Hjalmar Johansen

Hjalmar Johansen

Biografia
Naixement	15 maig 1867 Skien (Noruega)
Mort	3 gener 1913 (45 anys) Christiania (actual Oslo) (Noruega)
Causa de mort	suïcidi
Formació	Universitat d'Oslo
Activitat
Ocupació	explorador
Esport	gimnàstica artística
Participà en
3 juny 1910	Expedició Amundsen
16 agost 1897	Expedició antàrtica belga
1893	Expedició Fram
Premis
Cavaller de 1a classe de l'Orde de Sant Olaf

Hjalmar Johansen (noruec: Fredrik Hjalmar Johansen) (Skien, 15 de maig de 1867 - Christiania (actual Oslo), 3 de gener de 1913) fou un explorador polar noruec. Va participar en la primera i tercera expedicions del Fram. Es va unir a l'expedició de Fridtjof Nansen entre 1893 i 1896 i va acompanyar-lo en la consecució d'un nou rècord de latitud nord prop del Pol Nord. També va participar en l'expedició de Roald Amundsen al Pol Sud entre 1910 i 1912.

Primers anys

Nascut a Skien, al comtat de Telemark, Noruega, era fill de Jens Johansen (1838-88) i Maren Pedersdatter (1838-1907), i fou el segon de cinc germans. Estudià dret a Christiania, a la Reial Universitat Frederick, actual Universitat d'Oslo. Amb tot, el seu rendiment acadèmic fou deficient degut a la seva escassa assistència a classe. Amb 21 anys quedà orfe de pare, cosa que el va dur a abandonar la carrera. Posteriorment va treballar breument en una oficina a Bratsberg. En aquell moment ja havia destacat com a atleta, esquiador i gimnasta. En gimnàstica es proclamà campió nacional el 1885 a Fredrikshald i campió del món el 1889 a París.

Expedicions

Johansen el 1896

Àrtida

Johansen es va unir a l'expedició polar de Fridtjof Nansen a bord del Fram el 1893, on va ocupar el lloc de fogoner, ja que tota la resta de llocs de feina ja estaven ocupats. Després que el Fram quedés atrapat pel gel passà a fer d'assistent de Sigurd Scott-Hansen (1868-1937) en els seus estudis meteorològics. Johansen era un expert conductor de trineu de gossos. Utilitzant esquís i gossos de trineu va acompanyar Nansen en la seva aproximació conjunta al Pol Nord, quan arribà fins al 86º 14' N el 1895. De tornada a casa, Johansen i Nansen es van veure obligats a passar l'hivern a la Terra de Francesc Josep a causa dels greus danys patits pels seus caiacs en creuar canals oberts al gel. Durant l'expedició Johansen va ser salvat per Nansen quan va caure a l'aigua i va rebre un cop al cap d'un os polar.

En tornar a Noruega, Johansen i altres membres de la tripulació del Fram van ser rebuts com a herois. Johansen va ser ascendit a capità d'infanteria a la guarnició de Tromsø. Entre els anys 1907 i 1909 va participar en quatre expedicions a Svalbard.

Antàrtida

El 1910 va ser un dels homes que formà part de l'expedició de Roald Amundsen i el Fram a l'Antàrtida. Amundsen i els seus homes, competint per ser els primers en trepitjar el Pol Sud amb Robert Falcon Scott, van iniciar l'expedició massa aviat i van haver de tornar al campament base, a la Badia Balenes.

Johansen no estava d'acord en sortir tan avait i va haver de rescatar a Kristian Prestrud, un membre menys experimentat del grup, de morir congelat durant el viatge de tornada. Amundsen, per la seva banda, havia agafat el millor trineu de gossos per marxar a tota velocitat cap al campament, sense tenir en compte els seus homes, mentre s'acostava una tempesta. Prestrud i Johansen no disposaven de tenda de campanya ni estris de cuina per fondre la neu i no van tenir més remei que continuar cap al campament enmig d'una tempesta de neu amb temperatures properes als −50 °C i un perillós descens cap al campament base.

Johansen salvà a Prestrud de la mort i el va dur fins al campament base. Tanmateix, l'accident va fer enfadar a Amundsen. En tornar a la Badia Balenes, Johansen va discutir amb Amundsen davant la resta d'homes; Amundsen va reaccionar a la discussió expulsant Johansen del grup que havia d'anar fins al Pol Sud, alhora que ordenà a Prestrud i Johansen que s'embarquessin en una expedició menor cap a la Terra del Rei Eduard VII mentre la resta dels expedicionaris reprenien el seu viatge cap al Pol.

El grup d'Amundsen va arribar amb èxit al Pol Sud i es va reunir amb el segon grup. Quan l'expedició va desembarcar a Tasmània, Amundsen va acomiadar Johansen del Fram, li pagà una indemnització i li ordenà que tornés per separat a Noruega. Un cop Johansen abandonà el grup d'Amundsen, el líder triomfant va fer que tota la tripulació restant signés un paper que establia que havien de guardar silenci sobre tota l'expedició ja que Amundsen tindria el dret exclusiu d'escriure-ho al llibre que aviat es publicaria. Després de tornar per separat a Noruega, Johansen va descobrir que Amundsen mai no li va reconèixer cap contribució a l'expedició, inclòs el seu heroic rescat de Prestrud.

Va ser guardonat amb la Medalla del Pol Sud (Sydpolsmedaljen), el premi reial noruec instituït pel rei Haakon VII el 1912 per recompensar els participants en l'expedició al Pol Sud de Roald Amundsen. Tanmateix, entrà en una forta depressió que el va dur al suïcidi el 1913.

Llegat

Després de la seva mort la reputació de Johansen va caure en l'oblit. Amb tot, el 1997, el biògraf Ragnar Kvam, Jr. va publicar una biografia seva, Den tredje mann: Beretningen om Hjalmar Johansen. Com a resultat d'aquest i altres treballs, s'està rehabilitant el lloc de Johansen en la història de l'exploració polar noruega.

El 2005 l'Organització Hidrogràfica Internacional va aprovar oficialment la proposta del científic àrtic estatunidenc Jonathan E. Snow d'anomenar Hjalmar Johansen Seamount, un edifici volcànic recentment descobert al fons de l'oceà Àrtic, al nord-oest de Svalbard. El cim de la muntanya submarina es troba a una profunditat d'aigua de 1.075 metres.

Va ser interpretat per Knut Ørvig a la pel·lícula de 1968 Bare et liv – historien om Fridtjof Nansen, per Toralv Maurstad a la minisèrie de 1985 The Last Place on Earth, i per Fridtjov Såheim a la pel·lícula de 2019 Amundsen.