Història de l'alfabet llatí

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
A la Inscripció Duenos datada al segle VI a. C. apareix la primera mostra coneguda de l'alfabet llatí.

L'alfabet llatí que actualment és un dels sistemes d'escriptura dominants té un antic origen i ha sofert una llarga evolució històrica des de la seva aparició al segle VII a. C.

Origen[modifica]

Es creu generalizadamente que l'origen de l'alfabet llatí està en la variant occidental de l'alfabet grec usat en Cumas, una colònia grega del sud d'Itàlia (Magna Grècia), els llatins van adoptar una variant d'aquest alfabet, a través dels etruscs, al segle VII a.C. per transcriure el seu idioma, igual que van fer altres pobles itàlics de l'època. De l'Alfabet de Cumas va derivar l'alfabet etrusc i els llatins finalment van adoptar 21 de les 26 lletres etrusques.

Alfabet de Cumas.
Reproducció de la tablilla masiliana amb l'alfabet etrusc, que es llegia de dta. a esq.

Una llegenda romana atribueix la introducció de l'escriptura a un tal Evandro, fill de la Sibil·la, suposadament 60 anys abans de la guerra de Troia, però no hi ha cap base històrica que sustenti semblant rondalla.

Originalment l'alfabet llatí constava de les següents lletres:

A B C D I.॥॥ F Z H I K L M N.॥॥ O P.॥॥ Q.॥॥ R S.॥॥ T V.॥॥ X
  • La lletra C representava el fonema //g//
  • La lletra I servia tant per a /i/ com per a //j//.
  • La lletra V també servia per a d/u/s sons /o/ i //w//.

Llatí arcaic[modifica]

Cal·ligrafia original de l'alfabet llatí arcaic i les seves diferents variants.

La lletra K va ser marginada en favor de la C, que llavors va prendre els valors de /g/ i /k/. Probablement durant el segle III a. C. la lletra Z va caure en desús, prenent la seva posició alfabètica la lletra G, una modificació de la lletra C. Segons Plutarc la idea de posar-li un palito a la C per poder diferenciar quan representava al fonema /g/ va ser de Spurius Carvilius Ruga. De manera que va quedar la representació C = /k/, G = /g/. Així l'alfabet va tornar a tenir 21 lletres:

A B C D I.॥॥ F G H I K L.॥॥ M N.॥॥ O P.॥॥ Q.॥॥ R S.॥॥ T V.॥॥ X

Llatí clàssic[modifica]

Lletres Claudias.

Després de la conquesta de Grècia al siglo II aC a. C. es reintrodujo la «Z» i es va adoptar la «I», col·locant-les al final de l'alfabet. L'intent de l'emperador Claudio d'introduir tres lletres addicionals, les lletres claudias, va tenir una vida molt curta. El nou alfabet llatí contenia llavors 23 lletres que ja tenien la forma de les nostres majúscules:[1]

Lletra A B C D F G H I K M
Nom ā ē ef ī el em
Pronunciació (AFI)del nom


/aː/ /beː/ /keː/ /deː/ /iː/ /ef/ /geː/ /haː/ /iː/ /caː/ /el/ /em/
Lletra O R T X I Z
Nom en ō er és ū ex ī graeca zēta
Pronunciation (AFI)del nom


/en/ /oː/ /peː/ /kʷoː/ /er/ /és/ /etː/ /oː/ /eks/ /iː ˈgraeka/ /ˈzeːta/

cal destacar l'absència d'alguna lletra equivalent a la j. Els romans usaven la i tant per representar el fonema /i/ com el /j/, per exemple en paraules com Iulius o iustitiae (Julio i justícia respectivament).

Inscripció en lletres majúscules quadrades en les termes de Julius Justus.

Existeix controvèrsia sobre el nom llatí d'algunes lletres. Els romans no van adoptar els seus noms grecs, que tenen origen semítico. En general els noms de les consonants oclusivas es van formar afeg/e/nt una //eː// després del so representat per la lletra (amb l'excepció de C, K, i Q que van necessitar vocals diferents per diferenciar-les) mentre que a la resta de les consonants se'ls va afegir la /i/ abans del seu so, sent el nom de les vocals simplement el seu so. Quan es va introduir la lletra «/i/» probablement es cridaria hy //hyː// com en grec (el nom upsilon encara no existia) però va canviar a «i graeca» (i grega) perquè per als llatí parlants resultava difícil diferenciar entre els sons /i/ i /i/. Per a la «Z» es va adoptar el seu nom grec, zeta.

Tros de papir escrit amb cal·ligrafia cursiva romana antiga amb extractes de discursos pronunciats al Senat sota el regnat de Claudio.

Referències[modifica]