Història de Sabadell

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Antic Passeig de la Plaça Major

La història de Sabadell descriu l'esdeveniment històric de la ciutat de Sabadell. Sabadell, segons excavacions arqueològiques realitzades a la zona, existeix com a nucli de població des de fa diversos mil·lennis, tot i que les primeres cases a l'actual centre de la ciutat no es construïren aproximadament fins al segle X o XI a la part baixa de l'actual Passeig de la Plaça Major. A l'edat mitjana es convertí en una població de mercat i va anar guanyant importància. La història més recent de la ciutat vé definida sobretot per la proliferació de la indústria, que va convertir Sabadell en un dels motors econòmics de Catalunya.

El nom Sabadell[modifica | modifica el codi]

Són diverses les teories sobre l'origen del topònim de Sabadell:

  • S'ha dit que el nom es deu a la instal·lació d'un hostal per part d'un hostaler originari de Collsabadell (Vallès Oriental). Aquest hostal va donar origen, posteriorment, al nucli habitat.
  • Durant molts anys s'ha pensat que el nom de la ciutat podria venir de la ceba, ja que apareix dibuixada en l'escut de la ciutat, però aquesta teoria ha estat descartada. De fet es creu que la ceba apareix al segle XV a partir del nom de la ciutat, i no el nom a partir de la ceba.
  • Existeix també la teoria que el nom es deu al dia de la setmana en què tenia lloc el mercat: el dissabte, en llatí sabbatum (sabbatellum n'és un diminutiu).
  • Alguns estudiosos han proposat la teoria que:
    • El nom prové de l'església de Sant Salvador (passant de Salvadorell a Salvadell i a Sabadell).
    • Que ve del llatí vadum o badallum, en referència al gual per travessar el riu Ripoll.
    • Que sorgeix de l'expressió ipso uadell (també llatina), extreta d'un document on es parla de la zona de Sant Julià d'Altura.

Escut i bandera[modifica | modifica el codi]

Bandera de la ciutat

L'actual escut de Sabadell, és un escut heràldic que fou aprovat pel Ple de l'Ajuntament de Sabadell el 29 de juny de 1992. És un escut caironat truncat amb una corona mural de ciutat. La ceba al·ludeix al nom de la ciutat i a l'origen humil de la seva població i les quatre barres catalanes recorden que la ciutat pertanyé a la Corona.

La bandera de Sabadell és la formada per dues franges horitzontals: blanca la de dalt i verda la de sota, la qual està travessada per una tercera franja de color groc. Fou dissenyada el 1928 per encàrrec a la Casa Jorba SA de Barcelona a partir d'una proposta del mateix Ajuntament. El cost de la confecció fou de 2.750 pessetes de l'època.[1]

Els primers pobladors[modifica | modifica el codi]

Els primers habitants de la comarca del Vallès són agricultors i ramaders que es van establir a la zona fa 7.000 anys. De fet a la zona de Can Roqueta i a Can Gambús s'hi han descobert restes que fan de Sabadell un dels assentament més importants de pagesos i pastors de fa entre 3.800 i 2.700 anys, de tota Europa.

Els ibers[modifica | modifica el codi]

Els ibers van poblar diversos llocs dels terrenys que avui són Sabadell, entre ells, la serra que ara es coneix per La Salut. I és amb els ibers que va néixer el nom d'Arrahona.

El conjunt d'edificacions aixecades pels romans a La Salut podia ser el que ells en deien "villa", o sigui una gran explotació pagesa.

Als romans els hi era imprescindibles uns camins en bones condicions perquè hi poguessin passar les legions. Un d'aquest camins es deia "Via Aurèlia", ruta general que anava de Roma a Cadis. La "Via Aurèlia" travessava la serra d'Arrahona descendint fins al riu i tornant a pujar cap al que ara és Sabadell.

