Hornbostel-Sachs

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Hornbostel-Sachs (o Sachs-Hornbostel) és un sistema per a la classificació dels instruments musicals dissenyat per Erich Moritz von Hornbostel i Curt Sachs, que fou publicat per primera vegada l'any 1914 al Zeitschrift für Ethnologie. La traducció anglesa no va aparèixer fins a l'any 1961 al Butlletí de la Galpin Society (Galpin Society Journal). És el sistema més emprat pels etnomusicòlegs i pels organòlegs per a l'estudi i la classificació dels instruments de totes les cultures.

El sistema es basa en un altre que havia estat dissenyat al segle XIX per Victor-Charles Mahillon, el conservador de la col·lecció d'instruments musicals del Conservatori de Brussel·les. Mahillon va dividir els instruments en quatre grans categories segons la naturalesa del material que produïa el so. Va agafar aquestes quatre categories del Natya Sastra, un tractat teòric sobre música i dramatúrgia aparegut a l'Índia uns dos-cents anys abans. La major part del sistema de Mahillon només era aplicable als instruments de la música clàssica occidental. El sistema Hornbostel-Sachs és una expansió del de Mahillon pel fet que permet la classificació de qualsevol instrument de qualsevol cultura.

Fonament del sistema[modifica | modifica el codi]

Formalment, el sistema es basa en la Classificació decimal desenvolupada per Melvil Dewey l'any 1786 per a l'organització de les biblioteques. Té quatre nivells superiors de classificació, amb altres nivells per sota d'aquests, amb expansions.

Extensions del sistema[modifica | modifica el codi]

El sistema s'ha ampliat per poder encabir tant els nous tipus d'instruments que s'han creat com les noves visions del concepte d'instrument que s'han incorporat de llavors ençà. Galpin[1] va encunyar i incorporar un cinquè grup que va anomenar instruments electrofònics. Fou Sachs qui els va anomenar electròfons[2] i els dividí en tres categories:

  • Instruments amb acció elèctrica
  • Instruments electromecànics (en els quals el so produït d'alguna forma habitual es transforma en vibracions elèctriques per l'amplificació mitjançant un giny electrònic
  • Instruments radioelèctrics.[3]

Sakurai[4]argumentava que no havien de ser considerats com un grup atès que tenen ressonadors primaris diversos. Diversos autors els han anomenat electronòfons. Sigui com sigui, la categoria fou admesa en les seves línies generals, tenint en compte que hauria d'incloure sols instruments que realment produeixen el so per mitjans elèctrics i els instruments radioelèctrics (com els sintetitzadors que es caracteritzen per la seva font sonora elèctrica.

A finals del segle XX la veu humana també va ser considerada com un instrument musical i així es va emprar en algunes composicions. El 1980, Dale Olsen[5] introduí el terme corpòfons per a instruments que són part del cos humà.

Classificació[modifica | modifica el codi]

Instruments idiòfons[modifica | modifica el codi]

1. Idiòfons.[6] La mateixa substància de l'instrument, gràcies a la seva solidesa i flexibilitat, produeix el so, i no requereix cap tipus de membranes o cordes.

11 Idiòfons picats. L'instrument entra en vibració quan és picat.

111 Idiòfons picats directament. L'instrumentista executa el moviment de picar.

111.1 Idiòfons entrexocats. dues o més parts sonores complementàries piquen l'una contra l'altra.

111.11 Pals entrexocats. Ex.: claus

111.12 Plaques entrexocades. Es troben a l'Índia i Xina

111.13 Canals entrexocades. Es troben a Myanmar

111.14 Recipients entrexocats; fins i tot en aquells casos en què hi ha una petita concavitat a la superfície

111.141 Castanyoles

111.142 Címbals

111.2 Idiòfons percudits. L'instrument és percudit amb un objecte no sonor o contra un objecte no sonor.

111.21 Pals percudits

111.211 Pals percudits individuals. Es troben a Japó i els Balcans. Inclou el triangle

111.212 Conjunts de pals percudits. Un conjunt de pals d'altures diferents es combinen formant un únic conjunt. Inclou tots els tipus de xilòfons

111.22 Plaques percudides

111.221 Plaques percudides individuals. Es troba a l'església cristiana oriental

111.222 Conjunts de plaques percudides. Ex: el litòfon i la majoria de metal·lòfons

111.23 Tubs percudits

111.231 Tubs percudits individual. Ex.: campanes tubulars

111.232 Conjunts de tubs percudits. Ex.: xilòfons tubulars

111.24 Recipients percudits

111.241 Gongs. La vibració és més forta prop del centre

111.241.1 Gongs individuals. Es troben al sud i a l'est d'Àsia

111.241.2 Conjunts de gongs (campanes-gong). Es troben al Sud-est d'Àsia

111.242 Campanes: la vibració és més feble prop del centre

111.242.1 Campanes individuals

111.242.11 Campanes en repòs. La copa es posa sobra una superfície. Es troben a Xina, Japó i Sud-est d'Àsia

111.242.12 Campanes suspeses. La campana està suspesa o penjada.

111.242.121 Campanes suspeses picades des de fora

111.242.122 Campanes amb batall

111.242.2 Conjunts de campanes. carillons. Subdividides com 111.242.1

112.1 Idiòfons sacsejats o sonalls

112.11 Sonalls suspesos. Els objectes sonors, perforats, es munten junts i se sacseja el conjunt perquè piquin els uns contra els altres.

