Holly Hunter

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaHolly Hunter
Holly Hunter cropped.jpg
Holly Hunter (2009)
Dades biogràfiques
Naixement Holly P. Hunter
20 de març de 1958
Conyers, Geòrgia (EUA)
Residència Nova York
Nacionalitat Estats Units Estats Units
Alma mater Universitat Carnegie Mellon
Yale School of Drama
Activitat professional
Ocupació Actriu de televisió, actriu de cinema, actriu, productora de cinema, actriu de veu i productora de televisió
Dades familiars
Cònjuge Janusz Kaminski (1995-2001)
Premis i reconeixements
Premis Oscar
Millor actriu
1994 - El piano
Globus d'Or
Millor actriu - Drama
1994 - El piano
Premis Emmy
Millor actriu - Minisèrie o especial
1989 - Roe vs. Wade
1993 - The Positively True Adventures of the Alleged Texas Cheerleader-Murdering Mom
Premis BAFTA
Millor actriu
1994 - El piano
Festival de Canes
Millor actriu
1993 - El piano
Festival de Berlín
Millor actriu
1998 - Broadcast News

IMDB: 0000456
Modifica dades a Wikidata

Holly P. Hunter (Conyers, Geòrgia, EUA, 20 de març de 1958) és una actriu estatunidenca. Entre les seves pel·lícules trobem Arizona baby, Broadcast News, Always, i El piano per la qual va guanyar uns quants premis, incloent-hi un Oscar a la millor actriu. Protagonitza la sèrie Saving Grace a la televisió per cable.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Holly Hunter és filla d'Opal Marguerite Catledge, mestressa de casa, i Charles Edwin Hunter, un pagès i representant de material esportiu.[1] Hunter va aconseguir un títol en dramatúrgia a la Universitat Carnegie Mellon a Pittsburgh, després va anar a viure a la ciutat de Nova York i va compartir pis amb l’actriu amiga Frances McDormand. El 2008 Hunter explicava la seva vida al Bronx al final de la línia D del metro, just al carrer 205, entre l’Avinguda Bainbridge i l’Avinguda Hull. Era un barri molt irlandès, tot i que unes quantes illes més enllà som en un món italià .[2] Per sort va coincidir amb el dramaturg Beth Henley, quan van quedar tots dos atrapats en un ascensor, i la va portar al càsting de l’obra de Henley Crimes of the Heart .Era al començament de 1982. Al carrer 49 entre Broadway i la vuitena Avinguda [...] a la cara sud del carrer, Hunter anava a una entrevista. Vam estar atrapats 10 minuts; no massa temps. Vàrem tenir una interessant conversa. Nosaltres dos.[2]

Escenaris i cinema[modifica | modifica el codi]

Quan va anar a Los Angeles, Califòrnia, el 1982, Hunter compartia una casa amb un grup de persones que incloïen McDormand i el director Sam Raimi, així com els futurs col·laboradors Joel Coen i Ethan Coen.

Hunter va fer el seu debut a la pantalla amb la pel·lícula de terror de 1981 The Burning. Després d’anar a Los Angeles, Hunter va sortir a pel·lícules per la TV abans de donar-li un paper secundari el 1984 Swing Shift. Aquell any, feia la seva primera col·laboració amb l'equip de guionistes-directors-productors dels germans Coen, a Sang fàcil fent una aparició (que no va sortir als crèdits) com la veu d’una màquina. Fins al 1987 feinetes de cinema i televisió, quan gràcies a un paper protagonista a Arizona baby, i la seva nominació a l’Oscar pel seu paper a Broadcast News, Hunter es va convertir en una estrella aclamada per la crítica. Va continuar amb l’adaptació de l’obra de Henley Miss Firecracker; Always (1989) de Steven Spielberg, un drama romàntic amb Richard Dreyfuss; i el docudrama per la TV sobre la Cort Suprema dels Estats Units Roe v. Wade (1989).

Després de la seva segona col·laboració amb Dreyfuss a Once Around (1991), Hunter va obtenir bones crítiques per la seva feina a tres pel·lícules del 1993, dues de les quals van suposar que se la nominés per a dos Oscars aquell mateix any: L'actuació de Hunter a The Firm (1993) li va suposar la nominació com a millor actriu secundària, mentre el seu retrat d'una dona escocesa muda involucrada en un embolic a El Piano de Jane Campion, amb Harvey Keitel amb la que va guanyar l’Oscar a la millor actriu. Hunter sortia a pel·lícules com la comèdia dramàtica Home for the Holidays (1995) i el thriller Copycat (1995). També a Crash (1996) de David Cronenberg o com a àngel sardònic en A Life Less Ordinary (1997). L'any següent, interpretava una novaiorquesa acabada de separar a Living Out Loud de Richard LaGravenese, al costat de Danny DeVito, Queen Latifa, i Martin Donovan. Hunter aconseguia ressenyes positives per les seves actuacions.

