Història de la vela a Catalunya
Història de la vela a Catalunya. La Vela esportiva és un esport nàutic que consisteix en controlar la dinàmica d'un vaixell propulsat solament pel vent actuant sobre les seves veles (anomenat per aquest motiu veler).
Història[modifica]
Els pioners catalans[modifica]
La vela apareix per primer cop a Catalunya l'any 1878 amb la creació del Club Nàutic Tarragona.[1][2] A Barcelona, per la mateixa època, apareixen el Yacht Club (1879) i el Club de Regates (1881).[1] Ambdues entitats es fusionaren per tal de formar el Reial Club de Barcelona el 1902, a partir de 1913 Reial Club Marítim de Barcelona.[2][1] El 1879 es creà el Club Català de Regates, que posteriorment esdevingué Reial Club Nàutic de Barcelona.[3]
El 1908, els diferents clubs de l'Estat espanyol que organitzaven regates de vela decidiren adoptar el reglament de l'acabada de crear International Yacht Racing Union (IYRU), que tenia la seu a Londres.[1][2] Fou un any que s'organitzaren regates a Tarragona i a Barcelona.[2] Al començament del segle XX també es realitzaren regates fins a la desembocadura del Llobregat, Caldes d'Estrac, Arenys de Mar i Sitges.[2]
Figura destacada del moment fou Santiago Amat, que participà en tres Jocs Olímpics (1924, 1928 i 1931) i guanyà la medalla de bronze a Los Angeles 1932 en la prova de monotip olímpic.[2][1]
La vela s'organitza[modifica]
El 1945 es creà la Federació Espanyola de Clubs Nàutics, on els clubs catalans pertanyien a la regió territorial llevantina-balear.[2][1] Nous clubs neixen com el Club Marítim de Sitges (principi de la dècada de 1940), Club de Vela Blanes (1943), el Club Nàutic Costa Brava (1946), a Palamós, el Club Vela Calella (1947), el CN Arenys de Mar (1951), el CN Vilanova (1957), el CN Vilassar (1960) i el CN Cambrils (1964).[2][1]
L'any 1965 aquesta Federació Espanyola es va dividir en tres: vela, motonàutica i esquí nàutic, la de Vela amb seu a Barcelona, creant-se també la Federació Catalana.[2] Apareixen nous clubs nàutics, com el CN Sant Pol de Mar (1962), el CN el Masnou (1967), el Club Nàutic Sitges (1967), el Club Marítim Torredembarra (1969) el Club Nàutic Coma-ruga (1970), el Club de Vela de Palamós (1970) o el CN Bétulo (1972).[2]
El 1983, la Federació Catalana de Vela assolí estatus propi. Es creen organismes com l'Escola Catalana de Vela o el Centre Municipal de Vela de Barcelona.[2] A més, es potencià la creació del Port Olímpic de Barcelona amb vista als Jocs Olímpics del 1992.[2]
Campions olímpics[modifica]
A partir de la dècada de 1990 la vela catalana assoleix primer nivell mundial. Els regatistes Josep Maria Van der Ploeg en finn i Begonya Via-Dufresne en 470 es proclamen campions olímpics a Barcelona 1992 i Atlanta 1996 respectivament.[2] Natàlia Via-Dufresne guanyà dues medalles d'argent a Barcelona 1992 en classe europa i a Atenes 2004 en classe 470 (aquesta darrera juntament amb Sandra Azón).[2] Uns anys abans, Miquel Noguer ja havia esta or a Moscou 1980 en flying-dutchman i Pere Lluís Millet plata a Mont-real 1976 en 470.[2]
La vela catalana també ha destacat en el campionats del món. Els regatistes catalans campions del món han estat Begonya Via-Dufresne en 470 (1995, 1996); Laia Tutzó, Júlia Garcia i les germanes Sandra i Mònica Azón en yngling (2002, 2006); Carles Masdevall en europa master (2006); Gisela Pulido en surf d'estel (2006-11, 2013); Jordi Xammar i Àlex Clavillé en 420 (2011); Carlos Robles i Florián Trittel en 29er (2011, 2012); Gerard Marín en europa (2012) i Josep María Van der Ploeg en J80 (2012).[2]
S'obrí el Centre Internacional de Vela de Barcelona, situat al Port del Fòrum, dedicat a tecnificació i alt rendiment dels esportistes.[2] Catalunya també ha estat seu de nombroses proves internacionals de vela com la Setmana Catalana de Vela, l'Olympic Sailing Week (1990), la Barcelona World Race (2007), a més de nombrosos campionats del món i d'Europa.[2]
-
RC Marítim Barcelona -
CN Arenys de Mar -
RC Nàutic Barcelona -
CN Bétulo -
CN el Masnou -
Club Vela Blanes -
RCN Tarragona
.png)
Regatistes destacats[modifica]
Dècada de 1920 Dècada de 1940 Dècada de 1950 Dècada de 1960 |
Dècada de 1970
Dècada de 1980 Dècada de 1990 |
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 «Història». Federació Catalana de Vela. Arxivat de l'original el 2018-08-12. [Consulta: 7 setembre 2016].
- ↑ 2,00 2,01 2,02 2,03 2,04 2,05 2,06 2,07 2,08 2,09 2,10 2,11 2,12 2,13 2,14 2,15 2,16 2,17 2,18 2,19 2,20 2,21 2,22 2,23 2,24 2,25 2,26 2,27 2,28 2,29 «Vela». Gran Enciclopèdia Catalana-Enciclopèdia de l'Esport, 31-10-2014. [Consulta: 7 setembre 2016].
- ↑ «El rem modern a Catalunya». Gran Enciclopèdia Catalana-Enciclopèdia de l'Esport, 15-07-2016. [Consulta: 7 setembre 2016].
- ↑ 4,00 4,01 4,02 4,03 4,04 4,05 4,06 4,07 4,08 4,09 4,10 4,11 4,12 4,13 4,14 4,15 4,16 4,17 4,18 4,19 4,20 4,21 4,22 4,23 4,24 4,25 4,26 4,27 4,28 4,29 4,30 4,31 «Quadre de regatistes olímpics». Gran Enciclopèdia Catalana-Enciclopèdia de l'Esport, 31-10-2014. [Consulta: 7 setembre 2016].
Bibliografia[modifica]
- Los deportes náuticos en Cataluña (1821-1936) /José María Martínez-Hidalgo/ I.S.B.N: 84-300-0192-1
- Real Club Náutico de Barcelona: 125 años de historia (1873-1997) /Juan Pla Bosch/ D.L.: B-34858-1997
- Cent anys de vida esportiva i social: Club Nàutic Tarragona (1878-1978) /Manuel Miró - Eduardo Serres - Pedro Solano/ D.L.: T-1743-1982
- 80 anys d'Esports de la Mar: Reial Club Marítim de Barcelona (1902-1982) /Rafael Sardà i Llorens/ I.S.B.N: 84-7287-026-X
- 65 anys: Club Vela Blanes (1943-2003) /José Luís Yubero/ D.L: GI-1142-2008
- 50 anys: Club Nàutic d'Arenys de Mar (1952-2002) /Joan Colomines - Angel Joaniquet/ I.S.B.N: 84-7486-119-5
- 40 anys de singladura: Club Nàutic Vilanova (1957-1997) /Ramon Francàs Martorell/ D.L: B-47709-1997
- Esports de Mar /Angel Joaniquet Ortega/ I.S.B.N: 978-84-96970-17-5