Història de Jacob Xalabín

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de llibreHistòria de Jacob Xalabín
Tipusobra literària Modifica el valor a Wikidata
Llenguacatalà Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
Gènerenovel·la Modifica el valor a Wikidata

La Història de Jacob Xalabín és una novel·la breu anònima de principis del segle XV que desenvolupa l'acció en l’ambient cortesà de l’Imperi Otomà; la trama es desenvolupa en tres parts diferenciades: la primera conta els amors no corresposts d’Issa Xalabina, jove esposa del soldà Amorat (Murat), pel seu fillastre Jacob Xalabin. Issa, per guarir els seus mals, i aconsellada pel malvat metge jueu Quir Mossè, decideix assassinar Jacob i això l’obliga a exiliar-se acompanyat pel seu amic Alí Baixà.

La segona, la més extensa, descriu l’estada dels dos amics a Palacia, on esdevenen cavallers reconeguts. Després d’algunes intrigues Jacob es casa amb Nerguis, filla del senyor de la ciutat, i Alí amb la germana del príncep de Setàlia, el qual estava promès amb Nerguis. Finalment, a la mort d’Issa, les dues parelles tornen al palau d’Amorat, on són ben acollides.

La darrera part és el desenllaç abrupte de la història amb una certa desconnexió amb la trama anterior; en una batalla contra els burgars (búlgars) dirigits per Llatzer, resulta ferit en combat Amorat, el qual seria rematat després pel seu fill Beseit Bei, de la mateixa manera que poc després escanyaria Jacob Xalabin, assegurant-se així el tron.

Historicitat de l’obra[modifica]

La major part de l’obra és una novel·la de ficció, amb aportacions de tradició popular, però en allò relatiu als fets històrics resulta d’una gran precisió. S’hi descriuen uns fets que es poden situar entre 1387 i 1389. Efectivament el soldà Murat I (Amorat), morí en la Batalla de Kosovo (1389), i el seu fill Iakub (Jacob) fou assassinat pel seu germà i futur soldà Baiazet I (Beseit Bei). També són reals els primer ministre Çandarli Alí Paixà (Alí Paixà) i el seu pare del mateix nom, mort el 1387, així com els generals Eine Beg Subasa (Aanbecsu Bei) i Lalaixaim (Sein Bei) i el capitost búlgar, en realitat serbi, Lazar Hrebeljanović (Llatzer).

La novel·la té la sorprenent particularitat, per a l’època, de presentar els turcs de manera positiva i els cristians negativa. Tot plegat resulta un trencaclosques a l'hora d’esbrinar l’origen d’aquesta novel·la oriental en català, de la qual no es pot afirmar si és una traducció o obra d’algun apòstata catalanoparlant.

Bibliografia[modifica]

  • Badia, Lola. «Estudi introductori». A: Història de Jacob Xalabín pàg. 5-23. Barcelona: Edicions 62, 1982. ISBN 84-297-1822-2. 
  • de Riquer, Martí; Comas, Antoni; Molas, Joaquim. «Una novel·la oriental: la Història de Jacob Xalabín». A: Història de la literatura catalana, tom 3, pàg. 243-248. Barcelona: Ariel, S.A, 1985. ISBN 84-344-7600-2.