Història dels vaixells

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Rai modern de bambú. Comparable als rais prehistòrics.
Buidant una canoa monòxila amb foc i rascant amb petxines. Gravat de 1550.
La bricbarca noruega Superb escurçant veles.

És impossible estudiar la història dels humans sense considerar les diferents maneres que han emprat per a desplaçar-se sobre l’aigua. Des del punt de vista de l’arquitectura naval, de la construcció d’embarcacions i de la navegació, una història dels vaixells hauria d’exposar els diferents tipus constructius de les naus – petites i grans – usades al llarg dels temps.

El resum que es presenta a continuació és un recull, ordenat cronològicament, de diferents aspectes relacionats amb el tema. Al costat dels vaixells pròpiament dits, hi ha descobriments, pràctiques, tècniques i anècdotes que poden ajudar a configurar una idea general del projecte exposat.

Contingut

Generalitats[modifica]

Aquest article està orientat a presentar detalls puntuals amb referències verificables. Les explicacions generals (sobre un tipus de vaixell, sobre una època determinada o altres) poden consultar-se en els articles respectius.

En les dates indicades, els anys són orientatius. Hi ha casos documentats en els quals l'any és exacte. Però també hi ha referències amb dates estimades.

Tot i que els protagonistes de l'article haurien de ser els vaixells i les embarcacions de tota mena, el treball exposa detalls (aparentment) allunyats de l'objectiu. La relació de cada dada amb la història de la navegació existeix però, i és interessant de constatar.

Prehistòria[modifica]

En les primeres èpoques de l’humanitat les embarcacions eren senzilles i basades en els materials a l’abast dels constructors:

  • rais de canyes o de petits troncs de fusta
  • canoes de canyes cosides i treballades
  • bots inflats de pells d’animals
  • barquetes amb estructura lleugera (de vímets o canyes) folrada de pells d’animals
  • caiucs de troncs d'arbre buidats (monoxilon)
  • canoes d’escorça d’arbres reforçada i similars.

Tots els possibles sistemes constructius prehistòrics continuaren emprant-se al llarg de l’història i, amb poques variacions, continuen usant-se en l’actualitat (per motius econòmics, per tradició o altres).

Antigues cultures[modifica]

Barca del tipus anomenat "magur".[1][2]
Embarcacions en les cultures antigues
Les antigues cultures establertes en la regió situada entre els rius Tigris i Èufrates ( amb accés al golf Pèrsic), basaven gran part de les seves comunicacions en la navegació per rius i canals, sense menystenir els desplaçaments per mar costaners o, en alguns casos, per alta mar.
  • Totes les cultures mesopotàmiques compartien embarcacions molt semblants: embarcacions petites fetes de canyes o materials similars (branques flexibles de salze o vímet) i embarcacions més grans construïdes de fustes importades no identificades.
  • Les embarcacions anaven calafatades amb dues menes de betum: un betum "sòlid" i un betum "deformable".

La documentació sobre el tema es basa en artefactes arqueològics (en nombre limitat) i en documents escrits en símbols cuneïformes. Hi ha molts estudis i traduccions sobre aspectes concrets però són de difícil accés.

  • Hi ha una obra de Gaston Maspero, amb il·lustracions interessants , que resumeix els aspectes dels vaixells d’Egipte i Assíria.[3][4]

Antiga Mesopotàmia[modifica]

Mesopotàmia (del grec Μεσοποταμία, Me.so.po.taˈmi.a, «entre dos rius») és l'antiga denominació de la regió situada entre l'Eufrates i el Tigris, dos rius grans i navegables en certa mesura.

Babilònia[modifica]

Segons Heròdot, a Babilònia hi arribaven coracles que podien carregar 5000 talents (unes 150 tones).[5]

Embarcacions documentades[modifica]

  • c 4000 aC. Model d'argila cuita d'una barca de vela.[6]
  • Textos cuneiformes que parlen de diversos tipus d'embarcacions: petites de canyes i més grans de fusta. Tercera dinastia d'Ur, Ur III [Erm 4031,4053,7820,14661,15259]
    • Hi havia barques de 10, 20, 60 i 120 gur. I també de 300 gur.
    • Una de les fustes més usades era la fusta anomenada "ma-nu" ("e'ru" en accadi). Identificada amb la fusta de salze (Salix acmophylla).[7]
    • El sistema de construcció d'aquestes barques és un tema controvertit. Els especialistes indiquen des de sistemes basats en feixos de canyes o branques primes fins a un procediment de planxes de fusta encadellades. Sembla molt més probable el primer sistema.
      • Segons un document de Ur III, la construcció d'un vaixell de 120 gur exigia 7.200 peces de fusta ("pegs" en anglès). Cal considerar si es tracta de peces d'encadellats o de simples branques en brut.[8]
  • c 2500 aC. Ur. Model de barca de rems d'argent.[9]
  • De l'època de Sargon d'Accad (2334-2279 aC), hi ha una lloança que parla de vaixells de diferents orígens atracats al port de la ciutat d'Accad.[10]

Antic Egipte[modifica]

Vaixell de Sahure descarregant troncs de cedre en tornar d’una expedició a la costa de Síria (actual Líban).
Vaixells de l’Antic Egipte
A l'antic Egipte hi havia des d'embarcacions molt petites (de canyes i papir), fins a vaixells més grans construïts amb planxes de fusta disposades en testa i cosides. El desplaçament es feia a vela i amb rems. Hi ha documentades naus de 50 metres d’eslora a partir de baixos relleus.
  • 2600 aC. Expedició enviada per Snefru a Biblos.[11]
  • c 2566 aC. Barca solar de Kheops. Folre basat en planxes de fusta de cedre unides per testa, amb algun encadellat, i cosides amb corda d'espart.
    • (Nota. Els vaixells de Ferriby, a Anglaterra i d'una cultura diferent, datats c.1800-1600 aC també tenien el folre de planxes cosides).
  • 2500 aC? Sahure. Va enviar un estol al país de Punt.[11]
    • El producte del viatge foren 80.000 mesures de mirra, 6000 barres d'electre i 2.500 troncs de fusta de banús.
  • 2000 aC. Mentuhotep, expedició a Punt.[11]
  • c 1470 aC. Expedició de Hatxepsut al País de Punt. Amb cinc vaixells i més de 1000 tripulants a cada vaixell.[12]
  • 279 aC. Far d'Alexandria

Fenicis[modifica]

Vaixells fenicis
Els fenicis de diverses èpoques disposaven de vaixells mercants, vaixells de guerra i embarcacions més petites.[13] Segons Plini el Vell, els fenicis inventaren els vaixells mercants.[14]
  • Sota diversos imperis, els vaixells fenicis eren llogats, requisats o, més aviat obligats a la voluntat de l'emperador de torn.[15]
    • Els fenicis eren els mariners més experts entre tots els de l'armada de Xerxes. Principalment els de Sidó.[16]
    • En la segona Guerra mèdica, Xerxes feu excavar un canal a l'istme de Mont Athos. Els més hàbils foren els fenicis.[17][18]

El sistema de construcció dels grans vaixells de l'antiguitat (l'encadellat amb fiador de les planxes del folre) fou d'origen fenici. Els romans l'anomenaven "encadellat fenici" ("coagmenta punicana", en llatí plural).[19]

Cartaginesos[modifica]

Antiga Grècia[modifica]

Olympias. Reconstrucció moderna d’una trieres grega.
Principi d'acoblament (per testa) dels taulons dels antics vaixells grecs amb doble caixa i metxa postissa. Els romans els anomenaven "coagmenta punicana" (encadellats fenicis).[26][27][28]
Vaixells de l’Antiga Grècia
Obligats per un territori molt escabrós, que dificultava les comunicacions per terra, els grecs destacaren aviat en la navegació. Alguns dels antics vaixells grecs són prou coneguts:

El folre dels bucs es basava en unions del tipus caixa i metxa (unions encadellades) que requerien operaris molt destres i especialitzats.

Antiga Roma[modifica]

Trirrem romà representat en un mosaic.[37]
Vaixells de l’Antiga Roma
Els vaixells romans poden classificar-se en tres grans grups: el vaixells de guerra, els vaixells mercants i les embarcacions menors. Una versió resumida pot llegir-se en Plini el Vell.[38]

Es tractava d'una operació molt complexa i perillosa. Calia coordinar 900 operaris directes, 75 cavalls, milers de metres de corda i uns quants argues i politges. Per a impedir destorbs que posessin en risc la maniobra, el papa Sixt V havia decretat la pena de mort per a qualsevol persona que trenqués el silenci. I una forca i un botxí eren a la plaça per a recordar el decret.

Diu la tradició que un tal Bresca, capità d'un vaixell genovès, veient que les cordes perillaven de trencar-se sota l'esforç va exclamar: "Mulleu les cordes!!". ("Acqua alle corde" o "Aiga, dai de l'aiga ae corde" segons diferents narracions). Fontana va fer mullar les cordes i Bresca fou recompensat en lloc de ser penjat.[53]


  • 37-41 dC. Vaixells de Nemi
  • c 150 dC. Isis (vaixell)
  • 180 dC. Aule Gel·li. Noctes Atticae
    • Aulus Gellius va donar una llista de les embarcacions del seu temps.[54]
    • Naus romanes (en llatí i en plural): gauli, corbitae, caudiceae, longae, hippagines, cercuri, celoces (celetes en grec), lembi, oriae, renunculi, actuariae, prosumiae (geseoratae, horiolae), stlatae, scaphae, pontones, vaetitiae, hemioliae, phaseli, parones, myoparones, lintres, caupuli, camarae, placidae, cydarum, tatariae, catascopium.
  • 357 dC. Ammià Marcel·lí va descriure el transport d'un obelisc de 500 tones.[55]
  • c 410. Noni Marcel (Nonius Marcellus). Nonii Marcelli Peripatetici Tuburticensis de Compendiosa Doctrini per Litteras ad Filium[56]
    • En el capítol XIII dóna una llista i una breu descripció de diversos tipus de vaixells: celox, corbita, horia, cercyrus, lembus, myoparo, faselus, lenunculus, naviculae actuariae (plural), lintres (pl.), scaphae (pl.), codicarias (pl.), pristis (pl.), cumba (pl.), onerarias (pl.), anchorae (pl.), prosumia (pl.).
  • 429 dC. Els vàndals passaren l'estret de Gibraltar, des d'Hispania cap a Àfrica.
  • 450 dC. Descripció de les naus anomenades liburnes per Vegeci.[57]
    • Segons Vegeci (Llibre II capítol XXV), cada legió transportava un cert nombre de canoes (fetes d'un tronc buidat) molt lleugeres per a bastir ponts sobre els rius en cas de necessitat.[58][59]

Imperi bizantí[modifica]

Vaixells bizantins
A l'Imperi bizantí hi havia tres tipus bàsics de vaixells de guerra: el dromon, el pamphylos i l'ousiakos. Les dotacions respectives eren d'uns 200, 120 i 100 tripulants.[60] L'expert Lionel Casson indica unes xifres de 120-160 tripulants per als pàmfils bizantins.[61]

Els pàmfils eren molt semblants a les galiotes dels segles XIII-XV. Amb una eslora d'uns 20 metres eren birrems que podien navegar a vela (amb un arbre i una vela llatina). Per cada banda hi havia dues fileres de rems. Segons alguns autors, en la filera superior hi havia dos remers per rem mentre que en els rems de la filera inferior vogava un únic galiot per rem.[62]

  • En l'obra Tactica, de l'emperador Lleó VI de Bizanci, s’aconsella que el comandant d'un estol de guerra vagi en un pàmfil (més petit que un dromon, però més veloç i maniobrer).[63]
  • c 510. Vela llatina. Ilias ambrosiana, manuscrit amb dibuixos. Una de les naus porta vela llatina segons alguns.[64]
  • 533. En l’expedició de Belisari a Àfrica, hi participaren 500 naus de transport protegides per 92 vaixells de guerra (dromons) per a transportar 16.000 combatents.[65][66][67]
  • 536. Setge de Nàpols.[68]
  • 551. Batalla naval de Sena Gallica.
  • 552. Batalla de Taginae.
  • c.650. Joan Philiponos, descripció de l’astrolabi.
  • 949. De ceremoniis. Constantinos VII. Inclòs en el llibre hi havia un Stadiodromikon, una relació de distàncies entre ciutats.

Consideracions variades[modifica]

Navegació nabatea, persa i islàmica. Mar Roig, Ormuz, oceà Índic, Mediterrani, estret de Gibraltar...
La navegació islàmica, amb els seus vaixells i les seves tècniques de navegació, fou molt important en una determinada època i ha estat tractada de forma especialitzada de diverses maneres. També ho fou, d’important, la navegació pre-islàmica. Molt menys coneguda i divulgada. Aquest apartat es basa en la navegació de les cultures i les zones geogràfiques indicades.
  • c 499 aC. Setge de Naxos per part d’un estol de 200 vaixells comandat pel persa Megabates i Aristàgores de Milet
  • 492 aC. Estol de Darios I el Gran destruït per una tempesta.
    • Acabament dels canal cap al mar Roig iniciat per Necó II.
    • Conquesta d'Índia. Comerç regular per entre el gold Pèrsic i el riu Indus.
  • c 480. Pont de Xerxes sobre l’ Hel·lespont
  • 480 aC. Canal de Xerxes.
    • L'estol persa estava format per més de 4.000 vaixells (1207 trirrems i moltes naus més petites).
    • Una tempesta va destruir uns 400 trirrems.
    • Segons Plutarc, el vaixell de l'almirall persa Ariamaenes era molt més alt que els vaixells grecs.
  • 480 aC. Batalla de Salamina
  • 466 aC. Cimó II, almirall grec
  • c 460 aC. Exploració del persa Sataspes en un vaixell egipci.
  • 394 aC. Batalla de Cnidos
  • 373 aC. Farnabazos II. Estol contra Egipte.
  • 279 aC. Far d'Alexandria
  • 200 aC. Pirates nabateus.
  • c 165 aC. Derrota d'un estol de guerra persa.
  • 113 aC. Agatàrquides. Descripció dels sabeus.

A partir de l'Era Cristiana[modifica]

Noms, rutes i llocs del Periple pel mar d'Eritrea
  • 45. Els romans descobreixen el sistema de vent dels monsons. Hippalus fa un viatge comercial a Índia.
  • c 50? Periple pel mar d'Eritrea
    • L'obra indica els grans vaixells mercants, amb capitans àrabs i agents comercials àrabs, que feien les rutes per l'est d'Àfrica i Índia.
    • També fa esment de vaixells amb folre de planxes cosides.(Vegeu Rhapta)
  • 326. El rei persa Shapur conquereix el domini del mar (a la zona del golf Pèrsic i Bahrein).
  • 414. Documentats rics mercaders àrabs (sabeus) vivint a Ceilan.
  • 512. Vaixells romans i perses comerciant a Ceilan.
  • 550. Cosme Indicopleustes
  • 550. Wahriz. Expedició contra el Iemen amb vuit vaixells i 800 guerrers perses.

