a Catalunya. La Cuadra va construir el seu primer motor de benzina partint de dissenys de Birkigt. Cap a 1902, la propietat va passar a mans d'un dels seus creditors, José María Castro -associat amb el banquer vigatà Gironès- i es va convertir en la J. Castro en Comandita. Fábrica Hispano-Suiza de Automóviles,[2] però aquesta empresa també va fer fallida, concretament el desembre de 1903. En aquell moment, un grup d'inversors encapçalats per Damià Mateu, Francesc Seix i el mateix Marc Birkigt,[1] decidí de reflotar-la amb una forta inversió de capital.

Fundació[modifica | modifica el codi]

Finalment, el 14 de juny de 1904 es fundà a Barcelona la Hispano-Suiza Fábrica de Automóviles, S.A., dedicada a la fabricació d'automòbils[1] i situada inicialment a l'antic emplaçament de l'extinta empresa J. Castro, als números 54 a 64 del carrer Floridablanca.[3] Juntament amb Damià Mateu, l'impulsor de la nova firma fou Birkigt, qui en va assumir la direcció tècnica des del moment de la seva constitució. Aquell mateix any va sortir el primer Hispano-Suiza, el qual fou adquirit per un client argentí,[1] i la nova marca es presentà en públic al Saló de l'Automòbil de París. El seu primer any de vida, l'empresa ja havia venut dos automòbils. El 1907 va llançar el primer cotxe de 6 cilindres fabricat a l'estat espanyol.[3]

L'Hispano-Suiza "Sardina" de 1908

El 1908 es trasllada la fàbrica a La Sagrera-Sant Andreu (a l'actual Parc de la Pegaso),[1] on es fabrica el model conegut com a La Sardina. Aquell any, l'empresa ja exportà cotxes a Rússia i a Sud-amèrica.[3] L'any 1910, el model Copa Catalunya guanya diverses competicions, com ara la d'Oostende.[1] Hispano-Suiza fou el primer fabricant català a produir cotxes de competició i ben aviat començà a aconseguir èxits internacionals, entre ells la victòria aquell mateix 1910 a la Coupe de l'Auto, la primera assolida per un cotxe de 4 cilindres a la cursa més important de l'època.[3]

El rei d'Espanya Alfons XIII s'interessà pels Hispano-Suiza i n'encomanà algun, convertint-se en client i accionista de la firma.[1] El vehicle que se li va fabricar expressament era molt semblant al Copa Catalunya, però amb un motor més adaptat a l'ús civil. Aquest vehicle es coneixia popularment com a l'Alfons XIII (nom que se li posà després que Damià Mateu en demanés l'autorització a la casa reial espanyola). Amb els anys, altres personalitats com ara Ava Gardner o Picasso van adquirir també cotxes Hispano-Suiza.[1]

El 1909 es presentà al saló de París l'H6, el primer model amb servofrè. Això va fer trontollar les altres marques, entre elles General Motors i Rolls Royce, fins que en varen comprar la patent. Rolls Royce el seguí muntant fins al 1968. Amb un d'aquests H6, Alfons XIII guanyà la pujada a la Cuesta de las Perdices.

La filial francesa[modifica | modifica el codi]

La cigonya, el símbol de la marca

El 1911 es crea a França la Société Française Hispano-Suiza,[1] amb seu a Levallois-Perret. L'empresa catalana fugia així de la conflictivitat social existent a Barcelona a l'època i, a més a més, s'establia al cor de la indústria automobilística europea,[3] alhora que amb aquesta filial podia atendre millor un mercat molt més receptiu als seus productes que no pas l'espanyol.[1] D'ençà d'aleshores i fins a l'esclat de la Primera Guerra Mundial, Birkigt en persona preparà a Levallois els Hispano-Suiza de competició, per bé que els desenvolupats a Barcelona seguiren en actiu fins al 1922.[3]

El 1914, la seu francesa es va traslladar a Bois-Colombes amb el nom d'Hispano-Suiza. L'èxit dels seus sòlids motors va aixecar les protestes dels fabricants francesos, els quals van exigir que els Hispano-Suiza passessin una prova de 50 hores de funcionament seguit. L'empresa hi accedí, sempre però que els motors francesos també la passessin. Els motors francesos van rebentar al cap de 10 hores, mentre els Hispano-Suiza van aguantar més de dos dies. Les comandes començaren a ploure.

