Història de Reus

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

La història de Reus és la següent:

Prehistòria i època romana[modifica | modifica el codi]

S'han trobat restes paleolítiques al terme, especialment a la riera de la Boella, prop de l'antic terme de La Canonja, a tocar de la Boella, tot i que una part de les troballes són al terme de la Canonja, incloent les restes fòssils d'un elefant. Un poblat del paleolític mitjà es va trobar al Puig de Monterols.

També s'han trobat restes romanes a la partida del Vilar.

Carta de població donada per Bernat de Bell-lloc a Reus el 1183

Repoblament[modifica | modifica el codi]

Cap al 1150 el normand Robert d'Aguiló va repoblar la regió, essent-ne la primera prova documental un esment a una partició de límits amb Siurana del 1151 i la donació de Robert d'Aguiló el 3 de juny de 1154 a favor de l'església de Sant Fructuós com a alou perpetu. El 5 de juny de 1154 l'arquebisbe de Tarragona va donar dos terços de Reus en feu a Bertran de Castellet, com a castlà, amb l'encàrrec de construir-hi una església depenent de l'Arquebisbat. El 29 de juny de 1159, en el repartiment de rendes de béns eclesiàstics, el terç de Reus amb la seva parròquia de Santa Maria fou atorgat al canonge cambrer, iniciant-se així la duplicitat de la senyoria en la qual el cambrer tenia un terç i a més l'alta i baixa jurisdicció i el mer i mixt imperi. Llavors la ciutat s'esmentava com a Redis o Reddis. El castlà Bernat de Bell-lloc va donar carta de població el 3 d'agost de 1183, donant la propietat de les cases i horts, establint un cens a pagar per les terres de conreu i reservant-se la justícia, reconeixent però el seu vassallatge envers l'arquebisbat de Tarragona. El 2 de juny de 1186 el cambrer Joan de Santboi va donar una carta de franquesa, confirmant la del castlà. El cambrer va rebre la senyoria directa el 25 d'abril de 1203 de mans de l'Arquebisbe.

Cambrer i castlà de Reus[modifica | modifica el codi]

Reus al segle XV, segons un plànol fet per Andreu de Bofarull

Reus va créixer bastant ràpidament, només amb el sotrac de la pesta negra, aviat superat segons el cens de 1358. L'administració del cambrer, del que depenia el castlà, es complementava amb dos batlles, tres jurats i 30 consellers (i el consell de cent per assumptes d'importància). El 1305 Reus es va revoltar contra l'arquebisbe Rodrigo de Tello que volia fer pagar a Reus i altres pobles del Camp la reconstrucció de les muralles de Tarragona. Això fou l'embrió de la Comuna del Camp. El 1309 el rei li va donar el dret de fer mercat els dilluns i l'arquebisbe Guillem de Rocabertí va confirmar el privilegi el 1315. L'arquebisbe Arnau de Sescomes li va concedir el privilegi d'una fira de 15 dies el 1342, privilegi confirmat pel rei el 1343. El 1327 es va extingir la dinastia de castlans dels Bell-lloc i va passar a Bernat II de Cabrera que el 1335 la va vendre a Pere Mulet que la va perdre per deutes el 1345, embargant-la Joan Savall. Els hereus de Mulet van vendre els seus drets al tarragoní Bernat d'Olzinelles el 1349. El 1348 la pesta negra va fer estralls al Camp, i a Reus.