Hègira[modifica]

  • 654. Batalla dels màstils.[69]
  • 710. Tarif ibn Màlik
  • 711. Tàriq ibn Ziyad va creuar l'estret de Gibraltar.
  • c 717. Trenta vaixells mercants perses a Ceilan.
  • 727. Confirmació de la navegació dels perses a Canton en grans vaixells mercants.
  • 748. Ciutat persa important a l’illa de Hainan.
  • 748. Segons testimoni d’un monjo budista que anava cap al Japó, al riu de Canton “hi havia nombrosos vaixells perses...”
  • 758. Els àrabs (Ta-shi) i els perses (Po-sse) saquejaren i cremaren Kwang chou (Canton) i l’abandonaren per mar.
  • 878. Massacre de Canton: 120.000 mahometans, jueus, cristians i perses foren assassinats per Baichu o Babshu. Vegeu en: Huang Chao.
  • 898. Al-Maqdisí. Descripció de coneixements cartogràfics per part d'un mariner.
  • 945. Fundació d'unes drassanes a Turtuixa per ordre d'Abd al-Rahman III.
  • 956. Al-Massudí. Fars primitius al golf Pèrsic.
  • 1079. Ibn Muçad. “Primer” tractat de trigonometría esférica.

Víkings[modifica]

Model del vaixell de Gokstad. L’original mesura 23,5 m d’eslora i fou construït amb fusta datada de l’any 890.
Vaixells dels víkings
Les expedicions pirates dels víkings s’acostumen a datar des del segle VI fins a final del segle XII. Són molt notables les seves exploracions travessant mars i navegant per rius.
  • Els vaixells típics eren els drakar (exploradors i de guerra) i els knarr (de transport).
  • La construcció del buc era tinglada, amb planxes superposant-se parcialment i clavades amb claus de ferro.[70][71]
  • Arboraven un pal i una vela quadra. En "cenyida" ajudaven a tensar la vela amb una perxa (semblant a un tangó actual) que anomenaven beitass.[72]
  • Algunes de les embarcacions més petites tenien el buc amb el folre fet a base de llates de fusta unides per testa i cosides.
  • 844. Saqueig de Sevilla. Referit per Al-Yaqubí en l'obra Kitab al-Buldan (Llibre dels Països)

.[73][74]

Vaixells medievals[modifica]

Nau de nom "Catalana" (Portugal 1370)[76]
Drassana medieval (finals s. XV). Clos on s'hi construïen vaixells a França  Cal remarcar el folre de tipus tinglat típic del nord d'Europa
Folre tinglat i folre per llates a topall.
Vaixells normands transportant cavalls.
Vaixells medievals
Sobre els vaixells medievals hi ha molta documentació. Hi havia vaixells mercants grans (de vela), vaixells de guerra (galeres i galiotes; mogudes per rems i veles), vaixells de guerra auxiliars (tarides), vaixells mercants mitjans i petits (moguts amb rems i veles), barques de pesca i barquetes auxiliars.

Materials[modifica]

A diferència d’èpoques anteriors, es coneixen prou bé els materials (i a vegades els preus) necessaris per a construir una nau o una galera:

  • Fustes diverses, de dimensions prou grans i, a vegades, de formes determinades
  • Clavaó de ferro
  • Cordes de cànem
  • Veles de cànem (de canemàs o cotonia)
  • Teles per a banderes, tendes i tendals (estamenya)
  • Cuir per a mànegues i bombes d’esgotar
  • Pega negra, cera, quitrà ; estopa
  • Bronze per a canons
  • Pintures diverses

Segle VI[modifica]

Segle VII[modifica]

Segle IX[modifica]

  • 846. Batalla d’Ostia. Amalfi, Nàpols i Gaeta contra musulmans.

Segle X[modifica]

  • 945. Fundació d'unes drassanes a Turtuixa per ordre d'Abd al-Rahman III.
  • 984. Sunifred Llobet. Traducció d’un llibre d’astronomia. Traducció d’un tractat de l’astrolabi. Ms.Ripoll 225. (Astrolabii sententie).

Inici de la Baixa edat mitjana[modifica]

En el món de la nàutica i els ports mediterranis hi ha un concepte molt important a recordar: el de Lingua franca. Aquesta parla simplificada permetia una comunicació fluida entre persones de llengües molt diferents. Fou usada amb normalitat fins al segle XIX.

Segle XI[modifica]

Taifa de Dénia cap al 1037.

Segle XII[modifica]

  • 1120. En un conveni entre Ramon Berenguer III i l’alcaid de Lleida s’esmenten els gorabs , vaixells interpretats com caravel·les.[78]
  • 1163. “...et unam sagittiam , de Provintia venientem, prendiderunt, et tres naves magnas et vacuas ad fauces Arni demersuerunt...” (Traducció: “...capturaren una sagetia que venia de Provença i enfonsaren tres grans naus sense tripulació a les boques del riu Arno...).[79]
  • 1183. Inici dels viatges de Ibn Jubayr. Pel Mediterrani viatjava en naus cristianes.
  • 1187. Alexander Neckam. Referències a l'agulla magnètica: "In the West, the first references to the magnetic compass were found in two books written by the English author Alexander Neckam: De Utensilibus ( 1187) and De Natura Rerum (1204). This writer states that the sailors of the English ..."
  • c 1190. Guyot de Provin, escrigué : "Les marins ont une Pierre brute et brune, à laquelle par la vertu de la marinière (magnetes) , le fer s'unit volontiers et par ce moyen, ils s'aperçoivent de la droiture du point. Lorsqu'une aiguille a touché et qu'on l'a mise sur un petit morceau de bois (de liége, de la paille), ils la posent sur l'eau et le bois la lient sur la surface".

Segle XIII[modifica]

  • 1226. Robert Anglès (Montpeller). Descripció d’un quadrant.
  • 1226. Dues sageties catalanes amb base a Tarragona practiquen el cors i capturen una tarida sarraïna carregada de fusta del valí de Mallorca.[80]
  • 1229. Brúixola àrab andalusí (“tassa” de vi, “tassa” de brúixola).[81]
  • 1245-1265. “Conpasso da navegare”
  • 1247. Sagetia de 28 rems venuda a Mallorca per italians i comprada per un italià parent. El preu total fou de 64 lliures melgareses (32 pel buc i 32 per la xàrcia: arbres, antenes i veles).[1]
  • 1249. Galera capturada pels niçards: (Pàg. 45) ”...tres mapamundis, un compàs i dues calamites”.
  • 1270. El rei Carles I d’Anjou decideix armar una sagetia per a defensar el castell de Licata per mar (“...sagettiam unam pro custodia maritime dicti Castri...”).[82]
  • 1273-1274. Ramon Llull. Libre de contemplació. Composició de la tinta: “agalles, vitriol, goma i aigua.
    • Una tinta resistent a l'aigua era important per a les cartes marines i el cartulari (llibre de comptes) d'un vaixell.
  • 1277. Galera de Spinola (Gènova, Flandes)
  • 1281. Galera de Mallorca comprant llana a Londres.[83]
  • 1285. Batalla naval de les Formigues
  • 1296. Francesco da Barberino. Esmenta un arlogio, orologio (ampolleta).[84][85]
  • 1298. Alguns autors expliquen que les caravel·les foren esmentades en “Las siete partidas” del rei Alfonso X de Castella.[86] Es tracta d'un error, basat en versions modernes del text.[87][88]

Segle XIV[modifica]

  • 1302. Corsaris catalans capturen, en el port de Tunis, una tarida de Pisa i una sagetia genovesa. ( Anuario de estudios medievales, Volum 38,Part 2, pàg.844).[89]
  • 1307. Almanac perpetu, pel meridià de Tortosa.
  • 1323. Comerç de Mallorca amb Flandes.[90]
  • 1327. Documents en català sobre el corsari Martín Sanxez, propietari d’una barca o sagetia de 20 rems (“...una sagetia o barqua de vint rems...)”. [2]
  • 1331. Coca Sant Climent.
  • 1336. Cenne della Chitarra (juglar d’Arezzo mort en 1336) esmentava: “... chiane intorno senza caravelli...”[91]
  • 1338. Opicino de Canistris. “Escala” en les cartes de navegar.
  • 1338. Sagetia armada.[92]
  • 1340. Batalla naval de Sluis
  • 1346. Jaume Ferrer (navegant) viatge a Riu d'Or.
  • 1353. Un estol venecià-català derrota un estol genovès.[93]
  • 1353. El document més antic que esmenta una coca de dos arbres a la Mediterrània és un contracte de construcció català de l'any 1353.[94][86]
  • 1353. Galeres Santa Maria i Santa Tecla: “una boxola de navegar, unas horas,…”
  • 1375. Atles Català.

Segle XV[modifica]

Ataifor de la nau. Alcassaba de Màlaga. Segle XIV? El dibuix representa una nau amb tres arbres. Trinquet i mestre amb veles quadres i mitjana amb vela llatina. El timó és de codast. *Si la datació és correcta seria la representació més antiga d'una nau amb tres pals.
  • 1405-1433. Viatges i exploracions de Zheng He.
  • 1409. El document més antic que mostra una nau de tres pals és un dibuix de 1409 en el “Libre d'Ordinacions de l'administrador de les places” de Barcelona.[95]
  • 1428. Dos viatges d’una sagetia italiana de transport. Primera importació i arribada de naips a Roma, des de Catalunya via Gaeta [3]
  • 1428. Tornada del príncep Pere de Portugal a Lisboa amb les idees o el prototipus de la caravel·la portuguesa dels descobriments. El príncep Pere va viatjar anant a Flandes, Venècia i Barcelona. Estudiant atentament els tipus de vaixells i construcció naval que usaven els estrangers. Se sap que va portar-ne un prototip de Venècia al temps que es casava a Coïmbra el 13 de setembre de 1428 amb Elisabet d'Urgell. [96]
  • 1434-35. Michele de Rodes. "Fabrica di galere".[97][98]
    • Traducció parcial al castellà.[99]
  • 1435. Batalla naval de Ponça (1435)
  • 1438. Avarament de “ung vaisseau pour mer” a l'Escluse. “Carvelle” construïda per mestres d'aixa portuguesos per al duc de Borgonya.
  • 1438. El duc de Borgonya encarrega una “carvelle” al portuguès Joao Afonso.[100]
  • 1440. Dues “caravelas” portugueses destinades a ultramar.[101]
  • 1442. Detalls sobre un procés protagonitzat per una sagètia[102] (o “sagetia”[103]). En els documents originals la denominació del tipus de vaixell és interessant perquè la fa equivalent a calavera o fusta.
  • 1452. Document adreçat a Johan de Camós, capità de la galera de guàrdia de la ciutat de Barcelona, avisant del pirata Johan Torrelles amb una “calauera” armada.[104][105]
  • 1454. Avarament d'una calavera de Francesc Xetantí construïda a les Drassanes de Barcelona.[106]
  • 1454. Avarament d'una calavera de Jaume Carbó construïda a les Drassanes de Barcelona.[107]
  • 1460. En un llibre alemany es diu: “lo buch de la calavera o segetia de la qual és patró en Salvador Roig”.[108]
  • 1464. Benedetto Cotrugli va escriure un tractat de navegació en el qual parla de “caravelle” i “barcosi” (un vaixell molt semblant inventat i usat a Ragusa).[109]
    • Benedetto Cotrugli fou autor d’un llibre de navegació ( “De navigatione” ; Nàpols 1464) que no es va arribar a publicar, però que es conserva en forma de manuscrit. Es tracta d’una obra que pot consultar-se en una transcripció digitalitzada a cura de Piero Falchetta. També el manuscrit original pot llegir-se de forma gratuïta (Manuscrit Beinecke MS 557, Yale University Library, Beinecke Rare Book and Manuscript Library).
  • 1465. Contracte per a la construcció d'una calavera per a Gracià Amat. Amb un buc de 24 a 25 gúes de roda a roda. Amb dos pals ( mestre i mitjana), bauprès i tres timons.[110]
  • 1470. Caravel·les espanyoles.[111]
  • 1476. Charles de Valera, fill de Diego de Valera, participa en la presa de dues carraques genoveses, comanant cinc “carabelas”.[112]
  • 1483. Ariosto. "Oriul da polve" (rellotge de sorra, ampolleta)
  • 1487. Vasco da Gama.[113]
  • 1488. Arribada a la platja de Barcelona d'una calavera que havia portat dos-cents quintars de pólvora a les tropes que assetjaven Màlaga.[4]
  • 1493. Carta de Cristòfol Colom “Fecha en la calavera sobre las Yslas de Canaria, a XV de Febrero, mil et quatrocientos et noventa y tres años”.[114]
  • 1495. Jaume Ferrer de Blanes. Carta als reis catòlics en català, amb mapamundi, “vot i parer”.
  • 1498. Canoa indígena amb 24 tripulants vista per Colom.[115]

Edat moderna (1500-1789)[modifica]

Vaixells en el període 1500-1789
La marina de guerra d’aquest aquest període evolucionarà des dels vaixells del període anterior (naus, caravel·les, galions) cap a models bastant ben definits i coneguts. La capacitat ofensiva es basarà en l’artilleria i tan el nombre de canons com les seves característiques determinaran el desplaçament de les unitats navals. Els tipus de vaixells són bastant coneguts:
En la imatge —Memória das Armadas (1568)— s'aprecien dotze dels tretze vaixells que formaren part de la flota de Cabral. D'aquests dos van tornar buits, cinc amb la seva càrrega i sis es van perdre.

Nota: l'anomenada Edad moderna acostuma a definir-se entre els anys 1453 (caiguda de Constantinoble) i 1789 (Revolució Francesa). L'haver escollit una xifra rodona permet incloure les primeres descobertes portugueses i espanyoles en l'època medieval. Època de la creació i evolució dels vaixells i les tècniques de les primeres exploracions.

