Histieu

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaHistieu
Dades biogràfiques
Naixement Milet
Mort 493 aC
Sardes
Activitat professional
Ocupació Tirà
Època Antiguitat clàssica
Modifica dades a Wikidata

Histieu (Histiaeus, Ἱστιαῖος) fou tirà de Milet. Dirigí el contingent de jònic al servei de Darios I el Gran durant la invasió del país dels escites europeus (513 aC) i va quedar en custòdia dels vaixells amb què l'exèrcit va creuar el Danubi. El rei li va dir que s'esperés seixanta dies; l'exèrcit persa no va tornar a temps i Milcíades d'Atenes va aconsellar als vigilants de destruir el pont i retirar-se, però Histieu va voler esperar. Quan per fi els perses van tornar Histieu els va conduir sans i estalvis a l'altre costat del riu. Darios li va agrair profundament aquest servei i en tornar a Sardes li fou donat el govern de Mitilene i un districte de la zona del riu Estrimó a Tràcia, deixant el govern de Milet al seu parent Aristàgores.

Va construir una ciutat de nom Mircinos, on sembla que volia establir un regne independent, prop de mines de plata i altres metalls, però l'oficial persa Megabazos, governador persa de Tràcia, va donar part al rei. Darios va cridar Histieu a Susa on va romandre retingut per tretze anys, tractat amablement però sense poder tornar a Jònia.

Quan va esclatar la revolta jònica i es va cremar Sardes (499 aC), Darios va acusar a Histieu de ser part de la revolta com de fet així era. Histieu es comunicava amb Aristàgores per mitjà d'un esclau al cap rapat del qual escrivia el missatge i després deixava créixer el pel. Histieu va protestar i va oferir al rei de parar la revolta i de sotmetre al seu poder l'illa de Sardínia i el rei el va deixar marxar, però quan va arribar a Sardes es va trobar que la revolta havia estat aplanada.

El sàtrapa de Sardes Artafernes el va acusar de dirigir la revolta per mitjà d'Aristàgores, i Histieu va fugir a Quios. Va començar a intrigar amb alguns notables perses a Sardes però Artafernes ho va descobrir i va fer executar als conspiradors; Histieu va anar a Lesbos on va aixecar una petita força amb la qual va anar a Bizanci que encara romania revoltada i va confiscar tots els vaixells que va trobar a l'Euxí i refusaven reconèixer-lo com a cap.

Rendida Milet (494 aC) Histieu va ocupar Quios però va perdre gran part de les seves forces a la batalla de Lade; també va ocupar Tasos, però llavors va arribar la flota fenícia que de Milet es dirigia cap al nord de Jònia i Eòlia; Histieu va baixar per la costa oposada i va assolar la plana de Caicus i Atarnea però fou derrotar i fet presoner per les tropes de cavalleria dirigides pel general Harpagos.

L'haurien matat al moment si no hagués cridat que era Histieu de Milet amb l'esperança de salvar la vida, el que segurament haguera aconseguit d'haver estat entregat al rei; però Hàrpagos i Artafernes el van fer empalar i van enviar al rei el seu cap. Darios el va fer enterrar honorablement i va amonestar als seus oficials per haver matat "a l'home que havia salvat al seu exèrcit i al mateix rei".