Hiva Oa
| ||||
| Tipus | illa  | |||
|---|---|---|---|---|
| Lloc | ||||
| ||||
| Entitat territorial administrativa | França d'ultramar | |||
| Col·lectivitat | Polinèsia Francesa | |||
| Comuna | Hiva-Oa | |||
| Capital | Atuona | |||
| Població humana | ||||
| Població | 2.371 (2022) (7,5 hab./km²) | |||
| Geografia | ||||
| Part de | ||||
| Superfície | 316 km² | |||
| Mesura | 12 ( ) × 35 ( ) km | |||
| Banyat per | oceà Pacífic | |||
| Altitud | 1.213 m-356 m | |||
| Punt més alt | Temetiu (en)  (1.190 m) | |||
| Identificadors descriptius | ||||
| Fus horari | ||||
Hiva Oa (en marquesà del sud Hiva’oa) és una illa de les Marqueses, a la Polinèsia Francesa. És la més gran del grup sud de l'arxipèlag.
Geografia
[modifica]
El nom Hiva Oa en marquesà significa «la llarga cresta». L'illa és muntanyosa i allargada, amb 40 km de llarg i 10 km d'ample, i 320 km² de superfície total.
La comuna d'Hiva Oa té una població de 2190 habitants al cens del 2012.[1] Està formada per dues comunes associades: Atuona amb 1.635 habitant i l'illa deshabitada de Moho Tani, i Puamau amb 351 habitants i l'illa deshabitada de Fatu Huku. La capital és Atuona situada al sud de l'illa al peu del mont Tematiu de 1.276 m d'altitud.[2]
Història
[modifica]Existeixen nombroses restes arqueològiques que fan pensar que l'illa era densament poblada en l'època preeuropea. Hiva Oa va ser descoberta per Álvaro de Mendaña y Neira, el 1595, que l'anomenà Dominica en honor de Sant Domènec.[3] Fins al segle xix va ser poc freqüentada pels navegants degut a la població bel·ligerant i agressiva. Finalment l'illa va ser pacificada pel francès Dupetit-Thouars en els anys 1880.
El pintor Paul Gauguin hi va morir el 1903 després de passar-hi els últims anys fugint de l'ambient colonial de Tahití.[4] Entre 1904 i 1940 Atuona va ser la seu de l'administració francesa de les Marqueses, i seu del bisbat entre 1893 i 1961. També va ser el lloc on es va retirar el cantant belga Jacques Brel, que hi va morir el 1978. Atuona disposa d'un museu dedicat a Gauguin amb còpies de les seves obres, la reconstrucció de la seva casa i una reproducció de l'escultura de bronze Oviri. El cementiri del Calvari, on són enterrats Gauguin i Brel, s'ha convertit en un lloc de pelegrinatge turístic.[5]
Administració
[modifica]| Període | Identitat | Partit |
|---|---|---|
| 1984-2008 | Guy Rauzy | |
| 2008- | Teiiheiataata Etienne Tehaamoana |
Referències
[modifica]- ↑ «La population légale au 22 août 2012». Arxivat de l'original el February 21, 2014.
- ↑ https://www.peakbagger.com/peak.aspx?pid=11935
- ↑ Sharp, Andrew The discovery of the Pacific Islands Clarendon Press, Oxford, 1960, p.51.
- ↑ «Marquesas Islands». Go Tahiti.
- ↑ «Cimetière du Calvaire (Calvary Cemetery)». Frommers. [Consulta: 25 juny 2022].
| Grup Nord |  | |
|---|---|---|
| Grup Sud | ||
.svg){kind=small}