En començar la Primera Guerra Mundial, el govern francès va obligar la fàbrica de Bois-Colombes a aturar la producció d'automòbils i a fabricar motors Gnome et Rhônne i altres de francesos, per tal d'abastir el nou cos d'aviació. Acabada la guerra, Hispano-Suiza va adoptar el símbol de la cigonya en honor del capità francès Georges Guynemer, qui havia tingut un gran èxit i renom amb els motors de la marca.[1]

El 1916, Hispano-Suiza creà també una filial a Guadalajara (Castella - la Manxa), com passava sovint a l'època únicament per raons polítiques, empesa per un govern espanyol sempre amatent a intentar industrialitzar l'altiplà castellà.[3] El 1918, l'empresa va inaugurar unes noves instal·lacions metal·lúrgiques a Ripoll, en col·laboració amb La Farga Casanova de Campdevànol.[4]

La República i el declivi[modifica | modifica el codi]

Hispano-Suiza H.6C de 1933

Amb la proclamació de la Segona República Espanyola el 1931, Alfons XIII s'exilia i la Hispano-Suiza, que fins al moment havia representat un signe de distinció, esdevé una mena de provocació. El 1933 es presenta el model J12 de 12 cilindres, amb gran acceleració i gens de soroll. El 7 de desembre de 1935 es mor Damià Mateu, fet que accelera el declivi de l'empresa començat el 1931. La presidència del consell d'administració de l'empresa passa aleshores a Miquel Mateu. Pocs mesos després esclata la guerra civil espanyola i la Generalitat de Catalunya col·lectivitza la fàbrica.

Acabada la guerra, els antics propietaris recuperen l'empresa però l'economia està en recessió i els cotxes són un producte de luxe amb poca sortida. Finalment, el 1946 l'INI adquireix la fàbrica de La Sagrera per a iniciar l'activitat de la nova marca ENASA, la qual hi comença a fabricar els camions Pegaso.[1]

Automòbils fabricats a Barcelona[modifica | modifica el codi]

Tot seguit s'exposen els vehicles automòbils terrestres fabricats a les fàbriques de Barcelona (tant a la del carrer Floridablanca com a la de La Sagrera).[5]

Hispano-Suiza Alfonso XIII (9328433465).jpg
Hispano-Suiza Alfonso XIII de 1910
Hispano Suiza T49 cabriolet 1929.jpg
Hispano-Suiza T49 Cabriolet de 1929
Any Model Cilindres Cilindrada cm³ Potència Destinació
1904 14/16 HP 4 2.402 Automòbil
1905 20 T 4 3.760 30 CV Xassís
1906 40 HP 4 6.900 44 CV Xassís
1907 60/80 HP 6 60CV Xassís
1908 12/15HP 4 2.200 27CV Vehicle utilitari i econòmic
1909 T. Cr 4 2.390 35 CV Primer vehicle de competició
1910 T 45 HP 4 3.619 40 CV Prototip
1910 45 4 3.619 40 CV Alfonso XIII
1912 T Cr 4 3.225 32 CV Voiturete
1913 23 4 5.660 80 CV Xassís
1913 32 4 135 CV Xassís
1914 8 T 4 1.847 33 CV Vehicle popular
1914 16 T 4 2.950 59 CV Arbre de lleves i vàlvules en cap
1916 T 30
"España"
4 4.700 Xassís òmnibus
1924 48 4 2.500 47 CV Xassís
1924 49 6 3.750 70 CV Xassís
1926 204 4 6.840 70 CV Xassís
1928 56 6 7.983 135 CV Copia de l'H 6 C francès
1929 64 6 4.580 70 CV Xassís
T 60 6 3.016 Automòbils i camions
1941 T 60 RLA 6 3.405 Camionetes

Altres productes[modifica | modifica el codi]

A més d'automòbils i cotxes de competició, Hispano-Suiza va fabricar vehicles de transport, motors d'aviació, avions i fins i tot canons. Entre les patents de Marc Birkigt, cal destacar justament les que feien referència a l'armament. Entre aquesta mena de productes, un dels més fabricats -fins i tot a la fàbrica de La Sagrera- era el canó 404 de 20 mm.