112.111 Sonalls lligats amb una corda

112.112 Sonalls fixats a un pal. Ex.: sistre

112.12. Sonalls fixats a un marc contra el qual piquen

112.112 Els sonalls pengen d'un marc. Ex.: escut de ball amb anells penjant.

112.122 Sonalls lliscants. Ex.: angklung d'Indonèsia

112.13 Sonalls de recipient. Objectes sonors tancats dins d'un recipient xoquen entre ells o amb les parets del recipient o, sovint, amb ambdós.

112.2 Idiòfons rascats o fregats, directament o indirecta. Pot ser un objecte no sonor fregant sobre un de sonor o a la inversa. No confondre'ls amb els idiòfons de fricció.

112.21 Pals amb osques, rascats

112.211 Pals sense ressonador. Es troben a Sudamèrica, Índia i Congo

112.212 Pals amb ressonador. Es troben a l'Est d'Àsia

112.22 Tubs rascats. Es troben a l'Índia

112.23 Recipients rascats. Es rasca la seva superfície arrugada. Es troben a Amèrica del Sud i la regió del Congo

112.24 Rodes dentades fixades a un mànec. Una llengüeta fixada a un quadre va picant amb les dents de la roda quan aquesta gira. Es troba a Europa (Ex.: carrau) i l'Índia

112.3 Idiòfons d'esquerda. Amb dos o més braços fixats entre ells però que es mantenen separats, entrexoquen entre ells. A Xina, Malàisia, Iran i Balcans

12 Idiòfons pinçats o polsats; Lamelòfons. Llengüetes elàstiques fixades per un extrem es flexionen i vibren quan es deixen anar i retornen a la posició inicial

121 En forma de marc dins del qual vibra la làmina

121.1 Cricri. La llengüeta està esculpida a la superfície d'una closca d'un fruit que serveix de ressonador

121.2 Guimbardes . La llengüeta està muntada sobre un marc i el so depèn de la cavitat bucal de l'instrumentista

121.21 Idioglots. La llengüeta està esculpida en el mateix marc. Es troba a l'Índia, Indonèsia i Melanèsia.

121.22 Heteroglots. La llengüeta està lligada al marc.

121.221 Guimbardes simples. Es troben a Europa, Índia i Xina.

121.222 Conjunts de guimbardes. Diverses guimbardes de diferent sonoritat es combinen per confegir un únic instrument

122 Puntejats de taula

122.1 Heteroglots. Amb les llengüeta disposades una al costat de l'altra.

122.11 Sense ressonador

122.12 Amb ressonadors, i les llengüeta dins d'un recipient o caixa

122.2 Idioglots. Unes puntes en un cilindre que gira pincen les llengüetes. Ex.: caixa de música

13 Idiòfons de fricció

131 Bastons de fricció

131.1 Individual. No es coneix

131.2 Conjunts de bastons de fricció

131.21 Per fricció directa

131.22 Per fricció indirecta. Els bastons fregats transmeten la vibració als altres als quals estan fixats

132 Plaques de fricció

132.1 Plaques de fricció individuals. Desconegut

132.2 Conjunts de plaques de fricció. Es troba a Nova Irlanda

133 Recipients de fricció

133.1 Recipients de fricció individuals. Es troba al Brasil (closca de tortuga)

133.2 Conjunts de closques de fricció. Ex.: harmònica de vidre

14 Idiòfons bufats

141 Bastons bufats

141.1 Bastons bufats individuals. Desconegut

141.2 Conjunt de bastons bufats. Ex.: Äolsklavier

142 Plaques bufades

142.1 Plaques bufades individuals

142.2 Conjunts de plaques bufades

Sufixos per utilitzar en qualsevol subdivisió dins d'aquesta categoria:

8 Amb teclat

9 Accionat de forma mecànica

Instruments membranòfons[modifica | modifica el codi]

2. Membranòfons.[7] El so es produeix per una membrana tensada

21 Tambors percudits. Les membranes són percudides

211 Tambors percudits directament. L'instrumentista fa el moviment de picar; això inclou tota mena d'artefactes intermedis com baquetes, teclats, etc. S'exclouen els tambors sacsejats

