Horten Ho 229

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'aeronauHorten Ho 229
Horten Ho9 airfield.jpg
Tipus caçabombarder
Fabricant Gothaer Waggonfabrik
Dissenyat per Walter Horten i Reimar Horten
Primer vol 1r març 1944
Construïts 3
Modifica les dades a Wikidata
KN Horten Ho9V3 Go229 1945.
KN Horten Ho9V3 Go229 1945.

El Horten Ho-IX (sovint anomenat Gotha Go 229 o Ho 229 a causa de la identitat dels escollits com a fabricants de l'aeronau) va ser un prototip de caça bombarder que va arribar tard a la Segona Guerra Mundial, dissenyat pels germans Horten —pioners en els avions d'ala total sense cua i oficials de la Luftwaffe— i construït per Gothaer Waggonfabrik AG. Es tracta del desenvolupament favorit del cap de la Luftwaffe alemanya, el Reichsmarschall Hermann Göring, i va ser l'única aeronau en apropar-se als requisits de prestacions «1.000, 1.000, 1.000»: Transportar 1.000 quilograms d'explosius a una distància de 1.000 quilòmetres a una velocitat de 1.000 quilòmetres per hora.

Història i desenvolupament[modifica]

Rèplica d'un Horten Ho 229

A principis dels anys 30 els germans Reimar i Walter Horten, mestres en el disseny d'avions sense cua, es van interessar en el disseny de l'ala volant com a mètode per millorar el rendiment dels planejadors. Van fer inicialment, cap el 1931, una sèrie de velers perquè el govern alemany estava finançant clubs de planadors, ja que la producció d'avions militars estava prohibida pel Tractat de Versalles després de la Primera Guerra Mundial. El disseny d'ala volant eliminava qualsevol «resistència innecessària», i les superfícies, almenys en teoria, tenen poca resistència a l'avanç. Una ala volant permet una configuració amb característiques similars a un planador amb ales que són més curtes, i per tant resistents, i sense la necessitat de patir la resistència a l'avanç que imposa el fuselatge.

Projecte 1000x3[modifica]

L'any 1943, el Reichsmarschall Göring va publicar una sol·licitud de propostes de disseny per produir un bombarder que fos capaç de transportar 1.000 kg de càrrega a més de 1.000 km i a 1000 km/h: el Projecte 1000x3. Els bombarders convencionals alemanys podrien abastar els centres de comandament aliats a la Gran Bretanya, sense que es patissin les pèrdues devastadores a mans dels caces aliats. En aquell moment no havia manera d'acomplir aquests objectius.[1]

Els Horten consideraven que la baixa resistència de vol del disseny de l'ala podia acomplir tots els objectius: mitjançant la reducció de la resistència aerodinàmica, la potència de creuer pot ser reduïda fins al punt d'acomplir altres requisits. Van presentar el seu projecte privat (i estretament vigilat), el Ho IX, com a base del bombarder. El Ministeri de l'Aire del Reich (Reichsluftfahrtministerium) va aprovar la proposta dels Horten però va ordenar l'addició de dos canons de 30 mm, ja que consideraven que els aparells també podrien ser útils com a caces a causa que la seva velocitat màxima estimada seguia sent significativament més alta que la de qualsevol aeronau aliada.

Construcció majoritàriament de fusta[modifica]

El Ho 229 va ser construït en forma mixta, secció central i cabina del pilot en estructura de tubs d'acer i la resta de fusta. L'ús de la fusta va ser a causa de l'escassetat d'aliatges lleugers com el duralumini. Es va afegir carbó (conductor elèctric) als contraxapats i a la pintura per atenuar la seva visibilitat davant el radar britànic, convertint-se en un dels pioners del sigil·li aeri, juntament amb el DH-98 Mosquito. A més, els Horten van haver d'enfortir la fusta contraxapada pel vol transònic. El control de l'aparell es feia mitjançant alerons (alabeig i profunditat), direcció (mitjançant aerofrens a les puntes de les ales) i flaps. L'avió tenia un tren d'aterratge retràctil en forma de tricicle i un paracaigudes de fre per als aterratges. El pilot s'asseia sobre un primitiu seient d'ejecció impulsat per un ressort.

Proves i avaluació[modifica]

El primer Ho IX V1, que va ser un planador sense motor -fins aleshores l'especialitat dels germans Horten-, va volar l'1 de març de 1944. Va seguir-lo, al desembre de 1944, el Ho IX V2 amb motor Jumo 004 (el motor BMW 003 va ser l'escollit però no estava disponible en aquell moment). Göring va creure immediatament en el disseny i va ordenar produir una sèrie de 40 avions a Gotha com el RLM Ho 229 abans que es designés amb el seu nom definitiu.

El programa es va ressentir quan l'únic Ho IX V2 es va estavellar després que un motor s'aturés a 8.800 metres, el 18 de febrer de 1945, després de només dues hores de vol. El pilot de proves, Erwin Ziller, va intentar salvar el prototip però es va estavellar als afores de la pista i va sortir projectat de l'aparell morint dues setmanes més tard a conseqüència de les seves ferides. Malgrat aquest fet, es va ordenar la fabricació de més de 20 prototips i avions de preproducció. El 12 de març de 1945, el Ho 229 es va incloure en la Jäger-Notprogramm per accelerar de la producció d'armes de baix cost.

