Horòptera

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Una horòptera és una corba espacial donada pel conjunt de punts que projecten en punts amb idèntiques coordenades en dues cambres amb iguals paràmetres intrínsecs. La horòptera és, en general, una cúbica guerxa.

En l'estudi de la visió binocular, la horòptera és un volum centrat en el punt de fixació que conté tots els punts de l'espai que resulten en una única visió. Aquest volum es pot identificar teòricament com els punts de l'espai que corresponen a una imatge en ambdues retina s, és a dir, en punts anatòmicament idèntics. Habitualment es defineix de forma empírica utilitzant algun criteri.

Història del terme[modifica | modifica el codi]

Segons Glanville (1933), el terme horòptera . va ser introduït per François d'Aguilon (Franciscus aguilonius) en el segon dels seus sis llibres sobre òptica el 1613. L'any 1818, G. U. A. Vieth va argumentar a partir de bases geomètriques que la horòptera hauria de ser un cercle que pa a través del centre de fixació i els centres de les lents d'ambdós ulls. Uns anys després, J. Müller va extreure similars conclusions a partir del pla horitzontal que conté el punt de fixació, encara que esperava que la horòptera fos una superfície en l'espai. La horòptera teòric-geomètrica en el pla horitzontal es va acabar coneixent com "cercle de Vieth-Müller". El 1838, Charles Wheatstone va inventar l'estereoscopi, el que va permetre explorar la horòptera empírica. [1] trobar que hi havia molts punts de l'espai que proporcionaven una visió única. Això això està molt apartat de la horòptera teòrica.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Wheatstone, C. (1838). Contributions to the Physiology of vision.-Part the First. On some Remarkable, and hitherto unobservable, phænomena of binocular vision. Philosophical Transactions of the Royal Society of London, 128, 371-394.