Historia de regibus Gothorum, Vandalorum et Suevorum
(la) Historia Wandalorum, Sueborum et Gothorum (la) De origine Gotorum et gestis (la) De origine Gothorum et regno Sueborum et etiam Wandalorum historia liber unus ![]() | |
---|---|
Tipus | obra literària ![]() |
Autor | Isidor de Sevilla ![]() |
Llengua | llatí medieval ![]() |
Creació | segle VII |
Gènere | crònica ![]() |

La Historia de regibus Gothorum, Vandalorum e Suevorum (Història dels reis dels gots, vàndals i sueus) és un relat sobre els gots, entre els anys 265 i 624, escrita en llatí per Isidor de Sevilla. És una història molt resumida i, per la diversitat de fonts, a vegades molt contradictòria i fins i tot massa literària.[1] Després de relatar la història dels gots, continua amb la dels vàndals i, en acabant, amb un relat a part referit a la història dels sueus.
Fonts
[modifica]Com a fonts de l'obra, la principal fou l'obra de Jeroni d'Estridó, que és una continuació de la d'Eusebi de Cesarea, de l'any 378. A partir d'aquella data, empra sobretot l'obra de Pau Orosi (fins al 417) i, per a la Hispania romana, la d'Hidaci de Chaves (fins al 469). Per a la història posterior, confia en Pròsper de Tir, seguidor de Jeroni d'Estridó entre el 405 i el 453, i en Víctor de Tunnuna (Tunnensis), com a testimoni principal dels anys 444 i 566 a Àfrica, i en Joan de Biclar per a la història de la Península Ibèrica recent (565-590). Isidor també utilitza una crònica, parcialment perduda, de Màxim de Saragossa. Pels fets a la península Ibèrica entre el 590 i el 624, Isidor continua sent la font principal per als historiadors actuals.
Característiques
[modifica]Isidor comença la seua història amb un pròleg, "Laus Spaniae",[2] que celebra les qualitats de la península Ibèrica.
La Història es va compondre en dues versions, que es conserven. La primera, escrita segurament l'any 619, l'any de la mort del rei Sisebut, n'és la més curta. La versió més llarga es degué acabar l'any 624, el cinqué any del regnat de Suíntila. Sols la versió més llarga conté el "Laus Spaniae" i el "Laus Gothorum", un elogi dels gots, que separa la història dels gots (fins al regnat de Suíntila) de la dels vàndals.
De l'edició més llarga, la versió que serveix de referència és la feta per Theodor Mommsen,[3] que també va servir de base per a la primera traducció a l'anglés.[4] També n'hi ha una traducció a l'alemany.[5]
Notes
[modifica]- ↑ Merrill (2005), p. 179.
- ↑ Per a una anàlisi de "Laus Spaniae", vegeu l'obra de Merrill (2005), pàgs. 185-196.
- ↑ Mommsen, Theodor (en alemany) Monumenta Germaniae Historica. Gesellschaft für Deutschlands ältere Geschichtskunde, XI, 1894, pàg. 241-303.
- ↑ Isidore of Seville. Isidore of Seville's History of the Goths, Vandals, and Suevi (en anglés). Leiden: E. J. Brill, 1970.
- ↑ Coste Isidors Geschichte der Goten, Vandalen, Sueven (en alemany). Leipzig: Verlag von Franz Dunder, 1887.