Histiaeotis (Tessàlia)

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search

Histiaeotis o Histiaotis fou un districte que forma la part nord-oest de Tessàlia.[1] Els seus límits foren, al nord amb Macedònia; al nord-est la Perrhàbia; a l'est el districte de Pelasgiotis; al sud el districte de Tessaliotis; al sud-oest Dolòpia; i a l'oest les muntanyes Pindos.

Era habitada pels hestiaotes, que arribaven al nord fins al riu Peneus o Peneios. En aquest districte vivien també els perrhabis, una tribu de guerrers de suposat origen dòric, a la zona de les muntanyes, que van ser un dels estats de l'amfictinia; el seu territori es deia freqüentment Perrhàbia, però mai no fou un districte organitzat; inicialment ocupaven tot el districte, però foren arraconats a les muntanyes pels conqueridors tessalis. Una tribu de nom athicis és esmentada per Homer, i Estrabó la situa a la part Tessàlia de les muntanyes del Pindos a les fonts del Peneu; són descrits com bàrbars que vivien del robatori.

La ciutat principal era Mylas.

Referències[modifica]

  1. Smith, William. «Histiaeotis (Ιστιαιῶτις, also Ἑστιαιῶτις)». A: Dictionary of Greek and Roman Geography, illustrated by numerous engravings on wood. Londres: Walton and Maberly & John Murray, 1854.