L'època romana[modifica | modifica el codi]

Amb l'arribada dels romans al 218 aC, es produeix la romanització on la cultura ibèrica indígena s'anirà assimilant als nouvinguts. Al Vallès, i a la zona de Sabadell, ja a partir del segle II aC, comencen a aparèixer els primers assentaments romans, alguns sobre antics establiments ibèrics ja existents, com el de la Salut. El segle I, amb August com a emperador, va ser un moment de prosperitat econòmica i moment també en què es van fundar uns conjunts industrials i residencials anomenats villae, la majoria dedicades a la producció de vi. D'entre les villae del Vallès destaca la de la Salut. Tradicionalment, s'ha associat aquesta vil·la amb el nom de la mansió Arragonem (Arraona), tot i que cap prova arqueològica ho demostra. Arragonem era un lloc de parada per a l'avituallament de les cavalleries i dels viatgers que transitaven per la Via Augusta.Fa uns anys es va constatar arqueològicament un tram de la Via Augusta just quan creuava el Riu Ripoll en direcció al centre de la vila, per després dirigir-se cap a Sant Cugat del Vallès (Castrum Octavianum). També s'establiran a altres indrets de Sabadell, com poden ser Can Feu, Can Gambús, Sant Pau de Riu-sec, Castellarnau, entre d'altres.[2]

L'edat mitjana[modifica | modifica el codi]

Restes del molí d'en Font, el molí documentat més antic del Ripoll (973)

Durant l'edat mitjana el nucli de població es va produir al marge dret del riu Ripoll, amb unes primeres edificacions construïdes al costat de la capella de Sant Salvador (actual església de Sant Fèlix),[3] documentada des de l'any 1076. A la llera del riu també s'hi construeixen els primers molins fariners.

Les primeres referències a un mercat proper a Sant Salvador daten del 1064.[4] La primera ocasió en què apareix el nom de Sabadell és el 1050, quan s'esmenta una via que anava de Sabadell a Sant Cugat del Vallès.

El mercat[modifica | modifica el codi]

El seu mercat, on acudien pagesos de tot el Vallès, fou el motor i nom de la vila. La primera notícia documentada que se'n té és de l'any 1111. Se'l coneixia amb el nom de "Forum Sabatelli". A l'espai obert on es feia es va anar configurant el que seria la Plaça Major, on el mercat es faria durant més de vuit-cents anys, fins que l'any 1930 es construí l'actual Mercat Central.

Les primeres cases es feren entorn de dos centres d'atracció: l'església i el mercat. Apinyats al darrere de l'església van sorgir els primers carrerons estrets, curts i irregulars. A l'entorn de l'espai obert on es feia el mercat van anar alineant-se, encara que també irregularment, les cases que convertirien el mercat en plaça.

Segle XIV[modifica | modifica el codi]

Durant el segle XIV, Sabadell passa a ser vila reial i aconsegueix privilegis que revitalitzen la vida social i econòmica. El 1369, a Sabadell hi havia 162 focs (durant aquesta època es comptaven les llars per focs). En aquesta època baix medieval la vila està rodejada de muralles,[5] fossats i portals.

Les muralles[modifica | modifica el codi]

L'any 1374 el rei va manar que les muralles de Sabadell fossin reforçades per por que la dinastia de Mallorca envies una expedició de guerra a Catalunya. Els sabadellencs s'hi van esmerçar tant que la reina va donar l'ordre que en cas de necessitat els pobles de Polinyà, Santa Perpètua i Santiga anessin a refugiar-se a Sabadell.

Tota muralla tenia uns portals per poder-hi entrar i sortir. Un dels portals més antics de Sabadell era el de la Porta Barrera, i havent-se edificat fins on comença la Rambla, es rectificà la fortificació i es va fer el Portal de Barcelona.[6] Els altres portals eren: el de Granollers, al final del carrer de Baix Pedregar. El de la Palanca, en el carreret d'aquest nom. El de Manresa, al capdamunt del carrer del mateix nom. El de Terrassa, a la sortida del tros que existia del carrer de Sant Antoni. I finalment el d'en Mateu, per on s'anava al camí de l'Horta Novella i al de Sant Pau de Riusec

Segle XV[modifica | modifica el codi]

Al segle XV Sabadell pateix un descens demogràfic i passa de 800 habitants a prop de 500, que es concentraven a l'actual centre històric, una important cruïlla de camins. En aquest moment, la frontera amb el terme de Terrassa arribava fins al carrer de les Valls.

