Història de les Nacions Unides

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Mapa del món amb els països membres de les Nacions Unides.

La història de les Nacions Unides com a organització internacional té els seus orígens en la Segona Guerra Mundial. Des de llavors, els seus objectius i activitats s'han anat estenent fins a convertir-lo en l'arquetip d'organisme internacional de principis del segle XXI.

La creació de les Nacions Unides

1942 "Declaració de les Nacions Unides" dels aliats de la Segona Guerra Mundial[modifica]

El primer pla concret per a una nova organització mundial es va iniciar sota la tutela del departament d'Estat dels Estats Units el 1939.[1] L'esborrany del text de la Declaració de les Nacions Unides va ser elaborat pel president dels Estats Units, Franklin D. Roosevelt, el primer ministre britànic, Winston Churchill i l'ajudant de Roosevelt, Harry Hopkins, durant la reunió del 29 de desembre de 1941 a la Casa Blanca. Es van incorporar els suggeriments soviètics, però es va deixar a França sense cap rol. Roosevelt va ser el primer a encunyar el terme Nacions Unides per a descriure els països aliats a la Segona Guerra Mundial.[2] Roosevelt va suggerir el terme com a alternativa al nom de "potència associada". Churchill va estar-hi d'acord immediatament i va assenyalar que la frase l'havia utilitzat Lord Byron en el poema Pelegrinatge de Childe Harold(Stanza 35), referida als aliats de la Batalla de Waterloo el 1815.[3][4]

El terme "Nacions Unides" va ser utilitzat de forma oficial per primera vegada, els dies 1 i 2 de gener de 1942, coincidint amb la signatura de la Declaració per part de 26 governs. Un canvi important de la Conferència de Terranova va ser la incorporació d'una clàusula per a la llibertat de culte, que va ser aprovada per Stalin, després de la insistència de Roosevelt.[5][6] A principis de 1945 l'havien signada 21 estats més.[7]

Passaport d'un oficial de les Nacions Unides, destacat a l'UNRRA, de principis de la Segona Guerra Mundial, emès el 1944 a l'Orient Mitjà

DECLARACIÓ CONJUNTA DELS ESTATS UNITS D'AMÈRICA, EL REGNE UNIT DE GRAN BRETANYA I IRLANDA DEL NORD, LA UNIÓ SOVIÈTICA, LA XINA, AUSTRÀLIA, BÈLGICA, CANADÀ, COSTA RICA, CUBA, TXECOSLOVÀQUIA, REPÚBLICA DOMINICANA, EL SALVADOR, GRÈCIA, GUATEMALA, HAITÍ, HONDURES, ÍNDIA, LUXEMBURG, PAÏSOS BAIXOS, NOVA ZELANDA, NICARAGUA, NORUEGA, PANAMÀ, POLÒNIA, SUD-ÀFRICA, IUGOSLÀVIA

Els Governs sotasignats,

Havent suscrit un programa comú d’objectius i principis representats en la declaració conjunta del president dels Estats Units d'Amèrica i el primer ministre de la Gran Bretanya amb data de 14 d'agost de 1941, coneguda com a Carta de l'Atlàntic,

Amb el convenciment que la victòria completa sobre els enemics és essencial per a defensar la vida, la llibertat, la independència i la llibertat de culte, i per a preservar els drets humans i la justícia tant en el propi país com en d'altres, i que estan ara compromesos en una lluita comuna contra la violència i les forces brutals que intenten dominar el món

DECLARA: (1) Cada govern es compromet a utilitzar tots els seus recursos, militars o econòmics, en contra d'aquells membres del Pacte del Tripartit i els seus partidaris amb els quals aquest govern està en guerra. (2) Cada govern es compromet a cooperar amb els governs sotasignats i a no fer un armistici diferent o la pau amb els enemics. A l'anterior declaració s'hi han d'adherir altres nacions les quals estan, o estaran, prestant assistència material i contribuint en la lluita per a la victòria sobre el Hitlerisme.[8]

Durant la guerra, les Nacions Unides va esdevenir el terme oficial pels aliats. Per a incorporar-se, els països havien de signar la Declaració i declarar la guerra a l'Axis.[9]

Planificació[modifica]

La idea d'unes futures Nacions Unides com a organització internacional sorgida de declaracions signades pels aliats en temps de guerra: la Conferència de Moscou i la Conferència de Teheran el 1943.

