Hosni Mubàrak

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaHosni Mubàrak
Hosni Mubarak ritratto.jpg
Nom original حسني مبارك
25è Secretari General del Moviment de Països No Alineats 

16 juliol 2009 - 11 febrer 2011
Raúl Castro Ruz - Mohamed Hussein Tantawi
 President de la Organització per a la Unitat Africana 

28 juny 1993 - 13 juny 1994
Abdou Diouf - Zine El Abidine Ben Ali
 President de la Organització per a la Unitat Africana 

24 juliol 1989 - 9 juliol 1990
Moussa Traoré Tradueix - Yoweri Museveni
 president d'Egipte 

14 octubre 1981 - 11 febrer 2011
Sufi Abu Taleb Tradueix - Mohamed Hussein Tantawi
Coat of arms of Egypt (Official).svg  primer ministre d'Egipte 

7 octubre 1981 - 2 gener 1982
Ànwar el-Sadat - Ahmad Fuad Mohieddin Tradueix
 Vicepresident d'Egipte 

16 abril 1975 - 14 octubre 1981
Hussein el-Shafei Tradueix - Omar Suleiman Tradueix
Dades biogràfiques
Naixement 4 maig 1928 (90 anys)
Kafr el-Muṣīlḥa Tradueix
Residència el Caire
Ètnia Egipcis
Religió Islam i sunnisme
Alma mater Egyptian Military Academy Tradueix . ciència militar, aviació (–1949)
Military Academy of the General Staff of the Armed Forces of Russia Tradueix
Supreme Military Institute of the Armed Forces of the Kyrgyz Republic Tradueix
Activitat professional
Ocupació Polític, aviador i militar
Arma/servei Força Aèria d'Egipte
Rang marshal Tradueix
Mariscal en cap
Batalles/guerres Crisi de Suez, Guerra civil del Iemen del Nord, Guerra dels Sis Dies, Guerra de desgast, Guerra del Yom Kippur i Libyan–Egyptian War Tradueix
Altres dades
Partit polític Partit Nacional Democràtic d'Egipte
Unió Àrab Socialista
Cònjuge Suzanne Mubarak Tradueix (1959–)
Fills
Condemnes criminals intent d'assassinat
Premis i reconeixements
Signatura

IMDB: nm0610804
Modifica dades a Wikidata

Muhàmmad Hosni Sàyyid Mubàrak —en àrab محمد حسنى سيد مبارك, Muḥammad Ḥusnī Sayyd Mubārak—, més conegut per Hosni Mubàrak (Kafr-El Meselha, 4 de maig de 1928), és un polític i militar considerat un símbol de la solidesa dels règims àrabs, que fou president de la República Àrab d'Egipte des del 14 d'octubre de 1981, tot succeint Anwar el-Sadat després del seu assassinat el 6 d'octubre del mateix any, fins a l'11 de febrer de 2011, en què un seguit de protestes i manifestacions, inscrites dins de la Primavera Àrab, l'obligaren a abandonar el càrrec. Va ser succeït per Mohammed Mursi, partidari del moviment polític dels Germans Musulmans, el 13 de julio de 2013. L'1 de juny de 2012 fou condemnat a cadena perpètua per la repressió dels manifestants durant els fets,[1] càrrec del qual va ser absolt el 2014.[2]

Biografia[modifica]

Acabats els seus estudis de secundària, va ingressar en l'Acadèmia Militar Egípcia obtenint el títol en Ciències Militars als 20 anys. En 1950 va ingressar en l'acadèmia de la Força Aèria, rebent instrucció també a Frunze, l'actual Bixkek, capital de Kirguizistan, llavors república de la Unió Soviètica, obtenint el títol de pilot de combat. Va ascendir ràpidament i en 1964 va ser nomenat representant de la delegació militar egípcia a la Unió Soviètica.

Carrera política[modifica]

En 1967 es converteix en Cap de la Força Aèria Egípcia, essent responsable d'alguns dels combats que se succeeixen en el permanent conflicte amb Israel. En 1973 participa activament en els preparatius i desenvolupament de la Guerra del Yom Kippur.

El 1975 és designat per Anwar el-Sadat vicepresident de la República. Després de l'assassinat d'aquest a mans de militants islamistes, assolí la presidència d'Egipte i del Partit Nacional Democràtic, essent reelegit els anys 1987, 1993, 1999, 2005 i 2010. En diferents eleccions que serien boicotejades per l'oposició, en gran part il·legalitzada, i en molts casos sense altres candidats a la presidència.

President d'Egipte[modifica]

Mubàrak continuà la política pro-occidental de Sadat, intentant un equilibri entre les bones relacions amb Israel i els Estats Units, dels quals rebé abundant ajuda militar, i mantenint formalment una posició favorable a les negociacions i a la recerca de solucions pacífiques al conflicte araboisraelià. Fou favorable al règim de Saddam Hussein en la Guerra Iran-Iraq, però contrari a la posició iraquiana durant la invasió de Kuwait, unint-se a les tropes de l'aliança internacional en la Guerra del Golf de 1991. En canvi es mostraria contrari a la invasió de l'Iraq de 2003. Malgrat el control de la premsa i mitjans de comunicació, la seva imatge es començà a desgastar durant els anys 90 a causa de diversos casos de corrupció familiars, la seva posició afí als interessos estadunidencs i les mesures econòmiques liberals que suscitaren descontentament popular.

A partir dels anys 2000, inicià algunes tímides reformes cap a una lleu democratització del país, per recomanació dels EUA, el seu principal aliat i sustent en el poder, fins que el 2005 es permeté que altres candidats es presentessin al càrrec presidencial. En les eleccions del 28 de novembre de 2010, Hosni Mubàrak tornà a guanyar en primera volta imposant-se clarament a l'oposició dels Germans Musulmans, tot i que es denunciaren irregularitats i la majoria de partits opositors, en especial els d'esquerres i els representants dels coptes, seguiren sent il·legals. Al llarg d'aquests darrers anys, també va destacar l'explosiva situació de la minoria copta sotmesa a discriminació.

Revolta a Egipte i dimissió[modifica]

Article principal: Revolució egípcia de 2011

El 25 de gener del 2011 —conegut com el Dia de la ira— es van començar a produir manifestacions pro-democràcia arreu d'Egipte demanant la dimissió del govern de Mubàrak, després de trenta anys al govern.[3] El dia 11 de febrer del 2011 va presentar la dimissió .[4] L'1 de juny de 2012 fou condemnat a cadena perpètua per la mort de 850 manifestants.

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Hosni Mubàrak Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. «Condemnen Mubarak a cadena perpètua». El Punt Avui, 02-06-2012. [Consulta: 2 juny 2012].
  2. «Mubàrak, absolt per la mort de manifestants en les revoltes del 2011». Vilaweb. [Consulta: 29 novembre 2014].
  3. «Manifestacions massives a Egipte demanant que Hosni Mubàrak se'n vagi». Diari Ara, 28-01-2011. [Consulta: 28 gener 2011].
  4. «Mubàrak dimiteix i cedeix el poder a l'exèrcit». Vilaweb, 11-02-2011. [Consulta: 11 febrer 2011].