Segle XVI[modifica]

  • 1500. L'explorador portuguès Pedro Álvares Cabral va descobrir i adoptar els sistema de tancs per a aigua de forma prismàtica. tal com els usaven els "mouros".[116]
  • 1519. Mapa de Piri Reis.
  • 1522. Hospitalers a l’illa de Malta (Rodes caiguda en mans dels turcs).
    • Els vaixells de l'orde de Malta i l'escola de navegants dels hospitalers foren famosos durant segles. Alguns científics i navegants famosos pertanyeren a l'orde de Malta: Pigafetta, Jordi Juan,...
  • 1524.[117]
« ...surgiren en la present platja dues velas ço és una calavera & un barco portuguès las quals eran stat cobradas per la sobre dita armada de la Ciutat del cossari francès qui les havie preses... »
— Manual de novells ardits. Volum 3. Pàgina 320.
    • La cita d'un vaixell portuguès al costat d'un caravel·la (esmentada "calavera") és prou interessant.
  • 1532. Carta de Pedro de Alvarado “noticiando al Emperador que ha llevado de España carpinteros, calafates y maestros, y en poco tiempo ha fabricado en la mar del Sur un galeón, San Cristóbal, una nao, Santa Clara, otra nao, la Buenaventura; otra en el golfo de Chiva, una carabela , un patax i otras dos carabelas más medianas. Lo único que le han faltado han sido toneleros para el botámen , pero para suplirlo, ha hecho unas vasijas que llaman tanques y hacen á seis y á cuatro botas de agua, resultando tan singular vasija y tan buena, que la tienen por mejor que los toneles de España”.[118][119]
  • c 1540. Alonso de Chaves. Espejo de navegantes.[120]
    • L'obra dóna una relació de noms d'embarcacions i vaixells ordenada per la grandària.[121]
    • (Embarcacions menors): copatenes, esquifes, bateles, barcos, barcas, chalupas, tafureas, gavarras
    • Navíos mancos y pesados: pataxes, pinaças, caravelas, navíos, naos, urcas, galeones, carracones, carracas.
    • Navíos subtiles o ligeros: zabras, bergantines, galeotas, esquiraças,[122] fustas, galeras galeras bastardas , galeaças.
  • 1542. Grans canoes indígenes a les costes de Califòrnia descrites per Cabrillo.[123]
  • 1542. Mapa de Juan de Rotz (contorno de Nueva Holanda)Humboldt p.447.
  • 1545. Pedro de Medina. ”Arte de navegar”.
  • 1548.”Carauelas enplomadas”??? Sevilla?
    • La broma destruïa amb certa facilitat l'obra viva dels vaixells de fusta. Una protecció amb plom era prou adequada.
  • 1556. Llibre de geografia de Hieronimus Girava tarragonès.
  • 1570. Mastelers que es podien arriar emprats pels holandesos.[124]
  • 1571. Batalla de Lepant (1571).
  • 1576. Vaixell tortuga construït a Corea.
  • 1577. Avarat el galió anglès Pelican de Francis Drake (reanomenat Golden Hind el 1578.)[125]
  • 1587. “Instruccion nauthica”. Diego García de Palacio.
  • 1588. Armada Invencible.[126]
    • 1588. Naufragi de la nau Juliana a les costes d’Irlanda. Es tractava d’una nau mercant de Mataró que fou requisada a Lisboa per a integrar-se en l’Armada Invencible. Els propietaris mai no foren indemnitzats.[127][128][129]
  • 1588. Viatge de "Juan Jaime" (Joan Jaume?) i Francesc Galí (amb instrument de mesura especial).
  • 1590. Un navili i un filibot (anomenat Grol) amb ambaixadors holandesos arriben al Japó.[130]
  • 1594. Quadrant de Davis
  • 1596. Construcció del primer filibot (fluyt) a Hoorn segons disseny del mercader holandès Pieter Jansz Vael. Aquesta mena de vaixells foren molt importants en la marina neerlandesa.[131][132][133]

Segle XVII[modifica]

Un iot del segle XVIII pertanyent al capítol de Rotterdam de la Companyia Holandesa de les Índies Orientals.
  • 1616. Description of the New Route to the South of the Strait of Magellan Discovered and Set in the Year 1616 by Dutchman Willem Schouten de Hoorn.
  • 1634. Meridià de Ferro (actualment a la isla de Hierro, a les Canàries). Richelieu va escollir aquest meridià com a meridià zero o origen de les longituds.[134][135] Ja Ptolemeu situava l'extrem del món a les Illes Canàries.
  • 1637. Avarament del navili britànic HMS Sovereign of the Seas. Sense castell de proa.[136]
  • 1642. Batalla naval de Barcelona (1642)
  • 1650. Walter Raleigh. Publicació de l'obra Excellent observations and notes concerning the Royal Navy and Sea-Service.[137]
    • Estava en contra dels vaixells massa grans. Segons Walter els espanyols deien: "Gran navío, gran fatiga".
  • 1660. Tornada a Anglaterra de Carles II d'Anglaterra i d'Escòcia en un iot ("yacht" en anglès, "jacht" en neerlandès).[131][138][139][140]
  • 1663. Èxit d'un catamaran construït per William Petty.[141][142]
  • 1658. Batalla de les Dunes (1658)
  • 1675. Observatori Reial de Greenwich
  • 1682. El duc de York viatja en el seu iot Caterine i se salva d'un naufragi.[143]
  • 1688. Johann von der Behr. Diarium, oder Tage-Buch.[144]

Segle XVIII[modifica]

  • 1714. Sagetia de 12 canons i 150 tripulants en la defensa de Barcelona . Pagada per Sebastià Dalmau. [5]
  • 1720. Primer club nàutic del món fundat a Irlanda: Cork Water Club.
  • 1731. Antoni de Clariana i de Gualbes. Resumen náutico de lo que se practica en el teatro naval o arte de la guerra.[145][146][147]
  • 1738. Daniel Bernoulli. Hydrodynamique (Hidrodinàmica).[148][149][150]
  • 1754. Mungo Murray.[151]
  • 1764. Avarat HMB Endeavour
  • 1768. Architectura Navalis Mercatoria Stockholm.
  • 1771. Jordi Joan i Santacília. Examen marítimo teórico práctico .[152]
    • Aquesta obra fou molt important i tingué una gran difusió. Fou traduïda al francès, anglès, italià,...[153][154]
  • 1779. Sagetia corsària construïda a Mataró: 24 canons I 130 tripulants. [6]
  • 1783. José Joaquín Romero y Fernández de Landa. Reglamento de maderas necesarias para la fábrica de los baxeles del Rey .[155]
  • 1787. Gavarra amb buc de ferro, construida a Anglaterra.[156]
  • 1794. Avarat el navili de línia Montañés, de 74 canons, reputat per la seva gran velocitat en tots els rumbs.[157][158]

Període 1789-1914[modifica]

  • 1805. Batalla de Trafalgar
  • 1812. La Guerra Anglo-Americana de 1812-1815 fou molt important en el progrés de la construcció naval. Els corsaris necessitaven vaixells molt ràpids i, animats pels beneficis de les captures, iniciaren una cursa per la velocitat que tingué èxits importants i orientà desenvolupaments posteriors.[159]
    • El Prince de Neufchâtel, vaixell corsari aparellat de bergantí-goleta de dos arbres.[160][161][162]
    • El vaixell corsari Chasseur (conegut com Pride of Baltimore) estava aparellat com a bergantí-goleta de gàbies de dos pals.[163]

L'inici dels clípers[modifica]

Difusió dels clípers[modifica]

  • 1854. Avarament del clíper Lightning, construït de fusta.
    • L'eixàrcia ferma era de cànem de Rússia (de 11,5 polzades en els elements més baixos).[170]
    • La guerra de Crimea va provocar escassetat del cànem de Rússia i els vaixells començaren a emprar cables de ferro (i després d'acer).[171]
  • 1868. Thermopylae
  • 1869. Avarament del Cutty Sark, un clíper “composite”, amb quadernes de ferro forjat i folre de fusta.

Vaixells de vapor i cronologia general[modifica]

Croquis del S.S. Savannah. Aparell de fragata amb motor de vapor auxiliar i rodes de paletes laterals desmuntables.
Un sloop de guerra britànic de tres pals i veles bermudianes (circa 1831). La vela major i la vela del trinquet són molt semblants a la vela d'un Patí de vela actual.
  • 1807. El North River Steamboat de Robert Fulton.[172]
  • 1810. Cadenes de ferro per a les àncores usades per primer cop a la Royal Navy britànica.[173]
  • 1814. Coracles de la tribu dels mandans descrits pel capità Clark, en l'Expedició de Lewis i Clark.[174]
  • 1816. El vaixell de vapor Élise (també aparellat de goleta) travessà el canal de la Mànega propulsat per vapor.[175]
  • 1817. Segons un tractat secret (es: Tratado de Madrid (1817)), Espanya va comprar a Rússia quatre navilis de línia de 74 canons i vuit fragates de 40 canons. Els vaixells lliurats eren gairebé inservibles i hagueren de ser desballestats al cap de poc temps.
  • 1819. SS Savannah.[176]
  • 1827. Josef Ressel va patentar una hèlix propulsora per a vaixells.[177]
  • 1831. Isaac Taylor. The Ship. Llibre que descriu diversos tipus de vaixells al llarg de la història.[178]
  • 1831. "Sloop of war" britànic de tres pals amb veles bermudianes.
  • 1832. Avarament del falutxo Plutón. Construït a Arenys de Mar, fou un dels millors del seu temps. Era una barca de mitjana de 70 tones, molt veloç.[179][180]
  • 1832. Patentat el metall Muntz per George Fredrick Muntz. Emprat per a folrar l’obra viva dels bucs de vaixells. Era un 30% més econòmic que el coure.[181]
  • 1840. Bot de Halkett
  • 1843. SS Great Britain
  • 1844. Primer rai de salvament inflable.[182]
  • 1849. Matthew Fontaine Maury va publicar una obra que indicava els vents i corrents més probables al llarg de l’any en els oceans. Els capitans dels velers pogueren escollir les rutes potencialment més ràpides que en alguns casos diferien de les tradicionals.[183]
  • 1850. Primer remolcador de vapor del port de Barcelona.[184]
  • 1851. La goleta America guanyà la Copa de les 100 guinees.
  • 1854. Coixinets de Lignum vitae (guayacan) per a arbres d'hèlix.[185]
  • 1855: L’industrial català Casimir Domènech presenta a l' Exposició Universal de París cilindres i planxes d’acer de grans dimensions amb un tremp molt elevat i de gran penetració, seguint un procediment no especificat. Peces de característiques similars(en duresa, resistència i tenacitat) serien molt adequades per alguns components de motors. I també, probablement per a blindatges militars en vehicles i vaixells.[186]
  • Avarada la corbeta HMS Challenger (1858). Protagonista de l'Expedició Challenger.
  • 1855-1858. Documentada la pesca del bacallà amb el sistema dels doris.[187]
    • El dori de Terranova (Banks dory) era una barqueta molt senzilla i resistent que podia estibar-se formant una pila amb diversos doris encaixats. Només calia desmuntar els bancs.
    • L'any 1880 hi havia 200 goletes nord-americanes pesants amb doris. El film Captains Courageous il·lustra prou bé la pesca amb doris.
  • 1856. Joan Monjo i Pons. Curso Metódico de arquitectura naval aplicada a la construcción de buques mercantes.[188]
  • 1858. Avarament del vapor SS Great Eastern.[189]
  • 1859. Ictíneo I.
  • 1860. HMS Warrior (1860), fragata de 40 canons (de vela i de vapor), un dels primers vaixells britànics amb blindatge.[190]
  • 1860. Edició d'un llibre sobre fabricació de veles de Robert Kipping (traduït i millorat per Riudavets i Tudurí).[191]
  • 1864. Ictíneo II.[192]
  • 1869. Inauguració del canal de Suez.[193]
  • 1877. Avarament del Zoroaster, el primer petrolier "modern".[194]
  • 1891. Llanxa motora amb buc d'alumini a Suïssa.[195]
  • 1893. Primer iot de vela amb buc d'alumini, el Vendenesse (eslora 17,4 m, 2mm de gruix).[196][197][198]
  • 1894. Turbinia.[199]

1900-1914[modifica]

Reductor de la turbina de vapor Parsons del vaixell SS Vespasian (c 1906).
  • 1902. Nathanael G. Herreshoff presenta una norma de disseny per a classificar els velers de competició, anomenant-la Universal Rule for Yachts ("Herreshoff Rule").
  • 1902. Avarat el vaixell Thomas W. Lawson, amb buc d'acer i aparell de goleta de set arbres.
  • 1903. L'alemany Herman Anschütz-Kaempfe va construir un girocompàs "operatiu" i va obtenir una patent sobre el seu disseny.[200]
  • 1903. Avarat el petrolier de riu Vandal. Amb transmissió dièsel-elèctrica.
  • 1903. Atlantic (iot)
  • 1905. Convertidor de parell hidrodinàmic, patentat per Hermann Föttinger. Es tractava d'una solució compacta i lleugera però amb un rendiment mecànic limitat al 85%.[201]
  • 1905. Batalla de Tsushima
    • Importància de la telegrafia sense fils. Superioritat del sistema japonès durant la batalla.
  • 1906. HMS Dreadnought, primer cuirassat mono-calibre.
    • Propulsat per turbina de vapor. Pressió de vapor 16 bar (235 psi).[202]
    • Transmissió amb reductor mecànic d'engranatges helicoïdals.
  • 1909. Ole Evinrude va crear el primer motor fora borda popular.
  • 1910. Enrico Forlanini inventa el precursor d'un hidròpter, que anomena idroplano, assolint fer-lo volar damunt de la superfície de l'aigua. Es tracta d'una embarcació d'uns deu metres d'eslora amb ales submergides. Un motor d'uns 100 CV permet que s'envoli i navegui a més de 70 km/h en aigües tranquil·les.
  • 1910. Francis Sweisguth dissenyà el veler amb quilla de bulb Star.
  • 1911. Titanic. El naufragi podria haver estat relacionat amb una mala qualitat del material dels reblons. Tot i la topada amb el glaç, un reblonat correcte potser hauria retardat o evitat la catàstrofe.[203]
  • 1912. Creuer de batalla.
  • 1912. Reginald Fessenden inventà un oscil·lador per a detectar gels flotants, motivat per la tragèdia del Titanic.[204]
  • 1914. Inaugurat el Canal de Panamà.[205]

Primera Guerra Mundial- Segona Guerra Mundial , (1914-1939)[modifica]

Creuer HMS WARRIOR (1905).
SMS Emden, creuer lleuger alemany (1910).
Vaixells de la Primera Guerra Mundial
A l’inici de la guerra, pràcticament tota la marina mercant estava propulsada per vapor. Els vaixells de guerra de superfície anaven blindats i amb pocs canons de gran calibre (cuirassats, creuers, fragates, destructors,...). Els vaixells submergibles (submarins) tingueren un paper molt important en el conflicte.
  • La propulsió es va orientar cap a les turbines de vapor, amb reducció per un sistema d'engranatges. La reducció era necessària perquè les turbines havien de girar a 1500-4000 rpm mentre que les hèlices només anaven a 100 rpm, aproximadament.
  • La major part de vaixells cremaven carbó. Algunes unitats empraven combustible líquid, que produïa menys fum i feia els vaixells menys visibles a l'enemic.