Des del mes d'agost fins al mes d'octubre de 1944, representants de l'actual República de la Xina, Gran Bretanya, els Estats Units i l'antiga Unió Soviètica (URSS) es van reunir per a elaborar els plans per a presentar a la Conferència de Dumbarton Oaks a Washington, D.C. A partir d'aquelles i posteriors converses es van elaborar propostes que resumien els objectius de l'organització de les Nacions Unides, els seus membres i òrgans, així com els acords pe a mantenir la pau internacional i la seguretat, i la cooperació internacional social i econòmica. Els governs i els ciutadans particulars d'arreu del món van discutir i debatre aquestes propostes.[10]

A la Conferència de Ialta es va acordar que les nacions que s'havien unit als aliats des de l'1 de març de 1945 també podrien ser membres.[11] BrasilSíria i altres països van ser qualificats per a ser membres, per les declaracions de guerra sobre Alemanya o Japó durant el primer trimestre de 1945, en alguns casos de forma retroactiva.

Creació[modifica]

Les Nacions Unides l'any 1945. En blau clar, els membres fundadors. En blau fosc, els seus corresponents protectorats i colonies.

La Conferència de les Nacions Unides sobre Organització Internacional es va celebrar a San Francisco el 25 d'abril de 1945. A més a més dels governs, diverses organitzacions no governamentals, incloses Rotary International i Lions Clubs International, van rebre la invitació per a assistir a l'elaboració de l'esborrany de la carta. Després de treballar durant dos mesos, les cinquanta nacions representades a la conferència van signar la Carta de les Nacions Unides el 26 de juny. Polònia, que no va poder enviar un representant degut a la inestabilitat política local, va signar la carta el 15 d'octubre de 1945. Per a la seva entrada en vigor, la carta havia de ser ratificada pels Governs de l'actual República de la Xina, França, la Unió Soviètica (URSS), el Regne Unit, i els Estats Units, i per una majoria de la resta dels 46 signataris. La creació de les Nacions Unides va tenir lloc de forma oficial el 24 d'octubre de 1945.[12]

La primera reunió de l'Assemblea General va tenir lloc al Westmister Central Hall de Londres el 10 de gener de 1946.[13] El Consell de Seguretat es va reunir per primera vegada una setmana més tard a Church House, Westminster. Formalment la Societat de Nacions es va dissoldre el 18 d'abril de 1946 i va transferir la seva missió a les Nacions Unides.

Activitats[modifica]

Les Nacions Unides han assolit una rellevància considerable en el terreny social, la promoció dels drets humans, el desenvolupament econòmic, la descolonització, la salut i l'educació, així com pel seu interès en els refugiats i el comerç.

Els líders de les NNUU tenien grans esperances de poder actuar en la prevenció de conflictes entre nacions i evitar futures guerres. Aquells desitjos, òbviament, no s'han acomplert plenament. Des de l'any 1947 fins al 1991 la divisió del món en bàndols hostils durant la Guerra Freda va fer extremadament difícil l'acord de pacificació. Un cop acabada la Guerra Freda van tornar a alçar-se veus perquè les NNUU es convertissin en l'agència que havia d'aconseguir la pau mundial i la cooperació, al mateix temps que dotzenes de conflictes militars actius continuaven fent estralls per tot el món. La dissolució de la Unió Soviètica va deixar també els Estats Units en una posició única de domini global i va provocar una varietat de nous problemes per a les NNUU.

Instal·lacions[modifica]

Seu de les Nacions Unides a Nova York

Al desembre de 1945, el Senat dels Estats Units i la seva Cambra de Representants va sol·licitar, per unanimitat de vots, que la seu de les NNUU radiqués als Estats Units. Les NNUU van acceptar la proposta i després de considerar diverses ubicacions entre elles Black Hills, Flushing Meadows–Corona ParkNavy Island i el que va ser el World Trade Center, van construir la seu de les Nacions Unides a la ciutat de Nova York el 1949 i al costat del East River en terrenys adquirits a través d'una donació de 8,5 milions de dòlars de John D. Rockefeller, Jr. La seu de les NNUU va obrir les portes oficialment el 9 de gener de 1951, encara que la construcció no va ser formalment acabada fins al 9 d'octubre de 1952.[14]

Sota l'acord especial amb els Estats Units, les NNUU gaudeixen de certa immunitat i privilegis diplomàtics, però generalment s'hi apliquen les lleis de la ciutat de Nova York, l'estat de Nova York i els Estats Units.

Si bé la seu principal de les NNUU es troba a la ciutat de Nova York, hi ha altres agències importants a GinebraLa Haia, VienaNairobi i a d'altres llocs.

