Home de les cavernes

Neandertals de Le Moustier (França) (Charles R. Knight, 1920)

L'home de les cavernes, cavernícola o troglodita, és un personatge popular basat en conceptes estereotipats sobre la possible aparença dels primitius humans prehistòrics o homínids. El clixé de «home de les cavernes» té l'origen en el descobriment de restes del Neandertal. El terme «cavernícola», de vegades és utilitzat en forma col·loquial per referir-se a éssers Neandertal o Cro-Magnon (Homo sapiens de l'era paleolítica), i s'origina a l'associació entre els humans primitius i les cavernes, que és exemplificada per les pintures rupestres.

Arquetip

Un cavernícola ataca un ós bru

Al segle xvii el filòsof Thomas Hobbes va afirmar que la vida de l'home sense la civilització era solitària, pobra, miserable, bruta i breu. L'home de les cavernes o cavernícola és un personatge popular basat en conceptes estereotipats sobre la possible aparença dels primitius humans prehistòrics o homínids, té l'origen en el descobriment de restes del Neandertal. El terme «cavernícola», de vegades és utilitzat en forma col·loquial per referir-se a éssers Neandertal o Cro-Magnon (Homo sapiens de l'era paleolítica) i s'origina a l'associació entre els humans primitius i les cavernes, que és exemplificada per les pintures rupestres.

La iconografia heràldica europea hi va fer referència durant centenars d'anys. Durant l'Edat Mitjana aquestes criatures eren presentades a l'art i la literatura com a barbats i coberts de pèls, i sovint portant garrots i vivint en coves. Si bé els homes salvatges sempre eren presentats com vivint fora de la civilització, existia dissens sobre si ells eren humans o animals. No sempre eren presentats com a subhumans bruts, en efecte de vegades se'ls identificava com a salvatges nobles.

Prejudicis existents sobre els cavernícoles i altres persones primitives tenyien la figura de l'home primitiu. L'opinió científica actual de l'estil de vida prehistòric és que era essencialment un caçador-recol·lector.

En aquests elements populars els cavernícoles són mostrats com a coberts amb retalls de cuirs d'animals, i armats amb roques o garrots d'ossos de bestiar, amb un nivell d'intel·ligència molt baix, i agressius. És més encara, sovint els cavernícoles són presentats com vivint en cavernes, on s'han trobat les pintures rupestres; quan en realitat és més probable que les cavernes fossin llocs de reunions religioses o refugis temporaris, i no pas els llocs de residència dels suposats «cavernícoles». Si ells en realitat passaven la major part del temps desplaçant-se i construint refugis temporaris, és correcte que molt poca evidència en aquest sentit hagi perdurat fins als nostres dies.

Altres característiques de l'arquetip de «cavernícola» són:

• La vestimenta de la dona cavernícola és presentada com cobrint els seus pits; la qual cosa correspon més amb una tradició occidental que amb un fet històric
• Les armes neolítiques comprenien un ampli conjunt d'elements, com ara llances, pedres, fones, destrals, fletxes i arcs; no només macanes
• Els homes de les cavernes tenien un nivell d'intel·ligència similar al dels humans moderns

Estereotips en la cultura

En la novel·la de sir Arthur Conan Doyle El món perdut (1912) els homes mono són presentats lluitant contra els humans contemporanis. W. Griffith;[1][2] les mateixes van inspirar a Charles Chaplin per realitzar les seves obres satíriques, Charlot prehistòric (1914)[3][4] com també Brute Force (1914),[5] The Cave Man (1912),[6] i posteriorment Cave Man (1934s) convenient en una pel·lícula muda), i les seves armes són pals i pedres, i l'heroi de Cave Man és un personatge a l'estil de Tarzan que lluita contra els dinosaures. guerra del foc, El clan de l'ós cavernari, Els Picapedra, Early Man, Els Croods, Els Croods 2: una nova era, Primal, 10 000 aC, Alfa, L'home de Califòrnia, ¡ ¡¡ ¡¡ Caverrrnícola!!! i Any Un; els documentals Caminant amb cavernícoles, L'odissea de l'espècie, Walking with Beasts i La comedia Defensant el cavernícola.