Operació Paperclip[modifica]

Nord-americans descarregant el Horten Ho 229 V3 capturat.

Durant les etapes finals de la guerra, militars dels Estats Units van iniciar l'Operació Paperclip, un esforç de diversos organismes d'intel·ligència per apropiar-se d'armes avançades de recerca alemanyes, i per evitar que aquesta tecnologia caigués en mans de les tropes soviètiques. Un planador i el Horten Ho 229 V3, que estava en el muntatge final, van ser recuperats i enviats a Northrop Corporation als Estats Units per a la seva avaluació.

Preservats en l'actualitat[modifica]

El petit prototip de Northrop (N9M-B) i una ala planadora de vol Horten (Ho IV) es troben en el Museu d'Avions de la Fama en el sud de Califòrnia. L'únic fuselatge supervivent de Ho 229, el V3, es troba exposat a la Sala Paul I. Garber del Museu Nacional de l'Aire i l'Espai en Suitland, Maryland. Diverses cèl·lules parcialment construïdes van ser destruïdes pels nord-americans per evitar la seva captura per les forces soviètiques que procedien a l'ocupació d'Alemanya el 1945. El Ho 229 va ser capturat pel VIIIè Cos del General Patton.

Variants[modifica]

  • Ho IX V1 planador, construït i 1 en vol.
  • Ho IX V2 primer prototip, construït i 1 en vol.

Evolució Gotha[modifica]

  • Ho 229 V3
    • Preses d'aire revisades. 1 capturat en producció.
  • Ho 229 V4
    • Només diferències menors al V3, construït en Friedrichroda, només el marc tubular acabat.
  • Ho 229 V5
    • Només diferències menors al V3, construït en Friedrichroda, només el marc tubular acabat.
  • Ho 229 V6
    • Versió monoplaça definitiva, maqueta en Ilmenau.

Esdeveniments del Horten[modifica]

  • Ho IX b (també designat V 6 i el 7 per V Horten)
    • Entrenador de combat o nocturn de dos seients — no construït.
  • Ho 229A-0
    • Versió de combat de producció accelerada basada en el Ho 229 V6, no construït.

Especificacions (Horten Ho IX 229 -Gotha Go 229-)[modifica]

Característiques generals[modifica]

  • Tripulació: 1 pilot
  • Càrrega: 2.000 kg (4.408 lb) bombes
  • Longitud: 7,77 m
  • Envergadura: 16,75 m
  • Altura: 2,8 m (9,2 ft)
  • Pes buit: 4.600 kg (10.138,4 lb)
  • Pes carregat: 9.000 kg (19.836 lb)
  • Planta motriu:Turboreactors Junkers Jumo 004B (disseny final).
    • Empenta normal: 8,8 kN (900 kgf; 1.984 lbf) d'empenta lineal cadascun.
      • Disseny inicial: 2x Hirth de 60 kW (80 HP; 81 CV) d'empenta cadascun.
      • Disseny següent: 2x Argus de 179 kW (240 HP; 243 CV) d'empenta cadascun.

Rendiment[modifica]

  • Velocitat màxima operativa (Vno): 977 km/h (607 MPH; 528 kt) a 12.000 metres d'alçada.
  • Abast en combat: 1.300 km (702 nmi; 808 mi) Màxima: 1.900 km / 3.170 km amb dos tancs extra rebutjables a 635 km/h
  • Sostre de vol: 16.000 m (52 493 ft)

Armament[modifica]

  • Canons: 4× Mk 103 o Mk 108 de 30 mm
  • Punts d'ancoratge: 2 para cargar una combinación de:
    • Bombes: 2 bombes SC de 1000 Kg en ancoratges sota les ales cadascuna.

Curiositats[modifica]

Referències[modifica]

  1. Los nuevos turborreactores Junkers Jumo 004B daban la velocidad necesaria, pero tenían un consumo excesivo de combustible.

Bibliografia[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Horten Ho 229 Modifica l'enllaç a Wikidata
  • Green, i William Swanborough, Gordon. El gran llibre dels combatents. St. Paul, Minnesota: MBI Publishing, 2001. ISBN 0-7603-1194-3.
  • Shepelev, Andrei and Ottens, Huib. Ho 229 The Spirit of Thuringia: The Horten All-wing jet Fighter. Shepelev, Andrei i Ottens, Huib. Ho 229 L'Esperit de Turingia: El jet de combat Horten. London: Classic Publications, 2007. ISBN 1-903223-66-0.
  • Wood, Tony y Gunston, Bill; Solé, Albert (traducción). El tercer Reich. Luftwaffe: Goëring y la fuerza excepcional de los Stuka, Messerschmitt, Heinkel... (Hitler's Luftwaffe) (en castellano). 1ª. Editorial Óptima, octubre de 2002, p. 173. ISBN 84-95300-69-9.  Wood, Tony y Gunston, Bill; Solé, Albert (traducción). El tercer Reich. Luftwaffe: Goëring y la fuerza excepcional de los Stuka, Messerschmitt, Heinkel... (Hitler's Luftwaffe) (en castellano). 1ª. Editorial Óptima, octubre de 2002, p. 173. ISBN 84-95300-69-9. 
  • Arthur L Bentley: www.albentley-drawings.com