Horomanita

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de mineralHoromanita
Fórmula química Fe6Ni3S8
Epònim Horoman mine, Horoman peridotite body Tradueix
Localitat tipus Horoman, Samani-cho, Samani-gun, Província d'Hidaka, Hokkaido, Japó
Classificació
Categoria sulfurs
Nickel-Strunz 10a ed. 2.BB.
Nickel-Strunz 9a ed. 2.BB.
Dana 2.7.2.3
Propietats
Sistema cristal·lí tetragonal
Estructura cristal·lina a = 8,707Å; c = 10,439Å;
Simetria 4/mmm (4/m 2/m 2/m) - ditetragonal dipiramidal
Exfoliació bona
Duresa 3
Més informació
Estatus IMA aprovat
Codi IMA IMA2007-037
Referències [1]
Modifica les dades a Wikidata

L'horomanita és un mineral de la classe dels sulfurs. Rep el seu nom de la seva localitat tipus, el massís ultramàfic d'Horoman, al Japó. Abans d'anomenar-se d'aquesta manera era coneguda amb el codi UM1998-16-S:FeNi.

Característiques[modifica]

L'horomanita és un sulfur de fórmula química Fe6Ni3S8, molt semblant a la pentlandita i a la mackinawita, i químicament similar a UM2002-26-S:FeNi i UM2007-27-S:CuFeIrNiRh, dues espècies encara sense anomenar. Va ser aprovada per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 2007. Cristal·litza en el sistema tetragonal. Es troba en forma de grans anèdrics de fins a 0,1 mil·límetres. La seva duresa és 3 a l'escala de Mohs.[2]

Segons la classificació de Nickel-Strunz, l'horomanita pertany a "02.B - Sulfurs metàl·lics, M:S > 1:1 (principalment 2:1), amb Ni" juntament amb els següents minerals: samaniïta, heazlewoodita, oregonita, vozhminita, arsenohauchecornita, bismutohauchecornita, hauchecornita, tel·lurohauchecornita, tučekita, argentopentlandita, cobaltopentlandita, geffroyita, godlevskita, kharaelakhita, manganoshadlunita, pentlandita, shadlunita i sugakiïta.

Formació i jaciments[modifica]

Va ser descoberta en inclusions de lherzolita en peridotites, a Horoman, Samani-cho (Hokkaido, Japó). És l'únic indret on se n'ha trobat aquesta espècie mineral. Sol trobar-se associada a altres minerals com: bornita, talnakhita, coure, troilita, heazlewoodita, pentlandita, magnetita, olivina, diversos clinopiroxens i ortopiroxens, i formant intercreixements amb samaniïta i sugakiïta.[2]

Referències[modifica]

  1. «Horomanite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 10 febrer 2016].
  2. 2,0 2,1 «Horomanite» (en anglès). Handbook of Mineralogy. [Consulta: 10 febrer 2016].