Hora feliç

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Happy hour.

L'hora feliç, també coneguda per l'expressió anglesa happy hour, és una estratègia de màrqueting per part d'alguns bars, pubs i discoteques de diversos països del món, en els quals s'ofereixen begudes durant moments concrets a un preu més barat.[1]

La "Happy Hour", en anglès, es tracta també d'un grup de vuit joves amb l'objectiu d'expressar el seu art del cant i la música per a divertir-se i passar un bon moment de la mà de la cumbia, el reggae i ska. Amb aquest nom ens inviten a passar un bon moment i sobretot a ballar fins l'esgotament.[2]

Història[modifica]

La primera referència que es té d'un "happy hour" en bars apareix en els periòdics de 4 de juliol de 1961.,.[3] A la ciutat de Rosario van ser pioners en aquestes accions Metropolitan Grand Bar, O'Connell's Irish Pub i R&F, continuant temps després en molts altres llocs.

Vegeu també[modifica]

Per últim, hi ha un llibre relacionat amb el tema que és "Alcoholica Esoterica" (Lender), en angles, el qual ens presenta la historia i la cultura de la beguda. Dividit en capítols que engloben: licors, cervesa, vi, xampany, whisky, ron, ginebra, vodka i tequila. Aquest llibre tracta l'origen i els encants i l'influencia particular de cada alcohol. Té altres seccions com: "Grans moments en Hic-historia", "Potable Country Songs", etc. A més a més, conté cites famoses sobre les alegries i les penes del licor, al mateix temps que s'ofereixen "vacunes" útils d'assessorament amb el tema de l'alcohol.[4]

Referències[modifica]

  1. Lender, Ian. Alcoholica - Esoterica. primera. Nueva York: Penguin Books Ltd., 2005. 
  2. «Diario Epoca – “La Happy Hour”, su música a la conquista del litoral». diarioepoca.com. [Consulta: 9 novembre 2016].
  3. 4 de juliol de 1961
  4. Lendler, Ian. Alcoholica Esoterica: A Collection of Useful and Useless Information As It Relates to the History andC onsumption of All Manner of Booze (en english). Nova York: Penguin Books, 2005-09-27. ISBN 9780143035978.