211.1 Tambors en forma de bol . Ex.: timbales

211.11 Tambors en forma de bol separats. Ex.: Timbales europees

211.12 Conjunts de tambors. Parelles de tambors en forma de bol a l'Oest d'Àsia

211.2. Tambors tubulars. El cos és en forma de tub

211.21 Tambors cilíndrics

211.211 Tambors cilíndrics d'una sola membrana.

211.211.1 Tambors cilíndrics oberts. L'extrem oposat el qual es pica és obert. Es troba a Malaca

211.211.2 Tambors cilíndrics tancats. L'extrem oposat el qual es pica és tancat. Es troba a les Antilles i les Bahames

211.212 Tambors cilíndrics de doble membrana

211.212.1 Tambors individuals cilíndrics. Es troben a Europa (tambors laterals; el tamborí, ...)

211.212.2 Conjunts de tambors cilíndrics

211.22 Tambors en forma de bóta. El diàmetre és més gran al centre que als extrems. El perfil és corbat. Es troben a Àsia, Àfrica i l'antic Mèxic. Les subdivisions són les mateixes que a 211.21

211.23 Tambors bicònics. El diàmetre és més gran al centre que als extrems. Es perfil és rectilini amb un angle al centre. Es troba a l'Índia. Les subdivisions són les mateixes que a 211.21

211.24 Tambors en forma de rellotge de sorra. El diàmetre és menor al centre que als extrems. Es troba a Àsia, Melanèsia i Àfrica oriental. Les subdivisions són les mateixes que a 211.21

211.25 Tambors cònics. Els diàmetres dels dos extrems difereixen considerablement. No s'hi inclouen els que són lleugerament cònics. Les subdivisions són les mateixes que a 211.21

211.26 Tambors en forma de got. El cos en forma de copa o cilíndric, amb un sòcol més estret. Les subdivisions són les mateixes que a 211.21

211.3 Tambors de marc. La profunditat del cos no excedeix el radi de la membrana. NB això es dóna en els tambors laterals europeus, però com que deriven del tambor cilíndric no es contemplen aquí.

211.31 Tambors de marc sense mànec

211.311 Tambors de marc sense mànec, d'una sola membrana. Ex.: la pandereta, el bendir ...

211.312 Tambors de marc sense mànec, de dues membranes. Es troben al nord d'Àfrica

211.32 Tambors de marc amb mànec. Un bastó o pal que fa de mànec està enganxat al marc, en línia amb el seu diàmetre

211.321 Tambors de marc amb mànec, d'una sola membrana. Es troba entre els inuit

211.322 Tambors de marc amb mànec, de dues membranes. Es troba al Tibet

212 Tambors - sonalls. El tambor se sacseja i la percussió es dóna per l'impacte dels objectes sonors que hi ha dins de tambors contra la o les membrana/es. Es troba a l'Índia i el Tibet. Les subdivisions són les mateixes que a 211

22 Tambors pinçats. Hi ha una corda lligada sota el centre de la membrana. Quan es pinça la corda aquesta vibra i transmet la vibració a la membrana. Es troba a l'Índia. (Veure Cordòfons de tensió variable)

23 Tambors de fricció

231 Tambors de fricció amb un pal. Hi ha un pal en contacte amb la membrana; o bé es frega el pal o bé s'utilitza el pal per fregar la membrana

231.1 Amb un pal inserit. El pal passa a través d'un forat practicat a la membrana

231.11 Tambors de fricció amb un pal fixat. El pal no es pot treure

231.12 Tambors de fricció amb un pal semifixat. El pal es pot moure fins a cert punt per fregat la membrana quan el freguem. Es troba a Àfrica

231.13 Tambors de fricció amb un pal lliure. El pal es pou moure lliurement. No es frega el pal sinó que es frega la membrana amb el pal. Es troba a Veneçuela

231.2 Tambors de fricció amb un pal fixat. El pal està fixat a la membrana en una posició vertical. Es troben a Europa. Ex.: la simbomba

232 Tambors de fricció amb una corda. Es frega la corda que està subjecta a la membrana

232.1 Tambors amb corda fregada, de moviment estacionari

232.11 D'una sola membrana

232.12 De dues membranes

232.2 Tambors de fricció amb una corda de moviment giratori. Es fa girar la corda a l'extrem de la qual hi ha el tambor. La corda frega el bastó que s'aguanta amb la mà. Es troba a Europa (Waldteufel), Índia i Àfrica oriental

233 Tambors fregats manualment. El tambor es frega amb la mà

24 Membranes cantants (mirlitons) . La membrana està dissenyada per tal que vibri quan es parla o es canta en ella. La membrana per sí mateixa no produeix una nota sinó que modifica la veu. Es troba a Europa i Àfrica occidental

241 Mirlitons lliures- La membrana és incitada directament sense que l'aire hagi de passar prèviament per cap tub (Ex.: pinta i paper)

