Hoel III de Bretanya

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Hoël III de Bretanya)
Infotaula de personaHoel III de Bretanya

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(fr) Hoël III de Bretagne Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixementvalor desconegut Modifica el valor a Wikidata
Mort1156 Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióaristòcrata Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolDuc Modifica el valor a Wikidata
FamíliaCasa de Cornualla Modifica el valor a Wikidata
ParesConan III el Gros Modifica el valor a Wikidata  i Matilda FitzRoy, Duchess of Brittany (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
GermansBerta de Bretanya Modifica el valor a Wikidata

Hoel III de Bretanya fou duc pretendent de Bretanya el 1148 i comte de Nantes de 1148 a 1156.

Biografia[modifica]

Hoël era considerat com el fill del duc Conan III el Gros i de la seva esposa Matilde d'Anglaterra la filla d'Enric I d'Anglaterra (Enric Beauclerc).

En el seu llit de mort, i amb motiu que seria fill il·legítim, el duc Conan III el Gros s'hauria negat a reconèixer-lo com el seu successor i va instituir com a únic hereu al seu net Conan IV el Negre, fill de la seva filla Berta de Bretanya i del seu primer espòs Alan III el Negre, comte de Richmond. Va posar al jove futur duc sota la tutela del segon espòs de la seva mare Eudes de Porhoet.

Hoël el Desheretat no fou reconegut com a duc i comte més que pels Nantesos. Va signar algunes cartes o diplomes.[1] però renuncia aviat al títol ducal i no controla més que el comtat de Nantes. El 1154, Conan IV, en edat d'ocupar el seu tron, va haver de lluitar contra el seu sogre que havia agafat gust al poder, i es va aliar amb el seu oncle Hoel. Conan, vençut el primer, es va refugiar en la seva herència anglesa de Richmond i Hoel va patir al seu torn una derrota el 16 de desembre de 1154 prop de Rezé.

El 1156, Hoel fou expulsat del seu comtat pels nantesos que van designar com a comte Jofré VI d'Anjou o Godofreu Plantagenet. No es coneix la data de la defunció d'Hoel amb qui s'acaba la descendència dels comtes de Cornualla.

Matrimoni i posteritat[modifica]

D'una esposa desconeguda no va tenir més que una filla de la qual no es coneix més que la inicial del nom: « O. » que va consagrar a Déu des del 13 d'agost de 1149 i es va retirar com a monja a Coët a la vora del Loira.

Notes i referències[modifica]

  1. El 1153 es titula encara « Ego Hoellus, permissu Dei Britanniae dux, Conani comitis filiu» quan dona la terra de Villeneuve a l'abadia de Buzay.

Bibliografia[modifica]

  • André Chédeville & Noël-Yves Tonnerre La Bretagne féodale s. XIe-XIIIe. Ouest-France, Université Rennes (1987) ISBN 2727200122 Error en ISBN: suma de verificació no vàlida.