Motors d'aviació[modifica | modifica el codi]

Un cop Marc Birkigt va haver tornat a Barcelona en començar la Primera Guerra Mundial, va rebre indicacions per part de la casa reial espanyola de fabricar un motor d'aviació, per tal d'igualar l'estat espanyol amb altres països. Birkigt estava convençut que el motor en estrella rotatiu (tot el motor giraba junt amb l'hèlix, el cigonyal restava fix amb la bancada de l'avió per tal de millorar-ne la refrigeració), tan de moda en aquella època, havia arribat al seu màxim de potència i que no podria sobrepassar els 150 CV.[6]

Secció d'un motor d'avió Hispano-Suiza tipus 8a

Dins dels motors d'aviació dissenyats i construïts a Hispano-Suiza, destaca el tipus 8a, del qual en totes les seves variants i durant la Primera Guerra Mundial se'n varen construir cinquanta mil unitats, tant a la fàbrica de Bois-Colombe com a les de Wolseley Motors (Regne Unit), Arsenal Nacional (Rússia), Mitsubishi (Japó) i altres.

El 1914, les característiques tècniques d'aquest motor eren les següents: Vuit cilindres en V de 90°, dos arbres de lleves en cap moguts per arbre rei, construït en aliatge d'alumini, diàmetre X carrera inicial 120 x 130 mm, i una cilindrada d'11,760 cm³ que a 1,900 rpm donava una potència de 140 CV. Això va evolucionar fins que el 1918 va quedar en 140 x 150 mm i 18,460 cm³, que a 2,100 rpm donava una potència de 300 CV.

El darrer motor dissenyat va ser el 89 12Z-17, un de dotze cilindres en V a 60°, quatre vàlvules per cilindre, mides 150 x 170 mm (36,050 cm³) i compressor que donava 1.300 CV a 2,650 rpm. Aquest motor l'equipava l'avió de caça Hispano Aviación HA-1109-J1L/K1L.

Cal dir que a França els motors d'aviació hi van tenir més desenvolupament que a l'estat espanyol i que allà s'hi van continuar desenvolupant i fabricant molts més motors dels fabricats a l'estat espanyol, comptant els motors en estrella de llicència Wright (motors de fins a 18 cilindres en W i motors de 4 cilindres en línia) fins a acabar en reactors i components d'aviació en l'actualitat, en què l'empresa està integrada en el grup de construcció aeroespacial Safran.[7]

Avions[modifica | modifica el codi]

Hispano-Suiza E-30 de la Aeronáutica Naval

Alguns dels avions més destacats que fabricà l'empresa varen ser aquests:

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 1,10 1,11 1,12 «Damià Mateu i Bisa». presidencia.gencat.cat. Generalitat de Catalunya. [Consulta: 17 juny 2013].
  2. «Hispano-Suiza» (en castellà). losorigenes.net, 2007. [Consulta: 24 abril 2013].
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 3,6 Del Arco, Javier; Arderiu, Miquel; Montero, Xavier; Camp, Jordi. «D'Hispano Suiza i David a Nacional Pescara». A: Història de l'automobilisme a Catalunya. Barcelona: Editorial Planeta, 1990, p. 250-251. D.L. B. 14.169-1990. ISBN 84-320-6249-9. 
  4. Cubeles, Albert; Roca, Joan. «El referent de la Hispano-Suiza». A: L'enginy de postguerra. Microcotxes de Barcelona (PDF). Barcelona: Museu d'Història de Barcelona, 12 desembre 2012, p. 6 (MUHBA Llibrets de sala, 11). 
  5. «Carga útil» (en castellà). Revista interna ENASA. ENASA [Barcelona], Núm. 49, octubre-novembre 1981.
  6. «Hispano Suiza. 8- 1914. I.Guerra mundial. Proyecto y desarrollo del primer motor de aviación H. S.» (en castellà). ono.com.
  7. «1945-1970» (en francès). safran-group.com.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Hispano-Suiza Modifica l'enllaç a Wikidata