Postguerra.[modifica]

Snipe, monotipus de vela lleugera.
  • 1921. Avarat el portaavions Hōshō, el primer en entrar en servei del món.
  • 1924. Una companyia anterior, fabricant de llanxes motores de fusta de prestigi, canvia el seu nom a Chris-Craft.
  • 1931. Secondo Campini feu proves a Venècia de barques propulsades per un raig d'aigua a reacció.
  • 1931. Primers motors de fora borda British Seagull (Marston Seagull model OA1)
  • 1931. William Crosby va dissenyar el monotipus de vela lleugera Snipe.
  • 1934: Avarats els cuirassats Deutchsland, Admiral Graf Spee i Admiral Scheer cadascun amb 8 motors dièsel de dos temps i doble acció i una potència total de 52.050 CV.[209]
  • 1937. Per darrera vegada la Copa Amèrica de vela es disputà amb velers de la Classe J. El iot nord-americà Ranger va guanyar l’anglès Endeavour II ( per 4-0).
  • 1938. Provada la llanxa de desembarcament de Higgins.[210]
    • Aquesta llanxa, designada per les sigles LCVP (landing craft, vehicle, personnel), estava construïda de contraplacat i permetia navegar en fons relativament baixos. Amb poques variacions fou emprada en molts desembarcaments de la Segona Guerra Mundial.
  • 1938. El canadenc Frederick G. Creed va presentar el concepte de SWATH (sigles de les paraules angleses Small Waterplane Area Twin Hull; Bucs bessons de petita àrea frontal).
    • L'interès principal d'aquesta mena de vaixells és la seva manera de navegar. "Tallant" les ones (en lloc de topar amb les ones) els tripulant experimenten acceleracions menors i poden treballar més hores cansant-se menys.
  • 1938. Sistema holandès d’un dispositiu per a submarins anomenat snuiver (respirador o ensumador), que era un snorkel. Inventat per l’holandès Jan Jacob Wichers.

Segona Guerra Mundial [modifica]

Croquis del blindatge d’un vaixell de guerra. A=blindatge de banda.
Vaixells de la Segona Guerra Mundial
En els estols de guerra, els portaavions desplaçaren els cuirassats com a naus principals.[211] La propulsió dels vaixells de guerra es basava en calderes de vapor que cremaven combustibles líquids. El vapor accionava turbines i un sistema de desmultiplicació transmetia la potència als arbres de les hèlices.[212]
  • El radar, desenvolupat per a usos militars, tindria importants aplicacions posteriors en la marina mercant i de plaer.
  • El sonar tindria un paper semblant al del radar.
  • Blindatge. Per exemple, en el cuirassat Bismarck el blindatge de banda era de 320 mm.[213]
    • Hi ha estudis que relacionen la capacitat defensiva del blindatge i ofensiva de l'artilleria.[214]

Batalla de l'Atlàntic (1939-1945)[modifica]

  • 14 d'octubre de 1939, el capità Günther Prien, del submarí U-47 va protagonitzar un atac a Scapa Flow enfonsant el cuirassat HMS Royal Oak.[215][216]
  • 27 de maig de 1941. Enfonsament del cuirassat Bismarck.
  • 1941. Avarat el mercant SS Patrick Henry, el primer dels anomenats Liberty ships.[217][218]
    • Els Liberty anaven propulsats per un motor de vapor convencional de triple expansió. Les calderes cremaven petroli.
  • 1944. Avarat el vaixell de transport SS United Victory, primer de la sèrie Victory.
    • Amb turbina de vapor.

Guerra del Pacífic[modifica]

Període 1946-2000[modifica]

Vaixells en el període 1946-2000
En el període posterior a la Segona Guerra Mundial hi hagué molts canvis importants en la construcció naval. Alguns dels aspectes a destacar són els següents:
  • Bucs d’acer electrosoldats en vaixells de gran desplaçament. Propulsió per motors dièsel
  • Popularització dels bucs de fibra de vidre en embarcacions mitjanes i petites.
  • Vaixells equipats amb radar i sonar
  • Aparició dels superpetroliers
  • Aparició dels vaixells super porta-contenidors
  • Increment de les mesures de seguretat
  • Navegació per GPS

Embarcacions esportives[modifica]

La nàutica esportiva experimenta un creixement espectacular. Des del punt de vista qualitatiu, en aquesta època hi ha molts canvis importants en les tecnologies de construcció i auxiliars.

  • 1947. Dragamines HMS Felicity reconvertit en el primer vaixell de pesca d’arrossegament per la popa (equipat amb rampa) i frigorífic.[219]
  • 1949. Rickard Sarby va dissenyar el veler Finn.
  • 1950. Transmissió en Z (Z-drive transmission) inventada per Joseph Becker.[220]
  • 1951. Avarament del transatlàntic Andrea Doria.
    • El 25 de juliol de 1956, quan l'Andrea Doria s'aproximava a la costa de Nantucket, Massachusetts, el vaixell suec MS Stockholm el va abordar per la banda. Ambdós vaixells havien efectuat maniobres prèvies per a allunyar-se però, segons es va demostrar, aquestes maniobres no eren les més adequades.
    • Per causa de l'accident, el 1960 es modificaren les normes del Reglament Internacional per a prevenir col·lisions a la mar. Aquestes normes, iniciades el 1840 havien estat modificades diverses vegades.
    • El reglament actual (International Regulations for Preventing Collisions at Sea 1972, COLREGs en sigles) data de 1974, amb algunes addendes determinades per l'aparició de vaixells especials (aerolliscadors i altres).
  • 1953. Alain Bombard combina en un bot pneumàtic una plataforma rígida desmuntable i practicable (trepitjable), un espill de popa rígid i un motor de fora borda. El seu amic Cousteau en fou un usuari entusiasta i va ajudar a popularitzar l'invent.
  • 1953. Primera ruta comercial amb hidròpter entre Locarno (Suïssa) i Stresa (Itàlia) al llac Maggiore.
    • La nau era del model "PT10" (Freccia d'Oro), construït per l'empresa suïssa Supramar Ag.
  • 1954. Avarament del submarí USS Nautilus (SSN-571). El primer submarí amb propulsió nuclear.[221]
  • 1954. Sistema de propulsió de barques per reacció d'un raig d'aigua inventat a Nova Zelanda per William Hamilton.[222]
  • 1956. Motor de fora borda a reacció.[223]
  • 1958. Avarament de la nau SS Leonardo da Vinci (1960). Propulsada per turbines de vapor.
  • 1958. Construcció del model Boston Whaler 13. Es tractava d’una barca molt estable i insubmergible. El buc estava fet de dues parts de fibra de vidre (la “coberta-banyera” i la part inferior) farcides d’escuma de poliuretà.
  • 1959. El SP-350, anomenat Denise fou el primer mini-submarí (soucoupe plongeante) del vaixell de Jacques Cousteau (Calypso).[224]
  • 1959. Avarament del NS Savannah, primer vaixell mercant amb propulsió nuclear.[225]
  • 1960. Batiscaf Trieste.
  • 1960. Avarament del porta-avions USS Enterprise (CVN-65). El primer amb propulsió nuclear.[226]
  • 1962. Llanxa Riva Aquarama. Aquesta llanxa motora (de la mena anomenada "runabout" en anglès) estava inspirada en les prestigioses Cris Craft. Amb el buc de caoba envernissat i motors interiors de gran potència. Moltes persones famoses en posseïren una.[227]
  • 1962. Avarament del transatlàntic SS Michelangelo.
  • 1963. Accident i pèrdua total del submarí nuclear USS Thresher (SSN-593), amb 129 víctimes.[228]
  • 1964. Avarat el submarí Aluminaut, el primer amb buc d'un aliatge d'alumini.[229]
  • 1964. Entrada en servei del submarí DSV Alvin. Les sigles DSV signifiquen "deep submergence vehicle".
  • 1965. Avarament de la llanxa USS Asheville (PGM-84). Propulsió mixta dièsel i turbina de gas.
  • 1968. L'hovercraft SR.N4 inaugura el passatge del Canal de la Mànega.[230]
  • 1972. Avarament del trencaglaç rus Arktika, amb propulsió nuclear.[231]
  • 1972. L’explorador i viatger Michel Peissel realitza la pujada de diversos rius de l’Himàlaia (el Kali Gandaki entre altres) emprant un petit aerolliscador desmuntable (de dimensions aproximades de 2,4x1,5 m).[232]
  • 1972. Moto d'aigua Kawasaki "stand-up" Jet Ski.
  • 1974. Hidròpter Boeing 929 propulsat per turbina de gas.
  • 1977. Avarat el transportador Finnjet, de 24.000 tones. Propulsat per turbines de gas fou el més ràpid del món, amb una velocitat de creuer de 30,5 nusos. El sistema de reducció (doble, per a dues turbines) fou lliurat per la firma alemanya Lohmann & Stolterfoht.[233][234][235]
  • 1987. La llanxa offshore de Didier Pironi sotsobra amb la mort dels tres tripulants.
  • 1987. Inici de les proves amb l'ekranoplà Lun. Tot i que els ekranoplans es desplacen volant a molt poca alçaria sobre l'aigua, l'envolament i l'aterratge s'efectuen sobre l'aigua. A molt poca velocitat poden navegar com un vaixell o, més aviat, com un hidroavió.
  • 24 de maig de 1989. Vessament de petroli del petrolier Exxon Valdez. El buc era de folre simple.[236]
  • 1990. Stefano Casiraghi va morir en sotsobrar la seva llanxa offshore en una competició.[237]
  • 1990. Avarat el mega iot de vela Maltese Falcon.[238]
  • 1991. Avarat el veler Star Flyer, de 112 metres d'eslora.
  • 1998. Accident a la barca turística de Banyoles.[239]
  • 2000. Accident del submarí rus Kursk (K-141) .[226]
  • 2000. Avarament del veler SV Tenacious, aparellat de bricbarca. Un veler de 65 metres d'eslora amb el buc de fusta encolada.[240]

Segle XXI[modifica]

L'USS Enterprise (CVN-65), portaavions dels Estats Units. Amb propulsió nuclear.
El cuirassat USS Iowa, disparant l'artilleria principal, l'any 1984. Nou canons de 16 polzades (16"/50 caliber Mark 7 gun) amb un abast de 24 milles marines
Remolcador Le Four, maniobrant al moll de Brest.
Vaixells actuals
La classificació dels vaixells actuals es pot fer segons diversos criteris.

Per activitat[modifica]

  • Vaixells de pesca
  • Vaixells utilitaris
    • Policia, guardacostes
    • Remolcadors
    • Trencaglaç
    • Vaixells salvavides i bombers
      • El desenvolupament de vaixells de salvament del període considerat fou molt important. Es fabricaren diversos models insubmergibles i amb capacitat de navegar amb molta mar.
    • Exploració submarina i rescat submarí
  • Vaixells esportius
  • Vaixells d’esbarjo
  • 2002. Avarament del petrolier Hellespont Alhambra
  • 2003. Avarament del RMS Queen Mary 2. Propulsió principal per turbines de gas.
  • 2004. Mega iot Mirabella V.[241]
    • Arbre de 285 peus (86,86 m). El més alt del món.
  • 2004. Avarament del Sapphire Princess. Propulsat per dos motors dièsel de 20.000 kW i una turbina de gas de 25.000 kW. Transmissió elèctrica.[242]

Anys 2000-2010[modifica]

  • 2012. Accident del Costa Concordia.
  • 2013. Ictineu 3.
  • 2015. Data límit a partir de la qual tots els petroliers han de ser de doble buc (buc amb doble folre).[244]
  • 2015. Avarament del MS Harmony of the Seas.
  • 2015. Avarat el portacontenidors MSC Zoe.
  • 2017. Copa Amèrica de vela. Disputada en catamarans de vela rígida.
    • En la major part de les regates el velers es desplaçaven "volant" sobre l'aigua, amb una velocitat de l'ordre de 40 nusos, superior a la del vent.

Vaixells de pesca[modifica]

Vaixells de pesca
La major part de la pesca es practica des de vaixells des de temps molt antics.
  • Vaixells de pesca tradicionals
  • Vaixells de pesca moderns

Vaixells de pesca tradicionals[modifica]

Vaixells de pesca actuals[modifica]

Al costat de petits vaixells pesquers dedicats a la pesca local, que salpen i tornen el mateix dia (amb peix o marisc fresc), hi ha vaixells-factoria que fan campanyes de pesca molt llargues en diversos oceans i es dediquen a congelar les captures.

Navegació polinèsia[modifica]

Reconstrucció moderna d’una doble canoa polinèsia de viatge.[245]
Vaixells polinesis.
La navegació polinèsia fa referència als sistemes tradicionals polinesis d’orientarse en alta mar. Pel que fa als vaixells, els més populars són les petites canoes de balancí que es podien desplaçar a gran velocitat amb una tecnologia, aparentment, molt primitiva. També hi havia grans vaixells de cerimònia i naus amb dos bucs que podien navegar per l’oceà transportant molta gent.
  • Les millors canoes de balancí o de batanga disposaven d'un buc principal asimètric (respecte de l'eix longitudinal) i d'un balancí-flotador fermament lligat al flotador principal. El buc principal era igual a proa que a popa (tenia simetria respecte de l'eix que passava pel mig del buc i perpendicular a l'eslora).
  • L'arbre era únic i situat al centre precís del buc.
  • La vela era única, de les anomenades de papallona, de forma triangular i amb dos caients afermats a dues perxes primes.

Les primeres referències escrites sobre les canoes polinèsies daten del primer viatge al voltant del món de Magallanes i Elcano, descrit per Pigafetta.[246] També foren esmentades per Cook, Dampier,[247]Schouten,[248] Anson[249] i Bougainville.[250]

Navegació xinesa[modifica]

Vaixells xinesos.
En un territori com el de la Xina, amb rius, llacs navegables i una costa molt gran, hi ha hagut al llarg del temps moltes menes de vaixells petits i grans.
  • El tipus de vaixell més conegut és el junc.
    • El buc d'un junc és de fons pla, sense quilla ni roda de proa.
    • Els juncs de fa 2.000 anys ja disposaven de compartiments estancs i timó de codast.[251]
    • En molts casos els timons eren desmuntables i anaven perforats (amb molts forats). Anaven simplement penjats a popa, sense agulles ni frontisses.[252][253]
  • També són populars els sampans i les lorxes.[254][255]
  • Les veles més típiques i conegudes són les que s’assemblen a una persiana, amb moltes perxes o sabres horitzontals.
  • En les petites embarcacions de rem era (i encara és) molt freqüent el sistema anomenat yuloh, una manera de cinglar amb un rem especialitzat.
    • Segons els xinesos, fa tanta feina un yuloh com tres rems.[256]
  • 1280. L'escriptor Chau Ju-kua dóna detalls sobre els grans vaixells mercants xinesos.[257]
  • 1296. El primer ús d'una brúixola de navegació de 48 posicions en el mar està esmentat en un llibre titulat «Les duanes de Cambodja», escrit per Zhou Daguan, diplomàtic de la dinastia Yuan. Allà es descriu el seu viatge el 1296 des Wenzhou fins a Angkor Thom, on un mariner va prendre una direcció de l'agulla de «ding wei», equivalent a 22/5° SO. Després d'arribar a Baria, el mariner va prendre una dada de la «Agulla (brúixola) de Kun Shen", o 52.5° SOTA.[258]
  • 1341. Segons testimoni d’Ibn Battuta hi havia vaixells xinesos molt grans. D’uns 30 metres d’eslora, podien transportar 600 mariners i 400 soldats.[259]
  • 1405-1433. Viatges i exploracions de Zheng He.