242 Mirlitons de recipient o de tub. La membrana està disposada dins d'un tub o d'un recipient. Es troba a Àfrica. Les flautes d'extrem Orient amb un tub lateral en el qual es disposa una membrana també són, en certa manera mirlitons

Sufixos per utilitzar en qualsevol subdivisió dins d'aquesta categoria

6 Amb la membranes encolada al tambor

7 Amb la membrana clavada al tambor

8 Amb la membrana lligada al tambor

81 Amb cordes que passen d'una membrana a l'altra o formen una xarxa

811 Sense mecanismes especials per regular la tensió. Es troben arreu

812 Amb una lligadura de tensió. Lligades perpendiculars a la principal asseguren la tensió. Es troba a Sri Lanka

813 Amb anells de tensió enllaçats per la corda en ziga-zaga. Es troba a l’Índia

814 Amb cunyes de tensió. Les cunyes inserides a les parets i les llaçades asseguren la tensió. Es troba a l’Índia, Indonèsia i Àfrica

82 Amb cordes i una pell. Les cordes estan lligades a una pell no sonora. Es troben a Àfrica

83 Amb cordes i una placa. Les cordes estan lligades a una placa

84 Amb cordes i una vora. Les cordes es lliguen a una vora esculpida al cos del tambor. Es troben a Àfrica

85 Amb cordes i un cinturó. Les cordes es lliguen a un cinturó d'un altre material. Es troben a l'Índia

86 Amb cordes i clavilles. Les cordes estan lligades a clavilles fixades a la paret del tambor. Es troben a l'Àfrica

NB 82 a 86 se subdivideixen igual que 81

9 Amb la membrana encerclada

91 Amb la membrana encercada amb una anella de corda

92 Amb la membrana encercada amb una argolla

921 Sense mecanisme

922 Amb mecanisme

921 Sense pedal

922 Amb pedal (timbales orquestrals)

Instruments cordòfons[modifica | modifica el codi]

3 Cordòfons.[8] Una o més cordes estan tenses entre uns punts fixes

31 Cordòfons simples o cítares. L'instrument consisteix únicament en un suport de la corda o en un suport i un ressonador que no està integrat i que es pot separar sense destruir el giny que produeix el so

311 Cítares de barra. El suport de la corda té forma de barra

311.1 Arcs musicals. El suport de la corda és flexible i corbat

311.11 Arcs musicals idiocordis’‘. La corda està tallada a partir del mateix material que forma el suport al qual resta unit pels extrems

311.111 Arcs musicals mono-idiocordis. Amb una sola corda. Es troba a Togo i Nova Guinea

311.112 Arcs musicals poli-idiocordis o arcs-arpes. L'arc té diverses cordes fetes del mateix material que l'arc o suport. Es troben a l'ètnia fang

311.12 Arcs musicals heterocordis. La o les cordes són d'un material diferent que el del suport

311.121 Arc musical mono-heterocordi. Amb una sola corda d'un material diferent del del suport

311.121.1 Sense ressonador. NB si hi ha un ressonador separat, no enganxat al suport, llavors correspon a 311.121.21; la boca de l'instrumentista, doncs, no seria considerat un ressonador en aquest apartat

311.121.11 Sense llaçada per afinar. Es troba a Àfrica (ganza)

311.121.12 Amb llaçada per afinar. Una llaçada de fibra passa al voltant de la corda i la divideix en dues seccions. Es troba a Àfrica subequatorial

311.121.2 Arc musical mono-heterocordi amb ressonador

311.121.21 Amb ressonador independent. Es troba a Borneu

311.121.22 Amb ressonador enganxat

311.121.221 Sense llaçada d'afinació. Es troba al sud d'Àfrica

311.121.222 Amb llaçada d'afinació. Es troba al sud d'Àfrica i Madagascar

311.122 Arcs musicals poli-heterocordis (amb diverses cordes d'un material diferent al del suport).

311.122.1 Sense llaçada d'afinació. Es troba a Oceania

311.122.2 Amb llaçada d'afinació. Es troba a Oceania

311.2 Cítares bastó. El suport és rígid

311.21 Arcs – bastons. El suport té un extrem flexible. Es troba a l'Índia. Un suport amb dos extrem flexibles es considera un arc. Veure 311.1

