Hispanopithecus laietanus
| Període | |
|---|---|
| Estat de conservació | |
 Fòssil | |
| Taxonomia | |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Mammalia |
| Ordre | Primates |
| Família | Hominidae |
| Tribu | Hispanopithecini |
| Gènere | Hispanopithecus |
| Espècie | Hispanopithecus laietanus  Villalta i Crusafont, 1944 |
| Nomenclatura | |
| Sinònims |
|
Hispanopithecus laietanus és un hominoïdeu fòssil del Miocè (de fa aproximadament 9,5 milions d'anys) trobat a Can Llobateres (Sabadell) i a altres punts de Catalunya.
La campanya de Salvador Moyà i Solà va començar el 1989 i van començar excavant per on havia treballat Miquel Crusafont i Pairó (1910-1983) i havia trobat dents i fragments de mandíbula. El 1990 el seu equip va decidir que farien l'última excavació, ja que en aquelles terres no trobaven res. Salvador Moyà va cometre un error i va excavar en un lloc diferent d'on havia d'excavar, però aquest error va ser el que per sort, li va fer trobar el crani sencer d'en Jordi. Dos anys després, el 1992, Joan Pons Moyà i Salvador Moyà van aconseguir trobar els fèmurs, les costelles i les vèrtebres d'en Jordi. Gràcies als estudis de l'equip de Moyà podem saber qui va ser en Jordi, com vivia, com era, quan va morir, etc.
En Jordi és el conjunt d'ossos (esquelet) d'un hispanopitec va ser descobert a Can Llobateres, el jaciment on s'han descobert més restes de hispanopitec. Salvador Moyà, juntament amb la seva dona, van decidir posar-li el nom de Jordi. Això és degut, com explica el mateix Moyà, al fet que era el nom més comú a Catalunya en aquella època.[1]
En Jordi va viure a l'actual Catalunya ara ja fa deu milions d'anys. Va ser un simi que, tot i no ser un ascendent directe nostre, s'assemblava molt als nostres avantpassats. Gràcies a la investigació del mateix equip de Moyà, sabem que en Jordi mesurava entre 1 m-1,10 m d'alçada, i devia pesar 34 kg aproximadament. A més, també sabem que passava la major part del temps als arbres i, quan era a terra, caminava sobre les quatre potes. Vivia en grup com la majoria de primats, en una societat complexa, en la qual compartien el menjar i s'avisaven si hi havia perill.
L'estudi de l'equip de Moyà també ha confirmat que en Jordi s'alimentava de dàtils i figues i que va morir amb una edat aproximada de divuit o vint anys i, encara ara, la causa de la seva mort no és del tot clara. Tot i això, arran d'algunes proves trobades a Can Llobateres, es creu que en Jordi va morir o bé d'alguna malaltia fatídica com la malària o bé atacat a mans d'un fèlid de dents de sabre.
Segons Moyà, molts animals es van aprofitar de la mort d'en Jordi: sabem que el seu cos va ser carronyejat per uns carnívors petits. Aquesta informació se sap amb certesa per les dentades que hi ha als seus ossos. També se sap que unes aus van aprofitar fins a l'última engruna de greix que hi havia d'en Jordi. Sabem que el seu cos va ser carronyejat per uns petits carnívors per les dentades i perquè el seu cos està escampat en un radi de 10 metres, senyal que agafaven un tros i se'l menjaven apartat dels altres animals.[1]
Descrit originalment com a espècie de driopitec, estudis més recents el consideren una espècie a part dins del gènere Hispanopithecus.[2]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 Corbella, Carbonell, Moyà, Sala, Josep, Eudald, Salvador, Robert. Sapiens El llarg camí dels homínids cap a la intel·ligència (en català). Barcelona: Labutxaca, 2010, p. 176. ISBN 978-84-9930-100-6.
- ↑ Alba et al., 2012, p. 1.
Bibliografia[modifica]
- Alba, D. M.; Almécija, S.; Casanovas-Vilar, I.; Méndez, J. M.; Moyà-Solà, S. «A Partial Skeleton of the Fossil Great Ape Hispanopithecus laietanus from Can Feu and the Mosaic Evolution of Crown-Hominoid Positional Behaviors» (en anglès). PLoS ONE, 7, 6, 2012, pàg. e39617. DOI: 10.1371/journal.pone.0039617.