Horror vacui

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Obra d'art califal cordovès, exemple d'horror vacui.

L'expressió llatina horror vacui (literalment «por del buit») s'utilitza en la història de l'art, especialment a la crítica de la pintura, per descriure l'ompliment de tot espai buit en una obra d'art amb algun tipus de disseny o imatge. És una de les característiques generals de l'enrajolat matemàtic o dels densos camps d'ompliment als dissenys entrellaçats celtes.[1]

Alguns exemples d'horror vacui poden veure's a objectes bàrbars com ara el vaixell víking de Sutton Hoo , la creu de Ruthwell o a la cripta de San Isidoro de Lleó. També és característic de l'estètica del barroc i especialment del rococó, així com a la decoració islàmica i al luxe ostentós de l'art bizantí.

El terme s'associa especialment al crític i investigador italià Mario Praz, qui ho va usar per descriure l'atmosfera aclaparadora i desordenada del disseny d'interiors a l'època victoriana.

A la ciència[modifica]

En física, l'anàlisi de l'opinió «La Natura avorreix el buit», sostinguda pels aristotèlics,[2] va ser una de les discussions clau de la revolució científica de segle XVII, estant Blaise Pascal el seu principal oponent. La seva resposta, «I l'avorreix més a París que a Chamonix?», al·ludint al diferent espai deixat pel mateix baròmetre de mercuri en assajar-se en aquestes dues ciutats –a causa de la diferent altitud entre les dues ciutats, i això significava diferent pressió atmosfèrica entre elles–, va ser concloent en determinar els qui tenien la raó.

Referències[modifica]

  1. Diccionario de Arte I (en castellà). Barcelona: Biblioteca de Consulta Larousse. Spes Editorial SL (RBA), 2003, p.289. ISBN 84-8332-390-7 [Consulta: 1de desembre 2014]. 
  2. «En los límites de la realidad: el vacío». Mundo Científico - La Recherche, juny 1999, pp- 41-45.