Navegació esquimal[modifica]

Un caçador de foques en el seu kayak tradicional.
Embarcacions esquimals
Les embarcacions esquimals tradicionals, construïdes amb materials locals i adaptades a les condicions extremes de l’entorn, són un exemple de disseny i de destresa artesanal.

Els exemples típics són:

Un dels aspectes a considerar és la tècnica de cosir les pells. Un cosit convencional, travessant la pell, provocaria forats i vies d'aigua. La solució és emprar una cosidura sense travessar la pell.[262]

Navegació interior[modifica]

Embarcacions per a navegació interior
La navegació interior es desenvolupa en els cursos d'aigues interiors dels continents, ja siguin naturals, com és el cas de rius i llacs, o artificials, com els canals navegables; o la navegació que es porta a terme en una via natural (canals) que es forma per la distribució de les diferents illes en els arxipèlags i/o altres formacions geogràfiques en l'aigua.
  • La navegació per grans rius o llacs és molt semblant a la navegació d’altura per mars i oceans. Els vaixells que fan aquest servei poden assemblar-se molt als vaixell marítims. Les naus més petites, barques o similars, poden ser semblants o molt diferents dels petits vaixells convencionals.
  • Les embarcacions emprades al llarg del temps en rius importants (Nil, Níger, Danubi, Hoang-Ho, Yang-Tsé, Mississipi, Amazones,...) són susceptibles d’estudis especialitzats.

Mètodes de propulsió[modifica]

Embarcacions en la Biblia[modifica]

A la Biblia s'esmenten vaixells i embarcacions petites. Més que els detalls tècnics de les naus, les referències indiquen la navegació de diversos pobles. Sovint de manera molt genèrica i imprecisa. Algunes mostres poden llegir-se a continuació.

Antic Testament[modifica]

Arca de Noè[modifica]

  • L'Arca en la Biblia.
    • Gènesi 6:14: “...Tu fes-te una arca de fusta de xiprer amb compartiments, i calafateja-la per dintre i per fora. Les seves mides seran cent cinquanta metres de llargada per vint-i-cinc d'amplada i quinze d'alçada. Fes-la de tres pisos, amb un finestral a mig metre del sostre i una porta a un dels seus costats...”
    • Les mesures originals estaven expressades en colzes: 300 x 50 x 30.
  • Diluvi universal i mitologia babilònia.
    • El mite d'un diluvi universal fou recollit en diverses versions.[265]

Llibre dels Nombres[modifica]

  • Nombres 24:24. "... Ships will come from Cyprus,bringing people who will invade the lands of Assyria and Eber. But finally, Cyprus itself will be ruined...// Vindran vaixells de Kitim amb gent que envairà Assur i Eber. Però, finalment, seran destruïts...”.[266]
    • Làrnaca. Kètion o Cítion fou probablement la ciutat més antiga de l'illa, establerta pels fenicis i segurament fou la Khitim o Kitim esmentada a la Bíblia.

Proverbis[modifica]

  • Proverbis 31:14. "... Com les naus d'un mercader, porta de lluny les provisions...".[267][268]

Llibre d'Isaïes[modifica]

  • Isaïes 2:16: “… per damunt dels grans vaixells de Tarsis i de les naus sumptuoses…”
  • Isaïes 18:2: "... Envia per mar els seus ambaixadors que naveguen amb barques de papir...".[269]

Nou Testament[modifica]

Pesques miraculoses[modifica]

Article principal: La pesca miraculosa

La tempesta calmada[modifica]

  • Marc 4:35: “… Deixaren, doncs, la gent i se'l van endur en la mateixa barca on es trobava. L'acompanyaven altres barques. Tot d'una es va aixecar un gran temporal; les onades es precipitaven dins la barca i l'anaven omplint. Jesús era a popa, dormint amb el cap sobre un coixí…”

Jesús camina sobre l'aigua[modifica]

L'esdeveniment en què Jesús camina sobre l'aigua és un dels miracles de Jesús recollits a tres dels Evangelis: Mateu 14:22, Marc 6:45:52 i Joan 6:16:21.

Naufragi de Sant Pau[modifica]

En els Actes dels apòstols es pot llegir el naufragi de Sant Pau, que viatjava en una nau mercant romana carregada de blat.[270] El viatge va començar malament. La nau va salpar de Laloí Limenes -Bells Ports- (prop de Lasea) en una època perillosa (passat el “dejuni”, dia de l’Expiació jueva o Yom Kippur, entre setembre i octubre) contra el consell de Pau, ja que el centurió que manava va fer més cas del pilot i del patró. Aviat els sorprengué una ventada, d’un vent anomenat euroaquiló. Varen hissar el bot que duien a remolc amb prou feines i cintraren la nau amb cables... Al cap de catorze nits d’anar a la deriva encallaren la nau en un sorral i amb moltes dificultats arribaren a la platja. Era l’illa de Malta.[271]

Al cap de tres mesos va salpar en una nau alexandrina, encomanada als Dióscors ( o Dioscurs, Càstor i Pol·lux) cap a Siracusa.[272]

  • En la Segona carta als Corintis, 11:25, parla de tres naufragis: "... tres vegades m'han flagel·lat, una vegada m'han apedregat, tres vegades he naufragat i he passat una nit i un dia sencers a la deriva en alta mar...".

Vaixells especials[modifica]

Hi ha vaixells que mereixen un esment particular, fora de la cronologia general, per motius molt diversos.

Referències[modifica]