Edifici de les Nacions Unides a Viena

Estructura i organitzacions associades[modifica]

La constitució bàsica de les Nacions Unides ha canviat poc, si bé el gran nombre de membres incorporats ha alterat el funcionament d'alguns aspectes. En el seu conjunt i al llarg dels anys, les NNUU han generat una rica diversitat d'organitzacions no governamentals així com organismes especials: alguns d'àmbit regional, alguns d'específics per a les diverses missions de pau, i altres d'àmbit global. Altres organismes s'hi van associar posteriorment, com l'Organització Internacional del Treball que ja estava formada abans de la creació de les Nacions Unides.

Bibliografia[modifica]

  • Baehr, Peter R., and Leon Gordenker. The United Nations in the 1990s (St. Martin's Press, 1992)
  • Bellamy, Alex J., and Paul D. Williams, eds. Providing Peacekeepers: The Politics, Challenges, and Future of United Nations Peacekeeping Contributions (Oxford University Press, 2013)
  • Bergesen, Helge Ole, and Leiv Lunde. Dinosaurs or Dynamos: the United Nations and the World Bank at the turn of the century (Routledge, 2013)
  • Bosco, David L. Five to rule them all: the UN Security Council and the making of the modern world (Oxford University Press, 2009)
  • Clark, Ian, and Christian Reus-Smit. "Liberal internationalism, the practice of special responsibilities and evolving politics of the security council." International Politics (2013) 50#1 pp: 38-56.
  • Ferdinand, Peter. "Rising powers at the UN: an analysis of the voting behaviour of brics in the General Assembly." Third World Quarterly (2014) 35#3 pp: 376-391.
  • Hiscocks, Richard. The Security Council: A study in adolescence (Simon and Schuster, 1974)
  • Luck, Edward C. UN Security Council: practice and promise (Routledge, 2006)
  • Meisler, Stanley. United Nations: The First Fifty Years (1995)
  • Rusell, Ruth B. A History of the United Nations Charter: The Role of the United Staes, 1940-1945 (Washington: Brookings Institution, 1958.)
  • O'Sullivan, Christopher D. The United Nations: A Concise History (The Anvil Series, Krieger Publishing Company, 2005)
  • Phillips, Walter Ray. "United Nations Educational, Scientific and Cultural Organization." Montana Law Review 24.1 (2014): 2.
  • Roberts, Adam, and Dominik Zaum. Selective security: war and the United Nations Security Council since 1945 (Routledge, 2013)
  • Saltford, John. The United Nations and the Indonesian takeover of West Papua, 1962-1969: the anatomy of betrayal (Routledge, 2013)
  • Vreeland, James Raymond, and Axel Dreher. The Political Economy of the United Nations Security Council: Money and Influence (Cambridge University Press, 2014)
  • Weiss, Thomas G. What's Wrong with the United Nations and how to Fix it (John Wiley & Sons, 2013)
  • Wuthnow, Joel. Chinese diplomacy and the UN Security Council: beyond the veto (Routledge, 2012)

Fonts primàries[modifica]

  • Cordier, Andrew W., and Wilder Foote, eds. Public Papers of the Secretaries General of the United Nations (4 vol; Columbia University Press, 2013)

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Història de les Nacions Unides
  1. Townsend Hoopes and Douglas Brinkley, FDR and the Creation of the U.N. (1997) pp 1-55. 
  2. «Nacions Unides».
  3. «United Nations», 03-02-2007. [Consulta: 28 març 2016].
  4. Ward, Geoffrey C.; Burns, Ken. «Nothing to Conceal». A: The Roosevelts: An Intimate History. Knopf Doubleday Publishing Group, 2014. ISBN 0385353065. 
  5. David Roll, The Hopkins Touch: Harry Hopkins and the Forging of the Alliance to Defeat Hitler (2013) pp 172-75. 
  6. Robert E. Sherwood, Roosevelt and Hopkins, An Intimate History (1948) pp 447-53. 
  7. Edmund Jan Osmańczyk (2003). Encyclopedia of the United Nations and International Agreements: T to Z. Taylor & Francis. p. 2445.. 
  8. Text from "The Washington Conference 1941-1942". Text from "The Washington Conference 1941-1942"
  9. Stephen C. Schlesinger, Act of creation: The founding of the United Nations: A story of superpowers, secret agents, wartime allies and enemies, and their quest for a peaceful world (2003). 
  10. «Dumbarton Yalta».
  11. Robert C. Hilderbrand, Dumbarton Oaks: The Origins of the United Nations and the Search for Postwar Security (UNC Press, 2001).
  12. «60th Anniversary of the San Francisco Conference Conferència de San Francisco».
  13. Error en el títol o la url.«».
  14. https://select.nytimes.com/gst/abstract.html?res=F10813F7385E177B93C2A8178BD95F468585F9