311.22 Cítares bastó pròpiament dites

311.221 Amb una carbassa que fa de ressonador. Es troba a l'Índia

311.222 Amb diverses carbasses que fan de ressonadors.

312 Cítares tub. El suport de les cordes té una superfície corbada

312.1 Cítares de tub complet’‘. El suport és un tub sencer

312.11 Cítares de tub idiocòrdies. Es troben a Indonèsia i l'Índia

312.12 Cítares de tub heterocòrdies

312.121 Sense ressonador afegit. Es troba al sud-est d'Àsia

312.122 Amb ressonador afegit’‘. Es troba a Timor

312.2 Cítares de mig tub. Les cordes es troben fixades a la superfície convexa d'una canal

312.21 Cítares de mig tub idiocòrdies. Es troba a Flores

312.22 Cítares de mig tub heterocòrdies. Es troba a l'extrem Orient. Ex.: koto, qin

313 Cítares de rai. El suport de les cordes està compost d'una sèrie de bastons o pals entrelligats a la manera d'un rai

313.1 Cítares de rai idiocòrdies. Es troba a l'Índia, l’Alta Guinea, i el centre del Congo

313.2 Cítares de rai heterocòrdies. Es troba al nord de la regió de Nyasa

314 Cítares de planxa o taula. El suport és una taula. El mateix terra també es considera una taula o planxa.

314.1 Cítares de planxa pròpiament dites. El pla de les cordes és paral·lel al del suport

314.11 Sense ressonador. Es troba a Borneu

314.12 Amb ressonador

314.121 Amb ressonador de bol. El ressonador és la closca d'un fruit o un objecte similar, o un equivalent produït artificialment. Es troba a la regió de Nyasa

314.122 Amb ressonador de capsa. El ressonador és fet a peces, com una caixa (cítares europees, piano i altres cordòfons europeus de teclat

314.2 Variants de la cítara de taula o planxa. El pla de les cordes determina un angle recte amb el pla del suport

314.21 Cítares de terra. El terra fa de suport de la corda. Només hi ha una corda. Es troba a Malacca i a Madagascar

314.22 Cítares arpa. Una taula o planxa serveix com a suport de les cordes. Hi ha diverses cordes i un pont. Es troba a Borneu

315 Cítares de forat. Les cordes estan lligades a la vora d'un forat o enfonsament del suport. Es troba a Tanganyika, Tanzània

315.1 Sense ressonador

315.2 Amb ressonador. El forat o enfonsament té una carbassa o un objecte similar enganxada

316 Cítares de marc. Les cordes estan tensades a través d'un marc obert

316.1 Sense ressonador. Potser es trobava entre els saltiris medievals

316.2 Amb ressonador. Es troba a Àfrica occidental

32 Cordòfons composts. Un suport de les cordes i un ressonador es troben units orgànicament i no poden ser separats sense destruir l'instrument

321 Llaüts. El pla que determinen les cordes corre paral·lel a la taula harmònica

321.1 Llaüts arc o pluriarcs. Cada corda té el seu suport flexible. Es troba a Àfrica

321.2 Llaüts de jou o lires. Les cordes estan lligades a un jou que es troba en el mateix pla que la taula harmònica i que consisteix en dos braços i un travesser que els uneix

321.21 Lires de bol. Un bol natural o construït serveix de ressonador. Es troba a l'est d'Àfrica

321.22 Lires de caixa. Una caixa de fusta, construïda, serveix de ressonador. Ex.: kithara de la Grècia clàssica, crwth

321.3 Llaüts de mànec

321.31 Llaüts de punta. El mànec travessa diametralment el ressonador

321.311 Llaüts de punta en forma de bol. El ressonador consisteix en un bol natural o fabricat. Es troba a Pèrsia, Índia i Indonèsia

321.312 Llaüts de punta en forma de caixa o guitarres de punta. El ressonador està construït en forma de caixa, en fusta. Es troba a Egipte (rabab)

321.313 Llaüts tubulars de punta. El mànec passa diametralment a través de les partes d'un tub. Es troba a Xina i Vietnam

321.32 Llaüts amb coll. El mànec està integrat o tallat directament al ressonador, com un coll

321.321 Llaüts amb coll en forma de bol. Ex.: mandolina, tiorba, balalaika

321.322 Llaüts amb coll en forma de caixa o guitarres amb coll. Ex.: violí, viola de gamba, guitarra. NB un llaüt el cos del qual està construït en la forma d'un bol es classifica en l'apartat anterior

321.33 Llaüts amb el mànec inserit. El mànec penetra dins del cos del ressonador

322 Arpes. El pla de les cordes determina un pla perpendicular al de la taula harmònica. Una línia unint els extrems inferiors de les cordes apuntaria cap al coll