A més de les activitats agrícoles i comercials, a Sabadell s'hi desenvolupava també la indústria. A la vora del riu Ripoll s'hi comencen a construir els primers molins drapers.

Segles XVI - XVIII[modifica | modifica el codi]

Casa Duran, segle XVI

Entre els segles XVI i XVIII Sabadell comença a créixer més enllà de les muralles. D'una superfície de 37.900 metres quadrats al segle XVI, s'arriba als 78.272 m² al segle XVIII.

La indústria tèxtil més important durant els segles XVI, XVII i XVIII va ser la llanera, seguida -a força distància- per la del tissatge de lli. El 1559 es va crear el Gremi de Paraires (més tard anomenat Gremi de Fabricants) per tal d'establir les regles de l'ofici i afavorir el creixement de l'activitat tèxtil. Al llarg del segle XVIII Sabadell tenia altres activitats industrials importants, com la terrissera i la paperera.

Poblacions que actualment formen part del municipi, com Sant Julià, però que en aquesta època encara no ho són, és al segle XVIII quan comencen a orbitar entorn la vila, com demostra la presència de força testaments de pobladors d'aquestes parròquies als arxius del notari de Sabadell.

Segle XIX[modifica | modifica el codi]

Porta principal del Vapor Codina

Durant el segle XIX la vila passa a convertir-se en ciutat industrial i s'omple de Vapors; destaca la instal·lació de la primera màquina de vapor en una fàbrica tèxtil instal·lada per Magí Planes al carrer de Sant Quirze (1838)[7] i la fundació de la Societat d'Amants de l'Agricultura i la Indústria de la Vila de Sabadell, que es preocupava de l'abastament d'aigua per a la indústria i la població, tema sempre greu a Sabadell.

Dels 2.000 habitants que hi havia a principi de segle es passa als 23.294 (cens de 1900). El terme municipal creix i s'amplia des del carrer de les Valls fins a l'actual ronda de Zamenhof i el carrer de Vilarrúbias.

Seu del Banc Sabadell

Pel que fa a infraestructures, durant la segona meitat del segle va arribar a la ciutat la línia de tren que la connectava amb Barcelona, es va instal·lar l'enllumenat públic als carrers cèntrics (primer de gas i més tard elèctric) i es van fer les primeres clavegueres.

Dues institucions financeres neixen durant la segona meitat del segle: la Caixa d'Estalvis de Sabadell (1859) i el Banc Sabadell (1881).

En l'àmbit cultural, cal destacar la renovació del Teatre Principal (1866) i la fundació de l'Acadèmia de Belles Arts (1880).

L'any 1877 Sabadell obté el títol de ciutat. En aquell moment té uns 18.000 habitants, un nombre que s'anirà incrementant amb la immigració provinent de la resta de Catalunya, d'Alacant, Múrcia i València. L'activitat econòmica es mou bàsicament a l'entorn de la indústria tèxtil. L'especialització en la producció de teixits de llana converteixen Sabadell en el primer centre tèxtil llaner d'Espanya, fet pel qual la població es va arribar a conèixer popularment amb el sobrenom de la Manchester catalana.

1900 - 1979[modifica | modifica el codi]

Evolució en nombre de ciutadans a Sabadell

El segle XX és un període de gran creixement en el qual la població es multiplica per vuit. L'any 1904 el barri de La Creu Alta és incorporat a la ciutat, després de la desaparició de Sant Pere de Terrassa. La ciutat experimenta un gran impuls industrial, sobretot en el tèxtil i la metal·lúrgia i modernitza la seva economia amb els serveis. La gran activitat industrial provoca una allau migratòria durant les dècades del 50, el 60 i començament dels 70, provocant una expansió urbana sense ordre ni concert de la que neixen nous barris com el de Ca n'Oriac i el de Torre-romeu. El característic paisatge de la ciutat el perfilen les fàbriques, d'on sobresurten les típiques xemeneies, moltes de les quals es conserven encara avui. A les zones on s'instal·len els nouvinguts, els carrers no estan esfaltats i les vivendes són de baixa qualitat.