Premi Emmy el 1989

Hunter arrodonia els anys 1990 amb un paper menor en el drama independent Jesus’ Son. Després d'un paper secundari al film dels Coen O Brother, Where Art Thou? (2000), Hunter participava en el telefilm La guerra del comtat de Harlam, una història de baralles entre els treballadors d’una mina de carbó de Kentucky. Hunter continuaria a la pantalla petita amb un paper a When Billie Beat Bobby (2001).; i com a narradora de l’Eco Challenge New Zealand abans de retornar al cinema amb un paper menor en el drama de 2002 Moonlight Mile. L’any següent trobem Hunter al drama Levity. També el 2003, Hunter tenia un paper que li suposaria una nominació a l’Oscar, Thirteen. El 2004, Hunter protagonitzava amb Brittany Murphy la sàtira romàntica Little Black Book, i el mateix any posava la seva veu a la pel·lícula de dibuixos animats Els increïbles com la veu de Helen Parr, àlies la superheroine Elastigirl. El 2005, Hunter protagonitzava amb Robin Williams la comèdia negra Un cop de sort.

Hunter va esdevenir productora executiva, i ajudava a desenvolupar el seu protagonisme a la sèrie de TV Saving Grace que es va estrenar el juliol de 2007. Per la seva actuació va rebre un Globus d'Or i la nominació de dos premis Screen Actors Guild i d’un Emmy. El 30 de maig de 2008 Hunter va rebre una estrella al Passeig de la Fama de Hollywood.

Vida personal[modifica | modifica el codi]

Durant molts anys, Hunter va estar amb l’actor Arliss Howard. Es va casar amb el cineasta polonès Janusz Kaminski el 20 de maig de 1995 fins al seu divorci el 21 de desembre de 2001. Des de 2001, ha estat amb l'actor americà Gordon MacDonald, amb qui coprotagonitzava By the Bog of Cats el 2001 al Teatre de San José, i posteriorment el 2004 al West End Theatre. El gener de 2006, l’agent de Hunter anunciava que Hunter havia tingut bessons a l'edat de 47 anys;[3] Entertainment Weekly informava més tard que els bessons eren nois. El cosí de Hunter és Tim Salmon, jugador de beisbol de Los Angeles Angels of Anaheim.

Filmografia[modifica | modifica el codi]

Any Pel·lícula Paper Notes
1981 The Burning Sophie
1984 Torn de tarda (Swing Shift) Jeannie
Sang fàcil Helene Trend No surt als crèdits
Veu
1987 Arizona baby Edwina 'Ed' McDunnough
Final de trajecte (End of the Line) Charlotte
Broadcast News Jane Craig Ós de Plata a la millor interpretació femenina
Nominada − Oscar a la millor actriu
Nominada − Globus d'Or a la millor actriu musical o còmica
Louisiana (A Gathering of Old Men) Candy Marshall
1989 Miss Firecracker Carnelle Scott
Animal Behavior Coral Grable
Always Dorinda Durston
Roe vs. Wade Ellen Russell/Jane Doe TV
Primetime Emmy a la millor actriu en minisèrie o telefilm
Nominada − Globus d'Or a la millor actriu en minisèrie o telefilm
1991 Once Around Renata Bella
1993 El piano (The Piano) Ada McGrath Oscar a la millor actriu
Premi a la interpretació femenina (Festival de Cannes)
BAFTA a la millor actriu
Globus d'Or a la millor actriu dramàtica
The Firm Tammy Hemphill Nominada − Oscar a la millor actriu secundària
Nominada − Globus d'Or a la millor actriu en minisèrie o telefilm
Nominada − BAFTA a la millor actiu secundària
The Positively True Adventures of the Alleged Texas Cheerleader-Murdering Mom Wanda Holloway TV
Primetime Emmy a la millor actriu en minisèrie o telefilm
1995 Copycat M.J. Monahan
A casa per vacances (Home for the Holidays) Claudia Larson
1996 Crash Helen Remington
1997 A Life Less Ordinary O'Reilly
1998 Living Out Loud Judith Moore
1999 Jesus' Son Mira
2000 Coses que diries només de mirar-la
(Things You Can Tell Just by Looking at Her)
Rebecca Weyman TV
Nominada − Primetime Emmy a la millor actriu secundària en minisèrie o telefilm
Es busca dona (Woman Wanted) Emma Riley
Timecode Renee Fishbine
O Brother, Where Art Thou? Penny Nominada − premi Satellite per la millor actriu secundària
Down from the Mountain Ella mateixa documental
La guerra del comtat de Harlam (Harlan County War) Ruby Kincaid Nominada − Globus d'Or a la millor actriu en minisèrie o telefilm
Nominada − Primetime Emmy a la millor actriu en minisèrie o telefilm
2001 Festival in Cannes Ella mateixa No surt als crèdits
2002 Searching for Debra Winger Ella mateixa documental
Moonlight Mile Mona Camp
When Billie Beat Bobby Billie Jean King Nominada − Primetime Emmy a la millor actriu en minisèrie o telefilm
2003 Rock That Uke Narrador documental
Levity Adele Easley
Thirteen Melanie Freeland Nominada − Oscar a la millor actriu secundària
Nominada − Globus d'Or a la millor actriu secundària
Nominada − BAFTA a la millor actriu secundària
2004 Little Black Book Barb Campbell-Dunn
Els increïbles (The Incredibles) Elastigirl veu
2005 Nou vides (Nine Lives) Sonia
Un cop de sort (The Big White) Margaret Barnell
2007 Saving Grace Grace Hanadarko Sèrie de televisió
Nominada − Globus d'Or a la millor actriu en sèries de televisió dramàtica
Nominada − Primetime Emmy a la millor actriu en sèrie dramàtica (2008, 2009)

Referències[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Holly Hunter Modifica l'enllaç a Wikidata