322.1 Arpes obertes. L'arpa no té pilar

322.11 Arpes arquejades. El coll es corba des del ressonador, sens angle. Es troba a Myanmar i Àfrica

322.12 Arpes angulars. El coll fa un angle net amb el ressonador. Es troba a Assíria, Antic Egipte, i antiga Corea

322.2 Arpes de marc. L'arpa té un pilar

322.21 Sense mecanisme d'afinació. Ex.: totes les arpes medievals

322.211 Arpes de marc diatòniques

322.212 Arpes de marc cromàtiques

322.212.1 Amb les cordes en un sol pla. La majoria de les arpes antigues

322.212.2 Amb les cordes en dos plans, creuant-se l'un amb l'altre. Ex.: arpa cromàtica Pleyel

322.22 Amb mecanisme d'afinació. Les cordes poden ser escurçades per una acció mecànica

322.221 Amb acció manual. L'afinació pot ser modificada amb palanques manuals

322.222 Amb acció de pedals. L'afinació pot ser modificada amb pedals. Ex.: arpa moderna

323 Llaüts – arpes (arpes amb punt)’‘. El pla de les cordes determina un angle recte amb el de la taula harmònica. Una línia que uneix els extrems inferiors de les cordes seria perpendicular al coll. Té un pont amb osques. Es troba a Àfrica occidental (kora)

Cordòfons de tensió variable. Prèviament definits com a tambors pinçats. Per a la seva classificació veure els membranòfons.

Sufixos per utilitzar en qualsevol subdivisió dins d'aquesta categoria

4 Tocat amb martellets o baquetes

5 Tocat directament amb els dits

6 Tocat amb un plectre

7 Tocat per fregament

71 Amb un arc

81 Amb una roda

73 Amb una cinta

8 Amb teclat

9 Amb acció mecànica

Instruments aeròfons[modifica | modifica el codi]

4 Aeròfons.[9] El mateix aire és el principal element de vibració

41 Aeròfons lliures. L'aire que vibra no està confinat per l'instrument

411 Aeròfons lliures de desplaçament. El corrent d'aire troba un bisell, o un bisell es mou a través de l'aire. En qualsevol cas, es dóna un desplaçament periòdic d'aire. Ex.: fuet, espasa

412 Aeròfons lliures interruptius. El corrent d'aire s'interromp periòdicament

412.1 Aeròfons interruptius idiofònics o llengüetes. El corrent d'aire és dirigit directament contra una làmina i produeix una vibració que interromp el corrent de manera intermitent.

412.11 Llengüetes de concussió. Dues làmines formen una obertura que es tanca periòdicament durant la vibració. Ex.: instruments de canya (música)

412.12 Llengüetes de percussió. Una làmina simple pica contra un marc

412.121 Llengüetes de percussió individuals. Es troben a la Colúmbia Britànica

412.122 Conjunts de llengüetes de percussió. El antics registres d’orgue de llengüeteria

412.13 Llengüetes lliures . La làmina vibra a l'interior d'una obertura

412.131 Llengüetes lliures individuals. Ex.: botzina de cotxe d'una sola nota

412.132 Conjunts de llengüetes lliures. NB en instruments com el sheng xinès els forats per als dits no serveixen per modificar l'atura del so i per tant n són equivalents dels forats d'altres tubs sonors. Ex.: acordió, orgues de boca

412.14 Cinta llengüeta. El corrent d'aire es dirigeix contra el cantell d'una cinta tensada. L’acústica d'aquest procés encara no ha estat estudiada. Es troba a la Colúmbia Britànica

412.2 Instruments interruptius no idiofònics’. L'agent interruptiu no és una llengüeta

412.21 Aeròfons de rotació. L'agent interruptiu roda en el seu propi pla. Ex.: sirena

412.22 Aeròfons giratoris. L'agent interruptiu gira sobre el seu eix. Ex.: brunzidor

413 Aeròfons plosius. L'aire es fa vibrar per compressió. Ex: petard

42 Instruments de vent pròpiament dits. L'aire en vibració està confinat dins de l'instrument mateix

421 Instruments de bisell o flautes. Un corrent d'aire molt fi és dirigit contra un bisell

421.1 Flautes sense conducte d'aire. L'instrumentista crea un corrent d'aire molt estret amb els llavis

421.11 Amb embocadura terminal. L'instrumentista bufa contra la vora esmolada de l'extrem superior obert d'un tub

421.111 Flautes amb embocadura terminal simples

421.111.1 Obertes. L'extrem inferior de la flauta és obert

421.111.11 Sense forats per als dits. Es troba a Bengala

421.111.12 Amb forats per als dits. Es troba pràcticament a tot arreu

421.111.2 Tancades. L'extrem inferior de la flauta està tapat

421.111.21 Sense forats per als dits. Ex.: una ampolla

421.111.22 Amb forats. Es troba especialment a Nova Guinea

421.112 Conjunts de flautes bufades per l'extrem o flautes de pan . Es combinen unes quantes flautes d'aquestes característiques, de mides diferents, per a conformar un sol instrument

421.112.1 Flautes de pan obertes

421.112.11 Flautes de pan en forma de rai. El tubs estan lligats els uns amb els altres en forma de planxa o rai. Es troba a Xina

421.112.2 Flautes de pan en forma de manat. Els tubs estan lligats els uns amb els altres en forma de manat. Es troba a les Illes Salomó, Nova Bretanya, Nova Irlanda