  1. R. Mark Shipp. Of Dead Kings and Dirges: Myth and Meaning in Isaiah 14:4b-21. BRILL, 2002, p. 90–. ISBN 90-04-12715-1. 
  2. Hugh W. Nibley. Nibley's Commentary on the Book of Mormon: Commentary on the Book of Mormon. Sharman B Hummel, 17 març 2014, p. 610–. GGKEY:HGQ7NFBC9Q6. 
  3. Life in ancient Egypt and Assyria. Gaston Maspero.
  4. Gaston Maspero. Everyday Life in Ancient Egypt and Assyria. Routledge, 2003, p. 341–. ISBN 978-0-7103-0883-2. 
  5. 5,0 5,1 Cristóbal Caballero Escribano. Historia de los curtidos de las pieles. Editorial Club Universitario, 12 juny 2013, p. 23–. ISBN 978-84-9948-749-6. 
  6. Stephen Bertman. Handbook to Life in Ancient Mesopotamia. OUP USA, 14 juliol 2005, p. 252–. ISBN 978-0-19-518364-1. 
  7. Andrea Seri. The House of Prisoners: Slavery and State in Uruk during the Revolt against Samsu-iluna. De Gruyter, 31 juliol 2013, p. 158–. ISBN 978-1-61451-097-0. 
  8. Enrique Jiménez. The Babylonian Disputation Poems: With Editions of the Series of the Poplar, Palm and Vine, the Series of the Spider, and the Story of the Poor, Forlorn Wren. BRILL, 30 gener 2017, p. 208–. ISBN 978-90-04-33626-1. 
  9. How Common Stones were Traded
  10. Himanshu Prabha Ray. The Archaeology of Seafaring in Ancient South Asia. Cambridge University Press, 14 agost 2003, p. 85–. ISBN 978-0-521-01109-9. 
  11. 11,0 11,1 11,2 Bhaktivejanyana Swami. Ithihaasa: The Mystery of His Story Is My Story of History. AuthorHouse, 2013, p. 311–. ISBN 978-1-4772-4272-8. 
  12. I. E. S. Edwards; C. J. Gadd; N. G. L. Hammond The Cambridge Ancient History. Cambridge University Press, 3 maig 1973, p. 329–. ISBN 978-0-521-08230-3. 
  13. Maria Eugenia Aubet. The Phoenicians and the West: Politics, Colonies and Trade. Cambridge University Press, 6 setembre 2001, p. 174–. ISBN 978-0-521-79543-2. 
  14. The Natural History of Pliny, 1855, p. 1–. 
  15. François Lenormant; Elisabeth Chevallier Medes and Persians, Phoenicians, and Arabians. J.B. Lippincott, 1871, p. 165–. 
  16. Herodotus. Les neuf livres des histoires de Herodote ... plus un recueil de George Gemiste dict Plethon des choses depuis la journee de Mantinee (etc.). Iean de Roigny, 1556, p. 341–. 
  17. Choix des historiens grecs avec notices biographiques par J.-A.-C. Buchon. A. Desrez, 1838, p. 238–. 
  18. Herodoto. Los nueve libros de la historia: Tomo 7. NoBooks Editorial, 11 novembre 2012, p. 23–. GGKEY:UBH9UBY3E7S. 
  19. Sean McGrail. Early Ships and Seafaring: Water Transport within Europe. Pen and Sword, 30 novembre 2014, p. 69–. ISBN 978-1-4738-4777-4. 
  20. 20,0 20,1 Seán McGrail. Boats of the World: From the Stone Age to Medieval Times. Oxford University Press, 2004, p. 132–. ISBN 978-0-19-927186-3. 
  21. Marilyn Chase; Martha Kuhn Hebrews, Phoenicians & Hittites (eBook). Lorenz Educational Press, 1 setembre 1969, p. 7–. ISBN 978-0-7877-8407-2. 
  22. Heródoto de Halicarnaso. Los nueve libros de la Historia. e-artnow sro, 8 juliol 2014, p. 399–. ISBN 978-80-268-1012-4. 
  23. Francis Rawdon Chesney. The Expedition for the Survey of the Rivers Euphrates and Tigris: Carried on by Order of the British Government in the Years 1835, 1836, and 1837; Preceded by Geographical and Historical Notices of the Regions Situated Between the Rivers Nile and Indus. Greenwood Press, 1850, p. 575–. 
  24. Polybius; John Dryden The History of Polybius the Megalopolitan: containing a general account of the transactions of the world, and principally of the Roman people, during the first and second Punick wars, &c. Printed for S. Briscoe, 1693, p. 169–. 
  25. 25,0 25,1 Eric TEYSSIER. Les secrets de la Rome antique. edi8, 24 setembre 2015, p. 208–. ISBN 978-2-262-06468-6. 
  26. Samuel EuGene Mark. Homeric Seafaring. Texas A&M University Press, 9 febrer 2005, p. 196–. ISBN 978-1-58544-391-8. 
  27. Matthew STEWART (Colonel.). Remarks on the subject of language, with ... notes, illustrative of the information which language may afford of the history and opinions of mankind, 1850, p. 23–. 
  28. Sir Barry Cunliffe. On the Ocean: The Mediterranean and the Atlantic from prehistory to AD 1500. OUP Oxford, 28 setembre 2017, p. 348–. ISBN 978-0-19-107534-6. 
  29. J. S. Morrison; J. F. Coates; N. B. Rankov The Athenian Trireme: The History and Reconstruction of an Ancient Greek Warship. Cambridge University Press, 20 juliol 2000, p. 38–. ISBN 978-0-521-56456-4. 
  30. Fik Meijer. A History of Seafaring in the Classical World (Routledge Revivals). Taylor & Francis, 17 juny 2014, p. 41–. ISBN 978-1-317-70110-1. 
  31. Henry Fanshawe Tozer. A History of Ancient Geography. Cambridge University Press, 30 octubre 2014, p. 65–. ISBN 978-1-108-07875-7. 
  32. David Branscome. Textual Rivals: Self-Presentation in Herodotus’ Histories. University of Michigan Press, 6 novembre 2013, p. 133–. ISBN 978-0-472-11894-6. 
  33. William Kendrick Pritchett. Studies in Ancient Greek Topography: Passes. University of California Press, 1965, p. 235–. ISBN 978-0-520-09660-8. 
  34. Debra Hamel. The Battle of Arginusae: Victory at Sea and Its Tragic Aftermath in the Final Years of the Peloponnesian War. Johns Hopkins University Press, 11 juny 2015. ISBN 978-1-4214-1682-3. 
  35. Jonathan Mark Eaton. An Archaeological History of Britain: Continuity and Change from Prehistory to the Present. Pen and Sword, 12 desembre 2014, p. 29–. ISBN 978-1-4738-5103-0. 
  36. Enquiry into plants and minor works on odours and weather signs, translated by Sir Arthur Hort, (1916)Volume 1 Pàg.423(grec antic)(anglès)
  37. Ancient Ships. CUP Archive, p. 88–. GGKEY:BFJG8KE4LH1. 
  38. Histoires extraites de Cicéron, de Quintilien, de Pline l'Ancien, de Valère-Maxime et d'Aulu-Gelle: accompagnées des meilleures traductions françaises : pour servir de supplément au cours de latinité du même auteur. chez Tournachon-Molin, 1806, p. 273–. 
  39. Peter Tsouras. Hitler triunfante. Roca Editorial de Libros, 1 abril 2016, p. 130–. ISBN 978-84-16700-16-5. 
  40. Annales. impensis Ed. Weberi, 1844, p. 313–. 
  41. Frederick E. Brenk. In Mist Apparelled: Religious Themes in Plutarch's Moralia and Lives. Brill Archive, 1 gener 1977, p. 175–. ISBN 90-04-05241-0. 
  42. Plutarch. Las vidas paralelas de Plutarco. Imprenta real, 1830, p. 448–. 
  43. Caius Plinius Secundus. Histoire naturelle. Desaint, 1778, p. 506–. 
  44. Lise Vogel. The Column of Antoninus Pius. Harvard University Press, 1973, p. 27–. ISBN 978-0-674-14325-8. 
  45. Roy Gibson; Ruth Morello Pliny the Elder: Themes and Contexts. BRILL, 11 abril 2011, p. 62–. ISBN 90-04-20234-X. 
  46. John F. Healy. Pliny the Elder on Science and Technology. Oxford University Press, 1999, p. 167–. ISBN 978-0-19-814687-2. 
  47. Susan P. Mattern. Rome and the Enemy: Imperial Strategy in the Principate. University of California Press, desembre 2002, p. 51–. ISBN 978-0-520-23683-7. 
  48. José de Acosta. Natural and Moral History of the Indies. Duke University Press, 15 octubre 2002, p. 59–. ISBN 0-8223-2845-3. 
  49. Pedro Gálvez. Hypatia: La Mujer Que Amo La Ciencia / the Woman Who Loved Science. Lumen, 2004, p. 29–. ISBN 978-84-264-1440-3. 
  50. Las cosas maravillosas de la santa ciudad de Roma en donde se trata de las yglesias, estaciones, reliquias y cuerpos santos que ay en ella y de diversos casamientos de pobres donzellas que se hazen: con la guia romana que enseña facilmente à los estrangeros el modo de hallar las cosas mas raras de Roma, los nombres de los sumos pontifices, emperadores y reyes christianos y otras cosas notables. a istancia de Pedro Leone, 1720, p. 185–. 
  51. Pierre-Daniel Huet. Historia del comercio y de la navegacion de los antiguos. en la imprenta de Ramon Ruiz, 1793, p. 302–. 
  52. Alejandro ADAM. Antigüedades romanas. Calverizo, 1834, p. 222–. 
  53. Acqua alle corde(italià)
  54. Aulus Gellius. Auli Gellii Noctes Atticae: Collatis mscpt. Guelferb. et Edd. Vett. Vandenhoeck et Ruprecht, 1824, p. 65–. 
  55. Ammianus (Marcellinus.); Mariangelus Accursius Ammianus Marcellinus. Otmar, 1533, p. 54–. 
  56. Nonius Marcellus. Marcelli De compendiosa doctrina per litteras ad filium et Fabii Planciadis Fulgentii expositio ser monum antiquorum: Ad fidem veterum codicum ediderunt et apparatum criticum Indicesque adiecerunt F.D. Gerlach & C.L. Roth, 1842, p. 364–. 
  57. Vegecio. Instituciones militares. impreso en casa de Juaquin Ibarra, 1764, p. 262–. 
  58. João Gouveia Monteiro. Vegécio: compêndio da arte militar. Imprensa da Universidade de Coimbra / Coimbra University Press, 1 desembre 2009, p. 248–. ISBN 978-989-8074-87-4. 
  59. Flauius Vegetius Vir illustris de re militari. Sextus Julius Frontinus Vir consularis de re militari. Aelianus de instruendis aciebus. Modesti Libellus de vocabulis rei militaris. Johannes Parvus, 1515, p. 30–. 
  60. Margarita Vallejo Girvés. Hispania y Bizancio: Una relación desconocida. Ediciones AKAL, 23 octubre 2012, p. 111–. ISBN 978-84-460-2960-1. 
  61. Lionel Casson. Ships and Seamanship in the Ancient World. Princeton University Press, 14 juliol 2014, p. 150–. ISBN 978-1-4008-5346-5. 
  62. Ian Heath. Armies of the Dark Ages. Lulu.com, 26 setembre 2015, p. 26–. ISBN 978-1-326-23332-7. 
  63. Institutions militaires de l'empereur Leon le philosophe. Traduites en francois, avec des notes & des observations ... par m. Joly De Maizeroy. Tome premier [-second]: 2, 1771, p. 151–. 
  64. Angus Konstam. Byzantine Warship vs Arab Warship: 7th–11th centuries. Bloomsbury Publishing, 20 gener 2015, p. 31–. ISBN 978-1-4728-0758-8. 
  65. Philip Sabin; Hans van Wees; Michael Whitby The Cambridge History of Greek and Roman Warfare. Cambridge University Press, 6 desembre 2007, p. 281–. ISBN 978-0-521-78274-6. 
  66. Paul K. Davis. 100 Decisive Battles: From Ancient Times to the Present. Oxford University Press, 1999, p. 93–. ISBN 978-0-19-514366-9. 
  67. Angus Konstam. Byzantine Warship vs Arab Warship: 7th–11th centuries. Bloomsbury Publishing, 20 gener 2015, p. 30–. ISBN 978-1-4728-0759-5. 
  68. J. B. Bury. History of the Later Roman Empire, Vol. 2: From the Death of Theodosius I to the Death of Justinian. Courier Corporation, 23 abril 2013, p. 175–. ISBN 978-0-486-14339-2. 
  69. Christopher Kleinhenz. Medieval Italy: An Encyclopedia. Routledge, 2 agost 2004, p. 280–. ISBN 978-1-135-94880-1. 
  70. Gary Dean Peterson. Vikings and Goths: A History of Ancient and Medieval Sweden. McFarland, 14 juliol 2016, p. 118–. ISBN 978-1-4766-2434-1. 
  71. J. R. Adams. A Maritime Archaeology of Ships: Innovation and Social Change in Late Medieval and Early Modern Europe. Oxbow Books, 11 desembre 2013, p. 53–. ISBN 978-1-84217-297-1. 
  72. Joseph Ottum. Sun Stone Saga: A Viking Passage to Helluland. Xlibris Corporation, 6 abril 2015, p. 42–. ISBN 978-1-5035-5547-1. 
  73. Ari Ben-Menahem. Historical Encyclopedia of Natural and Mathematical Sciences. Springer Science & Business Media, 6 març 2009, p. 564–. ISBN 978-3-540-68831-0. 
  74. John Haywood. Northmen: The Viking Saga AD 793-1241. St. Martin's Press, 27 setembre 2016, p. 167–. ISBN 978-1-250-10615-5. 
  75. Kathryn Hinds. Vikings. Marshall Cavendish, setembre 2009, p. 27–. ISBN 978-0-7614-4521-0. 
  76. Attilio Cucari. Sailing Ships. Rand McNally, 1978. ISBN 978-0-528-88172-5. 
  77. Isidore of Seville: The Etymologies. XIX.
  78. José Balari y Jovany. Orígenes históricos de Cataluña. Jaime Jepús, 1899. 
  79. ARCHIVIO STORICO ITALIANO OSSIA RACCOLTA DI OPERE E DOCUMENTI, 1845, p. 29–. 
  80. Miquel Coll i Alentorn. Història. L'Abadia de Montserrat, 1992, p. 329–. ISBN 978-84-7826-361-5. 
  81. Juan Vernet. Estudios sobre la historia de la ciencia medieval. Univ. Autònoma de Barcelona, 1979, p. 83–. GGKEY:8H2LQ9L57UD. 
  82. Naples (Kingdom); Guiseppe Del Guidice Codice diplomatico del regno di Carlo I. e Il. d'Angiò: Ossia collezione di leggi, statuti, e privilegi, mandati, lettere regie e pontificie dal 1265 al 1309. Stamperia della R. Università, 1869, p. 257–. 
  83. David Abulafia. A Mediterranean Emporium: The Catalan Kingdom of Majorca. Cambridge University Press, 9 maig 2002, p. 193–. ISBN 978-0-521-89405-0. 
  84. Girolamo Gigli. Vocabolario cateriniano di Girolamo Gigli: da lui lasciato imperfetto alla lettera R, e che in questa seconda impressione si dà compito, ove si spiegano, e si difendono alcune voci, e frasi di S. Caterina da Siena, usate da essa nelle sue opere, secondo il dialetto sanese, o sue proprie ; con l'aggiunta della retrattazione del medesimo, della farsetta del piato dell'H. di Pier Jacopo Martelli, e delle lettere di quasi tutte le Accademie d'Italia in approvazione della locuzione della Santa, 17??, p. 3–. 
  85. Vocabolario cateriniano di Girolamo Gigli. Tipografia e cartoleria di Tito Giuliani, 1866, p. 43–. 
  86. 86,0 86,1 Robert Gardiner; Richard W. Unger Cogs, Caravels, and Galleons: The Sailing Ship, 1000-1650. Naval Institute Press, 1994. ISBN 978-1-55750-124-0. 
  87. Alfonso X (King of Castile and Leon); Manuel González Jiménez; María Antonia Carmona Ruíz Crónica de Alfonso X: según el Ms. II/2777 de la Biblioteca del Palacio Real, Madrid. Real Academia Alfonso X el Sabio, 1999. 
  88. Alphonsus X. Castiliae rex cogn. Sapiens. Las siete partidas del Rey Don Alfonso el Sabio cotejadas con varios codices antiguos por la Real Academia de la historia. Imprenta Real, 1807, p. 263–. 
  89. Anuario de estudios medievales. Instituto de Historia Medieval de España., 2008. 
  90. David Macpherson; Adam Anderson Annals of Commerce, Manufactures, Fisheries, and Navigation: With Brief Notices of the Arts and Sciences Connected with Them. Containing the Commercial Transactions of the British Empire and Other Countries, from the Earliest Accounts to the Meeting of the Union Parliament in January, 1801; and Comprehending the Most Valuable Part of the Late Mr. Anderson's History of Commerce with a Large Appendix. Nichols, 1805, p. 495–. 
  91. Rinaldina Russell. Sonnet: The Very Rich and Varied World of the Italian Sonnet. Archway Publishing, 19 abril 2017, p. 140–. ISBN 978-1-4808-4580-0. 
  92. Estudis d'història medieval, vol. 3. Institut d'Estudis Catalans, p. 63–. GGKEY:XPH6HE8UAA2. 