Cambrers i Papes[modifica | modifica el codi]

El cambrer Pere Roger de Belfort va disputar el domini amb l'arquebisbe López de Ayerbe, el qual va enviar un exèrcit que va delmar la ciutat. Un segon atac va ser rebutjat i els atacants empaitats fins a la Selva del Camp on es van fer forts i els reusencs no van poder entrar. Un tercer atac portà a l'ocupació militar de la ciutat que fou saquejada. El cambrer Pere Roger de Belfort, nebot de Climent VI, que llavors vivia a Avinyó amb el seu oncle, va convèncer al Papa de cridar a l'arquebisbe, i el pontífex va obtenir un compromís de pau. Pere Roger va donar una de les roses del seu blasó a la ciutat com a escut i més tard fou nomenat Papa amb el nom de Gregori XI, mantenint-se com a senyor de Reus, per la qual cosa l'escut va ser coronat amb la tiara pontifícia i adornat amb les claus de Sant Pere. El 1380 Reus i el cambrer Bernat Despujol van combatre altre cop amb l'arquebisbe; alguns actes van produir represàlies però Reus va comprar el perdó reial el 1393. El castlà Joan d'Olzinelles va perdre el domini per deutes, que va sortir a subhasta el 1397 i el va comprar el cambrer Pere de Luna (Benet XIII d'Avinyó) unificant-se així ambdues senyories. El 1413 va patir una nova caiguda demogràfica, que s'havia corregit a finals del segle. En aquest any 1413 la ciutat simpatitzava amb Jaume II d'Urgell. El 29 de maig de 1462 la ciutat es va posar al costat de la Generalitat contra Joan II, però les forces reusenques foren delmades al combat de Santa Coloma, i davant de les amenaces del comte de Prades es va entregar al rei l'1 de novembre de 1462, però l'hostilitat va romandre latent.

Segle XVI i primera meitat del XVII[modifica | modifica el codi]

El segle XVI va patir la pesta 15 vegades i tres més al segle XVII. La ciutat va rebre força immigració occitana. El Papa Climent VII, empresonat per l'emperador al castell de Sant'Angelo, sota la vigilància del cavaller Felip de Cervelló, va donar a aquest, en agraïment al bon tracte rebut, la senyoria de Reus com a feu perpetu, i al seu nebot Berenguer de Cervelló la de Tarragona.[1] Felip va obtenir per Butlla papal la jurisdicció civil i criminal, la meitat dels delmes i rendes (l'altra meitat seria per al cambrer). Tarragona es va negar a acceptar la Butlla, i va seguir un plet que va acabar amb la renúncia dels Cervelló, i es declarava extinta la senyoria i la cambreria, que passava al capítol que pagaria una renda als Cervelló. El capítol no va administrar bé la ciutat on van establir-se lladres i bandolers. L'arquebisbe Agustí va comprar la senyoria al capítol el 1581 a canvi d'una pensió pel capítol, que conservaria les rendes i delmes, el castell i premses i forns (menys un). Els reusencs van voler comprar la senyoria però el rei va aprovar la venda a Agustí, i els reusencs van anar a plet. La sentència de 1592 va donar la raó al capítol però la ciutat va haver de ser presa per la força i excomunicada. Finalment el 1619 s'arriba a una reconciliació amb l'arquebisbe Joan de Montcada, que atorga privilegis als jurats. El 1625 l'oferta de compra del duc de Cardona (els Cardona havien ja volgut comprar la vila un altre cop) fou rebutjada.

Guerra dels Segadors[modifica | modifica el codi]

Al començament de la guerra dels Segadors Reus tenia 1200 cases habitades però es reduïren a 800 al final de la guerra. El segle XVII l'emigració prové de Castella, i d'altres llocs del Principat. El 16 de desembre de 1640 fou declarada enemiga de la pàtria per les Corts i els béns dels seus habitants confiscats, com a resposta a la no participació activa en la guerra. El 1641 va ser ocupada pel francès La Mothe, i el banquer Pere Mancha va comprar el fet de no ser saquejada. Els soldats francesos es comportaren com a ocupants i Reus es va entregar als castellans el gener de 1642. Sembla que aquestos repetiren l'acció dels francesos (violacions, exaccions). Una història popular diu que una dama que tenia el marit pres va obtenir la llibertat de l'espòs a canvi de dormir una nit amb el capità dels ocupants; el marit va acceptar i la dama va cometre adulteri però l'endemà el presoner va aparèixer penjat. La dama es va fer soldat i va acabar matant en combat el capità. El tema està recollit en un romanço[2] i en l'obra La Dama de Reus, de Manuel Rocamora.