421.112.21 Amb l'extrem inferior tapat. Es troba a Europa i Sudamèrica

421.112.3 Mixtes, amb tubs oberts i tancats. Es troba a les Illes Salomó i a Sudamèrica

421.12 Flautes bufades pel costat. L'instrumentista bufa contra la vora esmolada d'un forat practicat al costat del tub

421.121 Flautes bufades lateralment, simples

421.121.1 Flautes bufades lateralment obertes

421.121.11 Sense forats per als dits. Es troba al sud-oest de Timor

421.121.12 Amb forats. Ex.:flauta europea

421.121.2 Flautes bufades lateralment parcialment tapades. L'extrem inferior del tub és un nus de la canya en el qual s'ha practicat un petit forat

421.121.3 Flautes bufades lateralment, tapades

421.121.31 Sense forats per als dits

421.121.311 Amb l'extrem inferior tapat de manera fixa. Aparentment no existeix

421.121.312 Amb un tap inferior mòbil (flautes de pistó)’‘. Es troba a Malàisia i Nova Guinea

421.121.32 Amb forats. Es troba a l'est de Bengala i a l'oest de Malàisia

421.122 Conjunts de flautes bufades lateralment

421.122.1 Conjunts de flautes bufades lateralment, obertes

421.122.2 Conjunts de flautes bufades lateralment, tapades. Es troba al nord-est de Brasil, i entre els Siusi

421.13 Flautes de recipient o globulars, sense bec. El cos de la flauta no és tubular sinó en forma de recipient, arrodonit. Es troba a Brasil (Karaja), i al Congo (Bafiote)

421.2 Flautes amb conducte. Un conducte estret dirigeix el corrent d'aire contra el bisell en un orifici lateral

421.21 Flautes amb conducte extern’‘. El conducte està fora de la paret de la flauta. Aquest grup inclou les flautes amb conducte en xamfrà amb la paret de la flauta tancat amb un anell exterior o amb qualsevol altre tipus d'arranjament

421.211 Flautes simples amb conducte extern

421.211.1 Flautes obertes amb conducte extern

421.211.11 Sense forats per als dits. Es troba a Xina i Borneu

421.211.12 Amb forats. Es troba a Indonèsia

421.211.2 Flautes semitapades amb conducte extern. Es troba a Malaca

421.211.3 Flautes tapades amb conducte extern

421.212 Conjunts de flautes amb conducte extern. Es troba al Tibet

421.22 Flautes amb conducte intern. El conducte es troba dins del tub de la flauta. Aquest grup inclou les flautes amb el conducte format per una pantalla interna (un nus natural o d'altre tipus) i un bloc inserit

421.221 Flautes simples amb conducte intern

421.221.1 Flautes obertes amb conducte intern

421.221.11 Sense forats per als dits. Ex.: xiulet europeu de senyals

421.221.12 Amb forats. Ex: flauta de bec

421.221.2 Flautes parcialment tapades amb conducte intern. Es troba a l'Índia i a Indonèsia

421.221.3 Flautes tapades amb conducte intern

421.221.31 Sense forats per als dits

421.221.311 El tap de l'extrem inferior és fix. Ex.: xiulet europeu de senyals

421.221.312 El tap de l'extrem inferior és mòbil. Ex: flautes de pistó

421.221.4 Flautes de recipient o globulars amb conducte

421.221.41 Sense forats per als dits. Ex.: xiulets zoomòrfics de ceràmica. Es troben a Europa i Àsia. Ex.: siurell

421.221.42 Amb forats. Ex.: ocarina

421.222 Conjunts de flautes amb conducte intern

421.222.1 Conjunts de flautes obertes amb conducte intern

421.222.11 Sense forats per als dits. Ex: tubs de registres de flautats d’orgue

421.222.12 Amb forats. Ex: doble flageolet

421.222.2 Conjunts de flautes amb conducte intern, amb l'extrem inferior parcialment tapat. Ex: registres de Rohrfölte de l'orgue

421.222.3 Conjunts de flautes tapades, amb conducte intern

422 Instruments de llengüeta . El corrent d'aire, en passar entre dues làmines o llengüetes situades al començament del tub té un accés intermitent a l'interior del tub

422.1 Oboès. L'instrument té una canya doble de làmines o llengüetes de concussió

422.11 Oboès simples

422.111 De tub cilíndric

422.111.1 Sense forats. Es troba a la Colúmbia Britànica

422.111.2 Amb forats. Ex.: aulos, cromorn, duduk

422.112 Amb tub cònic. Ex: oboè europeu, gralla, tenora

422.12 Conjunts d'oboès

422.121 De tub cilíndric. Ex.: doble aulos

422.122 De tub cònic. Es troba a l'Índia

422.2 Clarinets. L'instrument té una sola llengüeta (anomenada llengüeta simple) que consisteix en una làmina o llengüeta de percussió