  93. James Lacey. Great Strategic Rivalries: From The Classical World to the Cold War. Oxford University Press, 11 octubre 2016, p. 201–. ISBN 978-0-19-062048-6. 
  94. Peregrine Horden; Sharon Kinoshita A Companion to Mediterranean History. Wiley, 21 gener 2014, p. 193–. ISBN 978-1-118-51933-2. 
  95. Lawrence V. Mott. The Development of the Rudder: A Technological Tale. Texas A&M University Press, gener 1997, p. 144–. ISBN 978-0-89096-723-2. 
  96. K. M. Mathew. History of the Portuguese Navigation in India, 1497-1600. Mittal Publications, 1988, p. 280–. ISBN 978-81-7099-046-8. 
  97. Michael (of Rhodes); Pamela O. Long; David McGee The book of Michael of Rhodes: a fifteenth-century maritime manuscript. MIT Press, 30 setembre 2009. ISBN 978-0-262-12308-2. 
  98. Creating Shapes in Civil and Naval Architecture: A Cross-Disciplinary Comparison. BRILL, 30 juny 2009, p. 223–. ISBN 978-90-474-2691-2. 
  99. Fermin Lacaci y Diaz. Estudio histórico sobre la marina de los pueblos que se establecieron en España hasta el siglo XII de nuestra era. Imp. de M. Tello, 1876, p. 203–. 
  100. Jacques Paviot. La Politique navale des ducs de Bourgogne 1384-1482. Presses Univ. Septentrion, 1995, p. 106–. ISBN 978-2-85939-468-4. 
  101. Moacyr Soares Pereira. Capitães, naus e caravelas da armada de Cabral. UC Biblioteca Geral 1, 1979, p. 35–. GGKEY:CSHN3KEUW18. 
  102. Dietaris de la Generalitat de Catalunya, 1411-1714, pàg. 87. Generalitat de Catalunya., 1997. ISBN 978-84-393-4428-5. 
  103. Societat Catalana de Geografia. Miscel•lània Pau Vila: biografia, bibliografia, treballs d'homenatge. Institut d'Estudis Catalans, 1 gener 1975, p. 307–. ISBN 978-84-85135-07-3. 
  104. Bolletí de la Societat Arqueològica Luliana. Societat Arqueologica Luliana., 1902: pàg.335-336. 
  105. Alfons Damiáns y Manté; Barcelona (Spain). Arxiu Municipal Revolució dels pagesos mallorquins en lo segle XV: Documentació del Arxiu Municipal de Barcelona. Estampa de F. Guasp, 1904; pàg.49. 
  106. Avarament d'una calavera de Francesc Xetantí construïda a les Drassanes de Barcelona. Pàgina 123.
  107. Avarament d'una calavera de Jaume Carbó construïda a les Drassanes de Barcelona. Pàgina 123.
  108. Rolf Eberenz. Schiffe an den Küsten der Pyrenäenhalbinsel: eine kulturgeschichtliche Untersuchung zur Schiffstypologie und -terminologie in den iberoromanischen Sprachen bis 1600. Herbert Lang, 1975. 
  109. Benedetto Cotrugli. De Navigatione (1464-65).Trascrizione del testo del ms. 557 della Beinecke Rare Book and Manuscript Library (Yale University ) a cura di Piero Falchetta.
  110. Martin Malcolm Elbl. The Portuguese Caravel and European Shipbuilding: Phases of Development and Diversity. UC Biblioteca Geral 1, 1985, p. 571–. GGKEY:PBC3SCAZ2NF. 
  111. Thomas Rymer. Fœdera: "Ad originales chartas in Turri Londinensi denuo summa fide collata & emendata, studio Georgii Holmes". Per J. Tonson, 1727, p. 671–. 
  112. Luis Suárez Fernández. Los Reyes Católicos: La Conquista del trono. Ediciones Rialp, 1989, p. 273–. ISBN 978-84-321-2476-1. 
  113. The Three Voyages of Vasco Da Gama, and His Viceroyalty. Hakluyt Society, 1869, p. 139–. 
  114. Francisco Morales Padrón. Primeras cartas sobre América (1493-1503). Universidad de Sevilla, 1990, p. 81–. ISBN 978-84-7405-517-7. 
  115. María Magdalena Antczak; Andrzej T. Antczak Los ídolos de las islas prometidas: arqueología prehispánica del archipiélago de los Roques. Equinoccio, 2006, p. 557–. ISBN 978-980-237-236-2. 
  116. Gaspar Corrêa. Lendas de India. Typ. da Academia Real das Sciencias, 1858, p. 166–. 
  117. Barcelona (Spain). Consell de Cent Jurats. Manual de novells ardits: vulgarment apellat Dietari del antich consell barceloní ... Publicat per acort y á despesas del Excm. Ajuntament constitucional é iniciat per los ilustres senyors regidors D. Frederich Schwartz y Luna y D. Francesch Carreras y Candi en comissió del mateix excelentíssim Ajuntament. Henrich y companyia, 1894. 
  118. Cesáreo Fernández Duro. A la mar madera. Editorial MAXTOR, octubre 2007, p. 356–. ISBN 978-84-9761-373-6. 
  119. Disquisiciones nauticas. Aribau y c.a (sucesores de Rivadeneyra, 1880. 
  120. Alonso de Chaves. Libro cuarto de la "Cosmografía práctica y moderna llamado espejo de navegantes", 1977. ISBN 978-84-400-3087-0. 
  121. Amílcar d'Avila de Mello. Expedições: Exploração e conquista, 1501-1542. BPR Publishers, 2005. ISBN 978-85-87887-04-7. 
  122. F. M. F. P. y M. M. Diccionario manual castellano-catalan (y catalano-castellan) por F M. F P. y M. M. Pablo Riera, 1836, p. 237–. 
  123. Relacion del viage hecho por las goletas Sutil [commanded by D. Galiano] y Mexicana [commanded by C. Valdes] en 1792, para reconocer el Estrecho de Fuca; con una introduccion en que se da noticia de las expediciones executadas anteriormente por los Españoles en busca del Paso del Noroeste de la America. [By J. de Espinost y Tello.], 1802, p. 31–. 
  124. Romola Anderson; R. C. Anderson A Short History of the Sailing Ship. Courier Corporation, 11 juny 2012, p. 107–. ISBN 978-0-486-14952-3. 
  125. Harry Kelsey. Sir Francis Drake: The Queen's Pirate. Yale University Press, 2000, p. 83–. ISBN 978-0-300-08463-4. 
  126. Robert Goodwin. España. Centro del mundo. La Esfera de los Libros, 29 març 2016, p. 288–. ISBN 978-84-9060-648-3. 
  127. La “Juliana”, descoberta la nau catalana que va naufragar a Irlanda.
  128. UNA NAU MATARONINA A L’ARMADA INVENCIBLE. Antoni Martí i Coll.
  129. Contracte d’ampliació de la nau Juliana.
  130. Arnoldus Montanus. Ambassades mémorables de la Compagnie des Indes Orientales des Provinces Unies, empereurs du Japon .... Jacob de Meurs, 1680, p. 23–. 
  131. 131,0 131,1 Stephen K. Stein. The Sea in World History: Exploration, Travel, and Trade [2 volumes]. ABC-CLIO, 24 abril 2017, p. 378–. ISBN 978-1-4408-3551-3. 
  132. Adolfo de Castro y Rossi. Historia de la muy noble, muy leal y muy heroica ciudad de Cadiz (etc.). Vicente Cernana, 1845, p. 8–. 
  133. K. G. Davies. The North Atlantic World in the Seventeenth Century. U of Minnesota Press, 6 setembre 1974, p. 33–. ISBN 978-0-8166-0779-2. 
  134. Fernando Cabo Aseguinolaza; Anxo Abuín González; César Domínguez A Comparative History of Literatures in the Iberian Peninsula. John Benjamins Publishing, 2010, p. 298–. ISBN 90-272-3457-4. 
  135. Richard Biddle. A Memoir of Sebastian Cabot: With a Review of the History of Maritime Discovery. Carey and Lea, 1831, p. 33–. 
  136. Stanley Sandler. Battleships: An Illustrated History of Their Impact. ABC-CLIO, 2004, p. 13–. ISBN 978-1-85109-410-3. 
  137. EXCELLENT OBSERVATIONS AND NOTES, Concerning the Royall Navy and Sea-Service.WRITTEN By Sir Walter Rawleigh
  138. Lakeside Publishing Co.. Cruise Travel. Lakeside Publishing Co., desembre 1983, p. 56–. ISSN 01995111. 
  139. Edward Keble Chatterton. Sailing Ships: The story of their Development from the Earliest Times to the Present Day (1909). BoD – Books on Demand, 16 gener 2015, p. 321–. ISBN 978-3-8457-1077-8. 
  140. J. D. Davies. Pepys’s Navy: Ships, Men and Warfare 1649-89. Seaforth Publishing, 20 novembre 2008, p. 63–. ISBN 978-1-78383-022-0. 
  141. Andrew Carpenter. Verse in English from Tudor and Stuart Ireland. Cork University Press, 2003, p. 390–. ISBN 978-1-85918-373-1. 
  142. Samuel Pepys. The Life, Journals, and Correspondence of Samuel Pepys, Esq., F.R.S., Secretary to the Admiralty in the Reigns of Charles II and James II: Including a Narrative of His Voyage to Tangier. R. Bentley, 1841, p. 323–. 
  143. Samuel Pepys; Henry Benjamin Wheatley The Diary of Samuel Pepys ...: For the First Time Fully Transcribed from the Shorthand Manuscript in the Pepysian Library. G. E. Croscup, 1660, p. 37–. 
  144. Johann von der Behr. Diarium, oder Tage-Buch, über Dasjenige, so sich Zeit einer neun-jährigen Reise zu Wasser und Lande, meistentheils in Dienst der vereinigten geoctroyrten Niederländischen Ost-Indianischen Compagnie, besonders in denselbigen Ländern täglich begeben und zugetragen: worbey der Innwohner Glauben, Leben, Sitten und Kleidung, so mit Augen gesehen, fleißig auffgeschrieben, abgerissen, umd mit Kupffern gezieret, zur besserer Nachricht verzeichnet worden. Spaltholtz, 1668. 
  145. Antonio de Clariana y Gualbes. Resumen nautico,: de lo que se practica en el teatro naval, o representacion succinta del arte de marina; en la idea de un baxel de guerra, desde los primeros rudimentos de la arquitectura nautica, hasta el conocimiento de la esfera celeste, y terraquea; facilitado con theoremmas, demonstraciones, y estampas, para la theorica, y practica de la navegacion;. En la imprenta de Iuan Piferrer, à la Plaça del Angel, 1731. 
  146. Catálogo de la Biblioteca Central de Marina. Imp. de Tejado, á cargo de R. Ludeña, 1865, p. 64–. 
  147. Martín Fernández de Navarrete. Diccionario marítimo español. Imprenta real, 1831, p. 13–. 
  148. Daniel Bernoulli. Hydrodynamica sive de viribus et motibus fluidorum commentarii. Johann Reinhold Dulsecker, 1738. 
  149. John D. Anderson, Jr. A History of Aerodynamics: And Its Impact on Flying Machines. Cambridge University Press, 28 gener 1999, p. 41–. ISBN 978-1-139-93599-9. 
  150. José Mariano Vallejo. Tratado sobre el movimiento y aplicaciones de las aguas .... M. de Burgos, 1833, p. 92–. 
  151. Mungo Murray. A Treatise on Ship-building and Navigation: In Three Parts Wherein the Theory, Practice, and Application of the Necessary Instruments are Perspicuously Handled. ... By Mungo Murray. ... To which is Added by Way of Appendix, and English Abridgment of Another Treatise on Naval Architecture, ... by M. Duhamel, .... D. Henry and R. Cave, 1754. 
  152. Jorge Juan; José Gómez Navia; Imprenta Real (Madrid) Examen marítimo teórico práctico ó Tratado de Mecánica aplicado á la construccion, conocimiento y manejo de los navíos y demás embarcaciones. en la Imprenta Real, 1793. 
  153. Jorge Juan y Santacilia. Examen maritime, théorique et pratique ou traité de méchanique, appliqué à la construction et á la manoeuvre des vaisseaux et autres bâtiments, 1783, p. 1–. 
  154. Jorge Juan y Santacilia; Giorgio Ivan Esame marittimo teorico e pratico, ovvero trattato di meccanica applicata alla costruzione e alla manovra dei vascelli e altri bastimenti. - Milano, Stamp. 1819. Stamp. Imp., 1819, p. 1–. 
  155. José Romero Fernández de Landa. Reglamento de maderas necesarias para la fábrica de los baxeles del Rey y demás atenciones de sus arsenales y departamentos. Editorial MAXTOR, 2008. ISBN 978-84-9761-450-4. 
  156. John Grantham. Iron ship-building: with practical illustrations. J. Weale, 1858, p. 6–. 
  157. José Manuel Fernández Vallejo. Combinacion de la naturaleza, industria, y politica para hacer feliz la Cantabria: discurso preliminar dirigido á la Junta pública de Individuos de la Real Sociedad Cantábrica residentes en Madrid. en la Imprenta de la Viuda é Hijo de Marin, 1797, p. 25–. 
  158. Timoteo O'Scanlan. Cartilla práctica de construccion naval, dispuesta en forma de vocabulario .... por don Miguel de Burgos, 1829, p. 168–. 
  159. Lennarth Petersson. Rigging Period: Fore-and-Aft Craft. Seaforth Publishing, 30 gener 2015, p. 71–. ISBN 978-1-4738-4939-6. 
  160. Seymour Brody. Jewish Heroes & Heroines of America: 151 True Stories of Jewish American Heroism. Frederick Fell Publishers, 2004, p. 28–. ISBN 978-0-88391-026-9. 
  161. Edgar Stanton Maclay. A History of American Privateers. Digital Antiquaria, abril 2004, p. 308–. ISBN 978-1-58057-331-3. 
  162. Alan Axelrod. Mercenaries: A Guide to Private Armies and Private Military Companies. SAGE Publications, 27 desembre 2013, p. 164–. ISBN 978-1-4833-6466-7. 
  163. Spencer C. Tucker. The Encyclopedia Of the War Of 1812: A Political, Social, and Military History [3 volumes]: A Political, Social, and Military History. ABC-CLIO, 25 abril 2012, p. 121–. ISBN 978-1-85109-957-3. 
  164. (anglès) Janin,Hunt;The India-China opium trade in the nineteenth century
  165. Alain Le Pichon. China Trade and Empire: Jardine, Matheson & Co. and the Origins of British Rule in Hong Kong, 1827-1843. OUP/British Academy, 10 agost 2006, p. 214–. ISBN 978-0-19-726337-2. 
  166. (anglès) The Stately Clipper and Her Glory
  167. (anglès) «The Ann McKim». Arxivat de l'original el 24 d'agost de 2010.
  168. (anglès) Imatge de l'Ann McKinn
  169. (anglès) Pàgina sobre el "Sea Witch"
  170. Basil Lubbock. The Colonial Clippers. BoD – Books on Demand, 26 gener 2015, p. 54–. ISBN 978-3-95427-444-4. 
  171. Brian Lavery. Ship: 5,000 Years of maritime adventure. Dorling Kindersley Limited, 1 febrer 2017, p. 231–. ISBN 978-0-241-30540-9. 
  172. Arthur G. Adams. The Hudson Through the Years. Fordham Univ Press, 1996, p. 44–. ISBN 978-0-8232-1677-2. 
  173. Charles Wilkins. History of the Iron, Steel, Tinplate and Other Trades of Wales. Cambridge University Press, 20 gener 2011, p. 233–. ISBN 978-1-108-02693-2. 
  174. Meriwether Lewis; William Clark History of the Expedition Under the Command of Captains Lewis and Clark, to the Sources of the Missouri, Thence Across the Rocky Mountains and Down the River Columbia to the Pacific Ocean: Performed During the Years 1804-5-6. By Order of the Government of the United States. Bradford and Inskeep, 1814, p. 400–. 
  175. Malcolm Archibald. Across the Pond: Chapters from the Atlantic. Dundurn, 2001, p. 129–. ISBN 978-1-870325-33-2. 
  176. Bernard Dumpleton. Story of the Paddle Steamer. Intellect Books, 2002, p. 22–. ISBN 978-1-84150-801-6. 
  177. J. P. Ghose. Basic Ship Propulsion. Allied Publishers, 2004, p. 4–. ISBN 978-81-7764-606-1. 
  178. Isaac Taylor. The Ship. John Harris, 1831, p. 6–. 
  179. Dades sobre el falutxo Plutón.
  180. Robert KIPPING. Elementos de construcción de velas. Imp. de T.Fortanet, 1860, p. 332–. 
  181. The Repertory of Patent Inventions: And Other Discoveries and Improvements in Arts, Manufactures and Agriculture; Being a Continuation, on an Enlarged Plan, of the Repertory of Arts & Manufactures. proprietors, 1834, p. 291–. 
  182. Alexander McKee. Wreck of the Medusa: The Tragic Story of the Death Raft. Penguin Publishing Group, 1 agost 2000, p. 254–. ISBN 978-1-101-66683-8. 