Reus amb l'arxiduc[modifica | modifica el codi]

Reus va ser fidel a Felip V fins al 1705, però aquest any, sota la direcció del riudomenc Joan Nebot, es va revoltar en favor de l'arxiduc Carles. El 3 de juliol de 1706 l'arxiduc va venir a la ciutat. El 1707 caigué en mans dels borbònics breument i el 1709 es va rendir als castellans i francesos. El 1710 va tornar al camp de l'arxiduc. El 5 de juny de 1712 la muller de l'arxiduc, Elisabet Cristina, va donar a Reus el títol de Ciutat imperial i atenta. El 1713 va ser ocupada pels borbònics, però el 1714, al demanar voluntaris per al somatent filipista, no es va presentar ni un sol ciutadà. El 1719 va entrar per dues vegades a la ciutat el guerriller de Capçanes Pere Joan Barceló, el Carrasclet, fidel a l'arxiduc.

En aquell temps, els austriacistes duien el cabell llarg i deixat anar i els botiflers el portaven recollit; els balcons s'adornaven amb àguiles, símbol imperial.

Creixement del segle XVIII[modifica | modifica el codi]

Al segle XVIII Reus tingué un creixement espectacular i arriba a ser la segona ciutat del principat. Les muralles es van enderrocar abans del 1728 i l'enderroc es va completar el 1766. El centre de la ciutat, situat entre la Plaça del Mercadal, el Carrer Major, el de la Font i la Plaça de Sant Pere, es va desplaçar cap a l'actual Plaça de Prim. L'arquebisbe mantenia la senyoria però el batlle es designava d'una terna proposada per l'ajuntament. Es desenvolupa el comerç tèxtil i el de l'aiguardent. D'aquest darrer era el primer centre de cotització, essent els altres París i Londres, d'on la dita de "Reus, París i Londres". La construcció d'un canal entre Reus i Salou, proposada per Pere Sunyer, va obtenir autorització però va ser revocada més tard, i finalment concedida el 1805, però ja no es va portar a bon terme a causa de l'esclat de la Guerra del Francès i la confiscació per la Junta Superior de Govern del Principat de Catalunya dels fons recollits per l'obra (per destinar-los a la guerra). En aquest temps Reus tenia consolats dels Estats Units, Ligúria, Anglaterra, Holanda, Suècia, Ragusa, Dinamarca, Sicília, Estats Pontificis, França, Portugal, Nàpols i Prússia.

La Guerra del Francès[modifica | modifica el codi]

El 26 de febrer de 1809 les tropes franceses entraren a Reus. El 6 de març de 1810, el general Augereau, governador de Catalunya, va reduir a quatre els dotze corregiments filipistes de Catalunya i va fer-ne capitals a Barcelona, Girona, la Seu d'Urgell i Reus que passà a capital del Corregiment de Reus. No va arribar a estructurar-se, ja que el 17 d'abril es va incloure en la prefectura de Tarragona i el 1812 en el departament de les Boques de l'Ebre, com a part de França a la que Catalunya havia estat annexionada. Els francesos van sortir de Reus el 1814.

El segle XIX i Prim[modifica | modifica el codi]