Edificis emblemàtics com els edificis modernistes de l'Hotel Suís (1902), del Despatx Lluch (1908) i de la Caixa d'Estalvis de Sabadell (1915), i també la Torre de l'Aigua (1918) i el Mercat Central (1930), es construeixen durant la primera meitat del segle.

La fi del franquisme és un període de gran turbulència a Sabadell. Les entitats, els moviments veïnals i els grups polítics i sindicals de la ciutat s'impliquen fortament en la lluita democràtica. La crisi econòmica dels anys 70 afecta nombroses empreses a la ciutat, que acaben tancant. Amb la recuperació de la democràcia el 1979, es planteja la necessitat d'un nou model de ciutat.

1980-2000[modifica | modifica el codi]

Eix Macià

El nou ajuntament democràtic té com a gran repte urbanitzar la ciutat i crear equipament públics. El creixement descontrolat dels últims anys havia generat barris que no comptaven amb les infraestructures urbanes necessàries (enllumenat, clavegueram, pavimentació de carrers, etc.).

El 1992 s'inauguren dos nous parcs públics: el de Catalunya i el del Taulí.

La terciarització de l'economia fa que les principals activitats del sector serveis augmentin el nombre de treballadors. Les tres principals activitats són el comerç a la menuda, institucions financeres i comerç a l'engròs. L'Eix Macià -via urbana que uneix la plaça de Catalunya amb la plaça d'Espanya- ha esdevingut un centre de serveis que agrupa l'oferta comercial i de negocis. El canvi urbanístic del centre històric de la ciutat ha propiciat la seva reactivació econòmica.

La ciutat incorpora un barri de nova creació -Can Llong- i comença a recuperar l'entorn del riu Ripoll amb la creació d'un parc fluvial.

2000 - fins ara[modifica | modifica el codi]

L'equip de govern parla d'una "Gran Via Digital" que "pretén afavorir la instal·lació d'empreses vinculades a les noves tecnologies". El Parc de Salut es vol que sigui un centre de formació i d'investigació. A més a més, s'ha construït ja un espai per acollir congressos, i es projecten també un teatre, una escola de música i un hotel.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Ajuntament de Sabadell. La ciutat. La bandera de Sabadell
  2. Masanés, Cristina «El Sabadell templer». Sàpiens [Barcelona], núm. 77, març 2009, p. 7. ISSN: 1695-2014.
  3. Bolòs i Masclans, Jordi. Els orígens medievals del paisatge català: l'arqueologia del paisatge com a font per a conèixer la història de Catalunya. Institut d'Estudis Catalans, 2004, p.285. ISBN 8472837459. 
  4. «L’EXCAVACIÓ ARQUEOLÒGICA AL PASSEIG DE LA PLAÇA MAJOR». Ajuntament de Sabadell. [Consulta: 12 febrer 2013].
  5. «Sabadell desenterra part de la seva antiga muralla». Sàpiens, 20-02-2012. [Consulta: 11 febrer 2013].
  6. Enrich i Gregori, Roser; Juan-Muns i Plans, Núria. Memòria prospeccions arqueològiques carrer doctor Puig 7-13 (Sabadell). Patronat dels museus municipals de Sabadell, p.17. 
  7. Moreno Rico, Xavier «Els Vapors» (paper). Sabadell Pas a Pas. Ajuntament de Sabadell [Sabadell], 3, 3, 1994. DL B29473/94 [Consulta: 22 agost 2014].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Història de Sabadell Modifica l'enllaç a Wikidata
Portal

Portal de la ciutat de Sabadell