Hoco de Daubenton
Crax daubentoni  | |
|---|---|
♂ | |
| Estat de conservació | |
| UICN | gairebé amenaçada |
| Dades | |
| Pes | 3,06 kg (pes adult, mascle) |
| Cries | 2 |
| Incubació de l'ou | 28 dies |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Aves |
| Ordre | Galliformes |
| Família | Cracidae |
| Gènere | Crax |
| Espècie | Crax daubentoni G. R. Gray, 1867 Crax daubentoni |
| Distribució | |
 | |
.svg){kind=icon}
L'hoco de Daubenton[1] (Crax daubentoni) és una espècie d'ocell de la família dels cràcids (Cracidae) que habita la selva i els boscos galeria del nord-est de Colòmbia i nord de Veneçuela.[2]
Descripció
[modifica]
L'hoco de Daubenton fa entre 84 i 92,5 cm de llarg. Els mascles solen pesar entre 2.925 i 3.200 g, però es va trobar un que només pesava 1.625 g i una femella pesava 2.325 g. El mascle és l'únic hoco amb el cere i la carúncula grocs amb nusos. Els mascles i les femelles són majoritàriament negres, amb la part inferior del ventre, la zona de la cloaca i les puntes de les plomes de la cua blanques. Les femelles tenen el cere negre i una franja pàl·lida al pit i a la part inferior del ventre.[3][4]
Distribució i hàbitat
[modifica]L'hoco de Daubenton es troba al nord de Veneçuela, fins als estats de Sucre i Monagas, i al nord-est de Colòmbia, immediatament adjacent. Habita principalment en boscos de galeria i matolls alts als llanos. També es troba a les valls i barrancs dels contraforts propers. En altitud, oscil·la entre els 500 i els 1.500 m a Colòmbia i entre els 100 i els 800 m a Veneçuela.[3]
Comportament
[modifica]Alimentació
[modifica]Durant l'estació seca, l'hoco de Daubenton s'alimenta en grups familiars petits o en grups combinats de fins a 15 ocells. S'alimenta principalment de fruita i llavors amb quantitats molt petites de fulles, altres parts de plantes i també d'insectes. S'alimenta a tots els nivells, des del terra fins a les copes dels arbres.[3]
Reproducció
[modifica]L'hoco de Daubenton fa la posta durant el maig i el juny, la primera part de l'estació de pluges. Sembla ser polígin. Construeix un niu ovalat de branques i lianes folrat amb fulles i herba i normalment el situa en un arbre i amagat per lianes. La mida de la posta és de dos ous.[3]
Cant i reclam
[modifica]Els mascles d'hoco de Daubenton fan un xiulet descendent que recorda el llançament d'una bomba, de vegades combinat amb una exhibició de picar ales o un esclat. El primer són "4-10 cruixits ràpids d'ales per sobre de l'esquena de l'ocell, 'uapp!, uapp!, uapp!-uapp!-uapp!'". L'esclat es descriu com "uuumh...uhh".[3][4]
Taxonomia i sistemàtica
[modifica]L'hoco de Daubenton (Gray, 1867) es classificava anteriorment com una subespècie de l'horco becblau (Crax alberti). És monotípic. Es va determinar que algunes subespècies proposades anteriorment per a ell eren híbrides o individus aberrants i, per tant, no es van adoptar.[3][5]
Referències
[modifica]- ↑ «Hoco de Daubenton». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 15 maig 2025].(català)
- ↑ «2024 Citation & Downloadable Checklists». Clements Checklist. [Consulta: 15 maig 2025].
- 1 2 3 4 5 6 del Hoyo, Josep; Kirwan, Guy M. «Yellow-knobbed Curassow (Crax daubentoni), version 1.0» (en anglès). Birds of the World, 2020. DOI: 10.2173/bow.yekcur1.01. ISSN: 2771-3105.
- 1 2 «hoco de Daubenton». eBird. [Consulta: 15 maig 2025].
- ↑ Gill, Frank; Donsker, David. «Megapodes, guans, guineafowl, New World quail – IOC World Bird List» (en anglès). IOC World Bird List v15.1, 20 febrer 2025. [Consulta: 15 maig 2025].