El segle XIX es produí un estancament demogràfic però encara va acabar el segle com a segona ciutat de Catalunya. El 1817 Reus va donar suport a l'aixecament liberal del general Lacy i el 1820 al pronunciament de Riego. El 7 de novembre de 1823 torna a ser ocupada pels francesos, els Cent Mil Fills de Sant Lluís. El 1837 la milícia reusenca es va revoltar i va proclamar la constitució Espanyola de 1812. El 1838 els carlins donaren mort a 130 milicians en un parany a El Morell i Vilallonga. El 1843 es van pronunciar a Reus Joan Prim i Milans del Bosch i la ciutat fou bombardejada pel general Zurbano fins que va parar a precs d'una comissió on hi havia la monja Maria Rosa Molas Vallvé. Al triomfar el moviment, amb el qual el poble no estava d'acord, Reus va rebre el títol de ciutat i Prim el de comte de Reus. El 1854 va donar suport a la Vicalvarada i el 1856 va intentar resistir a la caiguda del govern sorgit d'aquells fets. El 1860 es van fer festes per celebrar els triomfs de Prim a Marroc. El 1868 Reus es va adherir amb entusiasme al cop d'estat de Prim (Revolució de setembre). A les eleccions van passar a ser molt majoritaris els federals. El 1872 el general carlí Joan Francesch i Serret va entrar a Reus per poc temps i va morir a la lluita. El 1873 va ser rebuda amb entusiasme la República. Amb la restauració els autonomistes i republicans comencen a dominar a les eleccions. El 1879 es va fundar el primer periòdic escrit en català: Lo Campanar de Reus. El 1884 es va crear l'Associació Catalanista de Reus a la seu de la qual es va celebrar el 1893 l'assemblea de la Unió Catalanista. Pau Font de Rubinat va fundar el 1886 el diari catalanista Lo Somatent. El 1856 es va inaugurar el ferrocarril de Reus a Tarragona, impulsat per Josep Parellada. El 1854 es crea una companyia reusenca de Gas i el 1863 el Banc de Reus. El 1895 va aparèixer al terme la fil·loxera que va matar les vinyes i va donar pas al cultiu majoritari de l'avellana. El 1897 es funda una companyia elèctrica (Electra Reusenca).

La república i Franco[modifica | modifica el codi]

Franco arriba a Reus, a la Plaça Mercadal

El 1931 va votar per la república, i després del 1936 fou bombardejada pel bàndol franquista. Una bomba va destruir un refugi civil a la Plaça dels Quartels, avui de la Llibertat, provocant dotzenes de víctimes civils. Els rebels varen ocupar la ciutat el 15 de gener de 1939. El primer alcalde del nou règim va ser Enric Aguadé Parés, substituït quasi immediatament per José Ramón de Amézaga Botet. A la ciutat s'hi va situar un camp de concentració a l'antiga caserna militar i va romandre controlada pel règim franquista. El penúltim batlle franquista fou Josep Francesc Llevat, fins al 1977, i després va arribar a l'alcaldia Miquel Colàs Piquer, un industrial independent proper al règim però obert a les noves corrents.

Anys recents[modifica | modifica el codi]

El primer alcalde democràtic fou el socialista Carles Martí Massagué, advocat de Reus. El va seguir el 1983 Anton Borrell Marcó que va morir tràgicament en accident de cotxe a la Carretera de Cambrils; el seu successor fou Juan Maria Roig però discrepàncies amb el partit van fer que fos apartat l'endemà essent nomenat Josep Abelló Padró, de la família dels Abelló propietaris d'una important casa de fusta encara existent sota un altre nom (Alberch). Va retirar-se a la vida privada el 1999 i va ocupar el càrrec Lluís Miquel Pérez Segura, antic empleat de banca. Les darreres eleccions portaren a l'alcaldia a Carles Pellicer, de Convergència Democràtica. Des de les primeres eleccions l'ajuntament ha estat dominat pels socialistes que sempre varen governar amb suport del PSUC i després d'Iniciativa fins i tot quan tenien majoria absoluta; al perdre aquesta majoria absoluta, ERC va esdevenir la clau, i el regidor Ernest Benach Pascual, després president del Parlament de Catalunya, va donar suport al socialistes formant un govern de coalició de tres partits (PSC-ERC-ICV). Actualment (2015) té l'alcaldia Carles Pellicer, de CDC, que va començar el mandat en coalició amb el PP.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Maristany, Carles. "Els segles XVI i XVII" A: Història general de Reus. Reus: l'Ajuntament, 2003. Vol. II, pàg. 83
  2. «La Dama de Reus». [Consulta: 18 novembre 2015]. «Romanço cantat per Jaume Arnella»

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Història de Reus Modifica l'enllaç a Wikidata