  183. Maury's Wind & Current Charts, 1849. 
  184. Ferran Sagarra i Trias. Barcelona, ciutat de transició (1848-1868): el projecte urbà a través dels treballs de l'arquitecte Miquel Garriga i Roca. Institut d'Estudis Catalans, 1996, p. 161–. ISBN 978-84-7283-333-3. 
  185. Newton's London Journal of Arts and Sciences. W. Newton, 1855, p. 20–. 
  186. Cataluña en la Exposición Universal de Peris de 1867: catalogo detallado de los productos que los expositores de las cuatro provincias catalanas han remitido a la citada Exposición con un ltinerario descriptivo del viaje a Paris y una Guía de la capital de Francia.... Est. Tip. Luis Tasso, 1867, p. 52–. 
  187. D. H. Cushing. The Provident Sea. Cambridge University Press, 30 setembre 1988, p. 37–. ISBN 978-0-521-25727-5. 
  188. Juan Monjo i Pons. Curso metódico de arquitectura naval aplicada á la construccion de los buques mercantes. Imprenta de Jose Tauló, 1856. 
  189. Helen Doe. The First Atlantic Liner: Brunel’s Great Western Steamship. Amberley Publishing, 15 juliol 2017. ISBN 978-1-4456-6721-8. 
  190. Howard J. Fuller. Empire, Technology and Seapower: Royal Navy Crisis in the Age of Palmerston. Routledge, 3 gener 2014, p. 32–. ISBN 978-1-134-20045-0. 
  191. Robert KIPPING. Elementos de construcción de velas. Imp. de T.Fortanet, 1860. 
  192. Narciso Monturiol. Ensayo sobre el arte de navegar por debajo del agua. Editorial MAXTOR, febrer 2011, p. 50–. ISBN 978-84-9761-866-3. 
  193. The Maritime Canal of Suez: Brief Memoir of the Enterprise from Its Earliest Date, and Comparison of Its Probable Results with Those of a Ship Canal Across Darien. ... With Map from Plates of Suez Canal Company, Letter from Lesseps, His Likeness and Autograph, 1870, p. 4–. 
  194. M. S. Vassiliou. The A to Z of the Petroleum Industry. Scarecrow Press, 24 setembre 2009, p. 493–. ISBN 978-0-8108-7066-6. 
  195. Boating, 1959-01 - 1959-06, p. 716–. ISSN 00065374. 
  196. Winfield Martin Thompson; Thomas W. Lawson The Lawson History of the America's Cup: A Record of Fifty Years. Sheridan House, Inc., 1986, p. 156–. ISBN 978-0-907069-40-9. 
  197. Scientific American. Munn & Company, 1895. 
  198. Marine Engineering/Log. Simmons Boardman Publishing Corporation, gener 1957. 
  199. M. Matsumoto. Technology Gatekeepers for War and Peace: The British Ship Revolution and Japanese Industrialization. Palgrave Macmillan UK, 15 març 2006, p. 84–. ISBN 978-0-230-50417-2. 
  200. Alice Calaprice; Daniel Kennefick; Robert Schulmann An Einstein Encyclopedia. Princeton University Press, 27 octubre 2015, p. 141–. ISBN 978-1-4008-7336-4. 
  201. Giesbert Lechner; Harald Naunheimer Automotive Transmissions: Fundamentals, Selection, Design and Application. Springer Science & Business Media, 18 juny 1999, p. 19–. ISBN 978-3-540-65903-7. 
  202. Journal of the American Society of Naval Engineers, Incorporated. American Society of Naval Engineers, 1961. 
  203. Hourly History. Titanic: The Story Of The Unsinkable Ship. BookRix, 4 setembre 2017. ISBN 978-3-7438-0886-7. 
  204. Michael Ainslie. Principles of Sonar Performance Modelling. Springer Science & Business Media, 14 setembre 2010, p. 10–. ISBN 978-3-540-87662-5. 
  205. Thomas E. Morrissey. Donegan and the Panama Canal. Xlibris Corporation, 6 octubre 2009, p. 296–. ISBN 978-1-4628-3263-7. 
  206. Diana Preston. Wilful Murder: The Sinking Of The Lusitania. Transworld, 25 gener 2011, p. 544–. ISBN 978-1-4464-2346-2. 
  207. The Nineteenth Century and After. Leonard Scott Publishing Company, 1920, p. 760–. 
  208. La burla de Bakar (10-11 de febrer de 1918). Marina Militare (italià)
  209. A Short History of Naval and Marine Engineering. CUP Archive, p. 337–. GGKEY:07FJ5RRB9XX [Consulta: 14 octubre 2010]. 
  210. Thomas E. Griess; Thomas B. Buell; John H. Bradley The Second World War: Asia and the Pacific. Square One Publishers, Inc., 2002, p. 40–. ISBN 978-0-7570-0162-8. 
  211. Stephen K. Stein. The Sea in World History: Exploration, Travel, and Trade [2 volumes]. ABC-CLIO, 24 abril 2017, p. 805–. ISBN 978-1-4408-3551-3. 
  212. John B. Main; F. R. Harris; C. W. Herbert Turbine Main Engines: The Commonwealth and International Library: Marine Engineering Division. Elsevier Science, 22 octubre 2013, p. 13–. ISBN 978-1-4831-3899-2. 
  213. Death-Battle-concept-Bismarck-vs-Yamato.
  214. John H. Lienhard. Inventing Modern: Growing up with X-Rays, Skyscrapers, and Tailfins. Oxford University Press, 18 setembre 2003, p. 29–. ISBN 978-0-19-803636-4. 
  215. Rick D. Joshua. «U-boat U-47». u47.org. [Consulta: 16 octubre 2009].
  216. H.G. Weaver; H.J. Weaver Nightmare at Scapa Flow: The Truth About the Sinking of HMS "Royal Oak". Birlinn, 28 setembre 2012, p. 12–. ISBN 978-0-85790-518-5. 
  217. B.J. BRYAN. THE SHIP THAT NEVER WAS. Xlibris Corporation, 19 març 2011, p. 210–. ISBN 978-1-4568-7768-2. 
  218. William M. Armstrong. Baltimore in World War II. Arcadia Publishing, 2005, p. 55–. ISBN 978-0-7385-4189-1. 
  219. George A. Rose. Cod: The Ecological History of the North Atlantic Fisheries. Breakwater Books, 2007, p. 479–. ISBN 978-1-55081-225-1. 
  220. Kevin Desmond. Electric Boats and Ships: A History. McFarland, 21 setembre 2017, p. 215–. ISBN 978-1-4766-6515-3. 
  221. Wilson Casey. Firsts: Origins of Everyday Things That Changed the World. DK Publishing, 6 octubre 2009, p. 138–. ISBN 978-1-101-15900-2. 
  222. Hearst Magazines. Popular Mechanics. Hearst Magazines, març 1960, p. 177–. ISSN 00324558. 
  223. Hearst Magazines. Popular Mechanics. Hearst Magazines, agost 1956, p. 103–. ISSN 00324558. 
  224. Yves Paccalet. Jacques-Yves Cousteau dans l'océan de la vie. JC Lattès, 8 octubre 1997, p. 91–. ISBN 978-2-7096-4109-8. 
  225. Peter J. Mantle. High-Speed Marine Craft: One Hundred Knots at Sea. Cambridge University Press, 31 desembre 2015, p. 171–. ISBN 978-1-316-30024-4. 
  226. 226,0 226,1 Kit Bonner, Carolyn Bonner. Modern Warships. Zenith Imprint, p. 42–. ISBN 978-1-61673-260-8. 
  227. Yachting, agost 2005, p. 21–. ISSN 00439940. 
  228. U. S. Navy Diving Manual: Air Diving. DIANE Publishing, setembre 1999, p. 1–. ISBN 978-0-7881-8260-0. 
  229. M. Hill. The Composition of Sea-Water Comparative and Descriptive Oceanography. Harvard University Press, 2005, p. 510–. ISBN 978-0-674-01728-3. 
  230. Robin Paine; Robin Paine and Roger Syms On a Cushion of Air. Robin Paine, maig 2012, p. 312–. ISBN 978-0-9568978-1-7. 
  231. Pier Horensma. The Soviet Arctic. Routledge, 2 setembre 2003, p. 131–. ISBN 978-1-134-93663-2. 
  232. Michel Peissel. The great Himalayan passage: across the Himalayas by hovercraft. Collins, 1974. 
  233. Barry Mitchell. By Ro-Ro To The Baltic (2nd Edition). Lulu.com, 25 febrer 2016, p. 169–. ISBN 978-1-326-45428-9. 
  234. Ernst-August Gutt. Translation and Relevance: Cognition and Context. Routledge, 16 juliol 2014, p. 52–. ISBN 978-1-317-64090-5. 
  235. Norris McWhirter; Ross McWhirter The Guinness Book of Records. Guinness Superlatives, 1994. 
  236. Michael Burgan. Exxon Valdez: How a Massive Oil Spill Triggered an Environmental Catastrophe. Capstone, 2018, p. 62–. ISBN 978-0-7565-5747-8. 
  237. Zsolt Szemerszky. Living in Monaco. Lulu.com, 21 gener 2016, p. 152–. ISBN 978-1-329-84704-0. 
  238. Yachting, febrer 2006, p. 87–. ISSN 00439940. 
  239. Alberto Ruiz de Azua. Alcaldeando: Las enseñanzas de liderazgo de un alcalde. Diëresis, 18 març 2015, p. 54–. ISBN 978-84-942959-9-7. 
  240. SV Tenacious
  241. Kim Kavin. Dream Cruises: The Insider's Guide to Private Yacht Charter Vacations. iUniverse, 12 octubre 2007, p. 51–. ISBN 978-0-595-90753-3. 
  242. Phillip Christian. Journal of the Bicentennial Seward's Folly Expeditionary Force and Drinking Society. Lulu.com, 2012, p. 178–. ISBN 978-1-105-85334-0. 
  243. Ten out of Ten - My Hong Kong. PPP Company Ltd, 2007, p. 44–. ISBN 978-988-99795-8-4. 
  244. Phillip Margulies. The Exxon Valdez Oil Spill. The Rosen Publishing Group, 2003, p. 35–. ISBN 978-0-8239-3675-5. 
  245. Margaret Grogan. The Jossey-Bass Reader on Educational Leadership. John Wiley & Sons, 29 abril 2013, p. 154–. ISBN 978-1-118-62150-9. 
  246. Martín Fernández de Navarrete. Colección de los viages y descubrimientos que hieieron. de Ordea de S.M. en la Imprenta Nacional, 1837, p. 53–. 
  247. William Dampier. A Collection Of Voyages: In Four Volumes : Containing I. Captain William Dampier's Voyages Round the World ... II. The Voyages of Lionel Wafer ... III. A Voyage Round the World ... IV. Capt. Cowley's Voyage Round the Globe ... V. Capt. Sharp's Journey Over the Isthmus of Darien ... VI. Capt. Wood's Voyage Through the Streights of Magellan ... VII. Mr. Roberts's Adventures and Sufferings Amongst the Corfairs of the Levant ... ; Illustrated with Maps and Draughts: Also Several Birds, Fishes, and Plants, Not Found in this Part of the World ; Curiously Engraven on Copper-Plates. ¬A New Voyage Round The World : Describing particularly The Isthmus of America, several Coasts and Islands in the West Indies, the Isles of Cape Verde, ... ; Their Soil, Rivers, Harbours, Plants, Fruits, Animals, and Inhabitants ; Their Customs, Religion, Government, Trade, etc. Knapton, 1729, p. 299–. 
  248. Alexander Dalrymple. An Historical Collection of the Several Voyages and Discoveries in the South Pacific Ocean. The author, 1770, p. 3–. 
  249. George ANSON (Baron Anson.); Richard WALTER (Naval Chaplain.) A voyage round the world ... Compiled ... by Richard Walter ... New edition. F. C.&J. Rivington, 1821, p. 363–. 
  250. Ernest Henri Garnier. Nouvel abrégé de tous les voyages autour du monde depuis Magellan jusqu'à d'Urville et Laplace (1519-1832).. Ad. Mame et Cie, 1859, p. 188–. 
  251. Gustav Tjgaard; Phillip Carlson Windjamming to China. Strategic Book Publishing, 1 maig 2012, p. 348–. ISBN 978-1-62212-135-9. 
  252. Hearst Magazines. Popular Mechanics. Hearst Magazines, setembre 1963, p. 106–. ISSN 00324558. 
  253. Joseph Needham. Science and Civilisation in China. Cambridge University Press, juny 1970, p. 656–. ISBN 978-0-521-07060-7. 
  254. William Samuel W. Ruschenberger. Narrative of a voyage round the world, during the years 1835,36, and 37. Richard Bentley, 1838, p. 208–. 
  255. Patrick M. Royce. Royce's Sailing Illustrated: The Sailor's Bible Since 1956. ProStar Publications, juny 1998, p. 280–. ISBN 978-0-911284-08-9. 
  256. Some Thoughts on the Yuloh.
  257. Philippines. Census Office; Ignacio Villamor; Felipe Buencamino Census of the Philippine Islands Taken Under the Direction of the Philippine Legislature in the Year 1918. Bureau of printing, 1921, p. 1052–. 
  258. Zhou Daguan, les Duanes de Cambodja/"The Customs of Cambodia", traduït per John Gilman d'Arcy Paul, Phnom Penh: Indoxina Books 2007.
  259. Valerie Hansen; Kenneth R. Curtis Voyages in World History, Brief. Cengage Learning, 1 gener 2015, p. 249–. ISBN 978-1-305-53770-5. 
  260. Edwin Tappan Adney; Howard I. Chappelle The Bark Canoes and Skin Boats of North America. Smithsonian, 27 octubre 2015, p. 14–. ISBN 978-1-58834-522-6. 
  261. Bodil Kaalund. The Art of Greenland: Sculpture, Crafts, Painting. University of California Press, 1983, p. 100–. ISBN 978-0-520-04840-9. 
  262. John D. Heath; Eugene Y. Arima Eastern Arctic Kayaks: History, Design, Technique. University of Alaska Press, 2004, p. 8–. ISBN 978-1-889963-25-9. 
  263. Víctor Agulló Calatayud. Esport tradicional valencià i territori: Catàleg de l'exposició itinerant Universitat de València i Diputació Provincial. Universitat de València, 2015, p. 80–. ISBN 978-84-370-9973-6. 
  264. DCVB: Cinglar.
  265. The Great Flood: Babylonian version.
  266. TruthBeTold Ministry. Biblia No.2 Español Tagalo: Reina Valera 1909 - Ang Biblia 1905. PublishDrive, 10 maig 2017, p. 1011–. ISBN 978-82-8381-344-9. 
  267. J. Bosco Faner i Bagur. Maria. Lletanies lauretanes. L'Abadia de Montserrat, 26 novembre 2009, p. 273–. ISBN 978-84-9883-193-1. 
  268. Herbert Lockyer. All the Women of the Bible. Zondervan, 1967, p. 249–. ISBN 978-0-310-28151-1. 
  269. Randal S. Chase. Haciendo a Isaías simple: Guía de estudio del Antiguo Testamento para el libro de Isaía. Plain & Precious Publishing, 29 desembre 2014, p. 95–. ISBN 978-1-937901-54-7. 
  270. Nou Testament. L'Abadia de Montserrat; p.540/543, maig 2007, p.540/543. ISBN 978-84-8415-906-3. 
  271. conocereisdeverdad.org
  272. Camilo José Cela. Papeles de Son Armadans. s.n.; distribución: Editorial Gredos, 1957. 
  273. Richard A. Gould. Archaeology and the Social History of Ships. Cambridge University Press, 29 abril 2011, p. 112–. ISBN 978-1-139-49816-6. 
  274. Innovative Language Learning; SwedishPod101.com Learn Swedish - Level 5: Advanced: Volume 1: Lessons 1-25. Innovative Language Learning, 26 octubre 2017, p. 96–. GGKEY:54NWKZ79LGE. 
  275. Bricbarca Pablo Sensat.
  276. Charles W. Johnson. Ice Ship: The Epic Voyages of the Polar Adventurer Fram. ForeEdge from University Press of New England, 7 octubre 2014, p. 41–. ISBN 978-1-61168-396-7. 
  277. Cesare Rossi; Flavio Russo Ancient Engineers' Inventions: Precursors of the Present. Springer, 26 agost 2016, p. 103–. ISBN 978-3-319-44476-5. 
  278. John Paul Zronik. Jacques Cousteau: Conserving Underwater Worlds. Crabtree Publishing Company, 2007, p. 16–. ISBN 978-0-7787-2419-3. 
  279. ORSON WELLES. FOUR MEN IN THE RAFT 1942 (QUATRO HOMENS E UMA JANGADA).
  280. Catherine L. Benamou. It’s All True: Orson Welles’s Pan-American Odyssey. University of California Press, 14 març 2007, p. 54–. ISBN 978-0-520-93814-4. 
  281. Danny Walsh. Recipes for Reminiscence: The Year in Food-Related Memories, Activities and Tastes. Taylor & Francis, 5 juliol 2017, p. 32–. ISBN 978-1-351-70537-0. 
  282. Time Inc. LIFE. Time Inc, 9 juny 1972, p. 86–. ISSN 00243019. 
  283. Otmar Schäuffelen. Chapman Great Sailing Ships of the World. Hearst Books, 2005, p. 38–. ISBN 978-1-58816-384-4. 
  284. Vincent Renvoizé. Physique PSI-PSI*: cours complet avec tests, exercices et problèmes corrigés. Pearson Education France, 2010, p. 272–. ISBN 978-2-7440-7439-4.