Hortènsia Curell i Sunyol

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Hortènsia Curell)
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaHortènsia Curell i Sunyol
Biografia
Naixement 1923
el Masnou (Maresme)
Mort 2005 (81/82 anys)
Formació Universitat de Barcelona
Activitat
Ocupació Filòloga, catedràtica i traductora
Ocupador Universitat Autònoma de Barcelona
Modifica les dades a Wikidata

Hortènsia Curell i Sunyol (el Masnou, Maresme, 1923Barcelona, 1 de novembre de 2005)[1] fou una filòloga, traductora i professora catalana. Filla de mariners mercants, fou néta del polític catalanista i republicà Antoni Suñol i Pla.[2] Féu el batxillerat a l'Institut-Escola de la Generalitat de Catalunya, es llicencià en filologia romànica per la Universitat de Barcelona el 1946 i assistí als cursos dels Estudis Universitaris Catalans (EUC).[2] Hortènsia Curell conegué als EUC qui seria el seu marit, Jordi Carbonell i de Ballester, també estudiant de filologia. El 2007 Jordi Carbonell publicà un poemari amb el seu nom.[3]

Hortènsia Curell fou sòcia fundadora de la Societat Catalana d'Estudis Històrics i de la Societat Catalana de Llengua i Literatura, filials de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC),[4] i col·laborà en els dos primers volums d'Estudis Romànics.[2] També fou membre de l'Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes.[4] El 1950 rebé el Premi Francesc Cambó, atorgat per l'IEC, juntament amb Carbonell, pel treball Un aspecte de la influència llatina en la prosa catalana medieval.[2] Formà part de l'equip inicial de la Gran Enciclopèdia Catalana, on fou cap de lexicografia fins al 1971.[5] Com a traductora, traduí Altres veus, altres àmbits, de Truman Capote (1966); Rèquiem per a una monja, de William Faulkner (1967) i La metemàtica. La geometria, d'Emma Castelnuovo (1981).[2]

Curell fou professora del curs dels EUC de llengua i cultura catalanes per a estrangers.[2] A l'inici de la dècada de 1970 també entrà a la Universitat Autònoma de Barcelona com a professora de llengua catalana i fomentà la creació del Departament de Filologia Catalana.[2] És considerada una pionera en la introducció de la llengua catalana com a disciplina docent i com a matèria d'investigació a la universitat.[4] Sobrevinguda per la mort d'un fill, Hortènsia Curell treballà com a tècnica a la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya de 1981 a 1984.[2]

Referències[modifica]

  1. Necrològica d'Hortènsia Curell i Sunyol a "La Vanguardia", 5 de novembre de 2015
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 2,7 Aramon i Stein, Núria «Hortènsia Curell i Sunyol (1923-2005)». Estudis Romànics. Institut d'Estudis Catalans, 29, 2007, pp. 653-654.
  3. Santacana, Carles «Savi empès a polític». El País, 13-01-2011.
  4. 4,0 4,1 4,2 Bover i Font, August; Segarra i Neira, Mila «Record d'Hortènsia Curell i Sunyol (1923-2005)». Llengua i literatura: Revista anual de la Societat Catalana de Llengua i literatura, 17, 2006, pp. 559-560. ISSN: 0213-6554.
  5. Balcells, Albert; Pujol, Enric. Història de l'Institut d'Estudis Catalans. Institut d'Estudis Catalans, 2002, p. 175. ISBN 978-84-7283-656-3.