422.21 Clarinets simples

422.211 De tub cilíndric

422.211.1 Sense forats. Es troba a la Colúmbia Britànica

422.211.2 Amb forats. Ex: clarinets europeus

422.212 De tub cònic. Ex.: saxòfon

422.22 Conjunts de clarinets. Es troba al Nord d'Àfrica (zummara)

422.3 Instruments amb llengüetes lliures. La llengüeta vibra dins d'un marc. L'instrument ha de tenir forats per als dits; altrament, pertany al grup de llengüeta lliure, 412.13. Es troba al sud-est d'Àsia

422.31 Instruments de tub simple amb llengüetes lliures

422.32 Tubs dobles de llengüetes lliures

423 Trompetes. El corrent d'aire passa a través del llavis de l'instrumentista que vibren, de manera que l'aire entra de manera intermitent en l'instrument

423.1 Trompetes naturals. Sense cap giny suplementari per alterar l’altura

423.11 Caragoles

423.111 Bufades per l'extrem

423.111.1 Sense broquet. Es troba a l'Índia

423.111.2 Amb broquet. Es troba al Japó

423.112 Bufades lateralment. Es troben a Oceania

423.12 Trompetes tubulars

423.121 Bufades per l'extrem. El broquet està encara amb l'eix de la trompeta

423.121.1 Trompetes rectes bufades per l'extrem. La trompeta no està ni corbada ni enroscada

423.121.11 Sense broquet. Ex.: alguns corns dels Alps

423.121.12 Amb broquet. Es troba pràcticament a tot el Món

423.121.2 Corns (trompes bufades per l'extrem. El tub està corbat o enroscat

423.121.21 Sense broquet. Es troba a l'Àsia

423.121.22 Amb broquet. Ex.: lur

423.122 Trompetes bufades lateralment. El broquet es troba en un costat del tub

423.122.1 Trompetes rectes bufades lateralment. Es troba a Sud-Amèrica

423.122.2 Corns bufats lateralment. Es troba a Àfrica

423.2 Trompetes cromàtiques . Amb ginys supletoris per modificar l'altura

423.21 Trompetes amb forats. Ex.: cornetto, serpentó, figle

423.22 Trompetes de colissa. El tub pot ser allargat gràcies a una secció telescòpica de l'instrument. Ex.: trombons europeus

423.23 Trompetes amb vàlvules. El tub és allargat bo i connectant o desconnectant allargaments auxiliars del tub. Es troba a Europa

423.231 Bugles de vàlvules. El tub és totalment cònic

423.232 Trompes de vàlvules. El tub és predominantment cònic

423.233 Trompetes de vàlvules. El tub és predominantment cilíndric

Sufixos per utilitzar en qualsevol subdivisió dins d'aquesta categoria

6 Amb dipòsit d'aire

61 Amb dipòsit rígid

62 Amb dipòsit flexible

7 Amb taps per al forats per als dits

71 Amb claus

72 Amb <Bandmechanik>

8 Amb teclat

9 Accionat de forma mecànica

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. F.W. Galpin : A Textbook of European Musical Instruments: their Origin, History and Character (London, 1937, 3/1956/R), pp.29–30)
  2. C. Sachs: The History of Musical Instruments (New York, 1940), pp.447–9, 467
  3. M.J. Kartomi: On Concepts and Classifications of Musical Instruments (Chicago, 1990), 172–3
  4. T. Sakurai : 'Ongaku gakkai bunrui-hoo saikoo' [Un resum d'un nou sistema de classificació dels instruments musicals], Ongaku-gaku, xxv (1979), 11–21 [amb un resum en anglès]
  5. D.A. Olsen : 'Note on a Corpophone, Newsletter of the Society for Ethnomusicology, xx/4 (1980), 5
  6. Howard Mayer Brown and Frances Palmer. "Idiophone." Grove Music Online. Oxford Music Online. 15 Mar. 2009 <http://www.oxfordmusiconline.com/subscriber/article/grove/music/50024>.
  7. Howard Mayer Brown and Frances Palmer. "Membranophone." Grove Music Online. Oxford Music Online. 15 Mar. 2009 <http://www.oxfordmusiconline.com/subscriber/article/grove/music/18370>.
  8. Howard Mayer Brown and Frances Palmer. "Chordophone." Grove Music Online. Oxford Music Online. 15 Mar. 2009 <http://www.oxfordmusiconline.com/subscriber/article/grove/music/05673>
  9. Howard Mayer Brown and Frances Palmer. "Aerophone." Grove Music Online. Oxford Music Online. 15 Mar. 2009 <http://www.oxfordmusiconline.com/subscriber/article/grove/music/00242>

Bibliografia[modifica | modifica el codi]